Skip to content

matarranyadigital.com

mitjançantMarlango, Clownic y Anthony Blake serán las estrellas del Festival del Castillo de Valderrobles.

Radio Benabarre, “la emisora más pequeña de España”, cumple 20 años.

La Comarca del Matarraña acogerá la jornadas de sensibilización para prevenir incendios del Programa europeo PYROSUDOE – 20minutos.es.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantEl 6è Cicle d’Òrgan del Matarranya continua a Mont-roig.

Vídeo de la cunya de la visita Senyors de Calatrava a Pena-roja (2010).


Vídeo de la cunya de la visita Senyors de Calatrava a Pena-roja (2010). | Calatravos (Pena-roja).

309 inscrits a la cena dels Calatravos

Ja som 309 inscrits a la cena dels Calatravos. Darreres hores per a inscriure’t a penaroja@gmail.com

Informació contaminada « Lo finestró del Gràcia.

lacomarca.net

mitjançantLa iglesia de Valderrobres guardaba casi 200 restos arqueológicos.

Teatre al temps i al lloc

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 24 de juliol del 2010)

Al rader suplement literari Styli•locus (3) lo Dr. Artur Quintana parlava del teatre com lo “gènere més desatès” entre les lletres catalanes a Aragó, mancat d’infrastructura, però descrivia un panorama actual més esperançador. Sense anar més lluny, lo segon volum de la col•lecció “Lo trinquet”, de l’Instituto de Estudios Turolenses, és la peça teatral Fora de temps, fora de lloc de la Marta Momblant, companya d’esta columna, que Quintana menciona entre els nous dramaturgs franjolins; i al suplement citat s’extracta una escena de la Resposta a Cartes Impertinents, en què Momblant adapta al teatre l’epistolari de la Maria Aurèlia Capmany.
La lectura dels dos textos deixa endevinar entre les preferències temàtiques de l’escriptora —que cultiva altres gèneres— la reflexió sobre la condició femenina i la seua afectivitat, tractades en diferents registres. Si l’adaptació és un “Divertiment Autocrític” —diu lo subtítol—, l’obra original mos oferix una anàlisi reflexiva i serena de l’imprevisible món dels afectes, que s’obstina a seguir una lògica diferent a la que marca la societat. A poc a poc, escena a escena, van creixent quatre personatges de diferents edats que coincidixen en un mateix espai, una empresa barcelonina, tot i que tres d’ells hi han feit cap des de Beseit en diferents etapes. L’apropament és de dos en dos gràcies al diàleg i poca cosa més: la professional atractiva i el madur seductor; lo madur seductor i la jove estudiant; la jove estudiant i el jove executiu; lo jove executiu i la professional atractiva, tancant lo cercle. Los personatges parlen, sinten i manifesten les atraccions cap a l’altre, fascinats per una imatge mental que s’han creat. Però dones i hòmens prenen la iniciativa buscant l’afecte de qui pensen que volen i així troben nous afectes. Perquè teatre és paraula en escena, la màgia de l’intercanvi verbal que desfà prejudicis i fa avançar l’acció, la vida. L’autora domina l’art del diàleg, que és la carn que crea personatges, la fibra que teixix trames amb temes concrets i quotidians, és a dir, universals. Caldria trobar un “lloc” per a este nou “temps” teatral tan prometedor.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: Teatre al temps i al lloc :: July :: 2010.

lacomarca.net

mitjançantVisita del consejero Boné a los cortafuegos de La Ginebrosa.

Calatravos (Pena-roja)

mitjançantAutobús comarcal “Lo Mussol” per a la Visita dels Calatravos.

lacomarca.net

mitjançantRepavalde presentará este domingo la cruz de término y el sarcófago.

Calatravos (Pena-roja)

mitjançantCartell nocturn: Los Draps, Txirigol, Chundarata i Ixuquera.

Una altra cançó del Tomàs a You Tube

Podeu escolta una altra cançó, “Es hermoso vivir”, música i veu de Tomàs Bosque. És un poema de Ángel Guinda i pertany a la sèrie “Cançons amoroses”

Escoltar la cançó

Una altra cançó del Tomàs a You Tube « Lo finestró del Gràcia.

Juan José Morales Ruiz
26/7/2010
Las lenguas de Aragón
Últimas noticias AragonDigital.es
Los musulmanes de Ceuta hablan el dariya (árabe dialectal marroquí). Los de Melilla, el tamazig, (lengua de los bereberes del norte de África). La mitad de los 155.000 habitantes de ambas ciudades son musulmanes. Por ello, tiene una lógica aplastante que, cada vez, sea mayor el número de personas que demandan su enseñanza en los colegios, e incluso, que con el tiempo, estas lenguas lleguen a ser cooficiales, junto al español, que por cierto, se ha convertido en el segundo idioma más hablado del mundo.

Aquí, en Aragón, las Cortes aprobaron una Ley de Lenguas el 22 de diciembre de 2009 (fue publicada en el BOA, el 30 de diciembre) que reconoce la existencia del aragonés y el catalán. Esta Ley se basa en los principios de voluntariedad y zonificación, pero no les confiere el carácter de cooficiales, ya que precisa que sólo el castellano es la lengua oficial en Aragón, mientras que las otras dos son “lenguas propias, originales e históricas”.

Sin embargo, aunque hay 206 municipios en los que predominan el aragonés y el catalán,- la lengua aragonesa o sus variedades locales son de uso común en 137 pueblos oscenses y en 8 zaragozanos; y el catalán, se utiliza en 32 localidades de Huesca, en 24 de Teruel y en 5 de Zaragoza -, todavía andamos en pleitos estériles por culpa de no ponernos de acuerdo en la denominación de estas lenguas, sobre todo, con el “catalán” de Aragón.

Traigo a colación esta espinosa cuestión por si nuestra clase política aprovechando el paréntesis vacacional, reflexionara y llegara a la conclusión de que nos interesa buscar una fórmula consensuada, realista, justa y que nos haga avanzar juntos.

En todo caso, me parece que el pragmatismo de Ceuta y Melilla bien podría servir de estímulo para solucionar, de una vez por todas, la cuestión de las lenguas de Aragón y aplicar,- y mejorar si fuera necesario -, lo que la propia Ley aragonesa contempla.

* Profesor y periodista

Las lenguas de Aragón.

Cada dia, actualitat calatrava a Ràdio Matarranya | Calatravos (Pena-roja).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja