La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: El Cant de la Sibil·la | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de gener del 2018)
Aquest Nadal he assistit, amb companys matarranyencs, a una esplèndida representació del Cant de la Sibil·la precedint la Missa del Gall a la Catedral del Mar de Barcelona plena a vessar. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana que pren origen en textos dels primers anys del cristianisme, on els profetes de l’Antic i del Nou Testament i alguns gentils, entre els quals la sibil·la Eritrea, són cridats a declarar l’arribada del Crist. És documentat per tota l’Europa Occidental des del segle X. La Sibil·la és representada per un sagalet vestit de donzella, modernament també per una sagala o una dona, que amb una espasa a la mà anuncia el Judici Final. A la nostra Corona es representà en llatí des del segle XI: Jaca i Ripoll; del XIV són les primeres versions en romànic (català). El Concili Tridentí (1565) les va prohibir, i només s’ha mantingut justament a la nostra Corona, a Mallorca i l’Alguer. A altres territoris no s’ha recuperat fins a la segona meitat del segle passat, però amb empenta: 17 localitats a Catalunya, a Maó i 8 del País Valencià, sorprenentment allà ja que les representacions són en català i és sabut que les jerarquies eclesiàstiques valencianes s’han mostrat en moltíssims casos ben poc respectuoses amb la llengua del fidels. Al nostre país no s’ha recuperat enlloc, malgrat que fins a Trento s‘hi celebrava. Només s’ha cantat algun cop en llatí jaquès, i en català al Matarranya, però cap església no ho fa regularment. És per això que Plácido Serrano, que n’ha editat un CD seguint un manuscrit llatí jaquès, s’exclama: Por qué el Canto de la Sibila […] no se incorpora a los acontecimientos anuales, en este caso la Navidad, de igual manera que se incluye a los calendarios de actividades de Mallorca, Valencia o Cataluña? Tenim versions del Cant en català i aragonès, i encara que no en tinguéssem en castellà, molts poetes ens en podrien fer. Només cal proposar-s’ho i tindrem Cant de la Sibil·la en català a la Franja, i en altres indrets en aragonès i en castellà.
Artur Quintana
Source: Queixar-se per vici | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el 3 de febrer del 2018)
He escoltat a alguns catalans no independentistes queixar-se de que es senten tractats a la seva terra com si fossin una anormalitat, com si fossin un no-res; en resum: com si no fossin. Però aquest discurs el coneixem molt bé els franjolins aragonesos que no volem renunciar als nostres arrels culturals. Els que presumim de llengua catalana a l’Aragó, fa molts anys que hem d’anar amb més que prudència en donar les nostres opinions en públic i anar molt amb compte amb allò que diem, com ho diem i on ho podem dir. I aquí m’atreveixo a opinar conscient de que no em llegeix gairebé ningú. És cert que a Catalunya s’han establert dos bàndols enfrontats, però aquí, a l’Aragó, el problema és que només hi a un bàndol, i nosaltres formem part d’un cul de sac molt minoritari que, segons en quins ambients, gaudim d’una mica de comprensió per part de certes persones amb una sensibilitat diferent a la molt majoritària. Si els catalans no independentistes, més o menys la meitat de la població de la nació veïna, es senten maltractats, us podeu imaginar com ens sentim nosaltres que som com l’agulla del paller, que només es fa visible quan punxa a algú. Perquè a Catalunya pots emprar el català i el castellà amb dret a que et responguin en qualsevol de les dos llengües; aquí no. El castellà gaudeix a Catalunya d’oficialitat, d’ensenyament obligatori, de tota la premsa y de totes les cadenes de radio i televisió espanyoles, de gairebé tot el cinema en espanyol, milers de llibres a les llibreries, etc. Aquí podem donar gràcies a l’actual govern de que ens ha reconegut el dret a la existència, i algunes engrunes més com l’esquifit projecte Moncada o el Premi Guillem Nicolau (amb el govern del Lapao ni això); algunes classes optatives de català (com una llengua estrangera i rara); cap renglera a la premsa (o alguna anecdòtica com aquesta); cap minut als mitjans de comunicació audiovisuals… Puc entendre els mals de cap de molts castellanoparlants i dels no independentistes a Catalunya, però, malgrat tot, quina enveja que els tinc! Clar, com estan tan mal avesats a tot arreu!
Antoni Bengochea
Source: Una dieta saludable | L’esmolet
No sé a vostès, però al meu correu electrònic hi arriben cada matí unes quantes causes (Change, Avaaz…) que hauria de signar. Signar significa, si es vol fer com cal, llegir-se bé el què es reclama i, si hi estàs d’acord, incloure el teu nom i decidir si ho comparteixes o no. Haig de confessar que fa temps que ja no me les miro. Abans això em feia sentir culpable, atès que moltes propostes pareixen justes. Però cada dia s’arrengleren a la meua pantalla una pila d’e-mails que em criden «encara no m’has llegit! encara no m’has llegit!». I les desenes que van directament al femer del “no desitjat”, que també cal revisar, ni que sigui de gairell, per si se n’hi ha colat algun de bo. Em passa una cosa semblant amb recursos, ofertes i articles relacionats amb el meu ofici. En rebo tants que la majoria acaben en una carpeta on me’ls guardo —santa innocència— per a revisar més tard. No cal que els digui que rarament, per no dir mai, els revisaré. I això que sé que entre aquells missatges hi ha just allò que necessito per a completar algun dels projectes en què estic embrancat (pertanyo a l’església de la Llei d’en Murphy, per si no ho sabien). Després hi ha tot el que comparteixen “amics” de Facebook o Twitter. Una sopa densa, quasi mineral, d’articles que cal llegir perquè són verament interessants. Ho dic sense ironia.
La informació és poder, ens han dit sempre. I certament ho és, però l’excés aconsegueix just el contrari: que en tinguem el pap ple i que no en càpiga ni una gota més. Els que, a més de ser fidels de la Llei d’en Murphy tenim tendència conspiranoica, ho tenim clar: ens enfiten d’informacions per a què no n’esbrinem la que realment ens importa. És com allò de, si vols amagar alguna cosa, deixa-la a la vista: el lladre no la veurà perquè no s’ho espera.
Malgrat tot, cal perseverar en estar informats, no ens podem permetre no estar-ho. Consumim la mida justa d’aliment provinent de fonts amb Denominació d’Origen i sense greixos saturats. Vet aquí el secret d’una bona dieta.
La Comarca, columna «Viles i gents», 9 de febrer de 2018
Source: “Espills Trencats”, presentat a Mequinensa amb gran èxit de públic | Mas de Bringuè
Text: Felip Berenguer
Fotos: Sisco Castany
El passat dimecres es va presentar a la Biblioteca de Mequinensa l’obra de Màrio Sasot “Espills Trencats”, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura Aragonesa en Llengua Catalana, amb una gran participació i acollida de públic, una seixantena de persones que ompliren la sala de la biblioteca de la Casa de la Cultura, recentment remodelada.
Desde la taula de presentació, l’alcaldesa de la vila amfitriona, Magda Gòdia, recordà els múltiples vincles culturals i personals que uneixen l’autor saidinenc amb Mequinensa, a través de les seues facetes com a corresponsal de La Vanguàrdia, militant frangenc i coordinador del projecte d’animació cultural a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.
El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, resaltà la importància de la recuperació del premi Guillem Nicolau pel Govern aragonès i agraí a Màrio i a tots els escriptors presentats, la seua participació. Chusé Aragüés, director de Gara Edizions i coeditor de l’obra, destacà la necessitat de que les institucions públiques i les empreses privades impulsen la difussió i la protecció de les dues llengües aragoneses minoritzades, com l’aragonès i el català.
L’autor va fer cinc cèntims dels seus retalls de vida que apareixen a la seua obra premiada i recordà les seues experiències personals viscudes a Mequinensa com activista cultural i els seus vincles amb gent del Poble com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Marià López o el pintor surrealista Josep Nicolau, present a la sala.
A continuació, un nombrosa part del públic, en que destacaven les dones, es va llençar a fer preguntes a l’autor sobre diferents aspectes de l’obra, destacant les intervencions d’un grup d’alumnes de quart de la E.S.O. de l’Institut de Mequinensa, interessats per les condicions i el futur de la joventut dels pobles avui en relació amb les dècades en què transcorreix la novel·la.
// Carles Sancho
Com cada any el 20 de gener, festivitat de sant Fabià i sant Sebastià, els Sants Patrons de Pena-roja, van atorgar-se els XIV premis Vila de Pena-roja de Tastavins. El Concurs de Pintura Desideri Lombarte 2017, dotat en 700 euros, fou per al pintor madrileny, resident a Sevilla, Alejandro Galán Vázquez amb el quadre Marta i van tindre un destacat reconeixement dos obres més que es van presentar: Con el sol de invierno de José Pedro Izquierdo Pérez i Interior de cafeteria d’Ernest Descals Pujol. Respecte al XIV Concurs de Relats Curts Maties Pallarés 2017, la guanyadora va ser l’escriptora barcelonina Eva Maria Pelegrí Margelí que ja va guanyar el premi l’any passat amb ‘La llista dels desitjos’. Enguany l’obra presentada, escrita en català, va ser Matrioixques, on l’autora fa un balanç cru de l’existència i les vivències del seu personatge. El premi està dotat amb 250 euros. El segon guardó… Continuar llegint…XIV Premis Vila de Pena-roja 2017 » Temps de Franja
Junto al castellano, el catalán, el gallego y el euskera, conviven en España otros idiomas y variedades lingüísticas al borde de la desaparición.
Source: Aranés, bable, tamazight… radiografía de las lenguas españolas en peligro de extinción
Las actividades han comenzado ya y continuarán hasta abril
El 21 de febrero se celebrará el Día de la Lengua Materna en Jaca
Aragón celebra el 21 de febrero el Día de la Lengua Materna –una jornada instituida por la Conferencia General de la UNESCO en 1999, que busca promover el multilingüismo y la diversidad cultural- con unas 120 actividades, un 30% más que el año pasado, por toda la Comunidad. En concreto, la iniciativa llegará a 62 localidades, que desarrollarán acciones hasta finales de abril.
Por tercer año, el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha querido dar un carácter institucional a los actos preparados por entidades e instituciones diferentes (ayuntamientos, comarcas, centros educativos, asociaciones, etc.).
El acto institucional será el 21 de febrero en el Palacio de Congresos de Jaca. Allí habrá un reconocimiento para los dos maestros que han dedicado 20 años a la enseñanza del aragonés y que siguen en activo: Carmen Castán y Manuel Ramón Campo.
En este encuentro se podrá ver también el spot creado por la Dirección General de Política Lingüística para conmemorar el Día de la Lengua Materna. Este anuncio ha sido grabado enel Palacio de Congresos de Jaca y han participado alumnos del CEIP San Juan de la Peña de la localidad
Las actividades programadas se desarrollarán hasta el mes de abril. El catálogo incluye muestras de teatro infantil, conferencias, mesas redondas, talleres, presentación de libros, tertulias, cómics, cuentacuentos, conciertos, concursos de fotografía, sesiones de cine, guías de lectura, jornadas de poesía y documentales web, entre otras. La programación completa se puede consultar en el documento adjunto.
La UNESCO destaca la importancia de las lenguas maternas y locales como medios para salvaguardar y compartir las culturas y las sabidurías que encierran. Finalmente, la UNESCO persigue poner de relieve que el uso de las lenguas maternas en un marco plurilingüe es un componente esencial de la educación de calidad, que es la base para empoderar a las mujeres y a los hombres y a sus sociedades y para construir un futuro más justo y sostenible para todos.
Promoción de nuestras lenguas
La Dirección General de Política Lingüística trabaja por el reconocimiento y la promoción de las lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán de Aragón. En esta línea, cuenta con una web oficial ww.lenguasdearagon.org, donde se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el conocimiento de la realidad lingüística de Aragón. Los que se acerquen hasta este portal encontrarán también documentos técnicos, noticias de actualidad e información sobre eventos, subvenciones y premios.
Hay que recordar que esta web ha duplicado su archivo de tradición oral con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán, con lo que el repositorio llega ya a los 1.700 documentos. Están disponibles unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, que dio origen a su libro-disco Siente, así como unas decenas de partituras procedentes del archivo musical del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De este modo, esta página web se constituye como el mayor contenedor de la tradición oral en aragonés y catalán de Aragón. En esta plataforma se pueden escuchar, leer o ver como se habla en 149 localidades aragonesas distribuidas en 13 comarcas (Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe, Ribagorza, Cinco Villas, Hoya de Huesca/Plana de Uesca, Cinca Medio, Somontano de Barbastro, La Litera/La Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca, Los Monegros y Matarraña/Matarranya).
Además, contiene información sobre las actividades y proyectos que se desarrollan desde la Dirección General y desde otras administraciones, instituciones y entidades relacionadas con nuestras lenguas propias.
*Se adjuntan programa de actos del Día Internacional de la Lengua Materna y audios del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.
Escrit per Natxo Sorolla al . Publicat a Capçalera, Tribuna
// Natxo Sorolla
«Estoy enamorado de cuatro babys. Siempre me dan lo que quiero. Chingan cuando yo les digo. Ninguna me pone pero». A les nostres societats compatibilitzem la contradicció que signifique que el sentit comú sigue feminista i que la música que més sona és lo reggaeton, florit de missatges masclistes. I esta contradicció alguna cosa té a veure en la despoblació. Al final, los sentiments i les baixes passions expliquen molt.
Als programes contra la despoblació se repeteix una foto poc propícia per a resoldre la despoblació. Notícies com «Cuenca, Soria y Teruel unen sus fuerzas para luchar contra la despoblación» (La Comarca, 1/12/17) són encapçalades per fotos d’hòmens grans que lideren projectes contra la despoblació. Però la solució de la despoblació passe per les dones, i pels jóvens. I si estos col·lectius no lideren les solucions, mal anem. En esta direcció, la Comarca del Matarranya organitzave el 9 de desembre un taller que trobo més que encertat. Mujeres frente a la despoblación (Torredarques, 9/12/2017). La programació ere refinada: donar veu a les dones per a explicar les seues microexperiències en relació a la ruralitat. S’hi van començar a explicar experiències de xiques nascudes al Matarranya que s’hi han mantingut, xiques que han vingut per la seua parella, emigrants retornades, o neorurals enamorades del territori. Continuar llegint… Despoblació, xiques i reggaeton* » Temps de Franja
MAGAZIN 10 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Néstor Valén, president de l’ADS (Associació de defensa sanitària) del porcí de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora :”Tot hi és als llibres” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Laura Gandul, dietista – nutricionista. Avui ens parlarà de les característiques de la pastanaga ( zanahoria).
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Escrits de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.-Ronda d’ alcaldes. Avui, entrevistarem a Francisco Javier Doménech Villagrasa, alcalde de Favara del Partit Socialista.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Néstor Valén, Laura Gandul, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.