Skip to content

Els resultats del Matarranya a les eleccions al Congrés espanyol dels diputats de 2011 serà desgranat durant els propers dies en este i tres textos més. L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració de Ràdio Matarranya, que ens ha facilitat les dades de 2011 població per població:

PP-PAR PSOE IU-CHA ALTRES
Arenys de Lledó

47,1

46,4

4,3

2,2

Beseit

59,3

28,7

7,2

4,8

Calaceit

51,2

40,6

5,0

3,2

Fondespatla

67,4

21,2

7,6

3,8

Fòrnols

59,0

31,1

9,8

0,0

La Freixenda

58,1

30,4

5,5

6,0

La Portellada

71,4

23,6

3,7

1,2

La Vall del Tormo

69,9

26,2

0,5

3,3

Lledó

57,9

34,7

1,1

6,3

Massalió

61,0

29,7

5,0

4,3

Mont-roig

68,1

19,1

8,0

4,8

Pena-roja

52,3

32,1

10,5

5,1

Queretes

48,4

42,9

5,7

3,0

Ràfels

70,5

19,3

4,5

5,7

Torre del Compte

49,5

44,1

4,3

2,2

Torredarques

58,2

21,8

18,2

1,8

Vall-de-roures

55,0

30,1

11,0

3,9

Valjunquera

46,8

43,8

6,9

2,6

MATARRANYA

56,6

32,6

7,0

3,7

 

Eleccions al Congrés dels Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) « Xarxes socials i llengües.

Fa res que parlàvem d’alcaldes jóvens del Matarranya que s’obrin pas mantenint les tradicions que cal mantenir i renovant allò que cal renovar. Que redissenyen la comarca i l’obren al futur. Parlàvem de la Freixneda. I també podem parlar de Mont-roig. Mireu un reportatge sobre el Matarranya a TVE. Al segon minut expliquen la situació de frontera lingüística de la nostra zona. Endavant!

http://www.rtve.es/swf/4.0.36/RTVEPlayerVideo.swf

 

 

 

 

Alcaldes jóvens al Matarranya « Xarxes socials i llengües.

Alcaldes de futur – Viles i gents 17 novembre 17UTC 2011

Posted by xarxes in FranjaMatarranyasociolingüística
Tags: ,
add a comment , edit post

Alcaldes de futur

N. Sorolla

Quan vaig escomençar a escriure al Viles i gents me vaig proposar que no parlaria massa de llengua. Tot i que el tema m’ocupe de manera plena en altres parts de la vida, una columna en català a un diari editat a Alcanyís pot tractar tants altres temes igual o més importants per a les nostres comarques. Però mos queden per davant uns quants anys que haurem de guerrejar per mostrar allò evident. Tot se remunte a la moció de censura a A. Algueró, exalcalde de la Freixneda. Lo poder d’un alcalde en 16 anys a la vila ha forçat finalment una coalició que, en los moments actuals i de cara al que anem, és contranatura: PSOE i PAR desbanquen lo PP.
I entren nous aires al consistori. Aires que revitalitzen la realitat del dia a dia. A tots mos sone estrany eixe alcalde vell catalanoparlant contestant en castellà a les preguntes d’un locutor que li parle en català. Però els vicis del poder de tota la vida portaven a estes paradoxes. És per això que el nou alcalde parle en la nostra llengua als plens, i ha d’acabar defensant que parla català perquè és la nostra llengua. No és cap novetat que un alcalde parlo català a la gent del seu poble. Però hi ha qui no pot encaixar una comarca rejovenida i que intenta fer-se un espai d’una manera diferent a com ho ha fet fins ara. Lo Matarranya s’està reinventant, donant valor a allò que alguns consideraven cosa del passat. Perquè el Matarranya alçarà el seu futur en los solaments del seu passat.
No són pocs los alcaldes que han fet més que gestos positius cap a la llengua. Alguns renoven consistoris que estaven ja enquistats, com a Mont-roig. Altres tenen una llarga tradició, com a Favara. Altres han marcat diferències en les línies marcades des de dalt, com a Pena-roja. Tots ells treballen per fer normal i digna la llengua que hem heretat. Per a fornir un futur digne en allò del passat que val la pena que conservem. Per a mantindre la nostra identitat com a matarranyencs. Mos ham de felicitar tots perquè tenim representants que recorden allò que som, i saben quina Matarranya volem ser.

 

mitjançantLa Fresneda constituye los nuevos cargos del gobierno local.

Avantatges del bilingüisme « Lo finestró del Gràcia.

Una altra Ribagorça: El dialecte ribagorçà produeix contaminació acústica..

He resuelto: designar como vocales del Jurado del Premio Guillem Nicolau 2011:

– D.ª Carmen Alcocer Pinós

– D.ª Mercedes Llop Alfonso

– D.ª Marta Momblant Ribas

– D. Luis Rajadel Andrés

– D. Mario Sasot Escuer

mitjançantBoletín Oficial De Aragón.

I CONCURS LITERARI DE NARRATIVA I POESIA EN CATALÀ

 “UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA”

 

 

            L’Área de Actividades Culturales del Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza convoca el I Concurs Literari «Universidad de Zaragoza» de narrativa i de poesia en català d’acord amb les bases següents:

 

BASES

 

1. Hi podrà participar qualsevol persona que presenti una obra redactada en català.

 

REQUISITS

 

2. Cada persona que hi participi podrà entregar una única obra ja sia en narrativa o en poesia. Els treballs, de tema lliure, hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres certàmens literaris.

 

3. L’extensió d’aquests texts oscil·larà, en narrativa, entre 80 i 140 fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara (amb 30 línies de 70 espais), tenint en compte, a més, que podrà lliurar-se o bé un relat o bé una col·lecció de relats. En poesia, l’extensió serà d’un total de 250 versos, en fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara, i es podrà presentar un poema sencer o una col·lecció de poemes.

 

 

PRESENTACIÓ I TRAMESA D’OBRES

 

4. Els originals aniran sense signar i caldrà presentar-ne tres exemplars, fent constar en l’encapçalament el títol. Aniran acompanyats d’un sobre tancat, en la part exterior del qual figurarà l’esmentat títol. Dins el sobre s’inclourà la documentació següent:

 

– Nom, cognoms, adreça completa i telèfon de contacte.

– Fotocòpia del DNI o passaport.

– Disquet amb l’obra lliurada al concurs en WORD o text normalitzat.

 

5. La presentació d’originals es farà en dies laborables, de 9 a 14 hores, a l’oficina de l’Área de Actividades Culturales (Edificio de Información, Universidad de Zaragoza, c/ Pedro Cerbuna 12, 50009 Zaragoza).

 

6. L’oficina receptora podrà refusar qualsevol obra que no s’ajusti estrictament a les bases establertes i expedirà les corresponents justificacions de participació als qui hagin estat acceptats al concurs. Quan s’hagi conclòs el concurs, els originals no seran retornats als autors, sinó que hom procedirà a destruir-los.

 

7. El termini d’entrega de les obres finalitzarà l’11 d’abril de 2012 a les 14 hores.

 

SELECCIÓ D’OBRES I PREMIS

 

8. El jurat, format per persones de reconegut prestigi literari o universitari, serà nomenat pel Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza. El susdit jurat completarà amb el seu criteri les omissions o els dubtes que pogués plantejar la interpretació d’aquestes bases. La decisió del jurat serà inapel·lable en tots els casos.

 

9. El concurs tindrà una dotació d’un únic premi de 2.000 euros, el qual no podrà ser compartit, però sí declarat desert. Aquest premi està subjecte a la retenció de l’IRPF, segons estableix la legislació actual.

Quan ho consideri oportú el jurat, es crearan dues mencions addicionals (accèssits) al premi en narrativa o en poesia.

 

10. La resolució del jurat es farà pública en els mitjans de comunicació locals.

 

11. Les obres premiades seran editades per la Universidad de Zaragoza.

                                                                                                                    

 

ACCEPTACIÓ DE LES BASES

 

12. La participació en aquest concurs pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

 

 

 

 

 

 

(…)

Y los temores nos acechan, sobre todo si atendemos a la sonada entrevista a Humberto Vadillo, el hace unos meses recién nombrado Director General de Cultura de Aragón, con perlas muy acertadamente comentadas por Jorge Fernández Guerra en su artículo “La música contemporánea es el error expiatorio”, y que huelga repetir aquí. ¿Iremos por ese camino? ¿Será el próximo ministro/a de cultura un clon del señor Vadillo (o será él mismo, que ya tiene “experiencia” en estos temas)?

(…)

SUL PONTICELLO » Cultura después del 20-N: ¿mecenazgo o disolución?..

Xavier Gabriel propietario de “La Bruixa d’Or” de Sort, en el Matarranya. | Lagaya.

Set de cada deu vots de La Portellada van anar a parar al PP-PAR | Comarques Nord.

La Freixneda se sume al tradicional abstencionisme de Pena-roja i Valderrobres | Comarques Nord.

 

mitjançantVodafone diu que Forcall o Calaceit tenen “la millor cobertura rural” | Comarques Nord.

Al minut 2, un alcalde explica les llengües de la comarca.

Zoom Tendencias – El paraíso está en Matarraña. Úrsula Mascaró, una emprendedora de éxito. Tiempo libre – 19/11/11, Zoom Tendencias – RTVE.es A la Carta.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja