Skip to content

Archive

Category: Aragonès

Els ponents de la primera tertúlia ja són a punt | Tertúlies a la fresca.

Esto divendres 26 de juliol, si les tronades mos ho permeten, podrem assistir a la primera tertúlia del cicle estiuenc d’enguany. Per a començar comptarem amb la presència de dos dels principals experts en lo tema lingüístic (no un, dos! No mos estem de res!).

Per un costat, dissertarà el filòleg de Sant Esteve de Llitera Javier Giralt Latorre, professor del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza (del que actualment n’és el Director) i un dels màxims estudiosos del català d’Aragó. jgiraltEs va doctorar en Filologia Hispànica l’any 1997 amb una tesi titulada “Contribución al estudio de las hablas de La Litera (Huesca)”, i des d’aleshores ha publicat nombroses obres relacionades amb les varietats lingüístiques de l’Aragó oriental. És membre del Grupo de Investigación sobre el Catalán en Aragón (GRICAR) de la Universitat de Saragossa.

lexic-de-la-llitera-9788497431460Javier Giralt és l’autor de l’imprescindible Lèxic de La Llitera (Editorial Milenio, 2005), un llibre que haurie d’estar a totes les cases de la Llitera (probablement ja hi és). (Si algú no el té, el pot aconseguir ací).

Un dels seus raders llibres és l’interessantíssim La llengua catalana en imagesdocumentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca) (Ajuntament d’Albelda & Centre d’Estudis Lliterans, 2012), una esplèndida contribució a l’estudi d’uns textos antics no literaris redactats en català entre els anys 1544 i 1582 i conservats a l’Arxiu d’Albelda. L’autor fa un estudi exahustiu del vocabulari, l’onomàstica (topònims i antropònims) i altres continguts dels diferents tipus de documents (contractes, testaments, herències, capítols matrimonials, requeriments, denúncies, etc.).

pradillaPer un altre costat, comptarem amb la presència de Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana amb la tesi “Variació i canvi lingüístic en el català de transició nord-occidental/valencià” (1993), i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (del qual actualment n’és el Director). Va ser impulsor i primer Director del Laboratori de Fonètica Experimental de la URV, i ha realitzat numeroses investigacions de sociolingüística de la variació i sociologia del llenguatge, en particular en tres àmbits principals:laberint valencià 1) estudi de les dinàmiques disgregadores de la comunitat sociolingüística catalanòfona, amb una atenció especial al cas valencià (el seu llibre ‘El laberint valencià‘ n’és una bona mostra);  2) l’estudi de la vitalitat i ús de la llengua a diferents parts del territori (per exemple, va ser coordinador del llibre”La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüísticamileni(Empúries 1999); i 3) la planificació del corpus lingüístic (variació versus estandardització), on ha estudiat principalment les variacions en làmbit de les comarques de l’àrea de Tortosa, una zona transfronterera interessantíssima pel que fa als aspectes lingüístics (i la seva distància amb el català estàndard). És molt recomanable llegir un dels seus raders llibres: “De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català” (Onada, 2011).politica planificacio

A més, Miquel Àngel Pradilla és coordinador de la Xarxa CRUSCAT (una xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució de la llengua arreu del domini lingüístic català), i director editorial de ONADA Edicions, una editorial en català radicada a Benicarló i especialitzada en temes lingüístics, històrics i culturals, on també ha coordinat o escrit diversos llibres.

De ben segur que Giralt i Pradilla són les persones idònies per a il·lustrar-nos sobre l’estat del català a l’Aragó i les seues circumstàncies històriques, filològiques, etc., així que no hi falteu.

Divendres 26 de juliol, a les 22:30h, a la Plaça major. Si hi ha tronada, mos reunirem a la ‘Casa de la Cultura’.

El valencià al Carxe i al Matarranya – Societat Anònima – Canal 9 (2013) – YouTube.

El Carxe és una serra de fins a 1.371 metres d’altitud que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l’Altiplà i Favanella a l’Oriental, on es parla català/valencià de forma continuada des del segle XIX.

Té una superfície de 310 km2, una porció del qual forma part del parc regional “Serra del Carxe”.[1] Amb 644 habitants empadronats (2009), representa un 0’005% dels habitants dels territoris de parla catalana.

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla catalana. Malgrat que el català no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla,[2] a petició de l’Ajuntament mateix, prèvia instància al Síndic de Greuges del País Valencià d’un veí del Raspai.[3]

Viles i Gents :: La nova Llei de Llengües :: June :: 2013.

-Article publicat a La Comarca el 7 de juny del 20013-
Tinc com a llengua pròpia, que em van transmetre els meus pares, una que em permet relacionar-me amb onze milions de persones d’Aragó, Catalunya, València, les Illes i sud de França. La vaig haver aprendre a escriure als trenta anys quan vaig emigrar al Principat i que m’ha servit per a dedicar-me professionalment a la docència durant trenta-cinc anys. Ara uns polítics aragonesos, obsessivament anticatalans, em diuen que la meua llengua no és el català del Matarranya sinó la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. I han fet una nova Llei de Llengües on diu que crearan una Acadèmia de la Llengua Aragonesa que elaborarà una gramàtica per a la nova llengua. Després vindrà la formació del professorat per a impartir la matèria, les gramàtiques i els textos didàctics, la investigació i promoció, la creació literària, la introducció en l’administració… Els polítics aragonesos del PP i PAR deien que feien una nova Llei de Llengües perquè l’anterior era inassolible en un temps de crisi, quan no calia inventar-se cap llengua perquè ja existia. Ara la nova, com podeu comprovar, els eixirà de franc.
Després de donar-li moltes voltes a la nova proposta lingüística del nostre govern aragonès, veig que no em convencen prou els seus arguments. I he decidit que prefereixo seguir parlar i escriure una llengua per a continuar relacionant-me amb onze milions de persones i no crear-me, seguint els seus propòsits, una nova frontera lingüística on no existeix. No m’interessa aprendre la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental que com a molt em serviria per a comunicar-me amb quaranta mil parlants de la nostra comunitat i que en seran molt menys perquè de ben segur que molts faran el mateix pensament que jo: continuaran parlant i escrivint en català.
Sento que els nostres governants es prenguen tantes molèsties per a tant poc profit.

Barrena (IU) pide a Rudi que cambie políticas o dimita.

La presidenta ha remarcado que con la nueva Ley de Lenguas “protegemos más las modalidades lingüísticas, procurando que sigan como están”

#DebateAragón2013 Soro (CHA): “Aragonés y catalán seguirán vivos a pesar del PP-PAR” – YouTube.

Twitter / CHACortes: Rudi defiende #lapao #lapapyp:”lo ….

Rudi defiende :”lo nuestro no es sectarismo”,dice,”solo queríamos que no hubiera normalización del catalán”

La Litera pide derogar la Ley de Lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

EL PARTIDO Socialista en la comarca de La Litera (Huesca) llevó ayer al pleno ordinario una moción por la que pedía la derogación inmediata de la Ley de Lenguas, aprobada en mayo por el PP y el PAR en las Cortes. Ambos tienen mayoría absoluta en la comarca pero dos consejeros del PAR votaron a favor y se aprobó por 12 votos a 9. E. P.

La Universitat de Saragosa s’oposa al LAPAO i a la confusió de la Llei de llengües | Xarxes socials i llengües.

Lo Consell de Govern de la Universitat de Saragosa s’oposa a la Llei de llengües. I ho fa basant-se en tres qüestions cabdals:

  • La Llei utilitza circumloquis per a no denominar el català i l’aragonès.
  • Es crea una Acadèmia Aragonesa de la Llengua que per a normativitzar dues llengües utilitza, sospitosament, lo singular de llengües.
  • Per a la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua s’exclou a la Universitat de Saragossa com a actor cientíc, i es nombra només per institucions polítiques.

Personalment només puc dir que: “Per fi! Dos mesos tard, tots en les xancletes posades, però…. PER FI!

Podeu llegir l’original aquí.

Adhesión del Consejo de Gobierno a la Declaración sobre LA LEY 3/2013 del 9 de mayo, DE USO, PROMOCIÓN Y PROTECCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜISTICAS DE ARAGÓN.

La Universidad de Zaragoza tiene entre sus fines propios, según el artículo 3 de sus Estatutos, tanto “la creación, mantenimiento y crítica del saber mediante las actividades docente e investigadora en la ciencia, la cultura, la técnica y las artes” cuanto “la promoción de la aplicación del conocimiento al progreso y al bienestar de la sociedad y sus ciudadanos, especialmente de Aragón”. Precisamente por ello y respetando la actividad legislativa de las Cortes de Aragón, contempla con cierta preocupación la reciente aprobación, el pasado 9 de mayo de 2013, de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Y ello, sin entrar ahora en otras consideraciones, por dos razones fundamentales de exclusivo carácter académico.

En primer lugar, porque, al identificar las dos lenguas minoritarias que, junto al castellano o español, se utilizan históricamente en Aragón, recurre a circunloquios ambiguos y contrarios a una tradición filológica de más de un siglo de antigüedad que históricamente las identifica como aragonés y catalán. Los circunloquios de nuevo cuño empleados en la Ley —Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, y Lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma—, además de distanciarse de la tradición filológica académica, resultan ambiguos y equívocos por calificar a ambas lenguas minoritarias con la misma denominación. Y ello afecta también a la llamada “Academia Aragonesa de la Lengua”, caracterizada en el capítulo III de la mencionada Ley como la “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón, al emplear el singular, “Lengua”, para aludir a lo que en realidad son dos lenguas esencialmente diferentes.

Y, en segundo lugar, porque, al designar a los integrantes de la mencionada “Academia Aragonesa de la lengua”, la mencionada ley prevé que sean nombrados únicamente por las Cortes de Aragón y el Gobierno de Aragón, excluyendo a la Universidad de Zaragoza —que sí estaba representada en el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón previsto por la anterior Ley de 2009— así como a cualquier otra institución independiente, procedimiento que proyecta sobre dicha Academia una marcada dependencia política que no parece la más adecuada para una institución que pretenda ser científica e independiente.

Por todo ello el Consejo de Gobierno de la Universidad de Zaragoza desea expresar su inquietud por la aprobación de una Ley que se aleja de la tradición lingüística científica, y reclama a los diversos partidos del arco parlamentario aragonés que intenten lograr un consenso que se ajuste a dicha tradición, que dé satisfacción a la totalidad de los hablantes de las dos lenguas históricas minoritarias de Aragón y que preserve, garantice y fomente su uso, máxime teniendo en cuenta que una de ellas, el aragonés, se encuentra en inminente trance de desaparición.

El ridícul de la consellera de Cultura | Lo finestró del Gràcia.

 

Foto d'El PeriódicoColumna de Lo Cresol del Diario de Teruel

“Recentment Dolores Serrat ha fet unes declaracions a l’Heraldo. A la pregunta: Aquest curs no l’abandona la polèmica per la Llei de Llengües. Aquest cop amb abreviatures. Eren necessaris la lapao i la lapapyp?, contestava:Aquestes denominacions no existeixen. Ha estat molt desafortunat que això sortís d’Aragó perquè ha posat en ridícul les llengües i modalitats lingüístiques de la nostra terra. Entenem que el 95% dels aragonesos parla castellà, però un 5% parla diferents llengües i modalitats i cal defensar-les.” “S’ha fet una lectura malintencionada que ha provocat que no s’entengués fora d’Aragó i es ridiculitzés. I això és una falta de respecte”.

Anem per parts consellera Serrat: com que no existeix la LAPAO i la LAPAPYP a la llei, si són els acrònims  d’un reguitzell de paraules que vostès han introduït a la llei per evitar les denominacions del català i l’aragonès. D’acord amb vostè no existiria el PP, el PSOE, la CHA, la DGA, ni la UNIZAR, ni la RAE, ni la DPT, ni el pla FITER, per exemple. Si s’haguessin quedat a l’Aragó aquest “noms”, dóna a entendre vostè, que ja estaria bé, però com a sortit fora… Qui ha posat en ridícul les llengües d’Aragó han estat vostès, però qui realment ha quedat en ridícul ha estat vostè. És l’única cosa per la qual ha reaccionat, ho entenc, tot i que ja no hi ha remei, vostè —de Ripoll i catalanoparlant— carregarà per sempre amb la LAPAO i la LAPAPYP. Miri, el 100 % dels aragonesos parlen castellà i a un 5 %  d’ells els ha esborrat el nom de la seua llengua. Bé, ha volgut esborrar-se’l, però no ho aconseguirà. On és la manca de respecte? Miris a vostè mateixa i als del seu voltant i no li caldrà cercar-lo en altres parts i col·lectius. Tothom ha entès molt bé l’objectiu de la seua Llei de Llengües.

El que per a vostè, suposo, és el animus narrandi, per a mi i per a molts és més animus injuriandi, i per a molta gent de fora d’Aragó ha estat només animus jocandi. Encara hauria d’estar contenta i agraïda.

Twitter / Mireiagalindo: @Los4Motocarros @natxosorolla ….

CHA se declara insumisa ante la nueva ley de lenguas de PP y PAR – YouTube.

Lenguas de Aragón. 25 Años de la Declaración de Mequinenza – YouTube.

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF003

Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut  a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:

TdF004

“Hipocresia i demagògia

En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.

Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.

No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.

Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”

mitjançantTwitter / JPMartinez_: Respuesta de Serrat en Cortz: ….

Media preview

Font: Facebook

 


Avui, a Heraldo de Aragón, declaracions de la Consellera de Cultura D. Serrat sobre LAPAO i LAPAPYP: de ridícul en ridícul i sense wert-gonya

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja