La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaPublicat el 20/8/2021 al Viles i gents de La Comarca)
Natxo Sorolla
Imatge de Pep Espluga
Lo debat està al carrer: al Matarranya, renovables o no? Una línia de 84 molins de vent s’ha d’instal·lar des de Ràfels a Favara, al llarg de tota la part occidental del riu Matarranya. Lo debat de fons és bastant simple: la humanitat porte unes quantes dècades de creixement exponencial, gràcies a que ham après a explotar l’energia del carbó i el petroli per al nostre benefici. Però en algun moment sobrepassarem lo límit dels nous pous explotats, i serà més car usar eixa energia. O potser eixe moment ja l’ham sobrepassat. Perquè no serà la primera pandèmia ni el primer volcà que mos pose al nostre puesto. Los humans som molt menuts i dèbils davant lo planeta.
És bastant clar que necessitem alternatives. Unes són les nuclears. Però sabem que a la distància que estem d’Ascó i Vandellòs, si algun dia tenen un problema gros, mos faltaran eixugamans per a la suor. Les altres són les energies renovables. Que no es troben en capacitat de substituir les energies convencionals, però que van ampliant-se, en l’esperança d’aportar una alternativa més sostenible. Però això no vol dir que siguen innòcues. Produir, implantar, mantenir i renovar molins de vent i plaques solars té costos ambientals i socials. Imagineu que la instal·lació solar que posen al costat del vostre poble multiplique per 20 lo nucli de població. Això és Chiprana.
Haig de dir que no tenia una posició clara sobre els molins al Matarranya. I que continuo sense tindre-la. Però el perill més gran crec que és un altre: la hipoteca que firmem. Hi haurà pobles als que no els importe. L’energia que es produïx té com a destinatari les capitals. Qui controle la producció, i la major part del benefici, són grans empreses. Aquí dixen la ferralla. I unes molles que resulten molt apetitoses a on falten treballs ben pagats i agradables, i a on los ajuntaments agraïxen gestionar nous impostos pel nostre benestar. Però aquí ni es quede el pa sencer, ni unes llesques. Continuaran sent grans empreses les que gestionaran l’energia. I tenim un bon historial de relacions perjudicials entre poder i energètiques. Per model de Comarca apostaria per invertir esforços i capitals en indústries complementàries com, per eixemple, un Parc Natural, ben diversificades social i territorialment, que promoguen empreses locals de qualitat, i que motivon lo manteniment de població jove femenina. No hi ha cap vareta màgica. Los molins tampoc. Renovables sí, però va, no aixina.
#Bomberscat seguim a #Nonasp, al simulacre amb el @mitecogob i @IIFFAragon, emmarcat dins del #ProgramaNacIIFF. L'objectiu és millorar la coordinació entre els dispositius que participen en l'extinció dels incendis forestals #EjercicioConjuntoIIFF 🔥 #EBRO @interiorcat @GobAragon pic.twitter.com/F2mnsBSZXI
— Bombers (@bomberscat) September 29, 2021
El Puesto de Mando Avanzado (#PMA) de @112Aragon está en #Nonaspe en el #EjercicioConjuntoIIFF #EBRO, un simulacro de incendio forestal promovido por @mitecogob en el que participan el operativo de Prevención y Extinción de Incendios Forestales de Aragón y Bomberos de Cataluña. https://t.co/zoei6lIXi4 pic.twitter.com/EescYpdyRK
— 112 Aragón (@112Aragon) September 29, 2021
El #CCB de #bomberscat ja està a punt per al #simulacre de demà a #Nonasp Coordinats amb @mitecogob @IIFFAragon farem un exercici conjunt #EjercicioConjuntoIIFF 🔥 #EBRO en el marc del #ProgramaNacIIFF @Interior @GobAragon pic.twitter.com/SZF7RhVpwR
— Bombers (@bomberscat) September 28, 2021
El passat dissabte tingué lloc al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys d’existència.
La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.
Obrí el torn d’intervencions Rafael Martí, el batlle amfitrió, el qual reivindicà el paper fonamental de la llengua materna en la configuració de la diversitat lingüística i que «a l’Aragó tothom hauríem d’estar orgullosos de gaudir de tres llengües».
Glòria Blanc comentà que aquests premis suposaven «un suport a la dignificació de la nostra llengua i de les persones que han estat premiades pel seus treballs de recerca i divulgació». Continuar llegint…: Massalió acollí el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021 » Temps de Franja