Source: En la mort d’en Pasqual Vidal | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Enguany han mort quatre representants de l’estudi i foment d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana: el 20 de gener Maria Rosa Fort, el 19 de febrer Vicent de Melchor, el 20 de març José Antonio Carrégalo i l’1 d’abril Pasqual Vidal –confiem que s’ature aquesta maltempsada. Vidal tenia 75 anys i feia temps que estava malalt. Era escriptor, il·lustrador i investigador de la història, la llengua, la literatura oral i l’etnografia del seu poble –Massalió– i comarca –Matarranya. Vidal, llaurador d’ofici, coneixia molt bé la cultura tradicional. Ignorem molt del seu lo primer camí, aqueixes Forques Caudines per on hem de passar els que parlem català. Alguna cosa n’ha escrit Carme Alcover, amiga seua de Massalió: inicia la recollida de materials cap als anys setanta amb una fecunditat extraordinària. Fou ella qui el va posar en contacte amb els que el 1988 preparaven Lo Molinar, el recull de la literatura oral del Matarranya, i en fou prolífic col·laborador. D’aleshores ençà Vidal ja no parà de treballar en l’estudi i foment de la llengua catalana i la cultura que conforma. Com a escriptor publicà A la falda de la iaia (2005), contes recollits de l’oralitat del seu poble, a l’estil del que Tomàs Riba, Jordi Moners o Pep Coll han fet per a altres viles o comarques franjatines. Fou soci d’ASCUMA i membre de la Junta del 1991-1994. Publicà un devessall d’articles a revistes franjatines, saragossaness i barcelonines. Escrigué un bon puial de llibres, molts dels qual il·lustrà i ho feu també a obres de Rovira, Ferrer, Bengochea, etc. Muntà exposicions etnogràfiques, i en dirigí tallers informatius, també d’història de Massalió. No li faltaren decepcions com quan el Jurat del Premi-Guillem-Nicolau preferí declarar-lo desert que atorgar-lo a un llibre seu, rebutjat per no ajustar-se a pretesos formalismes. El Museu Lo Masmut de Pena-roja li encarregà les il·lustracions per als materials exposats, però n’esborrà els textos catalans, i només quan en Pasqual Vidal va protestar restituïren els textos originals catalans. M’asseguren que segueixen sent-hi.
Artur Quintana
Aprofitant la celebració del ‘Quedaran les Paraules’, se va celebrar la lectura d’algunes històries i contalles que recull l’obra ‘Pasqual Andreu, lo Florit’, obra de José Miguel Gràcia (La Codonyera, 1941)

El Maestrat en general, i el Matarranya en particular, és territori de bandolers. Parlem d’uns personatges molt recurrents de la literatura oral, i dels quals tenim, sovint, una visió molt romàntica. Uns personatges plens de llums i d’ombres. Vistos com a herois per a uns, i vistos com uns autèntics delinqüents per a uns altres. Són conegudes les incursions de Tomàs Penarrocha, el Groc del Forcall, per terres nostres durant les guerres carlistes. Són sonades les accions del maquis en acabar la guerra civil l’any 1939, com sonada és també la figura de La Pastora, maqui natural de Vallibona. Però del bandoler que probablement més s’ha sentit parlar a casa nostra és del Floro. Pasqual Andreu ‘lo Florit’, nascut l’any 1858 a La Sorollera, un bandoler que ha estat fil conductor de l’últim Quedaran les Paraules.
Continuar llegint… Pasqual Andreu, perfil d’un bandoler | Matarranya Media
🗺Valdeltormo/La Vall del Tormo ya cuenta con su mapa toponímico
Editado por la DG de Política Lingüística y la comarca @somosMatarranya recoge más de 200 entradas y un mapa con la ubicación de los diferentes términos.
PDF ⬇ https://t.co/CnXnbMviPH
ℹ https://t.co/pEc7xfBnOI pic.twitter.com/7DEYT4nFw0
— Gobierno de Aragón (@GobAragon) May 16, 2021