Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Source: Arrancados cientos de melocotoneros por un virus que inquieta al Bajo Aragón

La Direcció General de Política Lingüística i la comarca de Matarranya han editat un fullet toponímic del municipi, que recull més de 200 entrades

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i la Comarca de Matarranya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Queretes, han editat un fullet toponímic d’aquest municipi.

S’hi recullen més de 200 topònims, és a dir, els noms autòctons en català d’Aragó, amb els quals s’identifiquen partides, basses, barrancs, fonts, masos, tossals… amb l’objectiu de conservar i protegir un patrimoni lingüístic i cultural que corre el perill de perdre en l’oblit.

La recopilació dels topònims l’ha dut a terme el soci i anterior president d’ASCUMA Juan Luis Camps, en col·laboració amb Andreu Llerda (fill de l’enyorat Antoni Llerda) i Joan Ferràs, i és fruit d’el projecte sobre Toponímia en què està treballant la Comarca del Matarranya juntament amb l’Associació Cultural del Matarranya, amb la finalitat de recopilar els noms amb què tradicionalment s’han identificat els diferents llocs de les poblacions del Matarranya. En el cas concret de Queretes, es van recollir més de 700 topònims. D’ells, se n’han seleccionat 230 per a l’elaboració d’aquesta publicació.

Continuar llegint… El Govern d’Aragó contribueix a protegir el patrimoni lingüístic de Queretes » Temps de Franja

Podeu descarregar-vos el PDF aquí (3Mb)

 

 

Source: María Roca Cardona: tercera centenaria de este 2020 en Fayón

Source: La Constitució del 78 i l’Espanya d’avui | Lo Finestró

Source: Fórnoles marcando la hora del mundo | Contalles de Fórnols

PREÁMBULO

De manera excepcional, el texto que podéis leer a continuación lo he escrito solamente en español. La razón por la que no lo he escrito en “chapurriau” es que contiene muchos tecnicismos, que estudié en castellano y cuya versión en mi lengua materna desconozco.

EL MERIDIANO CERO

En 1884, con el fin de adoptar un único meridiano de referencia en todo el mundo, se celebró una conferencia internacional en Washington D. C., en la que se estableció como meridiano 0° (meridiano cero o primer meridiano) el meridiano de Greenwich, llamado así porque atraviesa el Real Observatorio londinense, situado en el distrito de Greenwich. La elección se hizo por dos razones: porque Londres era la capital del imperio más importante de la época y porque el meridiano 180°, que determina el cambio de día, está en una zona muy despoblada.

Láser proyectado desde el Real Observatorio de Greenwich, que marca la trayectoria del meridiano cero

El meridiano de Greenwich es una línea semicircular imaginaria que une los polos de norte a sur y divide el mundo longitudinalmente en dos hemisferios: el hemisferio oriental (este) y el hemisferio occidental (oeste). A partir de ese meridiano, la Tierra se divide en gajos, como si de una naranja se tratase; al este del meridiano cero, hay 180 meridianos y al oeste, otros 180. De este modo, hay un total de 360 meridianos, separados un grado entre sí, que corresponden a los 360 grados que tiene la circunferencia de la Tierra.

Meridiano de Greenwich

La primera utilidad del establecimiento del meridiano cero es la fijación del sistema horario en todo el mundo. El término “meridiano” viene del latín meridies, que significa “mediodía”. Así, cuando el sol se halla en vertical sobre el meridiano cero, son las doce del mediodía en Londres y cuando está sobre el meridiano 180° son las doce de la noche y se produce el cambio de fecha. En cuanto al horario del resto de lugares, depende de la distancia a la que se encuentren del meridiano cero y de su ubicación este u oeste. Como el sol sale por el este y se pone por el oeste, en los lugares que están en el hemisferio oriental (como Asia) es más tarde que en Londres y en los que están en el hemisferio occidental (como América) es más temprano. En cada hemisferio hay 12 husos horarios (franjas imaginarias delimitadas por dos meridianos desplazados 15° uno respecto del otro, que corresponden a un período temporal de una hora), de modo que la diferencia horaria entre el meridiano 0° y el meridiano 180° es de 24 horas.

Mapa mundial de los husos horarios

Mención aparte merece el hecho de que en España, desde 1940, sea una hora más tarde que en Inglaterra, a pesar de que el meridiano 0° atraviesa ambos territorios. Pero eso es harina de otro costal y ahora no voy a detenerme en ello. Si a alguien le interesa saber más sobre ese asunto, le recomiendo que lea este artículo.

Husos horarios utilizados en Europa durante los meses de invierno

La segunda utilidad del establecimiento del meridiano cero es conocer la longitud de un punto cualquiera sobre la superficie terrestre, es decir, la distancia que existe entre un punto cualquiera y el meridiano de Greenwich. Este dato, junto al conocimiento de la latitud, nos permite saber la localización exacta de cualquier punto del planeta. La latitud, como la longitud, es la distancia que existe entre un punto cualquiera sobre la superficie terrestre y una línea de referencia. Pero, mientras que la línea de referencia de la longitud es el meridiano de Greenwich, la línea de referencia de la latitud es el ecuador (o línea ecuatorial o paralelo cero). El ecuador es una línea circular imaginaria, equidistante de los dos polos geográficos, perpendicular al eje de rotación de la Tierra y al meridiano de Greenwich, que divide horizontalmente el mundo en dos hemisferios: norte y sur. Como se trata de una línea circular (y no semicircular, como el meridiano 0°), a partir del ecuador hay 90 paralelos en el hemisferio norte y otros 90 en el hemisferio sur; 180 en total, numerados desde 0° (en el ecuador) hasta 90° (en los polos norte y sur). Tanto la latitud como la longitud se miden en grados (°), minutos (‘) y segundos (”). Por ejemplo, la iglesia de Fórnoles está situada en las coordenadas geográficas 40°53′42″N 0°00′12″O.

Coordenadas geográficas

EL MERIDIANO DE FÓRNOLES

Una curiosidad digna de ser tenida en cuenta al hablar de nuestras peculiaridades es que el meridiano de Greenwich pasa por el extremo occidental de la comarca del Matarraña, atravesando de norte a sur los términos municipales de Valjunquera, Fórnoles, Ráfales y Monroyo.

Monumento conmemorativo del meridiano de Greenwich, situado en el Km 1058 de la carretera N-420 (Valdealgorfa)

Según los mapas topográficos de 1884, la línea del meridiano cero rozaba el casco urbano de Fórnoles, pero los americanos desplazaron un poco esa línea cuando crearon el Sistema de Posicionamiento Global (GPS), a mediados del siglo XX. Concretamente, movieron la línea 5,3 segundos hacia el este. Desde entonces, el casco urbano del pueblo está muy cerca de la longitud 0º, pero a unos 200-300 metros al oeste.

Independientemente de todos esos mapas y del establecimiento del meridiano de Greenwich como el primer meridiano, Fórnoles estaba donde está desde hacía varios siglos y sus relojes de sol marcaban alegremente la hora local. Sus constructores jamás se imaginaron que, por una casualidad sobrevenida, a partir de un día de 1884, esos relojes marcarían la hora del mundo con una precisión casi absoluta. A continuación, podéis ver tres relojes de sol que hay en Fórnoles, situados a 10-13 segundos al oeste del meridiano cero.

Reloj de sol, situado en la fachada de la casa La Jaima (longitud 0°00′10″O)

Reloj de sol, situado en la torre de la iglesia (longitud 0°00′12″O)

Reloj de sol, situado en el cobertizo de la plaza (longitud 0°00′13″O)

En la primavera de 2005, tuve la fortuna de contemplar, desde el balcón de mi casa, un espléndido arcoíris que apareció en un cielo todavía plomizo tras una tormenta. Además de su innegable belleza, me pareció muy curioso que ese arco de colores se situase exactamente sobre la línea imaginaria del meridiano 0°. Desde mi perspectiva, el extremo norte del arco se apoyaba sobre el pajar derruido de la era del tió Felicísimo; y el extremo sur, sobre la punta de las eras de la Bassota. Ese arcoíris, como el láser proyectado desde el Real Observatorio de Greenwich, estaba dibujando la trayectoria del primer meridiano.

Extremo norte del arcoíris, apoyado sobre el pajar derruido de la era del tió Felicísimo

Extremo sur del arcoíris, apoyado sobre la punta de las eras de la Bassota

Vista de Fórnoles desde el pajar derruido de la era del tió Felicísimo, situado en la longitud 0°00′00″

Pedro J. Bel

Source: El Matarraña, el secreto mejor guardado de Teruel

Mira aquest butlletí al teu navegador.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 121 • 26 de novembre de 2020

Associacionisme i economia d’Albelda

// Josefina Motis

En un recent article d’actualitat, el Diario del Alto Aragón ha posat de relleu la vida del poble d’Albelda en una conversa amb la alcaldessa Mª Ángeles Roca. En l’article es dona especial importància a la convivència i al manteniment i record d’antics costums i tradicions a través de l’associacionisme que ha caracteritzat sempre aquest poble.

L’esmentat article és una bona ocasió per a observar l’activitat social del poble, formada actualment per deu associacions. Hi trobem, per exemple, la Penya Lo Magrè, sempre present en celebracions i manteniment de costums, dedicada a promoure la Festa del Tossino, que ha arribat a tenir fins sis mil visitants i que ha estat declarada d’interès Turístic d’Aragó.

Llegir-ne més.

El govern d’Aragó signa vuit convenis amb sindicats i entitats socials per a la promoció de les llengües pròpies

// Màrio Sasot

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials CCOO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Llegir-ne més.

Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

// Joaquim Torrent

Recentment la revista La Comarca, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’objectivitat i incultura de qui ho ha perpetrat, qui pretén fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’occità , al qual a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!

Llegir-ne més.

Dubtes de tardor*

// Raquel Llop

Arribe la tardor i en ella el balanç d’este estiu tan diferent als que havíem viscut fins ara. Un estiu poc estiu podríem dir. Un estiu descafeïnat, desconfinat. S’acabe l’estiu i m’envaïx la càlida imatge dels tons taronges que van minjant-se a poc a poc aquell verd estiuenc. Enguany m’ha agarrat a casa. A l’únic puesto de tot lo món al que m’atrevisco a dir-li així. A voltes, ni tan sols la vila sencera és ca meua, tanco el perímetre al carrer de la Torreta, que m’ha vist créixer i volar del niu. Carrers i carredonets que han quedat congelats per una pandèmia que ningú va preveure (bé, no entrarem al debat).

Llegir-ne més.

La soledat dels museus*

// José Miguel Gràcia    

Les persones que tenim el costum de visitar els museus més propers  –si vivim en una gran ciutat o en pobles on n’hi ha de qualsevol tipus­–, o quan viatgem per l’Estat espanyol, tenim constatada la mínima quantitat de persones que entre les seves preferències està la de tombar per les sales dels museus o altres monuments artístics i històrics. D’aquesta afirmació hauríem d’excloure, per que fos del tot certa, aquells llocs emblemàtics popular i turísticament, i alguns altres singularíssimes; en qualsevol cas aquests els podríem comptar amb els dits d’una mà.

Llegir-ne més.

Cabdill*

//Antoni Bengochea

Seguint la moda de parlar del “CAUDILLO”, voldria recordar alguns dels tòpics que es donaven per segurs en la etapa de la dictadura “cabdillista”, i que bona part de la dreta hispànica actual encara dona per bons. El primer seria que Francisco Franco era un gran militar. Quan jo era jove, els partidaris del líder feixista sempre et recordaven que Franco era el general més jove pràcticament del segle XX, i que va guanyar una guerra amb moltes dificultats, per les ajudes que tenien els “rojos”  d’una Rússia totalment entregada.

Llegir-ne més.

«Treballar en pijama»*

// Natxo Sorolla

Hau imaginat mai treballar en pijama? Poder descansar al llit si esteu sobrepassats per la jornada laboral? Estalviar-tos hores de cotxe? Potser sou uns dels afortunats a qui l’alerta sanitària tos ha fotut a treballar des de casa. O potser esteu vivint com una penitència no fer el cafè en los companys. Sigue un miracle o una plaga, el cert és que el teletreball cada vegada tindrà més presència. I «treballar a distància», en la major part dels casos, serà treballar des de casa. Treballar des del kilòmetre 0 de les nostres vides privades. La realitat del teletreball tampoc és tan idíl·lica i lliure com se sol dibuixar.

Llegir-ne més.

Volem los nostres trens!*

// Estela Rius

A mitat mes de març del 2020, quan es va decretar l’estat d’alarma al nostre país, RENFE va suprimir quatre de les vuit freqüències ferroviàries que tenien parada a Nonasp. Van al·legar esta supressió degut a la baixa ocupació dels trens durant lo període del confinament, dient que ere temporal i que quan se tornés a la normalitat, se recuperarien.

Llegir-ne més.

Donar-se de baixa

Temps de Franja
Major, 4. Calaceit (Terol) T. 978 851 521 redaccio@tempsdefranja.org

Source: Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

Recentment la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’ objetivitat i incultura de qui  ho ha perpetrat, qui pretèn fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’ occità , al qual a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!

En aquelles èpoques tan reculades encara no s’havien individualitzat d’una manera prou nítida les llengües romàniques, i no hi havia consciència ni de la seua denominació; dit això es pot establir, segons el parer de tots els estudiosos mínimament seriosos, que en el  territori de l’ anomenat Viello Aragón hi havia tres realitats lingüistiques principals (deixant de banda els jueus) : el basc i els que després serien l’aragonès, pròpiament dit, i i l’occità. El primer era propi de la gent més humil i aïllada, mentre que els altres dos, com a extensions del llatí, eren propis de gent d’un nivell més elevat, i més il.lustrada i amb més contactes. El protoaragonès el parlava gent d’ascendència indígena, i es contraposava al basc, també indígena però d’àmbit més rústec, en una situació semblant a la que es donava al Pallars i la Ribagorça, entre una parla bascoide i una altra romànica, com reportà Corominas. El protoocità, al seu torn, era usat per gent procedent de les contígües terres transpirinenques, principalment mercaders, molts dels qual s’establiren en recintes o barris -burgs- exclusius -com també a la veïna Navarra-; a més, no hauríem de menystenir la influència del protooccità per adstrat i per prestigi cultural.  Així, tenint en compte les raons exposades, no ens hauria de sorprendre que tant el “Fuero de Chaca” com d’altres documents coetanis foren redactats en un llenguatge de característiques bàsicament occitanes, però sense sense cap relació -com ella pretèn-  amb el que aquesta indocumentada senyora anomena “chapurriau”,en referència a la parla catalana de les comarques orientals d’ Aragó, tot fent servir una denominació de dubtós prestigi.

Sincerament, resulta d’allò més absurd pensar que el protooccità del “Fuero de Chaca” és l’avantapassat del “chapurriau”, una barbaritat inmensa que deixa ben retratada la seva autora -sense oblidar els efectes demolidors causats al prestigi del mitjà on ha aparegut…

Joaquim Torrent

Source: El concurso de Peñarroya de Tastavins de pintura bate el récord de participantes

Source: Adif licita dos contratos para la redacción de los proyectos de construcción de apartaderos para trenes de 750 metros en el corredor Madrid-Barcelona

El primer contrato comprende la ampliación de las vías de apartado hasta dicha longitud en cinco estaciones del tramo Zaragoza-Tarragona por Caspe, concretamente en Fuentes de Ebro, Nonaspe y Chiprana, en la provincia de Zaragoza, La Puebla de Híjar (Teruel) y Flix (Tarragona). Este contrato se ha licitado por un importe de 824.534,4 euros (IVA incluido) y cuenta con un plazo de redacción de 12 meses.

Source: Un incedio calcina una casa de tres plantas en Maella, sin daños personales

Source: “Sílverti”, premi Guillem Nicolau 2020 | Lo Finestró

Sílverti, novel·la de Merxe Llop

El premi Guillem Nicolau 2020 del govern d’Aragó ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressó en l’oscuritat.

Sílverti  és  una novel·la que segons declaracions de l’autora recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!

La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…” Amb respecte vers les dones i els homes que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.

És un relat escrit en llocs diferents, fins i tot en hospitals i  amb molta passió. Quan a l’autora li afloraven els records dels pares i familiars, li apuntaven de debò meloses llàgrimes de goig i salobrosos de sentiments, una passió incontrolable.

La Franja