Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Matarranya

Arrancan señales de la A-231 en Cretas y pintan proclamas independentistas

març 8
Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Normalització del català

Source: Arrancan señales de la A-231 en Cretas y pintan proclamas independentistas

cartel aragon

El cartel anunciador de Aragón y Provincia de Teruel ha sido cortado con una sierra

Los hechos han ocurrido de madrugada. Las pintadas hacen referencia a Sijena y proclaman lemas pancatalanistas

Finalmente y después de la guerra de carteles entre las administraciones aragonesa y catalana, aparecen varios carteles en el lado aragonés derribados y boicoteados. Varios individuos han arrancado el cartel informativo de Comunidad Autónoma de Aragón y Provincia de Teruel que se encontraba instalado en el límite entre Aragón y Cataluña. De igual modo han arrancado el nuevo cartel instalado por el Gobierno de Aragón en el que aparecía información de las localidades de Valderrobres, Alcañiz y Monroyo. Este segundo cartel habría intentado ser lanzado al río Algars y se encuentra en estos momentos a punto de caer al río. “Estamos muy sorprendidos y dolidos. Somos aragoneses y Cataluña es nuestra vecina y siempre hemos tenido una relación excelente. Me cuesta y me niego a creer que hayan sido vecinos nuestros los autores de este acto de gamberrismo”, explicó Asunción Giner, Teniente Alcalde del Ayuntamiento de Valderrrobres.

sijena

Las pintadas y proclamas aparecidas hacen pensar que los autores no son de localidades vecinas

Dada la solidez con la que estaban instaladas las señales los autores de los hechos han empleado distinto material. En el caso del cartel de Aragón los postes de acero tienen sendos cortes que han sido llevados a cabo con maquinaria. De igual modo han aparecido varias pintadas en las que aparece una estelada y pone “La Franja es Catalunya” y “Devolvednos Sijena”. Esta última pintada haría pensar que los autores de los hechos no son de los pueblos vecinos de la Terra Alta dado que el denominado conflicto de los bienes de Sijena apenas tiene repercusión mediática en la comarca aragonesa del Matarraña y en la catalana de la Terra Alta. No obstante tan solo es una suposición y tampoco se tiene la certeza de que hayan sido los Comites en Defensa de la República que hace escasos días amenazaron con llevar a cabo acciones vandálicas en Aragón. Tampoco se descarta que hayan sido vecinos de la comarca vecina o que hayan contado con apoyo interno.

cartel aragon cataluña

Los dos carteles han sido arrancados esta pasada madrugada

Todo ello después de que laa Generalitat de Catalunya retirase la señal informativa ubicada en el puente sobre el río Algars, en territorio aragonés con las distancias kilométricas de Valderrobres -escrito en catalán Vall-de-Roures- y Morella después de que el Gobierno de Aragón colocase sin previo aviso una nueva señal informativa en la que aparecen Valderrobres, Alcañiz y Monroyo tapando, de este modo, el cartel colocado por la administración catalana.

nuevo cartel dga

El nuevo panel instalado por DGA está a punto de caer al río Algars

Por su parte operarios de Carreteras de la administración autonómica vecina procedieron a retirar el cartel siutado en el eje Alcañiz-Tortosa de la A-231 -llamada T-330 en el lado catalán- el martes por la tarde. Fuentes de la propia Generalitat confirmaron que el cartel se instaló en durante la década pasada y añadieron que en su día se instaló en la margen izquierda del río Algars -término aragonés de Cretas- por considerar que era el lugar más adecuado al existir pocos metros antes varias señales viarias. De igual modo la Generalitat asumió el asfaltado y mantenimiento del puente que comparten ambas Comunidades Autónomas, hecho habitual en este tipo de infraestructuras compartidas en las que una de las dos administraciones -sea provincial o autonómica- se hace cargo de la totalidad del tramo.

abe recordar que desde el Gobierno de Aragón argumentaron que la instalación de la nueva señal obedece a que la anterior- instalada por la Generalitat- no ofrecía información suficiente, omitiendo indicar Alcañiz y Monroyo, pero sí Morella. Vecinos y conductores llevan varios años reivindicando que se indique Alcañiz en la parte catalana del eje Tortosa-Alcañiz que transcurre por la  C-12 y la T-330. Hasta el momento el tramo carretero que discurre por Cataluña no cuenta con ninguna referencia a la capital bajoaragonesa, pero sí a Morella, pese a tratarse de la única vía que comunica las ciudades de Alcañiz y Tortosa, a la sazón hermanadas desde 1972. Hecho que podría responder a la visión nacionalista de los Països Catalans en los que Morella y Valderrobres sí que estarían incluídos pero Alcañiz no.

No es la primera vez que el lugar es objeto de acciones vandálicas por parte de radicales. El pasado mes de agosto el cartel de Aragón apareció con una pintada en la que se podía leer ‘lladres’, ladrones en catalán. De igual modo en 2017 aparecieron pintadas unas tijeras -en las que se empleó maquinaria especializada- en el mismo puente y que han sido borradas en su mitad del lado aragonés pero no en el catalán.

Comments Off none Read more

Morro anuncia que la mejora de la N-232 en Monroyo se abrirá antes acabar marzo

març 7
Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

Source: Morro anuncia que la mejora de la N-232 en Monroyo se abrirá antes acabar marzo

Comments Off none Read more

L’Aragó tapa la informació viària en català a la frontera administrativa a Arnes i el govern la retira – VilaWeb

març 7
Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

L’Aragó tapa la informació viària en català a la frontera administrativa a Arnes i el govern la retira

El nou cartell en castellà es va posar per la queixa d’Alcanyís perquè no apareixia en les indicacions de les carreteres catalanes

Per: ACN

El govern de l’Aragó ha col·locat un cartell d’informació viària en castellà a pocs centímetres de la retolació en català que hi ha des de fa més d’una dècada a la carretera T-333, a Arnes (Terra Alta), al límit administratiu entre les comunitats autònomes de l’Aragó i Catalunya. El senyal en català indica el quilometratge fins a Vall-de-roures (Matarranya) i Morella (els Ports/País Valencià), però el nou descarta Morella i inclou Mont-roig (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó), amb la nomenclatura en castellà. Justament les queixes d’Alcanyís al govern aragonès perquè no apareixia a la senyalització de les carreteres catalanes serien el motiu per col·locar-ne un de nou en castellà. El Departament de Territori ja ha retirat el seu cartell i el situarà al terme municipal d’Arnes.

L’Ajuntament d’Arnes va descobrir amb ‘sorpresa’ la decisió de govern de l’Aragó i ha gestionat amb el Departament de Territori traslladar el primer senyal al seu terme municipal, a l’altre costat del riu Algars, que dibuixa la frontera administrativa entre Catalunya i Aragó. Des del consistori lamenten que no s’hagi intentat un acord per incloure Alcanyís al cartell existent i que s’optés per tapar el senyal en català.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

‘Va ser una sorpresa perquè no se’ns havia advertit i hem demanat explicacions a través de la delegació territorial del govern als responsables del govern de l’Aragó que asseguren que s’havia demanat fa molts anys i que ara el departament de Carreteres aragonès ho ha concedit’, ha explicat el batlle d’Arnes, Joaquim Miralles. ‘El cartell de Vall-de-roures i Morella no descartem posar-lo al terme municipal d’Arnes perquè no quedi allí, sense cap ús’, ha afegit.

Justament aquesta ha estat la decisió de Territori, com han confirmat a l’ACN fonts del Departament, i ahir a darrera hora es va treure el cartell que quedava amagat i s’estudia ubicar-lo i recol·locar-lo a la part catalana de la T-333, carretera que es prolonga al Matarranya com A-231.

La Generalitat hauria col·locat la senyalització el 2005 al terme de Queretes (Matarranya) perquè va assumir el manteniment del pont que travessa el riu Algars. La retolació en català tampoc hauria agradat els municipis aragonesos.

Source: L’Aragó tapa la informació viària en català a la frontera administrativa a Arnes i el govern la retira – VilaWeb

Comments Off none Read more

Ràdio: la Veu del Baix Matarranya

març 7
Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 9 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Llistes obertes, llistes tancades?, circunscripció comarcal, provincial, regional, única?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Parlarem amb Tere Costa, presidenta de Les Dones Favaroles, i amb integrants de l’associació, amb motiu del 8 de març, dia de la dona.
13:25- 13: 40.- Entrevista a Jorge López Martínez, saragossà afincat a Faió. Pertany a la societat de pescadors “La Reixaga” . Va participar representant a Espanya en el Campionat del món celebrat a Sudàfrica, del 8 al 16 de febrero de 2019.
13:40 – 14.- Entrevista a Jemma Markham, propietària de l’hotel de la carena Relais & Chateaux: “La Torre del Visco”; amb motiu de ser guardonada al congrés de la carena, celebrat a Canada, com a “Dona de l’any”.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Beceite sube a 10 euros el acceso regulado al Parrizal del río Matarraña

març 7
Matarranya

Source: Beceite sube a 10 euros el acceso regulado al Parrizal del río Matarraña

Comments Off none Read more

T. Bosque: Lo Baix Aragó deprimit | Viles i Gents

març 4
Matarranya, Viles i gents

Source: Lo Baix Aragó deprimit | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca l’1 de febrer del 2019)

Fa temps que no hi ha notícies bones, lo que se’n diu bones, pel Baix Aragó Històric. Quan no se cuquen les olives, com ha passat enguany, dels préssecs que als supermercats costen dos i tres euros el quilo, los agricultors reben la misèria de trenta o quaranta cèntims; i els cultius del secà per damunt dels sis-cents metres prompte seran territori exclusiu de les cabres salvatges i els jabalins; qui sap si en possibilitats futures de fer un parc d´animals a un costat i altre de la carretera de Morella, on viu tan poca gent. Perquè s´hauran de fer coses més originals si volem que el turisme sigue un sector que atragui fortes inversions o, com a mínim, un complement segur d´altres activitats econòmiques.

Parlant d´atraure visitants al BAH, vegem el cas de la famosa “nit del foc” de Castellseràs. A veure qui endevine quants autobusos plens de turistes van vindre a vore la Foguera Monumental? Estem parlant de la foguera més gran i coneguda de totes les festes d´hivern de la Comunitat. Una festa, si no ho sabíeu, declarada d’interès turístic, on mai falten al balcó de l´Ajuntament, a l´hora de calar-li foc, el President del Govern d´Aragó o algun conseller. Voleu saber quants autobusos? cap. Lo que vol dir que no s´han de plantejar les coses de qualquer manera, ni acabar la funció en notícies dolentes que espanten a la gent. Canviant de poble però no de tema: algú sap en quin punt està el projecte de la Tirolina més llarga d´Europa, que ficaria Fondespatla en la primera divisió del turisme d´aventura?.

Però encara pitjor que no tenir notícies bones, és tenir-les tant rematadament dolentes, com la parada total i definitiva de la Tèrmica d´ací al juny del 2020. O la terrible mort d´Iranzo i els dos GC que, en més bona voluntat que coneiximent del perill, perseguien al criminal ells solets, sense cap cobertura aèria ni terrestre de les poderoses forces de l´Estat.

Tomàs Bosque

Comments Off none Read more

Per què te’n vas? @ La Litera información

març 4
Llitera, Matarranya

Source: Per què te’n vas? @ La Litera información

La projecció del documental ¿Por qué te vas? a la recent Setmana Cultural d’Açanui planteja un debat que mos interpel·la a tots.

A la Llitera sempre mos estem preguntant sobre com podríem revertir les tendències demogràfiques, en particular les de l’acusat despoblament que afecta els municipis de la zona nord de la comarca, però també són freqüents els debats sobre com gestionar amb dignitat una població immigrant cada cop més nombrosa que es va establint a la zona sud.

José Luis Pérez, metge del lloc, presenta l'acte / foto Pep EsplugaJosé Luis Pérez, metge del lloc, presenta l’acte / foto Pep EsplugaQualsevol proposta al respecte hauria de prendre nota d’aquest ¿Por qué te vas?, amb guió de Jesús Cirac i direcció de Miguel Lorén, produït per l’associació Bajoaragonesa de Agitación y Propaganda, de Casp. Una joia a descobrir i que tot habitant de la Llitera hauria de veure en algun moment, ja que es tracta d’un debat fonamental per al futur de la nostra comarca. I, en el fons, per al futur de qualsevol lloc del món.

El documental fa un seguiment a les diferents generacions que, durant les últimes dècades, han emigrat de Casp per diferents motius (polítics, econòmics, culturals, etc.); i també a les persones que al llarg del temps s’han instal·lat a Casp. Ordenat de manera cronològica, sense narrador i a través d’emotives entrevistes personals, el documental repassa la història de la ciutat de Casp des de l’arribada del front franquista l’any 1938 fins a l’actualitat.

L’arribada del front el març de 1938 va provocar una primera desbandada de famílies i persones, que van fugir primer a Barcelona i després, en molts casos, a França. Seguint aquest fil, els autors del documental han entrevistat famílies exiliades en territori francès que encara recorden els seus avantpassats a Casp i les seues peripècies món avant. Curiosament, aquell exili va anar acompanyat d’un moviment invers, ja que a Casp hi van arribar persones amb les forces d’ocupació franquistes que s’hi van quedar a viure perquè s’hi van casar, perquè hi van trobar feina o pel que fos.

Durant la postguerra hi arriba també un important contingent de la gent que a Casp anomenen ‘serranos’, és a dir, les famílies que es van veure expulsades del Maestrat i l’Alt Matarranya per les lleis anti‑maquis i per les gelades dels anys 50. Alguns d’aquests migrants van arribar també a la Llitera, però ací els vam anomenar ‘teruelinos’ i es van instal·lar a les terres de regadiu d’Albelda, Altorricó, Binèfar o Esplucs. D’això en va donar compte Silvia Isábal en una col·laboració anterior a La Litera información. En el cas de Casp, els ‘teruelinos’ (o ‘serranos’) es van dedicar a cultivar les fèrtils terres de la vora de l’Ebre que havien quedat abandonades a causa de la guerra.

Se’ns presenten després nombrosos testimonis de la construcció de l’embassament de Mequinensa, que entre 1955 i 1965 trasbalsà tota la zona amb l’arribada de multitud de persones d’arreu d’Espanya, que hi van treballar durant molts anys en unes condiciones més que deficients. Els testimonis que troben els autors del documental són inapel·lables. En acabar la construcció de l’embassament, deu anys després, moltes d’aquelles persones es van veure expulsades de nou, cosa que els autors del documental ressegueixen fins a localitzar‑ne unes quantes en els llocs més dispars. També en aquesta època la Renfe contracta gent per a treballar en el manteniment del ferrocarril, cosa que contribueix al desplaçament de treballadors en ambdós sentits: uns venen i altres se’n van. Queda palès que els moviments humans sobre el territori són incessants i responen a lògiques molt dispars.

Un tret comú anem veient, però, fins als anys 70: les migracions tenien motivacions predominantment econòmiques (la gent marxava perquè no hi havia feina) i polítiques (per la dura repressió de la guerra i la llarguíssima postguerra), cosa que es reflectia en la duresa de les condicions de vida i de treball que aquelles persones van haver d’afrontar en els seus periples migratoris.

En canvi, a partir dels anys 80 les persones que marxen de Casp tenen característiques molt diferents, ja que tendeixen a ser joves amb estudis que troben feina en les indústries i serveis públics de les capitals. Així, el documental entrevista persones que van anar a treballar com a enginyers a les indústries petroquímiques del Camp de Tarragona, de mestres a les escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona, de metges als hospitals de Saragossa o de professors universitaris a València. Es tracta d’una migració en unes condicions molt més positives que les anteriors.

Però els fluxos creuats continuen. Durant aquesta època també hi ha persones que escapen de les ciutats a la cerca d’un món rural més pausat i més vinculat als ritmes de la natura. Així, a final dels 70 i principis del 80 diverses onades de joves amb estils de vida alternatius (els jipis!) arriben a Casp i s’instal·len en antigues masies del terme reconvertides en comunes hippies o llibertàries. Al documental s’entrevisten vàries d’estes persones, algunes de les quals encara hi viuen.

A partir dels anys 90, com tantes altres ciutats rurals, Casp acull diverses onades de migracions globals que arriben per treballar en feines agrícoles, granges, llocs no qualificats a la indústria, o gestionar petits serveis locals (fruiteries, carnisseries, perruqueries, locutoris, etc.). Per al documental s’entrevisten persones arribades des d’altres països i continents (de Pakistan, Senegal, el Marroc o Colòmbia), que manifesten els seus motius per haver deixat el seu país i expressen les seues expectatives vitals. Encara més eloqüents són els testimonis dels fills i filles d’aquestes persones, ja nascudes a Casp i amb escassos vincles amb els països d’origen dels seus pares i mares.

Aquest és sens dubte un dels encerts del documental, ja que és capaç de visibilitzar uns grups socials que sovent romanen ocults i que rarament formen part de les expressions socials i culturals oficials. Però són col·lectius cada vegada més rellevants i amb una vida interna molt més rica i complexa del que la premsa mos sol mostrar. A Casp gairebé la tercera part de la població té un origen immigrant d’aquesta tipologia, cosa que mostra la notable contribució demogràfica, econòmica i cultural que està fent aquesta població nouvinguda.

Equip de realització de [u]¿Por qué te vas?[/u] / foto Pep EsplugaEquip de realització de ¿Por qué te vas? / foto Pep EsplugaEl documental mostra també com, durant el que portem de segle XXI, els joves de Casp ixen a estudiar i després el seu àmbit territorial és gairebé el món sencer. En aquest sentit, per exemple, s’entrevisten joves que estan treballant a Anglaterra, Canadà o Indonèsia, i que expressen els seus anhels i expectatives, que no sempre passen per retornar al seu poble. Almenys de moment. Bé, potser per la festa major sí.

De fet, s’observa que bona part dels migrants es mantenen en contacte amb el seu poble d’origen, procuren seguir‑ne les notícies i no es perden ni una festa major de Casp, un esdeveniment anual que s’ha convertit en el punt de trobada, en el moment de rememorar la seua història i de recompondre la seua identitat.

***

La projecció de ¿Por qué te vas? va omplir la sala d’actes d’Açanui, tot produïnt un elevat impacte emocional entre el públic assistent. Malgrat que la gent no coneixia personalment els testimonis entrevistats, tothom es podia sentir molt pròxim a moltes de les situacions reflectides. Tothom té parents, veïns, amics o persones properes que han viscut les situacions explicades; o potser les ha viscut en primera persona. El material sobre el que s’ha fet el documental té una dimensió molt universal.

En definitiva, és un audiovisual que mos ensenya les trajectòries vitals d’una cinquantena de persones, les situa en el mapa i en la història, i mos interpel·la sobre el nostre paper al respecte. En aquest sentit, a part de la seua innegable emotivitat i qualitat tècnica, el documental pot ser una eina molt valuosa per a entendre com s’han modificat els nostres pobles i per aprendre a valorar i respectar les diferents cultures i societats que s’hi van integrant al llarg del temps. D’alguna manera, tots som migrants durant la nostra provisional estada en aquest atrotinat planeta.

Cal dir que era la primera vegada que ¿Por qué te vas? s’exposava fora de Casp, on han hagut de passsar‑lo tres vegades per cobrir la demanda existent. La Setmana Cultural d’Açanui va ser sens dubte el millor dels escenaris possibles per a iniciar una potencial ruta de projeccions. Demaneu‑lo per al vostre poble, si encara hi sou a temps. No us en penedireu.

Comments Off none Read more

La Comarca diu a un article que “por fin” la “DGA instala señal informativa, delante del de la Generalitat de Catalunya”

març 4
Matarranya

Source: DGA instala señal informativa, delante del de la Generalitat de Catalunya

1 Comment none Read more

“el objetivo real de MATARRANIA ha sido plantearse como un proyecto de vida sostenible” – Chief Executive Officer

març 4
Matarranya

Entrevista a Evelyn Celma, CEO de Matarrania en ChiefExecutiveOfficer

Source: “el objetivo real de MATARRANIA ha sido plantearse como un proyecto de vida sostenible” – Chief Executive Officer

Comments Off none Read more

CNT denuncia ante la Inspección de Trabajo a una productora de Bollywood que rueda en el Matarraña – Aragón Digital

març 4
Matarranya

Source: CNT denuncia ante la Inspección de Trabajo a una productora de Bollywood que rueda en el Matarraña – Aragón Digital

Comments Off none Read more

Ràdio: La Veu del Baix Matarranya (2/3/2019)

febr. 27
Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 2 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”L’estat autonòmic, garanteix la igualdat dels espanyols?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de Salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Entrevista a José Javier Belda Sanchís, oboe de “La Orquesta de Cámara del Auditorio de Zaragoza- grupo Enigma” i al compositor favarol Carlos Satué. Belda, interpretà, el passat mes de gener, (com a oboe solista) a l’auditori de Saragossa, l’obra de Satué :“Objetos Klein para oboe y cinta” / 2001
12:55- 13:10.- Audició de l’obra “Objetos Klein para oboe y cinta” de 2001.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Alba, Aitana, Elia, Edgar, Diego, Ángel, Ana, Víctor, Iris i Estel……QUINTOS FAVAROLS 2019 !!!!!!!!
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

Malestar en Valderrobres por un nuevo retraso en la ampliación del Centro de Salud

febr. 23
Matarranya

Source: Malestar en Valderrobres por un nuevo retraso en la ampliación del Centro de Salud

Comments Off none Read more

Presentació del mapa toponímic de la Vall del Tormo

febr. 22
Matarranya, Normalització del català
Este diumenge a les 6 pm de la tarde, al local dels Jubilats tindrem la presentació del mapa toponímic de La Vall del Tormo.
La Tononímia del Matarranya és un projecte que neix de Juan Luis Camps, aleshores president de l’ASCUMA,  i que consisteix en realitzar un recull dels topònims de les diferents partides agraries, fonts, ermites, barrancs, capelles, etc. i situar-los en el mapa de cada poble.
El recull de cada poble l’efectue un entés coneixedor del territori i els mapes i la coordinació la realitza la Comarca del Matarranya.
El projecte es va inspirar en el mapa de Calaceit realitzat per Sergi Mulet Aloras fa anys.
Fins ara s’ha publicat el de Queretes.
Res més. Tos esperem lo diumenge!,
ASCUMA ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA
Comments Off none Read more

Comienzan los trabajos de prospección del pozo subterráneo de Aguaviva

febr. 22
Mesquí

Source: Comienzan los trabajos de prospección del pozo subterráneo de Aguaviva

Comments Off none Read more

El Matarraña reivindica la preservación de la lengua propia

febr. 22
Llengües a Aragó, Matarranya, Normalització del català

Source: El Matarraña reivindica la preservación de la lengua propia

IES Matarraña catalán

El IES Matarraña acogió varias actividades para fomentar y valorizar el uso del catalán.

El Gobierno de Aragón da a conocer 741 topónimos oficiales en catalán y aragonés

Reivindicar la identidad y la preservación de la lengua materna. Este fue el objetivo del Día Internacional de la Lengua Materna que contó con varias actividades divulgativas en la comarca del Matarraña.

El IES Matarraña de Valderrobres organizó por segundo año consecutivo una jornada en la que los alumnos y los más mayores fueron los protagonistas de una actividad en la que la apuesta y revalorización del catalán del Matarrña fue el tema principal. Los alumnos conocieron de la mano de la Asociación de Jubilados distintas letras, canciones y palabras antiguas, muchas de ellas en desuso. «Es muy importante que los más jóvenes no dejen perder las tradiciones, canciones y expresiones que nuestros mayores han utilizado durante décadas», explicó Pepa Nogués, profesora de catalán del IES Matarraña.

Pensionistas de varias localidades como Valderrobres, La Fresneda, Torre del Compte y Cretas tuvieron la oportunidad de interactuar con los alumnos de secundaría. «Es el segundo año que venimos y pensamos que es muy importante explicar a los alumnos cómo vivíamos y qué cantabamos cuando teníamos su edad, para que ellos no lo pierdan», explicó José Lombarte, Presidente de la Federación de Pensionistas.

Biblioteca Valderrobres Lengua

La Biblioteca de Valderrobres fue el lugar elegido para varios actos en el día Internacional de la Lengua Materna

Sin embargo han sido distintas, como distintas son las sensibilidades existentes en el territorio, las maneras de reivindicar este internacional día. Por su parte la Asociación de Amics del Chapurriau reivindicó la denominación del idioma propio como chapurriau. Todo ello después de haberse reunido en los últimos meses con todos los grupos del espectro político aragonés. «Hemos tenido la oportunidad de reunirnos con todos. Algunos estaban de acuerdo y otros no, pero nos parecía importante explicar nuestra sensibilidad», explicó Manuel Bel, Presidente de la Asociación Amics del Chapurriau.
Por su parte la Biblioteca Municipal de Valderrobres acogió un acto en el que se leyeron distintos textos en varias lenguas presentes en el territorio como el rumano, el búlgaro o el árabe.

Actos institucionales

Por su parte el Gobierno de Aragón dio un caracter institucional al día de la Lengua Materna. Se trata del cuarto año en el que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística organiza varios actos preparados por entidades e instituciones diferentes como ayuntamientos, comarcas, centros educativos y, asociaciones.
El ejecutivo anunció que se celebrarán dos actos institucionales. El primero tendrá lugar en Mequinenza el próximo 24 a las 12.30 y otro el día 25 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a las 19.00. Allí se proyectará, en preestreno, la película ‘Luz de septiembre’, de la directora Lola García, ambientada en los primeros meses de la posguerra y en la que se habla en aragonés y catalán.

Por otro, el catálogo de actividades programadas se desarrollará hasta mediados de mayo. En él se incluyen muestras de teatro infantil, karaoke y conciertos, conferencias, mesas redondas, talleres, presentación de libros, tertulias, cuentacuentos, proyecciones audiovisuales, guías de lectura y jornadas de poesía, entre otras. La programación completa se puede consultar en el documento adjunto.

Como novedad, este año, se colocará en las librerías aragonesas un expositor con libros editados en aragonés y catalán de Aragón como muestra del patrimonio de nuestra tierra y de la apuesta por la creación de contenidos que ayuden a la difusión y conservación de nuestras lenguas propias.

741 topónimos bilingües en Aragón

Durante la víspera del Día Internacional de la Lengua Materna, el Gobierno de Aragón dio a conocer los 741 topónimos en aragonés y catalán que de forma oficial pasan ya a formar parte de la cartografía y catrasto. En el caso del Matarraña la medida afecta a 132 topónimos de las 18 localidades del Matarraña. Previamente a la publicación en el Boletín Oficial de Aragón, que se hizo efectiva el viernes, los distintos Ayuntamientos fueron consultados para que diesen su beneplácito ante la propuesta inicial remitida por el Gobierno de Aragón. De este modo la oficialización y publicación final recoge las modificaciones y objeciones propuestas por los 18 municipios.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2026 La Franja Design by SRS Solutions top
La Franja