La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaSource: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües
(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).
Natxo Sorolla
Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.
Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».
Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».
Source: El bé | L’esmolet
Estic immers en la lectura de Vida i destí, de Vasili Grossman, una obra monumental en tots els aspectes. Avanço lentament perquè disposo de poc temps de qualitat per a esmerçar-hi l’atenció que mereix, ja que a cada paràgraf hi ha motiu per a la reflexió.
Grossman se m’apareix lúcid i precís en les seues definicions del feixisme, de la llibertat o del fanatisme. Afirma que l’assoliment del bé és l’objectiu últim de la humanitat. Un concepte tan ampli, però, li suscita moltes preguntes: «Existeix un bé aplicable a tots els éssers, a totes les tribus, a totes les circumstàncies? O potser el meu bé és el mal per a tu i el bé del meu poble, el mal per al teu?». També hi ha l’evolució del concepte ‘bé’ al llarg de la història, atès que coses que abans eren vicis, ara són virtuts i viceversa. En els seus inicis, les religions i els sistemes polítics tenien el bé com a finalitat, però han acabat produint grans mals en milions de persones. I és que Grossman va viure la Revolució Russa, l’evolució del règim comunista, la Segona Guerra Mundial i els grans moviments de masses del segle XX.
Vasily Gorssman al front
Vida i destí no es va poder publicar fins el 1980, a Suïssa (feia vint anys de la mort de l’autor), després d’haver eixit clandestinament de la Unió Soviètica en forma de microfilm. M’esgarrifa pensar què hauria significat per a la literatura i el pensament la pèrdua d’aquesta obra.
Els meus avis, coetanis de Grossman, van viure el flagell de dues dictadures i l’ensorrament del somni democràtic de la República. Els pares van patir els anys de plom del franquisme fins ben entrada la trentena. Quan per fi va morir el dictador, la meua generació eixia de la infantesa… Ara, tinc la sensació que rebroten comportaments que creia superats pel progrés moral de la humanitat. Torna la intolerància contra col·lectius de persones, s’apliquen les lleis per a retallar la llibertat d’expressió… Em fa por que les meues filles no acabin vivint en un món pitjor que el d’avui. Diuen que la humanitat fa dues passes endavant i una enrere. Em temo que ara estem en retrocés. Només espero que la passa no sigui massa llarga.
La Comarca, columna «Viles i gents», 23 de març de 2018
MAGAZIN 24 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Un lloc anomenat Terra” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Ana Bayo , profesora caspolina, es la coordinadora de la UFI (Unidad de Formación e Innovación) de nuestra comarca (más Sástago, Escatrón y Mequinenza), depende del CIFE (Centro innovación y Formación Educativa) de Zaragoza; su labor está orientada a toda la comunidad educativa.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Josep Mª Ráfales, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: DE MICA EN MICA: Del Matarranya a Montserrat – Lo Reguer
Al programa d’aquesta setmana retorna en Cesc amb la política catalana. L’Albae ens parlarà del Cavall Bernatmontserratí. La Jorja ens porta al poeta català Narcís Comadira. I com sempre en Marcel ens descobrirà un grup dels Països Catalans, aquest cop Los Draps des del Matarranya.
Aste honetako saioan Cesc bueltan izango dugu Kataluniatik egingo digun egoera politikoaren kronikarekin. Albae Montserrateko Cavall Bernat haitzari buruz mintzatuko zaigu eta Marcelek, ohi bezala, herrialde katalanetako musika talde bat ekarriko digu, oraingoan Matarranyako Los Draps.
Reproductor de audio
Original a Bilbo Hiria.
Source: Moretto chanel: Temps de youtube
De menuts ja hi havien walkie talkies, que funcionaven realment mal, llavors ens pensavem que alló ere el “no va a más”. Quins temps aquells de tardes de Musculman y bola de Drac, quan després de les noticies del cap de setmana ficaven dibuixos a la tele. No com ara que hi ha dibuixos tot lo día a canals monotemátics per als més menuts. Y quan no están embobats a la tele, agafen lo móvil s´enganxen al youtube i a les apps com si no hi hagues res més.
Es normal, si als grans mos fa gracia als sagals encara més, com a essers humans vivim les corrents de cada temps. Ara anem camí cap a la robótica, drons, videovigilància, estem a la era del gran germà, tot allò que fem es controlat, saben a cada moment el que busquem, lo que volem comprar, fins i tot quan mo la casquem… com die un home del APM: “el ordenador lo sabe todo”.
Aquesta setmana ha mort Stephen Hawking, un home realment brillant, qui abans de morir ja va dir que no tenie massa clar el futur de la terra i de la humanitat. Jo coincidixco en ell, no ho tinc gens clar.
Potser arribo el día en que ens alliberem de tot açó, o que finalment el robots s´apoderon del mòn. Vivim a merced del gran capital, uns viuen molt bé i uns altres realment mal. Ja ningú mate per a menjar, si algú mate és únicament per vici, pa lo demés están los supermercats.
Elaborem els productes per a que no pareguen que venen del món animal, ho carreguem tot de conservants, aditius i atres venenos que només mos fan mal.
Ja ningún caçe esquirols, ni tampoc merles, ni conills, ni llebres, i ja ni tampoc dixen matar lo gorrino pals nadals. Tot té que pasar per sanitat. Carreguem la compra semanals de plàstics i etiquetes, fins a quin punt hem arribat. Només fem que produir merda, desperdician menjar, alguns pasen gana a rreu del món i natres ens creiem privilegiats, sense adonarnos que anem camí a la tercer esclavitut mundial.
Font original: Los Amics del Chapurriau y el franquismo | Lo Cacao de la FACAO
Una nueva asociación cultural “Amics del Chapurriau” ha anunciado su presentación. En la actividad central se celebrará el primer premio “Roberto G. Bayod”, que lleva el nombre de un representante del franquismo más radical, “amigo entrañable” de Blas Piñar (Fuerza Nueva) y opuesto a la promulgación de la Constitución española por su «carácter ateo». Los premios son concedidos por FACAO, entidad con un largo historial de convivencia con ultraderechistas.
Además, el premio recae en Luís Arrufat “Agüelo Sebeta”, que en el grupo público de Facebook “Yo parlo chapurriau” ha mostrado afinidad con mensajes como “El cara al sol es un himne patriòtic molt bonic”, en referencia al himno falangista. 
También Ramón Guimerá, encargado de la página de Facebook de “Amics del Chapurriau”, ha mostrado públicamente su agradecimiento a La Falange por su apoyo al Chapurriau
MAGAZIN 17 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les tevés vacacions ideals; on t’escaparies?” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Chef favarol del restaurant “Casa y Tinelo”, Rubén Martín
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista- nutricionista, avui ens parlarà del “ Pa”
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:40- 14.- Entrevista al president de la Confreria “La sangre de Cristo” de Favara, Miguel Antolín i Raquel Mestre membre de la confreria. Avui, es celebra a Favara, la XXena Trobada de Bombos, Tambors i Cornetes, del Baix Aragó Saragossà.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Laura Gandul, Néstor Fontoba, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Calaceite arranca el año del centenario de las excavaciones arqueológicas – La Comarca
Montclús (ASCUMA), Joan Sanmartí (catedrático), Salsench (alcalde de Calaceite), Ros (IEC), Molist (Museo Arqueología de Barcelona), Jornet (autor) y Carles Luz (alcalde de Gandesa).
Un nuevo estudio pone de actualidad el yacimiento que comenzó a investigar Juan Cabré a comienzos del siglo XX
Los hallazgos arqueológicos de la zona del Matarraña cumplen cien años, aniversario cuya conmemoración comenzó este sábado. Calaceite, como capital cultural de la comarca, acogió en el teatro de La Germandat el primero de los eventos previstos de una programación que se alargará todo el año.
Aunque todavía están por perfilar y concretar habrá más jornadas, al igual que ya ha habido en meses anteriores con la Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) que impulsó charlas y conferencias centradas en este aspecto.
Como se recordó, fue en 1903, hace más de cien años, cuando Juan Cabré (Calaceite, 1882 – Madrid, 1947) comenzó a excavar yacimientos como el de San Antonio. Le tomó el relevo el profesor Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891- México D.F, 1974) que, con su equipo del Institut d’Estudis Catalans, le dedicaron varias campañas a excavar este y otros poblados.
“Este centenario podíamos conmemorarlo entre 2014 y 2023 y se ha creído conveniente que fuera en este”, dijo el presidente de ASCUMA, Joaquim Montclús que destacó la importancia del acto del sábado y por un doble motivo: por la presentación del libro sobre el yacimiento y por la firma de un convenio de colaboración entre ASCUMA y el Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Así pues, organizado por la Associació Cultural del Matarranya y por el Ayuntamiento de Calaceite, y en colaboración con el IEC y la Universidad de Barcelona, se presentó ‘El Yacimiento Ibérico de Sant Antoni de Calaceite y el poblamiento ibérico de las comarcas del Matarraña y la Terra Alta’. Su autor es el arqueólogo y profesor de la Universidad de Barcelona, Rafael Jornet, natural de Gandesa con ascendencia de Calaceite.
Conocedor desde niño de este enclave que comenzó a excavar Cabré, Jornet decidió centrar su tesis en él y asumió el reto de enfrentarse a un lugar que sus más de cien años han hecho que quede escasa documentación por lo que requería de mucha profundización.
“Me pareció importante sacarlo del olvido porque aunque hay síntesis de la zona y muy buenas siempre se había pasado de forma sucinta por Sant Antoni por esta complejidad”. Jornet ha tratado de recopilar todo lo que hay en el yacimiento para ponerlo a disposición del investigador.
Cabe destacar que este nuevo estudio ya se presentó en diciembre en el Museo Arqueológico de Barcelona. “Yo lo calificaría de obra maestra porque así se puso de manifiesto en el acto donde se explicó que muchos investigadores en Europa se han interesado”, valoró el alcalde de Calaceite, José Mª Salsench, quien destacó el valor añadido que la publicación da a la localidad a nivel de difusión.
Convenio de colaboración
Como preámbulo a la presentación del libro, se hizo efectiva la firma del convenio de colaboración entre el IEC y ASCUMA. Se pretende facilitar el intercambio en investigación aprovechando las sinergias de cada territorio entre yacimientos y profesores.
El acto contó también con la presencia de Núria Molist, conservadora del Museo de Arqueología de Cataluña; de Joandomènec Ros, presidente del IEC; y del catedrático Joan Sanmartí, que dirigió la tesis de Jornet.
No pudo estar el concejal de Cultura de Calaceite ni la familia de Cabré. Tampoco la consejera de Educación y Cultura de la DGA, que disculpó su ausencia por problemas de agenda a través de un escrito. Acudió el alcalde de Gandesa, Carles Luz, al que se invitó a estar en la mesa, así como ediles de otras localidades que siguieron el acto.