La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaSource: Mercado Bosque Fantasía 2018 Torre de Arcas
Catalán:
El Mercat Bosc Fantasia 2018 és un dels mercats únics a Espanya i Europa per les característiques Ple de Fades, follets, gnoms, elfs, etc .., 13, 14 i 15 de juliol. El mercat cobreix tot el municipi de Torre d’Arques (Terol). Ple de Fantasia, Diversió i Il·lusió, durant tres magnífics dies amb diverses activitats programades, incloent terreny d’acampada lliure, pàrquing gratuït per a més de 2.000 visitants, llocs de venda artesanals i d’alimentació a part d’atraccions de fira, sortejos, exposició d’un mini poblat d’éssers màgics, tallers, pinta cares i molt més on els més petits i els més grans podran gaudir d’un cap de setmana únic.
MAGAZIN 7 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Presó permanent revisable?” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Escrits del filòsof favarol, Pepe Bada.
12:40- 12:55.- Entrevista a l’escriptor falsetà Fede Cortés. Ha presentat la novela “Ausetans i extraterrestres”.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp, Mario Rius.
13:25- 13: 40.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:40- 14.- Entrevista a Mª José Meda, cocinera en el restaurante “El Batán” de Tramacastilla (Teruel), un pueblo de un centenar de habitantes, único de la provincia, con una estrella Michelin desde 2013.
Participants: Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Mario Rius, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: · CREADES NOU PLACES DE DOCENTS DE LLENGUA CATALANA – Lenguas de Aragón
Al llarg d’aquesta legislatura (cursos 2016/17 i 2017/18), a fi de millorar les condicions de treball dels qui exerceixen aquesta funció, s’han creat 9 places de docents de llengua catalana en les plantilles orgàniques del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, segons pot observar-se en el següent quadre
|
LOCALITAT
|
CENTRE
|
Nº PLACES
|
ORDRE
|
BOA
|
|
Benavarri
|
CRA Ribagorza Oriental
|
1
|
ORDEN ECD/416/2018, de 2 de marzo
|
9 marzo 2018
|
|
Fraga
|
CEIP María Moliner
|
1
|
ORDEN ECD/239/2017, de 21 de febrero
|
10 marzo 2017
|
|
CEIP Miguel Servet
|
2
|
ORDEN ECD/156/ de 29 de febrero
|
11 marzo 2016
|
|
|
IES Bajo Cinca
|
1
|
ORDEN ECD/240/2017, de 21 de febrero
|
10 marzo 2017
|
|
|
IES Ramón J. Sender
|
1
|
ORDEN ECD/417/2018, de 2 de marzo
|
9 marzo 2018
|
|
|
Tamarit de Llitera
|
CEIP San Miguel
|
1
|
ORDEN ECD/156/ de 29 de febrero
|
11 marzo 2016
|
|
Maella
|
IES de Maella
|
1
|
ORDEN ECD/155/ de 29 de febrero
|
11 marzo 2016
|
|
Mequinensa
|
SIES Bajo Cinca
|
1
|
ORDEN ECD/155/ de 29 de febrero
|
11 marzo 2016
|
El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya
Javier Giralt i Maria Teresa Moret
Autor: Javier Giralt i Maria Teresa Moret
Editorial: Prensas de la Universidad de Zaragoza
Col·lecció: Estudios
Pàgines: 380
ISBN: 978-8417358242
Source: Moretto chanel: Temps de gribes i merles
Avui he estat en mon iaio per la finca dels ombrions. Mon iaio va naixer a la vila de la surullera fa 87 anys. En tan sols 5 anys va ser testimoni de la maleïda guerra civil que va assolar este país. Jo tinc una filla de la mateixa edad en estos moments. Imagino a mon iaio en aquells temps patin les misseries d´una guerra que no va buscar, que se va trobar com tans d´altres, i a la que va tindre la sort de sobreviure. Havent tingut la sort de sobreviure, va quedar marcat, com qualsevol xiquet que patixque les consecuències del pitjor de tots los mals, l´extermini entre essers húmans per no tindre els mateixos ideals, per partidismes polítiques i per interesos económics.
Van ser temps difícils aquells anys, i els que van vindre detrás. No hi ha res pitjor que patir gana i en aquells temps sen va patir molta. De totes maneres que parla de açó no té ni cap ni peus, perque no parlo desde l´experiència, seríe millor que ho contare ell, només vull fer menció per a contextualitzar lo blog que avui se m´ha ocurrit escriure.
Están a la finca (que ere la primera volta a la vida que la vea) hem estat parlan de moltes coses, mentres fea un cop d´ull observan lo que em voltae, un portell s ´havie tornat a fer allí on fa anys que ja va caure, pero la part de pedra que es conservave, m ha dixat ben parat de lo bé que la treballaven, la finca tota herma com podreu compendre, creixen los pins per tot arreu, doncs clar, depues de més de 20 anys sense llaurala com compendreu tot es pert, la naturaleza tard o pronte torne apoderarse quan l ´home dixe de ficar la má. Hi havie una caseta al monte ara assolada, on m´agüelo me contave la de voltes que allí va fer la migdia, que eixa caseta la van alsar los iaios d´ell, los meus bisagüelos ja feen allí la migdia, cuinaven pataques al topí i menjaven conill escabechat.
Caçaven gribes i merles en un métode que avui m´ha vullgut amostrar, estes coses ni a l´escola ni a l´institut, mos van voler amostrar mai. Tampoc ganadería ni a fer l hort, només histories que de poc mos serviran.
La finca no es que sigue molt gran, ni de bon accés, per a l´agricultura actual totalment desaconsellà, pero en aquells temps, ere part del sustent de la casa. Si tinguerem que mantindremos ara d ´ella, encara no sé per a on ni com emprendreu. Suposo que mos tocaríe espabilar, pero vamos que la portariem clara.
De poc val parar rateres si ja no hi han gribes ni merles que poder caçar, ni conills de monte, ni machos ni burros en los que poder treballar. Afortunadament, la vida continue per avant, i no mos encantem, que si nem per atrás, les pasarem una mica putes, fins a que mos acostumen a viure com abans.
Matarranya, 29 de març de 2018 Ja està distribuint un nou número, l’edició corresponent a la primavera de 2018, de la publicació “Qué hacer: Matarraña · Morella y Els Ports · Terra Alta”. Una publicació impulsada per Comunicacions dels Ports i Masmut Produccions que té per objectiu la promoció territorial d’aquestes comarques situades a la confluència d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. L’edició […]
Source: El Matarranya es promociona a la costa amb un nou número del ‘Qué hacer’ – Ràdio Matarranya
Vall-de-roures – 28 de març de 2018 L’acte de presentació va reunir més de 100 persones i diversos representants polítics La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir el passat dissabte 25 la presentació de la nova Associació Cultural Amics del Chapurriau. Una agrupació que naix amb l’objectiu “de defensar i promocionar el ‘chapurriau‘, una […]
Source: L’Associació Cultural Amics del Chapurriau es presente a Vall-de-roures – Ràdio Matarranya