UN DIRECTOR DE INSTITUTO SE REBELA CONTRA “EL ESPAÑOL”
Ante el artículo desinformativo aparecido en su medio de comunicación bajo el título Un instituto aragonés se rebela contra su director por “imponer el catalán”, dado que la “periodista” Ana Delgado no ha tenido a bien contrastar su información conmigo y para tranquilidad de mis compañer@s, familiares y amig@s, quiero manifestar lo siguiente:
1º: Que yo sepa no hubo en junio ninguna batalla campal en el centro. Lo que tuvimos fue mucho calor y, al respecto que nos ocupa, mucha información. Tanta que un tema estrictamente educativo ha llegado hasta ustedes: se informó al Claustro de profesores, a la Comisión de Coordinación Pedagógica, al Consejo Escolar, a la Asociación de Madres y Padres y a mis superiores educativos en el Servicio PrIgnacio Belancheovincial de Teruel y en la Diputación General de Aragón. Miente usted cuando califica esto como “sin previo aviso”. También le digo que la nueva organización se ampara en la legalidad del currículo de Educación Secundaria Obligatoria (Orden ECD/489/2016, de 26 de mayo, por la que se aprueba el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria y se autoriza su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón). Léanselo. No estamos inventando nada. Somos el único centro en la provincia de Teruel con una población que tiene otra lengua y debemos dar respuesta, amparados en la legalidad, a las necesidades que nos plantean las familias y a la realidad socio cultural de la Comarca del Matarraña.
2º Respecto a la falsedad de las encuestas a las que usted hace referencia, le doy la razón. Nos hemos equivocado,… porque nos hemos quedado cortos!!! Cuando cita usted a la Comunidad Educativa en cuanto a que no hay una demanda real, nuestros datos reales (los del alumnado que se ha matriculado en junio 2017) la contradicen a usted y a sus fuentes: no es un 25% el que estaba interesado sino un 41% del alumnado matriculado en 1º ESO para el curso 2017-18 los que han elegido la asignatura de catalán. Libremente. Le aseguro que no les hemos apuntado con ningún arma. ¿Sabe por qué? Porque los idiomas abren puertas (y mentes, se los recomiendo a usted y a sus fuentes). Por nuestra situación geográfica, un número significativo de alumnado cursa estudios superiores en las comunidades vecinas, Cataluña y Valencia, principalmente. Y el hecho de poder contar con una titulación oficial les abre las puertas al mercado de trabajo (del que andamos escasos en la provincia de Teruel) en la administración pública, en el ámbito sanitario, en agentes de protección de la naturaleza, bomberos, etc.… a tan sólo media hora de nuestras localidades. No sólo eso. El nuevo plan posibilita también que el alumnado pueda cursar un segundo idioma extranjero, francés.
En la guía ““Recursos Europeos para la Elaboración del Proyecto de Lenguas del Centro” elaborada por un órgano tan subversivo como el Servicio Español para la Internacionalización de la Educación (SEPIE) dependiente del Ministerio de Educación, Ciencia y Deporte, consensuada con las Comunidades Autónomas para la promoción del plurilingüismo y la mejora de la competencia en comunicación lingüística se recoge la siguiente reflexión:
La capacidad de comprender y de comunicar en más de un idioma -capacidad que ya tienen la mayoría de las personas en todo el mundo- es una habilidad de por vida deseable para todos los ciudadanos europeos. Dicha capacidad nos anima a abrirnos a las culturas y las opiniones de otras personas, mejora nuestra capacidad cognoscitiva y consolida el conocimiento de nuestra lengua materna. Asimismo, nos permite ejercer nuestro derecho a trabajar o a estudiar en otro Estado miembro.
(Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento Europeo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones: Una nueva estrategia marco para el multilingüismo. Bruselas, 2005)
Es decir, estamos posibilitando que el alumnado pueda ser trilingüe cuando termina sus estudios y que tenga una base en inglés y francés que les abre las puertas al resto del mundo y, si lo desea, también en catalán.
Y vuelve usted a mentir cuando afirma que “la inmensa mayoría de las familias prefieren un modelo bilingüe más amplio en inglés pero que el director del centro no lo ha planteado, priorizando así el catalán”.
No sólo lo he planteado, sino que nuestro Proyecto Lingüístico de Centro contempla solicitar autorización al Departamento de Educación, Cultura y Deporte para desarrollar Proyectos de Ampliación de Lenguas Extranjeras y Promoción de Programas Europeos para desarrollar las competencias lingüísticas del alumnado en el curso 2017-2018, una convocatoria a la que, si mis compañeros están por la labor, concurriremos en septiembre para poder dar en inglés alguna asignatura en 4º ESO o Bachillerato.
Tampoco es cierto que el profesorado vaya a perder su puesto de trabajo por no tener el B2 de catalán: ninguna de las vacantes para personal interino que se convocarán en agosto tiene ese perfil. Así que el temor, o bien parte de la ignorancia, o de la mala baba que exuda su artículo y sus fuentes.
3º Respecto a mi afiliación política, estoy muy orgulloso de pertenecer a Chunta Aragonesista. 30 años de trayectoria política y 0 casos de corrupción en ayuntamientos, comarcas y diputaciones. 0.0. SIN CORRUPTOS. Llevo 10 años como concejal de Valderrobres, aportando mi granito de arena. Sin cobrar un duro, exactamente igual que el resto de mis compañeros concejales de cualquier signo político (para su información, en Teruel, pocos pueblos se pueden permitir pagar a sus ediles). También para su información. Soy el único representante en el Consejo Comarcal. Aquí sí que cobro: 50 € por asistencia a plenos y comisiones por un montante anual el año pasado de unos 1200 €, de los cuales la mitad sirve para sufragar los gastos y actividades de mi partido a nivel comarcal y nacional y el resto lo dividí a partes iguales entre Cruz Roja Comarcal y un servidor, para hacer frente entre otras cosas a mis obligaciones tributarias. Haga números. Un partido que contó con nuestro querido José Antonio Labordeta como buque insignia. El diputado que mandó a la mierda a una parte de la bancada en el congreso porque, la gente honrada en su quehacer político y en su trayectoria personal y profesional, no aguanta que una chusma nos quiera meter en el mismo saco. Tome nota.
4º Para su información y ya que hablamos de política El Pleno Comarcal de 28 de marzo de 2017 aprobó la moción presentada por el Grupo Socialista comarcal relativo a la Declaración de la Comarca del Matarraña/Matarranya como zona de utilización histórica predominante de la Lengua Catalana. 17 de sus 19 consejeros (7 del PP, 6 del PSOE, 3 del PAR y 1 de CHA) en representación de toda la Comarca y sus 18 municipios votaron a favor, uno del PP en contra y uno del PAR se abstuvo. ¿Me quiere usted decir que esta decisión obedece “a un proyecto político personal” cuando el 89 % de los representantes políticos de los casi 9.000 habitantes de la comarca votan a favor? Vamos, no me joda!!
5º Manifiesto desde aquí mi total respeto y comprensión a esa parte de vecinos, amigos y miembros de la comunidad educativa que consideran que su lengua materna es el chapurreau. Pero entenderán también que, al no estar reconocido como idioma y, por tanto, como asignatura en el mundo académico, no es decisión mía el ofertar su impartición o no. Lo que sí le pediría es que no manipulen: se puede hablar chapurreau, catalán, francés, inglés o ruso y seguir siendo aragoneses, que es lo que somos.
6º El IES Matarraña es un centro pequeño pero muy dinámico y con un equipo docente altamente motivado e innovador. Llevamos tiempo formándonos en Aprendizaje Cooperativo, en Aprendizaje Basado en Proyectos. Recientemente hemos conseguido becas con el programa Erasmus + de la Unión Europea para nuestro alumnado de FP en Hostelería y Servicios con formación en centros de trabajo en París. Hay proyectos de intercambio con Francia en marcha. Y desde que junto con mis compañeras del nuevo equipo directivo nos hicimos cargo de la dirección del centro en julio 2016 estamos mejorando las instalaciones y equipamientos para ofrecer el mejor servicio público posible que garantice la igualdad en el derecho a una educación de calidad. Esa que ya reivindicamos en 2013 con nuestra participación en el corto “No recortes no”: https://www.youtube.com/watch?v=hlZkdJ9xzoA
Puede venir a conocernos y a conocer la realidad del centro cuando usted quiera. Eso sí, a partir del 28 de agosto. Permítame descansar unos días antes de la movida vuelta al cole que usted me augura. Ignacio Belanche Director del IES Matarraña
Agosto 2017
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Matarranya
La jugadora i entrenadora de futbol femení de Vall-de-roures, Rocío Zapater, ha vist com la seua llarga trajectòria dins d’aquest esport és veia reconeguda per la Federació Catalana de Futbol
La veïna de Vall-de-roures, Rocío Zapater va rebre, el passat 21 de juny, el premi especial de la Federació Catalana de Futbol a la Delegació de les Terres de l’Ebre. El guardó, que va ser tota una sorpresa per Zapater, és un reconeixement a la llarga trajectòria, primer com a jugadora i, posteriorment, com a entrenadora i delegada de futbol femení a ‘Terres de l’Ebre’, de la veïna de Valderrobres. “No m’ho esperava. Va ser tota una sorpresa”, va dir Zapater, que va afegir que “encara que no sóc molt amiga dels premis, la veritat és que és una satisfacció que reconeguin la feina feta”.
Origen: Castellot | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ja ben entrada la primavera passada vam pujar a Castellot, que feia un muntó d’anys que no hi havíem estat. Només eixir del túnel i aparcar a la plaça, vam enfilar dret costera amunt cap al Castell. El vam trobar prou restaurat dels mals de la darrera esparterada, i ben endreçat. El gran llenç de muralla que ja de lluny s’anuncia al visitant ha quedat molt ben renovat, només el drenatge no deu haver anat bé del tot perquè ja s’hi fan de mal veure unes grans taques d’humitat. I és llàstima gran que no hagen restaurat plenament el torreó, vull dir tancant-lo i posant-hi tellat. Tal com l’han deixat s’anirà esfondrant sense remei. No hauria costat pas tant de posar-n’hi. Des de dalt de la fortalesa Castellot recorda prou Morella: dues viles allargassades, contornejant a Morella i que no cal a Castellot, amb carreres paral·leles ajocades al peu del castell, i ambdues amb les corresponents grans esglésies i places de bous. Una diferència: quan es contempla la clotada, i en part atossalada, que aquestes viles tenen al davant – migjorn en el cas de Castellot- la quantitat de bancals en permanent i desolat guareit és molt més alta a Morella. Fins i tot gosaria dir que a Castellot he vist bancals treballats que quan hi vaig venir la darrera vegada, fa anys dic, eren del tot deixats de la mà de Déu. I això no passa a Morella, on l’activitat agrícola sembla haver-se abandonat completament, o poc se’n falta. Guaitant cap al nord, a baix del tot de l’espadat, al peu mateix de la cinglera a l’altre cantó del barranc, sorgeix l’ermitatge del Llovedor amb uns degotalls més aviat magres –la forta sequera d’enguany ens han dit uns joves de la vila que ens hem topat ja de camí de tornada. Abans l’Àuria Picuda ens havia acomiadat del Castell amb la cançó:
Jo en volia una parrina,
i ella no em volie a mi.
I de tant que la volia
penso que n’hai de morir.
Només he tingut temps d’escriure’n la lletra i guardar-ne la música en la memòria.
Aldeas minúsculas engalanadas con espectaculares monumentos caracterizan esta comarca turolense en la frontera con Castellón y Tarragona
Origen: Las aldeas de Matarraña en Teruel: Puro asombro | El Correo
PROGRAMA:
-Mos trobem a les 12:30 a la llibreria, on prepare en un estand al carrer amb les novetats de les editorials i autors que decidiu vindre. Entre les que presentarem, hi serà “L’Ebre, un riu literari” en format paper, la novetat que fa de nexe d’unió i del perquè d’aquesta Trobada mes dos novetats importants eixides del forn, el nou poemari “Terra d’Aigua” de Blanca Deusdat que publica Arola Editors pel 1 d’agost i “Contes del Penedes”de Bienve Moya, que també lo tindrem fresquet pel 5 d’agost.
-A les 14:00 dinarem tots junts, per celebrar la trobada a La Font del Miro a Vall-de-roures http://www.hotelfuentedelmiro.com/?lang=ca un dinar amenitzat per Tomàs de los Santos que mos deleitarà en fragments de lo seu últim disc: “Segona Mà” https://mesdemil.bandcamp.com/album/tom-s-de-los-santos-segona-m
Per després de dinar, Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular 2009, mos farà un tastet de l’audiovisual de Festes dels països catalans (Berga, la Patum; Barcelona la Mercè; Vilafranca i Valls, els castells; Ciutadella, el Sant Joan, Mallorca, el Cant de la Sibil·la; Algemesí, les festes de la Marededéu; Elx, el Misteri,) i mos presentarà lo llibre, ‘Olerdulae, els contes del Penedès (de la mar a terra endins), novetat de “El Cep i la nansa” acabat d’eixir del forn http://lafurapenedes.cat/bienve-moya-recopila-48-contes-tradicionals-penedes/ i els Poetes del Nord i els poetes de l’Ebre “Poemes al vent” recitaran de ‘Terra d’aigua’ el nou poemari de Blanca Deusdad prologat per Àlex Susanna i editat per Arola Editors.
-Ja serà lo dissabte al tard quan presentem a Arnes, “L’Ebre, un riu literari”, una antologia d’autors del territori que referma l’imaginari literari ebrenc un llibre fet online i publicat per la URV http://publicacions.urv.cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/31-universitat-rovira-i-virgili/653-l-ebre,-un-riu-literari, i amb la colaboració de l’Ajuntament d’Arnes que a les 19:30h. mos preparà la sala de baix del Casal, on podrem visualitzar la presentació del llibre a càrrec de Josep-Sebastià Cid, Catedràtic de llengua catalana i literatura que va ser l’encarregat de seleccionar els textos que apareixen al llibre http://diaridigital.urv.cat/lebre-un-riu-literari-una-antologia-dautors-del-territori-que-referma-limaginari-ebrenc/ per després, disfrutar del Concert de Montse Castellà fet en fragments del llibre “L’Ebre un riu literari”.
Us podreu apuntar al dinar contestant al mateix mail:serretllibres@gmail.com
Gràcies t@ts per la vostra implicació.
Octavi Serret – llibreria Serret – Camins
URV Universitat Rovira i VirComunicació Campus Terres de l’Ebre
Tortosa, 2 de juny del 2017
Informacions URV
Publicacions URV edita “L’Ebre, un riu literari”, una antologia d’autors del territori que referma l’imaginari literari ebrenc
L’obra es va presentar ahir dijous al campus Terres de l’Ebre de la URV amb la presència d’alguns dels dinou escriptors que han aportat fragments de la seua obra i l’actuació de la cantautora Montse Castellà. L’Ebre, un riu literari és una antologia editada per Publicacions URV dins la col·lecció Terres de l’Ebre, que dirigeix Núria Gil, des de l’Antena Cultural Tortosa de la URV. La selecció dels textos ha anat a càrrec del professor Josep Sebastià Cid i entre els escriptors que hi apareixen hi ha Jesús Moncada, Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó, Manolo Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Gerard Vergés o Albert Roig, per citar-ne uns exemples. Per reforçar la presentació del llibre al vestíbul del campus ebrenc hi ha una instal·lació d’URVIART, d’art col·lectiu, amb retrats d’escriptors ebrencs fets amb gomets.
Comunicació campus Terres de l’Ebre
A/e: cte.comunicacio@urv.cat
Roser Royo: 686 676 421
Universitat Rovira i Virgili
Gabinet de Comunicació i Relacions Externes.
Rectorat. C./ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona
http://www.urv.cat
17:00 h.: Benvinguda de l’alcalde i presentació de la jornada a la Plaça de l’Ajuntament.
17:00 a 19:00 h.: Presentació de l’exposició de plantes i tast d’infusions. Xerrada de Plantes Medicinals i destil·lació del programa Conèixer per a protegir d’OTUS Teruel/Ecologistas en acción. Plaça de l’Ajuntament.
17:00 a 19:00 h: Alifara de Clarió. Activitats infantils i sorpreses, a la Plaça Josa.
19:00 h.: Ronda pel poble amb la Rondalla dels Ports, pels carrers de Mont-roig.
20:00 h.: Homenatge a la Teresa Maria Ballester Bielsa i entrega del X Premi Franja, Cultura i Territori.
Plaça de l’Ajuntament
21:00 h.: Jotes a la Plaça.
21:30 h.: Sopar de germanor a la Plaça de l’Ajuntament
22:30 h: Cloenda de la jornada i Bureo amb la Rondalla dels Ports. Actuació.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org
TROBADA.jpg
Origen: Noms propis d’actualitat | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 21 de juliol del 2017)
José Antonio Benavente. El conegut arqueòleg, historiador i polític baixaragonès actualment regidor de l’Ajuntament d’Alcanyís, en la seva columna de la Comarca del divendres passat, entre altres arguments de gran interès mos recordava que des de fa alguns anys es desvien del FITE entre 7 i 8 milions d’euros -uns 20000 € al dia- per eixugar les pèrdugues de Motorland. De tal manera que els nostres governants i les seves majories, fan d’una estropada dos barbaritats: la primera, desviant diners d’un fons que s’haurie de dedicar a projectes fiables d’inversió productiva per tota la província; i la segona, per emprar eixos diners que ja són de la gent de Terol, en pagar la festa de la motoGP i el dèficit crònic de Motorland. Quan la Ciutat del Motor és una societat pública del Govern d’Aragó, i si és veritat que ompli uns pocs dies a l’any els negocis d’hostaleria de la Terra Baixa, també és cert que Motorland fa d’aparador i passarel·la de la fama de les autoritats regionals i els seus convidats.
Alejo Lorén. Intel·lectual destacat de la generació d’Andalán, actor i director cinematogràfic, historiador, cronista de Casp, lo seu poble, i col·laborador setmanal de la Comarca. Per atrevir-se a publicar (30-06-17) el manifest “Nadie se atreve a hablar de esto” on reflexiona de manera crua sobre els problemes que ja planteja la integració en la societat caspolina dels milers de treballadors estrangers que han fixat la residència al poble. Casp s’ha omplit fonamentalment de marroquins, pakistanesos, romanesos i grups diversos de subsaharians, afavorint clarament el manteniment de la població. Però tenint en compte que el grup majoritari i els que més creixen demogràficament són els de cultura i religió islàmica, on la integració és mínima o nul·la, s’obren molts interrogants de cara a un futur no tan llunyà, sobre el manteniment de la nostra cultura i la identitat i forma de vida del Casp actual.
Cal llegir el manifest de Lorén. A tots ens convé que la integració dels nouvinguts es faci de manera respectuosa, però sense perdre ni un gram de les conquestes socials i drets personals que tanta suor i sang mos han costat.
Tomàs Bosque
Origen: Lo parlar antic | Viles i Gents
(Publicacada a La Comarca el 7 de juliol del 2017)
Moltes vegades conversem sobre les paraules que, a poc a poc, anem perdent en la nostra llengua perquè o bé ja han quedat en desús o perquè anem castellanitzant, de manera inconscient, el nostre vocabulari. Formatge s’ha convertit en ‘queso’, aixeta en ‘grifo’, gavinyet en ‘cutxillo’, abans en ‘antes’, encodonyat en ‘membrillo’, amanida en ‘ensalada’, sopar en ‘cenar’, eixugamans en ‘toalla’, desembre en ‘diciembre’, paraula en ‘palabra’, frontera en ‘fatxada’, grossa en ‘gorda’, blau en ‘assul’, allavontes per ‘entonces’… La gent de més edat encara recordem l’evolució que mos ha portat cap al canvi d’algunes d’estes paraules però els més jóvens accepten estos barbarismes com a propis de la seua llengua perquè possiblement les més genuïnes poques vegades o mai les han escoltades.
Recordo que a casa de la meua dona a Vall-de-roures, com que durant un temps hi vam coincidir quatre generacions, lo tio Joaquin, d’una memòria privilegiada, que tenia més de noranta anys i havia estat de menut amb els masovers de la Torre la Maria i, més tard, a Vall-de-roures, parlava amb un vocabulari poc castellanitzat perquè mai va anar a l’escola. Les seues nétes, en sentir-lo parlar, argumentaven que son iaio parlava antic i que elles no utilitzaven algunes de les seues paraules perquè sonaven velles. Elles tenien un parlar modern, asseguraven orgulloses, però que, en resum, significava un parlar farcit de barbarismes impropis de la nostra llengua més autèntica. Jo sempre defensava les paraules velles i sàvies de son iaio, rescatades del nostre ric patrimoni lingüístic. A Vall-de-roures, i suposo que a altres viles del Matarranya, això passava i encara deu passar entre el parlar de les diferents generacions dins d’una mateixa família. Amb la total escolarització, la globalització cultural i la desaparició dels treballs tradicionals cada vegada el nostre parlar serà més uniforme amb la pèrdua d’un vocabulari que forma part del nostre ric patrimoni immaterial.
Carles Sancho Meix
Origen: Negacionisme lingüístic | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de juliol del 2017)
Negacionisme és un neologisme escampat en diferents llengües: negacionismo al diccionari da la RAE, négationnisme al Larousse francés, denialism en articles periodístics o científics a l’àmbit anglo-saxó i negazionismo a l’italià. Va aparèixer en acabar la Segona Guerra Mundial per designar la negació de l’Holocaust jueu, un feit comprovat per testimonis reals i evidències empíriques; i es va aplicar a actituds similars amb genocidis posteriors. Més negacions s’han anat escampant al camp de la ciència, oposant-se al consens majoritari entre els especialistes: canvi climàtic, l’evolució de les espècies, l’existència del virus de la sida o, també, l’eficàcia i necessitat de les vacunes. Los procediments varien entre els que proposen arguments retòrics alternatius amb apariència de realitat —que els implicats anomenen “revisionisme”—, i els que, menys sofisticats, recorren a la tossuderia més primària. Negacionisme no figura als diccionaris catalans, i així viu una certa indefinició. Vikipèdia ho associa a realitats polítiques que no s’accepten, com l’existència d’un estat palestí, i el diferencia de la negació de l’holocaust. Existís, però, des de fa anys un negacionisme sobre la denominació de català a la mateixa llengua parlada en algunes zones fora de Catalunya. Molt escampat a València durant un temps entre els partidaris del “blaverisme”, lo va aturar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al 2005 va emetre un dictamen clar sobre la unitat lingüística. Actualment perviu encara a l’estreta Franja d’Aragó en grups reduïts i poc prestigiats com la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC), que en fan bandera i element aglutinador, amb bastant ressò en partits conservadors regionals, promotors de denominacions perifràstiques i antifilològiques com la de LAPAO i de les lleis corresponents. Buscant termes alternatius i apel·lant a diferències dialectals, pretenen evitar la identificació entre parlar català i ser català, i així ignoren tant l’opinió de la comunitat científica com l’evident asimetria numèrica entre llengües-nacions, que no apliquen, per exemple, al castellà o a l’anglès. Alguns teòrics atribuissen lo negacionisme al rebuig a una verdat incòmoda sobretot per raons ideològiques, tot això, sorprenentment, a l’era de la informació i el coneiximent.
María Dolores Gimeno