La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaOrigen: Lo Baix Aragó despoblat | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 21 d’abril del 2017)
Se miro per on se miro, lo nostre Baix Aragó Històric, eixe tros de terra en tres ciutats, una dotzena de pobles grans i un grapat de poblets menuts, també està afectat per la malaltia, avui per avui incurable, de la despoblació. Infectats del mal, sí, però no tant com territoris no massa lluny d’ací.
I no té solució, entre altres raons, perquè pesen com una llosa sobre les esquenes de la majoria de la gent les conseqüències de la crisi, que anem superant massa poc a poc. La recentralització forçada des de Madrit en l’excusa de les polítiques europees, està ofegant també totes les iniciatives grosses que des d’ací es puguen imaginar o posar en marxa. El cas més clar és l’A-68, autovia imprescindible perquè un territori, tan gran com alguna província, pugue tindre possibilitats de créixer en totes les direccions. L’agricultura funciona prou bé, però tot es transforma fora del BA. No s’instal·len empreses grans, com l’operació de BonÀrea a Epila, perquè lo nostre territori segueix sent un cul de sac, al centre de tot lo millor de la península, però un cul de sac. I altre tant podríem dir de les moltes possibilitats de Motorland que no es podran desenvolupar sense eixa via ràpida i segura que ficarà als mapes lo Baix Aragó.
Un capítol especial d’aquest problema és el futur, negre com el carbó, de la Tèrmica d’Andorra. Els comentaris que escoltem als que coneixen prou bé la situació no deixen massa espai a l’esperança. Qui tingue el poder de tancar (com pareix que feran dintre de poc) una industria tan fonamental per les conques mineres de Terol, que sàpigue que eixa decisió esfonsarà de manera irremeiable l’economia d’un tros gran del BA, al precipitar en cascada el tancament d’empreses auxiliars, supermercats, tallers, botigues, bars… i la capital de la zona minera, Andorra, podrie semblar, en poc temps, eixos pobles i barris devastats dels voltants de Detroit, que mos ensenye darrerament la TV per entendre l’ascens al poder de Donald Trump. (Continuarà )
Tomàs Bosque
Origen: La Llibreria Serret ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi | Lo Finestró
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar ahir dimecres en la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi que allò que Catalunya vol ser està representat per l’“exemple” guardonats.
En l’acte de lliurament de les distincions a 29 personalitats i 24 entitats, el president va subratllar que “un país que no reconeix la vàlua de la seva gent no va enlloc”. Puigdemont va destacar la pluralitat i diversitat dels guardonats i va assegurar que en ells “veiem el que som i seguirem sent com a país”. “En els guardonats ens reconeixem, i això significa que anem bé com a país”, va reblar. “Tenim un camí clar i sabem on volem anar”, va afegit
Puigdemont va considerar que cal aprendre dels premiats “a no caure davant les adversitats, a sacrificar-se, a complir els somnis, a ser activistes de la causa comuna”. “Ens interpel·len a mobilitzar-nos per allò que creiem”, va indicar.
Va afirmar que “al país que volem, que ho decidirà la gent, hi haurà una representació de tots i cadascun dels ingredients dels que estan avui aquí presents”.
Una de les entitats guardonades va ser la Llibreria Serret “per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana. Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones”.
Enhorabona Octavi!
Origen: Lo llop de Móra | L’esmolet
Origen: I ha res més autèntic que una llengua viva? | Viles i Gents
Aquestes vacances de la Setmana Santa he pogut constatar una vegada més l’ambient cada cop més turístic de la comarca del Matarranya. Si fa trenta o quaranta anys era visitada gairebé exclusivament per catalans, ara és més nombrosa la concurrència de gent del País Valencià o de l’Aragó, fins i tot de visitants d’altres comunitats de parla castellana. Als visitants els agrada tastar les coses típiques que ofereix la comarca: els paisatges dels rius i de la muntanya o dels camps d’oliveres i ametllers; l’arquitectura pròpia tan homogènia i característica, de vegades rústica, però també monumental i que compta amb esplèndids conjunts urbanístics, o la gastronomia i la rebosteria. Però també la cultura, la història, la etnologia o el folklore.
Però res hi ha més típic, més característic i més autèntic que la llengua que es parla des de gairebé mil anys a la zona. Només els elements de la natura són més antics que la nostra maltractada i fuetejada llengua. Paradoxalment a una bona part d’aquests turistes que ens visiten (cada cop menys, tot s’ha de dir) no els agrada tastar aquest element tan propi de la nostra terra, amb el que fan una excepció, i suposo que és perquè li troben dos defectes: formar part de la llengua catalana i estar viu (si fos una peça de museu etnològic, com un aladre de fusta, una sàrria o un trill de pedrenyera, molts es mostrarien més interessats). Fa poques setmanes que la Institució Comarcal del Matarranya ha demanat al Govern d’Aragó que reconegui com pròpia la llengua catalana i que reconegui que forma part del seu Patrimoni (del Matarranya i de l’Aragó). Aquesta declaració hauria de ser fonamental per reconèixer el nostre patrimoni lingüístic i començar a fer realitat aquell apartat de la Constitució Espanyola que diu que les llengües seran “oficials als territoris on es parlen”. De moment la pilota és al Govern d’Aragó i la nostra llengua té nom i aquest no és LAPAO (espero que no sigui només de moment). Què ens falta per a què la Constitució es pugui complir? Podrem ser finalment parlants “normals”?
Antoni Bengochea