El dissabte 18/2/17, el Conseller Vila inaugurarà a Arnes La Ruta de les Bruixes, un itinerari literari que recorre diferents carrers del poble i basada en la novel·la del mateix nom de David Martí. La visita continuarà a la Llibreria Serret de Vall-de Roures , llibreria integrada a la xarxa de llibreries acreditades per la Generalitat de Catalunya.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaCHA de Nonaspe denuncia una “mala gestión” en la adjudicación de unas obras públicas | La Comarca
febr. 15as de Nonaspe por lo que esperamos que el alcalde nos aclare las razones por las que el Ayuntamiento ha contratado de forma directa estas obras”, concluyó Rovira.
Origen: CHA de Nonaspe denuncia una “mala gestión” en la adjudicación de unas obras públicas | La Comarca
MAGAZIN 18 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Tradició i progrés ”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà el Carnaval.
12:40- 12:55.- El sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Raúl Blai Gil, enginyer de camins, Canals i ports; ha viscut a Austràlia i ara treballa a Irlanda.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer i Elías Satué.
Origen: La història de la teua vida | L’ esmolet
Fragment de la coberta de ‘Story of your life’, edició de Small Beer Press, 2010.
Vaig sortir de veure la pel·lícula Arrival (‘L’arribada’) amb la sensació que m’havien explicat coses extraordinàries. Les crítiques eren encoratjadores, però davant les produccions nord-americanes sempre guardo una certa prevenció —per allò que se’ls hi escapa la mà amb el sucre, l’acció o les cares boniques. En aquest cas tot va quedar eclipsat per l’interès de l’argument i la bellíssima factura.
L’entusiasme em va fer buscar el conte en el què es basa, Story of Your Life, de Ted Chiang. No em facin dir si és millor el llibre o el film perquè tots dos estan resolts amb mestria, cadascun amb els recursos propis del mitjà.
Per a algú com jo, la història té un interès enorme, ja que obre el concepte de comunicació cap a camps que mai no havia sospitat.
Tots els llenguatges humans escrits utilitzen un sistema que representa la parla (glotogràfic). En canvi, els ‘visitants’ de la narració, anomenats heptàpodes, en fan servir un de semasiogràfic, és a dir, que transmet un significat sense que existeixi correspondència entre els seus elements i els sons de la llengua oral. L’escriptura dels alienígenes no es limita a ideogrames o jeroglífics com la d’algunes civilitzacions antigues, sinó que cada símbol o logograma conté la totalitat d’allò que es vol dir. L’adquisició de l’habilitat d’escriure en el sistema dels heptàpodes canvia de manera inimaginable i irreversible la concepció que tenim els humans del temps, del món, de l’existència.
No sé si m’he explicat —és evident que no tinc ni tindré la capacitat comunicativa dels heptàpodes. Només aconsello que vegin la pel·lícula i, si poden, llegeixin el recull de contes que conté La història de la teua vida, de Ted Chiang, on hi ha d’altres perles que els faran sentir un pessigolleig de plaer. (No pateixin: és el símptoma que acompanya l’eixamplament dels límits de la imaginació.)
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 131, febrer 2017
Acto de presentación. L’ARAGONÉS Y LO CATALÁN EN L’ACTUALIDAT. Analisi d’o Censo de 2011. Censo de hablantes de aragonés y catalán en Aragón. Características sociodemográficas de los hablantes. Nivel de uso de las lenguas. Transmisión familiar de las lenguas.
Anchel Reyes. Chabier Gimeno, Universidad de Zaragoza. Miguel Montañés, Universidad de Zaragoza. Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili. Pep Esgluga, Universitat Autònoma de Barcelona. Juan Pablo Martínez, Universidad de Zaragoza. Modera: José Ángel Bergua (Universidad de Zaragoza).
Lunes, 27 de febrero de 2017, 11 h. Sala Joaquín Costa – Edificio Paraninfo. c/ Plaza Basilio Paraíso, Zaragoza.
Seminario Aragonés de Sociolingüística. Vicerrectorado de la Universidad de Zaragoza.
MAGAZIN 11 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Llegim els espanyols? ”. Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Acaba la temporada de Caça. Marcos V. Calleja, president de la societat de Caçadors de Favara.
13:25- 13: 40.- La festa del cine espanyol: Els Goyas . Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista als alcaldes de Nonasp(13:40) i Favara (13:50) per a parlar sobre les despeses municipals, en els consultoris mèdics, dels pobles que no són centres de salud.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Marcos Víctor Calleja, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: La recepta de Ceausescu | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 3 de febrer del 2017)
Entre les moltes solucions per a la despoblació de la província de Terol amb les que s’ha especulat des de l’administració, poques tan desafortunades com la que l’any 1955 va aprovar el ple del Consell Econòmic Sindical i que l’any següent es va presentar al cap de l’Estat, el general Franco. Aquella “revolucionària” proposta preveia la desaparició de 107 nuclis de població i la deportació dels seus habitants a altres municipis més poblats o millor comunicats. La iniciativa, en perfecta sintonia amb la política que unes dècades després aplicarà, centuplicada, Ceaucescu a Romania, impactava sobre tot a les terres altes de la província. Al Baix Aragó i al Matarranya només hi figura un poble afectat, Lledó, que es volia desallotjar per transvasar els seus 417 residents a Queretes.
La proposta figura en el Pla Terol, que aspirava a desenvolupar la província per detindre la despoblació, que llavors començava a ser preocupant. El Consell Econòmic Sindical, un organisme presidit pel governador civil, Marcos Peña Royo, va decidir “l’aplicació total” de les tres fases del pla “concentracionista”, que eliminava un centenar de pobles amb menys de 500 habitants per, segons deia, garantir que els nuclis restants tingueren suficient població per assegurar-se la prestació del serveis bàsics. La ponència que recull aquell pla draconià per desplaçar a més de 30.000 persones afegeix que els pobles “amb cens molt reduït i ubicació suïcida” havien d’estar “assolats per estalviar-los una agonia perllongada” i els seus veïns, transvasats.
L’avortat Pla Terol de 1955-56 aplicava una recepta salvatge per afrontar la despoblació. Afortunadament, algú amb més enteniments que els dirigents provincials va arraconar aquell document al fons d’un caixó. Però, com es pot veure, la deportació dels habitants del medi rural per criteris economicistes ha tingut i té partidaris, alguns molt a prop de natres.
Lluís Rajadell