L’aula de La Portellada no s’ha pogut mantenir per la falta de xiquets, però La Vall del Tormo s’incorporarà en breu al servei en uns 9 xiquets L’Escola Infantil ‘Sagalets‘ de la Comarca del Matarranya va començar el curs escolar a primers del mes de setembre. En aquesta ocasió, l’inici del curs s’ha fet en […]
Origen: Sagalets’ comença el curs escolar en una aula menys – Ràdio Matarranya
Origen: El periodista y escritor Luis Rajadell presenta la novela ‘La Ternura del Pistolero’
Lo que no se documenta, no pasa a la historia, no ocurrirá así con la vida de Juan Bautista Albesa ‘Batiste’, un controvertido anarquista protagonista de muchas peripecias de la década de los años ‘30 en el Matarraña y que ahora protagoniza el libro ‘La Ternura del Pistolero’ del escritor y periodista valderrobrense Luis Rajadell.
La librería Serret de Valderrobres fue el lugar elegido por Rajadell para presentar el libro que recoge y narra la controvertida vida de bautista uno de los personajes de la Guerra Civil y Post-gerra con más tradición oral en la comarca.
El libro está diferenciado en dos partes, por un lado recoge la biografía de Bautista Albesa, un anarquista de Valderrobres que nació en 1911 y murió en el exilio. Por otro lado se cuenta la historia de una colonia que el propio Albesa fundó para acoger a los niños de familias republicanas procedentes del Bajo Aragón y que huyeron ante el avance de las tropas franquistas en el territorio; en esta parte se narra el periplo y la historia de cómo los niños abandonan Valderrobres para acabar en un campo de concentración en Reus y muchos de ellos acaban en distintos puntos de Francia y Bélgica.
El contexto histórico de la novela discurre por una etapa en la que los movimientos anarquistas cobraron mucha fuerza en todo el Bajo Aragón Histórico y en especial en el Matarraña, donde durante los años ‘30 incluso se llegaron a poner en práctica varias colectivizaciones en numerosos municipios. «Se trata más de un trabajo periodístico que histórico; he pretendido recopilar los periplos de todos esos niños, muchos de ellos aún entre nosotros y hacer que el protagonista de estos hechos sea Bautista; la labor de documentación ha sido apasionante», explicó Rajadell.
El periodista valderrobrense comenzó a indagar sobre el personaje allá por los años ‘80. Fue en 1989 cuando Rajadell tuvo la oportunidad de entrevistar a Batiste. Lo cierto es que el libro recoge lo controvertido del personaje, quien protagonizó desde hechos heroicos como la fundación de esta colonia de acogida, hasta distintas fechorías. Uno de los episodios más controvertidos de su vida fue la condena a 5 años de cárcel por colaboración con los nazis, hecho que «desconcierta» a Rajadell quien no ve explicación tras constatar su convicción por las ideas libertarias hasta el fin de sus días.
El xupinazo i el pregó, que va anar a càrrec dels veïns nascuts l’any 1926, van donar el punt d’eixida a sis dies de festes. La proposta de ‘Castellón Baila’, actuació estel·lar La matinada de dimarts 13 de setembre, Pena-roja de Tastavins va donar per tancades les seues festes patronals. La traca de final de […]
Origen: Lluïdes festes a Pena-roja marcades pel bon temps i un ambient millor – Ràdio Matarranya
Origen: Eixam
MAGAZIN 24 de setembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. (A les 11:15, presentarem la nova associació cultural maellana “Guirigall”)
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Som una democracia de primera?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:40- 14.- Entrevista a WWF/ADENA (Associació defensa de la naturalesa). Molts temes candents: Ús de l’aigua, menjar que va a la basura, El parc de Doñana…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Josep Mª Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Estiu ardent i canvi climàtic
No ha plogut des d’abril i els cultius del secà estan al límit. Els antics ja digueven que lo Baix Aragó és molt secatiu.
Naltros diguem que encara ho serà més degut al canvi climàtic, del que sem els únics responsables.
La majoria de les fonts del terme, on sempre n’hi havie aigua fresca, ara només són un munt de sarçals i fenàs sec. I a les poques que encara aguanten, els va justet per calmar la set dels animalets que viuen al seu voltant. Així que, el costum mil•lenari dels llauradors i masovers, de plantar hortalissa i fruiters a la vora dels pous, ha desaparegut de manera radical.
Abans al poble n’hi havie més de vint fonts i pous on se feien cultius, s’abeurava el bestiar i els animals de càrrega, i omplie la cantrella la gent que treballave les terres del costat. A l’estiu les fonts amollaven lo seu cabdal, però difícilment s’assecaven. I tot això ere possible mentre pels toçals del terme no creixia altra cosa que romers, esgilagues, coscolls… i poc més. De pins n’hi havie tan pocs que per fer la foguera de sant Valer, els quintos havien d’entrar al terme de Fórnols, per tallar-ne tres de 8 o 10 metres d’alçada, que es plantaven a la Plaça. N’hi havie aigua soterrània sense que els toçals tingueren massa vegetació.
I aquí ve la sorpresa: així com els toçals i els camps abans treballats s’han omplit de vegetació i de pinar, ja no hem vist aigua a les fonts i els pous . Lo que ens fa pensar que als territoris com lo nostre, de curtes plujes, el bosc i la malesa se guarden per ells i només per ells, tota l’aigua que cau del cel. Aigua que abans, degut a les aigüeres i repares que els llauradors feien per detint-la , se colave cap als manantials i els pous de la Vall i els barrancs.
Origen: Històries incertes encadenades | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 10 de setembre del 2016)
És curiós com les converses mantingudes al voltant d’una taula van agafant intensitat tal com mos anem empassant los bons esmorzars que mos prepara Juanito. Los incerts motius que les iniciaran a la reunió de més d’una dotzena de comensals fan molt més emocionant la trobada. A la fase del carajillo, de cop un dels companys, l’Albert, abandona lo bar i torna amb un manollet d’espígol per a cada un dels entaulats. Tots mos enterem que avui és Sant Agustí i que a Queretes és tradició de collir espígol abans de que surtigue lo sol i guardar-lo en un lloc visible de casa per evitar los incendis.
I l’Àngel, pastor del bons, mos diu que des de fa molts anys, per esta data cull una garba d’espígol, que fa 150 manollets i los deixa al forn per a que siguin recollits per totes aquelles dones que hi vaiguen a comprar lo pa. I va i jo recordo que quan érem menuts anàvem a collir espígol durant l’estiu, que el veníem al tío Crespo i que este lo revenia a un productor de colònia d’Arnes que en feia essència de lavanda. La collita de l’espígol, lligada a més pluviometria i humitat que avui dia, era una font d’ingressos res despreciable per algunes famílies dels nostres pobles. Ara amb la sequera se’n fa poc..
Però que feien una colla de críos amb los diners que mos pagava el tío Crespo? Pos compràvem rateres a casa lo tío Emeterio per a la campanya de caça de l’hivern. Organització i emprenedoria d’uns xiquets de deu anys. Voleu millor escola? Alguns començarien a treballar als 14 anys i als 25 ya tenien empresa pròpia. I surt el tema dels autònoms i la dificultat de establir-se per compte propi i la poca il·lusió dels joves. que tots volen un sou i pocs problemes.
A passat un hora sense adonar-mon i me’n vaig cap a casa amb lo manollet de l’espígol que penjo al costat d’una foto del maset del terme d’Arenys. M’agrada. Li faig una foto i la penjo al facebook. Al rato la Belen escriu que s’ha mare li va ensenyar a s’ha filla, de iaia a neta este verset:
Santa Mònica bendita/ mare de Sant Agustí/ la meua ànima t’encomano/ quan me’n vaig a dormir,/ si m’adòrmigo vetlleu-me,/ si em mòrigo perdoneu-me.
Matí meravellós.
Juan Luís Camps