Noticias del Bajo Aragón – un diario independiente
Origen: Peñarroya. Primer NPK ecológico del mundo y más de 300 empleos
Noticias del Bajo Aragón – un diario independiente
Origen: Peñarroya. Primer NPK ecológico del mundo y más de 300 empleos
Origen: De les catifes d’Aiguaiva a la Codonyera | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel, columna “Lo Cresol”
El diumenge passat vaig visitar Aiguaiva, era la Festa del Misteri de San Agustí, la més gran de la vila del Bergantes. A trencar d’alba surten els aiguaivans als carrers del poble per marcar els espais i després, manipulant amb mota cura les serradures de colors i la fina escaiola, resseguir dissenys i plantilles. Els resultats són unes vistoses i artístiques catifes –més d’un km– sobre el paviment, que, vorejades de sanefes, s’estenen entre l’al·legoria, el simbolisme i les figures realistes. Tot un plaer per la vista, Un treball de tantes hores abans de la festa i la seua plasmació el mateix dia 28 d’agost és el fruit de l’entusiasme, la col·laboració i coordinació de tot un poble, de xics, de joves i de grans, de tots. Cal recordar que Aiguaiva sencera, amb la seua plataforma “Lo Bergantes no es toca” s’oposa a la construcció de la presa sobre el Bergantes. Un poble unit i il·lusionat, un alcalde jove i progressista i uns activistes culturals i del medi ambient, són l’explicació d’allò que ara és Aiguaiva.
Camí de tornada i albirant, des de la Torre, el meu poble, la Codonyera, em va passar un flash per la ment sobre la minsa o quasi nul·la col·laboració entre els joves i persones grans de la Codonyera en els assumptes col·lectius, sobre la desculturització progressiva de les festes i la setmana cultural, sobre la manca de disponibilitat envers els problemes comuns. Tot un reguitzell d’actituds poc positives. En arribar al poble un tuf de purins o dels propis porcs de les granges que estan tocant la vila, no ajudava pas a passar uns dies d’estiueig i menys encara a comprar-se casa a la Codonyera. I per arrodonir el desfici, al campanar sonaven les dues de la tarda. Dues vulgars campanades que res tenien a veure amb les de la Valera, fosa l’any 2014 per a fer l’actual. La Valera, de 163 anys, tenia una esquerda que s’hagués pogut soldar mantenint el seu magnífic so original o almenys deixar-la com a obra històrica i artística. De res van servir els consells. I per a més inri se’m va acudir pensar que algunes famílies de la Codonyera estarien dinant en aquells moments, menjant-se, tal vegada, ensiams, patates o tomàquets, regats amb les pestilents aigües fecals o residuals de la bassa del Cànem. On són els responsables sanitaris i del medi ambient? Per a què serveixen les lleis? Tant de bo estigués errat en tot el que he dit del meu poble…
Se han localizado huevos de este ejemplar, que puede transmitir el virus zika, en Calaceite.
Origen: Lo Molinar, vint anys | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 5 d’agost del 2016)
Enguany fa vint anys de la publicació del Molinar, el projecte de recollida de literatura tradicional del Matarranya en català que iniciàrem el 1988. De la informació seleccionada en vam publicar tres volums: narrativa i teatre, cançoner i gèneres menors. Una de les majors sorpreses de la recerca, en el meu cas, va ser la recuperació de la cançó que narra els atacs carlistes a la població de Gandesa ocorreguda el 1874. L’informador que mos va cantar la composició, una tarde d’estiu del 1980, va ser Julio Sancho Dilla, nascut a la Vall del Tormo el 1902, casat amb Loreto Gómez Timoneda, també present durant la gravació perquè l’entrevista va ser a casa seua. Lo tio Julio, amb quasi vuitanta anys encara conservava una sorprenent memòria i un bon domini narratiu. Va anar molt poc a escola perquè als onze anys va morir el seu pare i ja va haver de posar-se a treballar com a llaurador, l’ofici de la seua vida. Mos va explicar en l’entrevista que li vam fer que segurament havia aprés la cançó de sa mare que va morir als 101 anys. La composició és una barreja de jota i cant carlista. Comença per una de les músiques més populars de la comarca de la que se n’han fet moltes versions. Allà ne pugen quatre/ los quatre del gorro roig/ los quatre contrabandistes/ és la ronda de Mont-roig. Lo tio Julio, iaio d’un company amb qui feem la recopilació, com que va observar el nostre interès per les seues contalles mos va agrair el gest i mos va cantar també unes quantes jotes en català. Van ser, en el meu cas, les primeres que vaig escoltar interpretades en la nostra llengua. Quinze anys després, en acabar el treball del Molinar, ja en teníem una bona representació de lletres i músiques de jotes. Després del pas del temps la major part dels informants del recull ja han mort, degut a l’edat avançada dels mateixos. Lo Molinar significa inici de la recuperació de la memòria col·lectiva del Matarranya.
Carles Sancho Meix
Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.
El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:
Javier Callizo Soneiro (PAR) Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”
Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán”
García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”
Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja”
(Publicada a La Comarca el 19 d’agost del 2016) El perspicaç lector se n’haurà acatat que després d’alguns anys de “quasi-ignomínia” dels familiars apel·latius “…
Origen: Tractament de respecte | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 19 d’agost del 2016)
El perspicaç lector se n’haurà acatat que després d’alguns anys de “quasi-ignomínia” dels familiars apel·latius “tio/tia”, últimament los “realities” televisius els han posat de nou a la palestra. Així, expressions com ara “Si, tio; t’ho dic de veres, tio” van que volen pels platós. I se n’abuse fins a l’avorriment.
Però no vull parlar d’eixos “tios” desprestigiats, fills d’un vocabulari absolutament elemental. M’estimo més fer-ho d’aquells altres de tractament de respecte i consideració que es donaven, no fa molts anys, al sogre i a la sogra, i també a les persones d’edat avançada de l’estament humil, encara que no foren parents de qui els anomenave. I en parlo perquè este tractament corre greu perill de desaparició a l’haver entrat en decliu.
Esta clar que la societat i els seus valors han evolucionat molt en los raders anys, i que l’expectativa de vida s’ha allargat fins a extrems inimaginables fa unes poques dècades. Això ha motivat que les persones anhelem que es fage realitat el somni de l’eterna joventut. Per tal causa n’hi ha moltes que detesten el tractament de tio/tia anteposat al nom propi, en considerâ’l una antigalla, un atribut reservat exclusivament a les persones d’edat més avançada. I com que elles no s’hi senten, velles, tenim lo cas de venerables nonagenaris que rebutgen amb contundència eixe tractament. La qual cosa provoque que es vage perdent tan secular costum.
Evidentment, acceptar o no els tractaments de respecte i consideració és una qüestió molt personal. Però a mi, i a la meua generació, i a les anteriors, se mos va educar en el respecte als majors. I una forma de mostrar-los-ho ere tractant-los sempre de vosté i anteposant al nom el tractament tio/tia.
Serie una pena que desapareguere per a sempre una altra de les actituds amb la qual manifestem la nostra mentalitat i la nostra manera de ser com a poble, com a cultura. Ara, està clar que si els propis majors no ho accepten, per molt que mos esforcem no hi haurà res a fer.
José A. Carrégalo
26ª Trobada Cultural del Matarranya. Dissabte 24 de setembre de 2016 a Queretes
A les 11 h.: Benvinguda de l’Alcalde de Queretes.
Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.
Lloc: Centre Cultural
A les 11:30 h.: Conferència sobre la verema.
Lloc: Centre Cultural
Seguidament: Cata de vins de la Comarca amenitzada amb jotes de la Rondalla.
Lloc: Centre Cultural i Bar del Centre Cultural
A les 14:30 h.: Dinar de germanor al Restaurant la Era de Queretes. Menú de 15 €. Reservar trucant al 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del dia 18 de setembre.
A les 17:00 h.: Visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibèrica. Ruta artístic literària per bodegues de Queretes.
A les 20:00 h.: Cloenda de la Jornada amb una actuació musical que comunicarem.
Rebeu una cordial salutació,
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org
La festa de Sant Agustí que es celebra a la localitat franjolina d’Aguaviva –els de la vila l’anomenen Aiguaiva– el 28 d’agost, destaca amb llum pròpia dins de l’estiu aragonès pel seu inten…