del seu poble barrejada amb elements d’origen europeu, com copaltes, armilles o sabatots. Aquests “indis” estrafolaris tant podien ser caps de tribus amansides pel whisky com rastrejadors al servei de la Cavalleria. Els rebels, en canvi, anaven mig despullats, lluïen plomes al cap i eren malcarats i amenaçadors. Sempre apareixien al caire d’un turó, alineats i preparats per a l’atac. Tot seguit es precipitaven costa avall, cavalcant uns preciosos cavalls clapats i udolant com animals. Les seues víctimes solien ser les caravanes de colons que es desplaçaven cap a l’Oest, amb famílies de gent bonhomiosa on mai no hi mancava un ancià venerable i, sobretot, una xicota ben plantada, plena de coratge i amb faldilles fins als peus. Els indis s’estaven una estona galopant al voltant de les carretes, disparant a l’aire i xisclant amb excitació, fins que arribava el setè de cavalleria o, millor encara, un genet solitari que amb mitja dotzena de trets increïblement precisos feia una estesa de morts entre els pellroges i enamorava la xicota de les faldilles. I sense despentinar-se.
Malgrat llur posat malèvol i brutal, aquests “salvatges” mantenien una dignitat que era a anys llum dels grotescos personatges del copalta i l’armilla. Per això, quan reproduíem aquelles escenes als descampats fangosos del barri, tots volíem ser els “indios” i ningú els “americanos” (ignorants de nosaltres, anomenàvem ‘americans’ als invasors). L’autenticitat que transmetien els guerrers indòmits era molt més estimulant que la fatxenderia dels cow boys. Els indis “renegats” ni tan sols apareixien en els nostres jocs -ningú hagués volgut fer un paper tan galdós-.
A voltes tinc la impressió que a les nostres terres hi ha massa indígenes abillats amb barrets de copa i armilles. Potser ens cal una mica més d’autenticitat i estima per la nostra manera de ser.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaOrigen: Calaceite reclama al Matarraña un edificio cedido en el año 2003 – Diario de Teruel
El alcalde amenaza con rescindir el contrato de la radio si el local no retorna
Calaceite reclama al Matarraña un edificio cedido en el año 2003
Si el funcionamiento de la caldera de biomasa del colegio de Calaceite tensó las relaciones institucionales entre el Ayuntamiento y la Comarca del Matarraña, no se puede decir que éstas hayan mejorado una vez se ha solucionado la cuestión de la calefacción en el centro.
M.S.Timoneda
28/04/2016
Tras un acuerdo plenario aprobado con cinco votos a favor (PP) y cuatro en contra (PSOE), el Ayuntamiento envió a la Comarca una carta en la que reclama suscribir un contrato en relación a la prestación de los servicios de radiofrecuencia con el fin de compartir los gastos de la radio municipal de Calaceite, que emite en el 107.8 de FM bajo el nombre comercial de Radio Matarranya. En la misiva solicita la devolución del edificio cedido en su día a la institución comarcal, alegando que la Comarca no lo usa para prestar servicios de ningún tipo desde que todos los departamentos quedaron centralizados en la sede comarcal de Valderrobres desde 2008.
El inmueble y sus dos plantas fueron cedidos por tiempo indefinido y de manera gratuíta a la Comarca en virtud de un acuerdo adoptado por el entonces recién constituido Consejo comarcal, tras quedar aprobada la doble capitalidad del Matarraña: en Valderrobres y Calaceite. La segunda se convertía en capital cultural del territorio y cedía instalaciones para que los departamentos de Cultura y Turismo se prestaran desde Calaceite.
Según el alcalde, Josep María Salsench (PP), “desde 2008 no le dan al edificio otro uso que la asesoría social que se realiza durante un único día a la semana”, cuando el Ayuntamiento, asegura, “tiene 50 cosas que poder hacer allí, entre otras ubicar la consulta de un podólogo o hacer un aula de estudio”. El regidor se mostró dispuesto, según sus propias palabras “a llegar hasta donde haga falta” para recuperar el inmueble.
Se da la circunstancia de que en la segunda planta del local se encuentran las instalaciones de la radio municipal de Calaceite, esto es, Radio Matarranya, que explota desde hace un lustro la única frecuencia municipal disponible en el territorio. El contrato de explotación de la licencia expiró a comienzos de este año, y todavía no ha sido renovado.
“Si no, cerraremos la radio”
Preguntado acerca de qué tiene que ver un asunto como la cesión de un local con la renovación de una licencia municipal a una empresa, el alcalde de Calaceite no tuvo reparos en afirmar que “todo va ligado” y que “si no nos entregan el local dentro de una semana cerraremos la radio, porque la licencia es municipal y los gastos son asumidos por el Ayuntamiento”. Salsech niega que esté coaccionando a la institución y a su presidente: “el local es nuestro y la frecuencia también”, aseveró.
Los gastos a los que se refiere el regidor son los 3.000 euros al año que, según el contrato de servicios suscrito cinco años atrás, paga el Ayuntamiento a la empresa por la prestación de servicios de producción. Pero lo cierto es que el Ayuntamiento no ha pagado ni un euro a Masmut Produccions S.L. desde que la emisora inicó su funcionamiento cinco años atrás. De los 15.000 euros del coste del servicio, la empresa solamente facturó 6.000 que aún no ha cobrado.
La cuestión de qué administración asume los gastos de la emisora también viene de atrás. En su día, el Ayuntamiento de Calaceite ya planteó a la comarca que éste era un servicio comarcal y propuso que se hiciera cargo del mismo, propuesta que aceptó la Junta de Gobierno de la Comarca, que planteó firmar un acuerdo mediante el cual se realizaba una encomienda de gestión.
La Comarca aceptaba incluso hacerse cargo de los 9.000 euros que no habían sido facturados. Sin embargo, después de ésto llegó la carta del Ayuntamiento de Calaceite en la que ponía sobre la mesa como dos asuntos inseparables la renovación del contrato de la radio y la cesión del local cedido 13 años antes.
Inversión en el local
El presidente de la Comarca del Matarraña, Rafael Martí (PSOE), no quiso entrar a valorar nada que esté relacionado con la emisora municipal de Calaceite, aunque sí se pronunció sobre la propuesta de reversión del edificio cedido a la institución que preside en 2003. Martí declaró que el equipo de gobierno está todavía “valorando” si devolvérselo a Calaceite tal y como reclama Salsench. “La decisión la tomará la Junta de Gobierno”, dijo, aunque también recordó que la Comarca había relizado en el inmueble inversiones en su día para reformarlo valoradas en unos 90.000 euros.
Las calderas de biomasa se instalarán en otros pueblos
Las dos calderas de biomasa que fueron retiradas del colegio de Calaceite tras los problemas de humos que se generaban (según la comarca por mal mantenimiento, según el Ayuntamiento por ser deficientes) se instalarán en otros muncipios. La Comarca ha ofrecido ambos aparatos a los Ayuntamientos, y algunos han solicitado quedarselos. La institución valorará que los edificios en los que se instalen dispongan de al menos 410 metros cuadrados.
Origen: Músics del Matarranya | Viles i Gents
(Publicat el dissabte 23 d’abril del 2016)
La nostra comarca del Matarranya es troba perfectament situada delimitant l’Aragó de les comunitats veïnes de València i Catalunya. Algun cop he relacionat este enclavament amb la gran afició cap a la música dels seus habitants. I és que sabedors que les fronteres administratives actuals són generalment poc encertades, en cap cas es poden evitar les influències naturals dels pobles a banda i banda de les línees traçades des de fa temps.
I vet aquí que mos agraden tant les jotes i rondalles, potser més pròpies de l’Aragó, com també les bandes musicals a l’estil valència i també los grups musicals i corals molt propis de l’àrea catalana. La música com la cultura traspassa fronteres i en un temps de fàcils comunicacions les seues varietats es difonen sense dificultats, propiciant nous i entusiastes practicants.
Lo dissabte nou d’abril vam tenir una exquisida proba d’esta afició a Pena-roja de Tastavins. Tres bandes compostes bàsicament per veïns de tots los pobles del Matarranya mos van delectar tocant diferents peces de molt variats estils. La fotografia final de les tres bandes juntes, la de San Antón de Vall-de-roures, la Francisco Turull de Queretes i la de Peñarbés, amfitriona, que sumaven més de 130 músics, mos van omplir d’orgull i satisfacció. L’organització portada a terme entre los tècnics comarcals i l’Ajuntament de Pena-roja perfecta.
Una proba més que junts se poden fer moltes coses que serien impensables poder-les organitzar pobles menuts com los nostres. Més que la rivalitat i enveges entre pobles hem de buscar la cooperació i la col·laboració. Tots en traurem fruit. Estem allunyats dels centres culturals de les grans ciutats. La nostra lluita constant per la supervivència com a societat moderna fa necessària la potenciació d’actes col·lectius. Per això és tant important incentivar l’associacionisme a nivell comarcal i facilitar la participació en activitats culturals i esportives, especialment dels nostres joves, però també dels veïns en general. Això ha de ser un encàrrec clar als nostres polítics i una funció ineludible de les Comarques com administracions de proximitat. Com la nostra del Matarranya, que per molts anys sigui.
Juan Luís Camps
Origen: Lliurament de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana | Lo Finestró
Font: Gencat
El 26 d’abril es van lliurar, al Palau de la Generalitat de Barcelona, les Creus de Sant Jordi 2006. Obrint l’acte, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir entre altres coses, dirigint-se als guardonats: “Ens heu dedicat mèrits que han contribuït a combatre la paràlisi, especialment en temps adversos”. I també va afegir: “Catalunya és una nació activa, dinàmica i convençuda del seu futur, una nació que se sent capaç a través de la seva gent”
Després dels parlaments del president de la Generalitat i el conseller de Cultura, Santi Vila es va procedir a l’entrega de les Creus
Van estar guardonades 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Artur Quintana i Font va ser un dels guardonats pels seus mèrits com a “Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara El català de la Codonyera (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua.”
Bonaventura Clotet, metge i eminent expert en infermetats infeccioses va parlar en nom dels guardonats i, entre altres coses, va fer esment a la importància d’un bon equip, ben dotat econòmicament i amb llibertat d’acció per aconseguir uns bons objectius. També va dir que Catalunya necessita de més eines d’autogovern per poder dotar de recursos suficients en el camp de la recerca en general i de la biomedicina en particular. La ciència, la tecnologia i cultura són les bases pel desenvolupament d’un poble i en són encara més en etapes de crisi, per això s’ha d’apostar per elles perquè a mig termini ajuden a superar qualsevol situació adversa.
Amb el “Cant del Segadors, himne de Catalunya” es va tancar l’acte. Després, amb una copa de cava a les mans i animades converses dels nombrosos assistents, es va anar obscurint al Pati dels Taronges.
Tots els guardonats http://web.gencat.cat/ca/generalitat/premis/creus-de-sant-jordi/Personalitats/
Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Per celebrar el Sant Jordi, l’extensió de Fraga de l’Escola Oficial d’Idiomes Ignacio Luzán ha preparat la visita de l’escriptor Carles Terès, que parlarà sobre el seu llibre ‘Licantropia’.
La trobada serà el dimecres 27 d’abril una mica abans de les 20h a l’Institut Ramon J. Sender.
L’entrada és lliure!
Tot i que la iniciativa va ser votada favorablement per més del 70 per cent dels pares, el vot en contra de Valljunquera fa impossible aprovar el projecte
Origen: El projecte de centro del CRA La Freixneda no prospere per la mínima | Comarques Nord
L’ajuntament ha adquirit una finca de més de 6.000 metros quadrats que es convertiré en pàrquing. Estarà ben senyalitzada i estarà a uns 300 metros del casc
Origen: Calaceit crearà una zona d’aparcament davall de la Bassa Podrida | Comarques Nord
Origen: Estudian pagar por reciclar
Origen: Pellroges amb barret de copa
De menut llegia tebeos de l’Oeste. El western era també un gènere molt freqüent a la pantalla de la tele i als cinemes del barri. De vegades, en aquestes històries hi apareixia un pellroja abillat amb la vestimenta pròpia
Organiza: Dictricte Ciutat Vella (Ajuntament de Barcelona)
Entalto Aragón!!