Skip to content

Archive

Category: Matarranya

serretllibres.com

Origen: serretllibres.com

Us presentem les Bases del II Premi Serret Terra de Cruïlla 2016 !!!

  1. Terra de Cruïlla / Terra de cultura dilluns, 25 de gener de 2016 | Comentaris

BASES PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA

El Premi Serret Terra de Cruïlla, convocat per la Llibreria Serret i Terra de Cruïlla amb la col·laboració de la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, tenen com a objectiu promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural.

Poden optar-hi obres originals i inèdites escrites en català.

S’acceptaran:

  • Narrativa: novel·la, narracions, contes, literatura del jo.
  • Assaig: històric, etnològic, científic, filològic, filosòfic, polític, periodístic.

Les obres s’han de centrar en el món rural d’avui, en el seu territori, en el seu paisatge, en la seva gent. Es valorarà especialment que incideixin en la manera en què el món agrari conviu amb els reptes que les societats contemporànies es plantegen per al nou mil·lenni.

Els originals han de tenir una extensió mínima de 150 fulls (2.100 caràcters per pàgina aproximadament).

El guardó està dotat amb 1.500 euros, aportats per la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, en concepte d’avançament de drets d’autor per a la primera edició del llibre.

Editorial Barcino publicarà l’obra guanyadora dins de la seva col·lecció Museu de la Vida Rural i signarà un acord de publicació amb l’autor amb les condicions establertes a la col·lecció.

El jurat està format per Emigdi Subirats, Silvestre Hernández, Albert Pujol, Carme Martí, Maria Carme Jiménez i Jordi Llavina, que actuarà de secretari del jurat.

El termini d’admissió de les obres començarà el 26 de gener de 2016 i finalitzarà el 26 de maig de 2016. El veredicte es farà públic durant el mes d’agost de 2016.

L’enviament dels originals s’ha de fer per correu electrònic, mitjançant un arxiu PDF, a l’adreça electrònica info@serretllibres.com. L’autor ha d’indicar que es tracta d’una OBRA PER PARTICIPAR AL PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA. En un document adjunt cal que hi faci constar les seves referències (nom, cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF).

Els autors dels originals presentats es comprometen a no retirar-los abans de fer-se públic el veredicte del premi.

El jurat pot declarar desert el premi.

Els organitzadors del certamen es reserven l’opció preferent per publicar en el termini d’un any obres presentades al premi que no hagin estat guardonades.

La presentació dels originals pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu contactar a info@serretllibres.com i al telèfon 978890077 i per descarregar a l’enllaç: www.slideshare.net/serretllibres/bases-premi-serret-terra-de-crulla-2016

El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón

El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón

Jornada reivindicativa sobre la enseñanza del catalán en Valderrobres

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.

Maribel S.Timoneda

26/01/2016

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.

En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegintEl Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel

 

MAGAZIN 30 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Premiar o castigar, això és el dilema”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Grans biografies.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Maria “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- “Europa, nacionalismes, emigració, globalització”.
Anàlisi del filòsof favarol José Ramón Bada Panillo.
13:40- 14.- Entrevista a Alba Guillén Panillo. Filla de favarola, maquilladora d’actors.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Josep Maria Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: El Calanda se toma la revancha ante el Maella

Origen: Se buscan inquilinos para las viviendas sociales de La Cerollera

Origen: La mitad de los aragoneses de la Franja ve el catalán como su lengua

Vista de Fraga, uno de los municipios de la Franja de Aragón.

Una encuesta revela que el 46 por ciento de la población de esta zona usa el castellano
EFE

23/01/2016

LÉRIDA.- El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6 por ciento de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.

Els primers resultats del padró municipal de 2015 posen de manifest la consolidació de la despoblació al territori. El Matarranya només arribe als 8.385

Origen: Fórnols, La Portellada, La Freixneda i Vall-de-roures, únics pobles que van guanyar població el 2015 | Comarques Nord

Origen: Bon any

Bon any, amigues i amics lectors. I bon any també, estimats companys de columna. Fa alguns mesos, a les darreries de l’estiu, qüestions personals diverses em van abocar a una “aturada tècnica” com a col·laborador del “Viles i gents”.

Afortunadament, ara, al meu univers s’hi ha acomodat un temps de bonança. I espero que ho hage fet amb la voluntat de quedar-s’hi una llarga temporada.

Esta etapa d’estancament forçat m’ha vingut bé per a recarregar piles i per a aprendre a valorar les coses —fins i tot les més senzilles— des d’una perspectiva diferent. I també, sobretot, a relativitzar qüestions que ahir em pareixien problemes irresolubles d’una importància capital.

Amb energies renovades, en lo moment del retorn vull agrair a les lectores i als lectors la seua atenció. Elles i ells són l’estímul que dia a dia mos ha animat a continuar i que mos ha permès arribar fins ací, tan prop dels vint-i-un anys d’existència de la columna.

Igualment em correspon fer un reconeixement públic al periòdic que mos acull. Perquè La Comarca s’ha destacat sempre per la seua decidida aposta pel bilingüisme real, fins i tot en temps i en circumstàncies no gens fàcils. I cal remarcar-ho.

Finalment és de justícia satisfer el deute de gratitud que tinc amb los companys de columna pel seu recolzament en moments difícils per a mi. I també, sobretot, per permetre’m gaudir, amb gran satisfacció, de la seua amistat.

I no em quede res més a dir sinó que des d’ací seguiré treballant, decididament, per la llengua i la cultura pròpies, sense escatimar esforços i sense excloure’n cap altra. I que continuaré fent-ho, en tot moment, amb rigor i exigència personals. Li ho dec a la nostra terra i a la nostra gent.

Una abraçada ben forta.

Origen: El Grupo Arcoíris invertirá tres millones de euros en una granja de cerdas en Calanda

Buenos días queridos amigos, como veis estoy que me salgo con la programación de Valderrobres Negro!!

Mañana viernes a las 18:00 como sabéis tengo a José Luis Muñoz presentando MARERO acompañado de José Vaccaro con NO DAR PAPAYA os espero para disfrutar de una jornada literaria de lo mas atractiva en mi librería ;))

Aprovecho para actualizaros a día de hoy a falta de enviaros los carteles promocionales del 30 de enero con Fernado Marías, Ernesto Mallo y la Exposición de ERNST&ERNST, novedad que nos hemos sacado de la manga pero que va a rematar una jornada memorable con el monólogo ‘ESTA NOCHE MORIRÉ’ de Fernando Marías en FONDA LA PLAZA.

Espero que disfrutéis de la programación en que a partir de ahora Valderrobres es referencia de la Novela Negra en Aragón, España y con Ernesto Mallo Comisario de Buenos Aíres Negro cruzamos el charco y pasamos a ser un referente en la historia de los Festivales de Novela Negra en lengua latina ;)) continue reading…

Origen: La iglesia de Torre de Arcas luce nuevo aspecto tras 20 años en mal estado

Origen: El arreglo de la vía que une Maella y Mazaleón, sin financiación en 2016

Origen: La Vuelta proyectará al Bajo Aragón en 190 países y dejará 280.000 euros

El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.

El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.

La Franja