La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaOrigen: diaridetarragona.com – Les cartes al director del dia
Omella, arquebisbe electe
Juan Joseé Omella, bisbe de Logroño, ha estat designat arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella, nat a la Franja de Ponent, parla català, sant Josep de Calasanç també hi va néixer i en els seus escrits es declara pertanyent a la nació catalana. Omella és originari, per naixement de la Catalunya natural, no de l’administrativa conformada a la lleugera des de 1833, la natural inclou la Franja, el que passa és que sembla que el nou arquebisbe que no se n’hagi adonat malgrat l’edat i els anys de ministeri.
Arribarà a la nova diòcesi com si fos un capellà foraster desconeixedor del la història i dels contingut de l’església catalana conformada al llarg dels segles pels seus propis màrtirs, pares doctrinals, confessors i verges sants, fundadors de d’ordres i congregacions. També amb un contingents d’estudis bíblics que han fet realitat que en un segle s’editessin cinc bíblies catalanes, amb un sentiment exquisit de la litúrgia. I encara amb moviments socials de gran abast inserits en la societat.
Les moltes virtuts personals que ha de tenir un bisbe del nostre temps ningú les pot posar en dubte en la persona del nou arquebisbe. Però haurà de tenir en compte que les mans sacerdotals, per ser humanes, també deixen empremtes i que és bo i saludable que marquin en consonància amb la identitat del ramat que li ha estat confiat.
Hi ha a Catalunya capellans i bisbes que haurien desenvolupat amb la dignitat escaient la funció encomanada a Mnns. Olmella i el seu nomenament, en conseqüència, ha propiciat una certa suspicàcia en força sectors del poble fidel.
Se li retreu que la seva signatura consti en el document rubricat per alguns bisbes espanyols sobre la unitat sagrada d’Espanya, que fos defensor acèrrim de la devolució de les peces d’art propietat del Museu diocesà de Lleida a favor del bisbat de Barbastre quan en fou titular, sense atendre les justificacions dels que n’eren propietaris pel dret de custòdia i compra. Tot això darrer caldrà considerar-ho aigua passada.
Està en les seves mans i en el seu fer que Juan José Omella, els anys que estigui a Barcelona, es mostri com el pastor de l’església catalana que molts esperàvem i desitgem.
No sé que ho fa, però, em ve a la memòria la frase que vaig poder sentir d’un gran capellà del bisbat d’Osona, Mn. Rovira Tenas, referint-se a l’allau d’immigrants vinguts a Catalunya els anys cinquanta i seixanta : “ Fem-los catalans, que seran bons cristians “
Joaquim Arenas i Sampera
(Tarragona)
Origen: 2a presentació del llibre “Lo Floro” a La Mallola (Òmnium d’Esplugues) | Lo Finestró
Avui 21 de desembre ha tingut lloc la segona presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia a una trentena d’alumnes del 2n curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat. Després de la presentació de l’autor i del llibre per part de la professora de català Carla Barreres, José Miguel Gracia ha llegit una sèrie de poemes, fent esment, al final de la lectura de cadascun d’ells, als mots de català nord occidentals i les seves variacions locals contingudes en els poemes. Els alumnes s’han mostrat força interessats.
Informació facilitada per la Secció Local d’Òmnium d’Esplugues
Origen: El futur de les viles i pobles petits | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de desembre del 2015)
És un fet més que evident que la gran majoria de viles i pobles petits de l’Estat Espanyol, i més concretament de les nostres terres, estan travessant un període de pèrdua d’habitants continua i en alguns casos progressiva, any darrere any. No cal tenir grans coneixements demogràfics per entendre el que passa, només cal observar les piràmides poblacionals: molts vells, pocs joves i escassísims naixements. Hi ha cap solució per frenar o endarrerir aquesta greu sagnia? Amb allò que fa referència a la gent gran, cap ni una. En quant als joves que se’n van a les ciutats o pobles grans de la contrada o més llunyans, o a l’estranger, a la recerca de treball malgrat la crisi general, només la possibilitat de poder treballar al poble, amb unes condicions més o menys normals, podria detenir en certa mesura el despoblament. Però, com fer-ho? Vull dir, com crear llocs de treball als pobles? No esperi el lector que jo, en el poc espai d’aquesta columna, li pugui oferir l’ungüent miraculós, tot i que puc indica-li allò que no s’ha d’esperar o demanar per impossible, ineficaç o fora de la realitat. La vella cantarella de demanar directament als governs la creació de llocs de treball és un disbarat i, a la vegada, una impossibilitat en una economia europea de lliure mercat. Les institucions públiques ja en tenen prou en establir les condicions òptimes per al bon funcionament de l’economia, em refereixo a les estructures econòmiques fonamentals. Esperar subvencions fiscals o a fons perdut per crear petits o grans negocis estables no és pas una solució. Si la rendibilitat d’un negoci o explotació familiar està basada en les subvencions públiques, mal negoci és aquest i tindrà els dies comptats. Els bons negocis i les explotacions familiars estables i productives han de sortir de idees innovadores, de donar un valor afegit al producte que no tenen els altres, de fer les coses diferents de com s’han fet tota la vida, de prendre riscs i d’aprendre dels errors, etc., etc. La salvació dels pobles no vindrà de fora, han de ser els propis habitants, en especial els joves, els que s’impliquin en la recerca de noves possibilitats de creixement econòmic. Si així no es fa, el perill de desaparició de moltes viles petites va en augment.
José Miguel Gràcia
Origen: Votar per les nostres viles | Viles i Gents
Votar per les nostres viles
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de desembre del 2015)
Ha arribat la campanya electoral després d’una llarga precampanya en tot lo seu ritual: blocs cronometrats a les teles, notícies de portada als informatius, polítics que abracen xiquets i repartissen globus o fotos, debats dels candidats, debats de periodistes… I paperassa a les bústies que sintetitza els programes de cada partit, tan sintètica com els eslògans que van repetint los candidats.
Fa uns anys que no voto a la meua vila aragonesa, obligada a empadronar-me a la ciutat catalana de residència. Això o no rebre atenció sanitària. Però encara penso en clau rural a l’hora de votar, amb la consciència culpable per l’abandó, i miro les propostes dels partits sobre l’Espanya interior, despoblada i envellida, engolida per les ciutats. La nostra llei electoral pondera el vot de la circumscripció sobre el nombre de votants, amb la voluntat d’equilibrar el despropòsit demogràfic. Los programes van per un altre camí, amb líders, estètiques i missatges ben urbans.
Entre els pasquins propagandístics rebuts, un partit emet un missatge únic de plantar cara a l’Estat i cap proposta de govern; un altre es planta contra el secessionisme i desgrana una llista de temes ben diferents de la gestió realitzada. Dos aposten per la integració Catalunya-Espanya: un fa una llista sensata de solucions, cap d’elles sobre temes rurals; l’altre demana un acte de fe, ni una proposta acompanyant la cara del candidat a Madrid i la candidata a Barcelona.
A Catalunya, rics en partits, em queden algunes propostes per rebre: dos d’esquerra, tres de centre-dreta. No hi tinc massa confiança. Lo sistema de partits establert —tot i les noves aparicions—, forts amb llistes tancades, se pot permetre tractar els votants com a menors d’edat d’elecció en elecció. Així los candidats aniran fent quilòmetres atents al director de campanya. I després, com en aquella caravana de Mister Marshall, continuaran ignorant l’àmbit rural, ben instal·lats als seus escons. Sé d’un partit que va més enllà i amb tota impudència, obertament, se vol carregar los seus alcaldes en nom de l’eficiència “ciutadana”, és a dir, urbana.
María Dolores Gimeno
Origen: Caspe, pionera en Aragón en albergar procesiones islámicas en sus calles
Al acto también asistieron paquistaníes de otras localidades como Maella, Fabara y Nonaspe.
MAGAZIN 19 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Quins Nadals!!”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:40- 13:50.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
13:50- 14.- Javi Barriendos; president dels “Amics de la Llotja”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Rubén Martín, Joaquín Cirac, José Maria “Lo Gravat”, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Òmnium d’Esplugues presenta “Lo Floro” a l’Institut “La Mallola” d’Esplugues | Lo Finestró
Avui 14 de desembre, una cinquantena d’alumnes del 1r curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat han assistit a la presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia. L’autor ha recitat una sèrie de poemes del llibre, emfatitzant en les varietats dialectals en les que està escrit, així com en la pròpia vida del Floro, meitat llegenda, meitat fets reals. De la crueltat del bandoler i dels robatoris, el poemari de Josep Miquel Gràcia ens trasllada a la voluntat d’actuar com a justicier sense solució de continuïtat. Han obert l’acte Isabel Ximénez, coordinadora pedagògica i Carla Barreres, professora de català, la qual ha presentat Josep Miquel Gràcia com a autor de la Franja, destacant la figura del Floro en el seu context històric. Amb aplaudiments dels alumnes s’ha clos la xerrada, els esperaven més classes abans de migdia. L’acte estava patrocinat per Òmium Cultural d’Esplugues. El dit patrocini va sorgir amb motiu de la presentació del Premi Sambori 2016.
Òmium Cultural d’Esplugues
Vegeu el pdf a CONTRA
Origen: Estevan: «Con los pies en el suelo, veo difícil la A-68. Apuesto por las variantes»
Los 13 kilómetros de la N-232 en Monroyo que ahora se están reparando llevan 20 años esperando las obras. Han pasado por años de bonanza económica en los que tampoco se hizo nada.
Ahí se juntaron una serie de factores que no tuvieron que ver con la política, salieron mal las cosas. No obstante, hay que pedir responsabilidades a los que gobernaron entonces.
Se trata de dos sociedades, Explotaciones Agropecuarias Virgen de la Fuente, de Valderrobres, y Jamones Peñarroya, de Peñarroya de Tastavins, que formaban parte de la denominación desde 1993, y cuyos representantes llegaron a formar parte del consejo regulador de la misma
Origen: La Justicia echa de Jamón de Teruel a dos empresas por la poca altitud de sus instalaciones