Ticià Riera a la Llibreria Serret | Lo Finestró

des. 12

Matarranya, Normalització del català

Origen: Ticià Riera a la Llibreria Serret | Lo Finestró

Comments Off none Read more

L. Rajadell: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

des. 12

Activisme, Matarranya, Normalització del català, Viles i gents

Origen: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 4 de desembre del 2015)

“En Valderrobres, por ejemplo, los campesinos abolieron el dinero y quemaron las actas de la alcaldía, del juzgado municipal y la oficina del catastro”. La cita apareix a ‘El corto verano de la anarquía’, de Hans Magnus Enzensberger, que, a la vegada, reprodueix un text del dirigent anarquista José Peirats sobre la revolució del 8 de desembre de 1933, en la qual Vall-de-roures va tindre un destacat protagonisme.

I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.

La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.

Lluís Rajadell

Comments Off none Read more

Protagonistes de la Història | Viles i Gents

des. 12

Activisme, Matarranya, Normalització del català, Viles i gents

Origen: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 4 de desembre del 2015)

“En Valderrobres, por ejemplo, los campesinos abolieron el dinero y quemaron las actas de la alcaldía, del juzgado municipal y la oficina del catastro”. La cita apareix a ‘El corto verano de la anarquía’, de Hans Magnus Enzensberger, que, a la vegada, reprodueix un text del dirigent anarquista José Peirats sobre la revolució del 8 de desembre de 1933, en la qual Vall-de-roures va tindre un destacat protagonisme.

I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.

La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.

Lluís Rajadell

Comments Off none Read more

T. Bosques: Los noms de l’ametlla | Viles i Gents

des. 12

Activisme, Llengua, Matarranya

Origen: Los noms de l’ametlla | Viles i Gents

Los noms de l’ametlla

(Publicada a La Comarca el 27 de novembre del 2015)

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.

El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Tomàs Bosque

Comments Off none Read more

C. Terès: Concursos | L’ esmolet

des. 12

Activisme, Matarranya, Normalització del català, Viles i gents

Origen: Concursos | L’ esmolet

Concursos

Tinc una relació complicada amb els concursos. Potser hi pesa el meu escàs instint competitiu, que m’ha fet allunyar, per exemple, de la pràctica dels esports amb guanyadors i perdedors i preferir els reptes personals, sovint solitaris. Tant se val. Suposo que, al capdavall, la vida ve a ser un ‘concurs’ continu entre diverses opcions en què nosaltres en som els jutges i els jutjats.

Ara vull parlar, però, dels concursos del meu ram, el disseny. No em refereixo tant a alguns concursos de cartells on es busca un producte vistós per a un esdeveniment puntual, sinó als que es convoquen per a decidir una cosa tan transcendent com una identitat visual corporativa, coneguda popularment com a “logo”.

El problema ve del concepte equivocat que es té del disseny. Es considera una disciplina més o menys artística, on l’únic que cal és triar el dibuixet que més gràcia fa. Però el disseny gràfic és, en realitat, una solució visual a un problema comunicatiu; per tant, ha d’estar basat en una estratègia. Comunicar és la funció principal del disseny gràfic. Quan l’únic que es busca és una imatge ‘bonica’, ja no parlem de disseny, sinó d’un maquillatge que rarament compleix els objectius de comunicació.

Naturalment, en tots els meus anys de dissenyador, he participat en concursos, ja sigui perquè m’interessava el projecte, perquè s’adreçaven només a professionals, perquè eren remunerats (sí, existeixen) o perquè el tribunal estava qualificat. O tot alhora. També he estat jurat, tot i que en algun cas m’he trobat que jo era l’únic professional i m’ha calgut batallar per a què en el veredicte es tingués en compte la funció comunicativa o, com a mínim, la correcció gràfica (a voltes sense èxit, què hi farem).

No estic en contra dels concursos, en absolut; sovint són la millor manera d’evitar clientelismes i donar oportunitats a noves opcions, però les coses s’han de fer ben fetes, és a dir, amb professionalitat. Com tot a la vida, vaja.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de desembre de 2015

Comments Off none Read more

‘El objetivo’ de La Sexta adelanta las elecciones en La Cañada de Verich

des. 12

Matarranya, Mesquí

Origen: ‘El objetivo’ de La Sexta adelanta las elecciones en La Cañada de Verich

Comments Off none Read more

DGA pide una tregua a Renfe y prevé mantener el tramo Caspe – Fayón

des. 12

Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

Origen: DGA pide una tregua a Renfe y prevé mantener el tramo Caspe – Fayón

Comments Off none Read more

DGA pide a Renfe tiempo para negociar con el Gobierno Central un nuevo convenio

des. 10

Aragó, Catalunya, País Valencià, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

Prevén una reunión con el nuevo Gobierno central con la que habrá que establecer otras cuestiones dudosas del convenio actual “existen dudas jurídicas ya que el Gobierno de Aragón está pagando trayectos fuera de las fronteras de Aragón como son las extensiones hasta Lleida o Caudiel”… Origen: DGA pide a Renfe tiempo para negociar con el Gobierno Central un nuevo convenio

Comments Off none Read more

Plantà del Pi en La Fresneda

des. 9

Matarranya

Origen: Plantà del Pi en La Fresneda

Comments Off none Read more

Carles Sancho: Viles i Gents – Artur Quintana premiat

des. 8

Activisme, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Mesquí

Origen: Artur Quintana premiat

Miércoles, 25 Noviembre 2015 00:00
Escrito por Carles Sancho
tamaño de la fuentedisminuir el tamaño de la fuente aumentar tamaño de la fuente

Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l’Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l’Academia de l’Aragonés, membre honorari del Consello d’a Fabla Aragonesa, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.

Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l’estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural… Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d’Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi “Lo Grifonet” és un guardó que atorga l’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d’una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!

Comments Off none Read more

Artur Quintana, passió per la Franja

des. 8

Activisme, Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

Màrius Pont Fandos Membre de l’ANC i d’Òmnium Cultural
20/11/2015 17:33

Artur Quintana ha estat reconegut amb el premi honorífic “Lo Grifonet”, que anualment atorga Òmnium Cultural Terres de l’Ebre a persones que, per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància de la seua tasca intel·lectual, social i humana, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre o de les comarques que hi estan relacionades geogràficament i culturalment, com són el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat. Només que hom conega o es documente una mica sobre la trajectòria humana i professional d’Artur Quintana arribarà fàcilment a la conclusió que ens trobem davant d’un d’aquells casos en què la consideració és recíproca, i si el premi pretén honorar la persona, no és menys cert que la persona honora el premi.

Va nàixer a Barcelona i ha passat la major part de la seua vida a Alemanya, on ha sigut professor de la Universitat de Heidelberg. Tanmateix, un dia ja llunyà va fer cap a la Codonyera, a la comarca del Matarranya, arran de l’elaboració de la seua tesi doctoral sobre el parlar característic d’aquella població, i s’hi va sentir tan atret que ja mai més ha deixat de ser codonyerà i d’estar vitalment vinculat a la Franja de Ponent.

És membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha traduït de l’anglès i de l’occità, però sobretot de l’alemany. Ha publicat nombrosos estudis. Mai ha deixat de ser investigador i divulgador de la llengua catalana de la Franja i de l’aragonès. Ha participat en els reculls de literatura popular catalana a l’Aragó i s’ha implicat en els moviments culturals d’aquell territori. També és estudiós i difusor capdavanter de la literatura de la Franja, i a hores d’ara resulta especialment emotiu recordar la seua relació amb Jesús Moncada, mequinensà, i amb Desideri Lombarte, pena-rogenc. No és gens arriscat afirmar que els treballs d’Artur Quintana han suposat una injecció a la tan necessitada autoestima de la gent de la Franja i un impuls en el camí que s’ha anat fent des d’associacions, llibreries, editorials, grups musicals o actituds i accions personals, que mereixen tot el nostre respecte i tota la nostra admiració.

Em prenc la llicència d’apuntar que, igual com Artur Quintana es va enamorar del Matarranya i la passió per aquelles terres s’ha intensificat i ha donat un fruit abundós, ens cal sortir de l’oblit en què sovint tenim al territori cataloparlant de l’Aragó, conèixer-lo i apassionar-nos-hi. No podem diluir la llarga trajectòria comuna dins de la Corona Catalanoaragonesa (ai, sempre el problema de les denominacions!) ni tampoc podem arraconar els segles, fins a èpoques ben recents, en què vam compartir bisbats amb molts dels seus pobles. És ben cert que ja existixen iniciatives i realitats de coordinació cultural més enllà de les divisions administratives. Però no és suficient, i la gent de les Terres de l’Ebre, a la cruïlla dels Països Catalans, tenim el deure (i el dret i el joiós repte) de mirar al sud, però també de mirar a ponent, i de forma molt especial a les comarques veïnes del Matarranya i del Baix Cinca. Cal anar més enllà dels Ports de Tortosa-Beseit i de l’Ebre, la serralada i el riu que compartim. Ens cal recórrer els seus paisatges naturals, passejar pels seus pobles, relacionar-nos amb la seua gent, estar atents a les peculiaritats lingüístiques de la seua forma de parlar, impregnar-nos de les seues històries, escoltar les seues cançons, llegir els seus escriptors i escriptores… que són, en definitiva, els nostres paisatges, els nostres pobles, la nostra gent, la nostra llengua, les nostres històries, les nostres cançons, els nostres escriptors i escriptores.

Segur que Artur Quintana se sentirà cofoi que, amb ell, homenatgem tota aquella gent que al Matarranya (i també al Baix Cinca, a la Llitera i a la Ribagorça) fan del dia a dia una manifestació i una defensa de la seua identitat lingüística i cultural, sovint contra corrent en un context advers. Perquè, com deia Bertolt Brecht, autor traduït per Quintana, “quin temps aquest que vivim en què encara hem de defensar el que és obvi!”.

Comments Off none Read more