Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: PSOE y CHA firman un acuerdo de “izquierdas” para gobernar la comarca

Origen: El alcalde de Cretas defiende su gestión ante la Fiscalía

Origen: Escena Humana… 16a Mostra de Creadores Escèniques | Viles i Gents

Origen: Lliurament del Premi Lo Grifonet 2015 a Artur Quintana | Lo Finestró

Lliurament del Premi Lo Grifonet 2015 a Artur Quintana

2 DSC02532 R

1 DSC02494 RÒmnium Cultural de les Terres de l’Ebre va organitzar el lliurament del Premi Lo Grifonet 20015 a Artur Quintana i Font a la vila d’Arnes el dissabte 28 de novembre. La jornada va començar a l’Ajuntament on els participants a la convocatòria van iniciar un recorregut per la vila guiats per la regidora de Cultura de la població, destacant el primer recinte emmurallat del nucli de població, els portals d’entrada, els diferents barris, l’antic hospital, la situació del castell i el posterior creixement de la vila fora muralles. Finalitzà el recorregut amb la visita de l’obrador de les germanes Pallarès que ens van explicar l’elaboració artesanal de la cera verge i la seua transformació artística en espelmes de formes molt diverses. Acabada la visita guiada una seixantena de participants en l’acte d’Òmnium anàrem a dinar al restaurant Can Barrina. Joan Beltran i Manel Ollé, guardonats en anteriors convocatòries, acompanyaren els actes en homenatge al nou premiat. Jordi Duran fou l’encarregat del protocol de l’acte cultural que s’inicià amb3 DSC02509 R un parlament de l’alcalde d’Arnes Xavier Pallarès que es va mostrar molt satisfet per haver escollit la seua vila per al lliurament del premi. Havent dinat, Josep Moragrega, president d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, dedicà unes paraules sobre la necessitat del premi per reconèixer les persones singulars i destacà que el guardó concedit recaigué enguany en un investigador d’una comarca veïna amb potents llaços d’unió i col·laboració. Seguidament el secretari del Jurat Josep Maria Prades va llegir l’acord al que havien arribat els membres per a la concessió del guardó. L’autor de la crònica va fer una glossa d’Artur Quintana, parlà sobre el compromís del seu activisme cultural, publicacions, traduccions i investigacions, principalment destacà el seu treball a favor de les llengües minoritàries a l’Aragó. L’homenatjat feu un discurs on analitzà la difícil situació de la 4 DSC02510 Rcontinuïtat del català i l’aragonès a la comunitat veïna. El filòleg Curt Witlin i el professor Manuel Ollé, amics d’en Quintana, volgueren afegir-se també als parlaments. Per cloure les activitats de la convocatòria els queretans Ya Babé posaren la música com a cloenda recreant els textos poètics de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte.

Origen: Morella toma el relevo a Valderrobres

Origen: La Fiscalía llama como investigado al alcalde de Cretas por la ubicación de la depuradora

Origen: Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín | TURISMO

Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín

Nuestro municipio aparecerá en la ” Guía Michelín España & Portugal 2016“, gracias a la  reciente inclusión en la misma de la Hospedería-Restaurante Virgen de la Fuente

michelin3MODIFICADO

MAGAZIN 5 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Opinions i democràcia”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Històries d’animals. Vicente Roc
13:40- 14.- Entrevista a Andreu Hervàs, director del Centre de Barcelona ”Salut Intel.ligent”. Ja fa vint anys que “Intentem que la gent conecti amb el riure del nen que tots tenim dintre de nosaltres…”.
El riure port resoldre molts problemes!!
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Los noms de l’ametlla

  • Tomàs Bosque

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.
El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Origen: Finaliza la segunda fase del proyecto de Banco de Tierras del Matarraña

Origen: ‘A l’Aragó hi ha gent que no entén que també es parla català perquè és la nostra llengua materna’ – Racó Català

Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret

El llibreter Octavi Serret fa trenta anys que aixeca la persiana de la Llibreria Serret, una iniciativa cultural en català situada a Vall-de-Roures, al vell mig del Matarranya. Serret assegura que no és fàcil mantenir aquest projecte però la persistència i l’amor per la cultura en aquesta ‘cruïlla de camins i punt de trobada’ han mantingut viva la flama de la llibreria fins avui. I no només la llibreria: fa poc va impulsar un altre projecte cultural al poble, el Terra de Cruïlla, i encara fa menys en Serret va desembarcar a Barcelona amb una nova llibreria ‘Els 4 Gats d’en Serret’. La seva tasca constant per la cultura fou premiada, el 2009, amb el Premi Nacional de Cultura per la projecció social del català. Parlem de tot això amb l’Octavi Serret en aquesta breu conversa:

30 anys al capdavant de la llibreria Serret. Quin és el secret d’aguantar un projecte cultural, d’àmbit català en ple Matarranya?
Realment es prou complicat aguantar 30 anys i mes com tu dius. El secret és creure en un projecte cultural clar per donar a conèixer la nostra llengua, base de la nostra cultura catalana arreu dels nostres territoris.

Els vostres actes tenen molt d’èxit. Quin és el perfil de gent al qual arribeu? 
Tots els que són amants de la cultura, vinguts de tot arreu a mes de 500 km a la rodona.

El 2009 la Generalitat guardona la teva tasca per la projecció social del català amb el Premi Nacional de Cultura. Com feu projecció del català des de Vall-de-Roures? Us heu trobat amb problemes per fer-ho? Quins? 
Bé, problemes no, es el dia a dia hi ha alguns moments que hi ha hagut confrontacions amb gent que parle castellà, que no entén que a l’Aragó també es parla català i que és la nostra llengua materna…

La vostra implicació per la cultura ha germinat amb la creació de Terra de Cruïlla. Què és i quins projectes impulsa?
Terra de Cruïlla vol ser un projecte cultural polièdric que neix a Vall-de-roures, on es troba situada la meua llibreria, cruïlla de camins i punt de trobada, que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, la nostra llengua, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.

Enguany la ‘fórmula Serret’ també s’ha exportat a Barcelona on heu obert l’espai cultural ‘Els 4 Gats d’en Serret’. Amb quins objectius arribeu a la capital catalana?
Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015. com un nou espai a Barcelona amb un món de llibres i d’experiències culturals, acompanyat de bons amics dels llibres i preparant tot tipus d’activitats, presentacions, conferencies, trobades culturals, viatges singulars i, sobretot, amb la voluntat apropar el “rere país” a la urbs metropolitana i universal de Barcelona.

Origen: Oleada de robos en Ejulve y Lledó

La moció que van presentar CHA i PSOE va tirar per avant gràcies als vots dels cinc regidors de l’oposició. El PP es va abstindre. El monòlit serà retirat

Origen: Vall-de-roures retirarà la Creu dels Caiguts | Comarques Nord

La Franja