La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaOrigen: “Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica” | Xarxes socials i llengües
“Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica” 16 novembre 16UTC 2015
(Publicat a La Comarca, 13/11/2015)
Diversitat rural, Urbanitat monocromàtica
Natxo Sorolla
Hi ha una idea falsa que diu que allà on tenim molta diversitat a l’abast los humans mos fem diversos. I estirant de la idea, la dita diu que als pobles tots estem encunyats en lo mateix mòlec i a les ciutats són cosmopolites per genètica. Perquè segons lo prejudici, les ciutats són la font de la diversitat.
Res més lluny de la realitat. L’any 2011 Bahns, Crandall i Pickett publicaven los resultats d’un estudi nordamericà (Social ecology of similarity: Big schools, small schools and social relationships) en què comparaven les actituds, creences i ideologies dels estudiants d’universitats menudetes i grans universitats. I els resultats apuntaven que a les xicotetes les parelles d’amics eren més diverses que no a les universitats que hi havie un pujal de gent, a on los amics eren més monocromàtics. I això té una causa clara: l’homofília. La tendència humana a ajuntar-se en aquells que són iguals que natres. I a rebutjar als que pensen i són diferents. I allà on hi ha molt per a triar, tendim a rebutjar al diferent, al que no mos encaixe en los nostres paràmetres.
Als pobles d’això en sabem prou. Tenim amics de diferents professions, alguns als que els encante el futbol i altres als que els encante la política, alguns que són d’esquerres i altres que són de dretes, alguns que preferixen eixir en bici en diumenge i altres que preferixen fer cubates a la nit. I encara més, combinem aficions sense tancar-mos només a allò que més mos agrade. Igual que són comuns les relacions en gent de diferent edats, o de diferent extracció, de diferent origen, o de diferent religió. Perquè hi ha una qüestió clau, que és la connexió de la diversitat per un territori comú. Per la ruralitat cosmopolita.
A punto de cumplir sus bodas de Plata la Marcha Senderista del Mezquín visitó la población de La Cerollera donde casi mil senderistas se dieron cita en un domingo soleado y con temperaturas agradables. Como viene siendo habitual, fue un éxito de la organización por parte de casi 200 voluntarios que ya nos esperan el próximo año en Castelserás.
Origen: Marques | L’ esmolet
Potser no en som conscients, però vivim en un món de marques. I és que tot ho percebem a través de la imatge —no només visual, sinó sobretot simbòlica— que el nostre cervell elabora amb infinitat de factors.
Per entendre la importància de la marca només cal que ens fixem els tasts de vins a cegues. A voltes passa que vins de poc preu acaben molt ben valorats pels experts. En aquests casos, els sentits esmolats dels sommeliers, lliures de la influència del judici previ (prejudici) que suposa saber-ne la marca, s’han centrat exclusivament en el producte. Quan parlo de ‘marca’ em refereixo al conjunt d’elements que la construeixen: el celler, el disseny de l’etiqueta i de l’envàs, el nom del vi, les ressenyes, els comentaris dels ‘influencers’, la publicitat (encoberta o explícita), la zona de procedència, fins i tot la personalitat del propietari. L’anècdota del tast a cegues massa sovint s’interpreta com que la reputació d’un vi està basada en ficcions, en mentides. Això és fals. Quan consumim un vi (o un cotxe, o unes sabates) tots els sentits entren en joc. En el cas que ens ocupa, els més importants són el gust, l’olfacte i la vista; però també totes les sensacions que es desencadenen al nostre cervell davant de l’ampolla. El plaer l’aconseguim gràcies al vi, és clar, però també (o sobretot) a la suma d’estímuls que aquella marca ens transmet. El vi més bo ens pot resultar mediocre si ens el serveixen en un got de plàstic, en un entorn desagradable i amb una companyia emprenyadora. I la percepció de mediocritat és ben real, és el que sentim, no és una invenció.
Per això, a l’hora de crear una marca, no n’hi ha prou amb un disseny bonic. Necessitem saber què volem transmetre i a qui volem arribar, i per això cal una feina acurada d’investigació que ens assenyali el camí a seguir. Si tenim aquest mapa de ruta la inspiració flueix: les imatges apareixen, els eslògans cobren vida… Tot va encaminat en la mateixa direcció: aconseguir que el nostre producte sigui percebut com a mereixedor del desig del consumidor.
En fi; com passa en totes les coses de la vida, amb un pla tot va millor.
La Comarca, columna «Viles i gents», 6 de novembre de 2015
Origen: Asociación “Wirberto Delso”: Programa V Foro de debate
viernes, 6 de noviembre de 2015
Programa V Foro de debate
Despoblación y desarraigo rural. ¿Un fenómeno inevitable o deseado?
Sábado, 14 de noviembre 2015.
18:00 h. RECEPCIÓN Y PRESENTACIÓN DEL FORO.
Por D. Pedro CARCELLER BUSOM, Presidente de la Asociación.
18:05 h. “El medio geográfico y la adaptabilidad humana. Razones de la actual distribución de la población sobre el territorio aragonés”.
Por Dr. Francisco PELLICER CORELLANO.
Universidad de Zaragoza.
18.35 h. Debate público.
19:00 h. “El sistema económico del Siglo XXI y su marco político de acción. Influencia en el mundo rural”
Por Dr. Luís Antonio SAEZ PEREZ.
Universidad de Zaragoza (Facultad de Economía).
19.30 h. Debate público.
20.00 h. “El hombre rural como ser pensante. Sus actitudes ante la vida: influencias de la economía, la cultura y el pensamiento”.
Por Dr. David BARINGO EZQUERRA.
Doctor en Sociología y Antropología.
20.30 h. Debate público.
21:00 h. DESPEDIDA.
Los debates serán moderados por el Dr. José Ramón BADA PANILLO.
LUGAR: Cine municipal.
C/Industria, 13 – Fabara (Zaragoza).
Los interesados en asistir, incluidos los que necesiten alojamiento deben comunicarlo lo antes posible para que podamos preparar el hospedaje y planificar el acto adecuadamente. Gracias.
INFORMACIÓN Y CONTACTO:
http://asociacionwd.blogspot.com
asociación.wirbertodelso@gmail.com
Tel. 976 63 51 54/ 620 52 95 19