Activitats que es van a organitzar en els municipis de la Comarca del Matarraña/Matarranya esta segona quinzena del mes d’octubre: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2OCTUBRE15.pdf
Us recordo que el proper 25 d’octubre finalitza el concurs de fotografia ‘Valors del Matarranya’ que està destinat este any a les festes patronals dels pobles de la comarca. Us adjunto les bases per si algú està interessat.
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
Departamento de Cultura
Origen: Premi “Lo Grifonet” per al Dr. Artur Quintana | Lo Finestró
Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre atorga anualment i des de l’any 2011 el premi “Lo Grifonet”. El grifonet, brot de la renaixent olivera, dóna nom al premi com a símbol de renovació i esperança, cíclicament repetides, de l’arbre més emblemàtic i representatiu de la mediterrània en general i de les Terres de l’Ebre en particular.El premi “Lo Grifonet” té caràcter honorífic i consisteix en una peça artística al·legòrica.
El premi “Lo Grifonet” s’atorga a una persona que per la seua trajectòria cultural o científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social o humana, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre, i no hagi rebut fins a l’actualitat el merescut reconeixement.
La nostra enhorabona a Artur Quintana.
L’entrega es farà el 28 de novembre a Arnes
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 10 d’octubre del 2015)
El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.
José Miguel Gràcia
Origen: Teresa Maria Ballester Bielsa | L’ esmolet
Dissabte, passades les 11, el company Carrégalo m’enviava per WhatsApp la noticia, terrible i inesperada, que la Teresa Maria havia mort. Increïble —perquè no ens ho podíem creure. Però malauradament era veritat.
No vaig poder evitar pensar en la mort sobtada d’en Toni Llerda, deu anys abans. I en la d’en Josep Galan, aquell mateix 2005. Morts de persones que, malgrat el tòpic, són insubstituïbles. Com la Teresa Maria. Tots ells activistes en la defensa de la nostra cultura, que no reclamaven altra cosa que la normalitat de la que gaudeixen nostres amics castellanoparlants. Només per aquest fet, voler ser normals, ens veiem abocats a fer d’activistes i, massa sovint, a ser titllats de radicals. És una animalada, però la ràbia em va fer venir el pensament que som pocs i ens morim de seguida. Com les espècies en perill d’extinció.
Amb la Teresa Maria ens unia també el veïnatge —bon veïnatge— de Mont-roig i Torredarques. Això feia que sovint, juntament amb el Javi, baixéssim a les juntes d’ASCUMA en el mateix cotxe. El «Serra Power», bromejàvem.
Després vingué el tràngol de la leucèmia. Nosaltres n’estàvem tot just eixint, i suposo que aquesta circumstància ens va apropar encara més. Ara ja era història —per a ella i per a natres— per això el cop de la mort sobtada ens ha deixat corglaçats.
De la seua lluita, des de Clarió, per a què no desaparegués la miqueta de classes de català de l’institut de Vall-de-roures, en recordo una conversa telefònica. Era l’aniversari de sa filla menuda i coincidia amb l’acte reivindicatiu. «Vaja quin cumple que li donaré a la Judit!», es lamentà. Però, tot seguit afegí «però és el regal mes bonico que li puc fer: que pugue estudiar la nostra llengua quan vaigue a l’institut». El que vol qualsevol pare. El que tothom amb una mica d’humanitat hauria d’entendre. Aquest és el llegat que ens deixa: el seu exemple.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 23, setembre-octubre 2015
Origen: Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.
José Miguel Gràcia
El mejor museo de guerra de España
Río arriba, el Ebro se interna en tierras de Aragón. El pequeño pueblo de Fayón, en la provincia de Zaragoza, fue uno de los puntos clave de la ofensiva republicana y uno de los escenarios de batalla más importantes de los primeros días de la batalla. El Museo de la Batalla del Ebro de Fayón (Dirección: C/ Bajada a la Fábrica sn. Fayón; Tel: (+34) 976 635 775; E-mail: info@labatalladelebro.com) es, sin duda alguna, el mejor espacio museístico de España dedicado a la Guerra Civil que cuenta con el valor añadido de ser una iniciativa de los propios vecinos de la localidad. La colección de armas, piezas de artillería, uniformes y objetos de la época es impresionante. Fayón se encuentra a sólo 38 kilómetros de Corberá de Ebro (20 minutos) y el museo merece la pena para completar la totalidad del escenario bélico.
Continuar llegint: Un paseo por la memoria en los escenarios de la Batalla del Ebro
Origen: La resta d’actes de la Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaïva | Lo Finestró
En dos posts anteriors ens hem referit a dos actes importants de la Trobada Cultural del Matarranya i del Bergantes del passat diumenge 4 d’octubre, el lliurament del “Premi Franja” i la presentació de la reedició del llibre Bernat Corremón; ara bé, el programa va ser molt més ample, i per això ara ens volem referir a la resta dels actes. Puntualment va comença la jornada amb la benvinguda de l’alcalde, un jove eixerit, preocupat per la cultura i la llengua dels seu poble, i la presentació d’Ascuma per part del president, Joan Lluís Camps. Com no podria ser d’una altra manera, vam dedicar uns minuts a recordar Teresa Maria Ballester de Mont-roig, professora, activista de la nostra llengua i sòcia d’Ascuma, traspassada recentment.
L’amplia xerrada sobre micologia que va fer Víctor Vidal, substituint Agustí Amela per infermetat, suscità molt d’interès entre els assistents, que van participar i gaudir de debò. Xocs tradicionals i la preparació d’un bolet gegant van tenir entretinguts els xiquets.
Amb un bon vi de Queretes i un bon recapte de la vila a la Plaça vam arribar a dos quarts de tres de la tarda. Després el dinar de germanor.
A les 18 hores i com a cloenda començà l’actuació del duo Rakel que omplí de música pop, boleros i música d’autor una hora i escaig per a delectança dels assistents. Una molt bona Trobada i força concorreguda.
Aiguaivans, salveu el riu i la llengua!
Veieu aleatòriament totes les fotos de la Trobada:
