Skip to content

Archive

Category: Matarranya

El jefe de obra de Rover Alcisa para retomar la N-232 ya trabaja en Monroyo.

El Gobierno de Aragón licita el proyecto de la variante de Valderrobres.

El obispo Omella, natural de Cretas, candidato para ocupar la archidiócesis de Barcelona.

El proper dissabte 14 de març celebrarem a la seu de l’associació de Calaceit l’Assemblea General Ordinària, que és anual, a les 10:30 en primera convocatòria i a les 11:00 en segona i definitiva amb el següent ordre del dia:

  1. Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2014.
  2. Maria Dolores Gimeno, com a Vocal responsable de publicacions, parlarà  dels  libres publicats o en procés en el moment.
  3. L’Hipòlit Solé, com a Tresorer, donarà a conèixer les xifres econòmiques.
  4. Aprovació, si s’escau, del balanç de situació, del balanç de pèrdues i guanys i de la  memòria econòmica de l’any 2014.
  5. Esbós de les publicacions i activitats per l’any 2015.
  6. Informacions generals per part de la Presidència.
  7. Precs, qüestions i cloenda de l’Assemblea.

A continuació celebrarem l’Assemblea General Extraordinària, que té com a finalitat la renovació o reelecció de la meitat de l’actual Junta Directiva, segons l’article 6, capítol II dels nous estatuts. Enguany correspon la renovació del President, desprès del compliment dels quatre anys del càrrec. Així, t’animem a presentar-te com a candidat per a formar part de la nova Junta Directiva. Per a l’efecte, pots enviar la teua proposta a l’adreça acmatarranya@gmail.com, trucar per telèfon o bé presentar-te el mateix dia 14 de març.

Ordre del dia de l’Assemblea General Extraordinària:

  1. Candidats a càrrecs de  la nova Junta Directiva.
  2. Votació i elecció de la nova Junta.

Tot seguit s’elegirà el nou President.

ASCUMA – ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA C/ Major, 4 44610 CALACEIT

El Matarraña da a conocer rutas de deporte y naturaleza.

Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat.

Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2005). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

A més, en la mateixa Jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi del nucli per al futur d’una llengua, la tranmissió intergeneracional de la llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.

Xavier Vila ha explicat al seu bloc:

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.

Antiguo territorio de masoveros.

Un pasado que tiene futuro. Así se titula el libro que dos mujeres extranjeras, llegadas de Alemania y Holanda, han elaborado para resaltar el patrimonio de valor cultural e histórico que representan las antiguas masías del Matarraña. El estudio realizado por Veronika Schimdt y Monique Van Rossum consiste en un escrito sobre las antiguas masadas de la comarca y, consta de dos partes bien diferenciadas.Una primera que versa sobre la historia de la construcción de estas casas de campo centenarias que estuvieron habitadas hasta mediados del siglo XX, a través de entrevistas realizadas a personas que antaño habitaron estos lugares. Y la segunda parte, resalta el valor patrimonial de las masías despobladas de esta comarca turolense y, también destaca las posibilidades de futuro, a través de nuevos residentes y nuevos usos.

Este trabajo pretende ser una memoria de la forma de vida de los antiguos masoveros a través de aspectos antropológicos, culturales y sociológicos. Comprende las características generales de las masías y ahonda en las particularidades de cada una de estas edificaciones. “Veronika fue la encargada de entrevistar a los antiguos moradores, mientras tanto yo en cada visita retrataba los espacios arquitectónicos para ilustrar posteriormente el ensayo”, apuntó Monique. Durante dos años fueron relatando la historia de la construcción de estas casas, así como, sus principales características con el objetivo de discernir nuevas alternativas de aprovechamiento, que al menos, garanticen la conservación y protección del patrimonio arquitectónico.
En la actualidad muchos “nuevos masoveros” han hecho útiles y productivas estas masías, proyectando en ellas casas rurales que favorecen el turismo de la comarca. Este es el caso de Mas de Orei, que se encuentra entre los términos municipales de Cretas y Calaceite y, que ahora, es un alojamiento rural y un restaurante. También están como ejemplo Mas de Colomé en Fórnoles y, Más de Ibáñez y Mas del Pi en Valderrobres.
“La idea fue de mi compañera Veronika. Había observado el abandono de estas casas pero también supo ver el patrimonio arquitectónico que estas representaban para la comarca del Matarraña”, comentó Van Rossum. Muchas de estas masadas no sólo están desalojadas sino que, sufren el paso del tiempo y de los agentes meteorológicos, por lo que, algunas tienen partes de su estructura derrumbadas. El principal motivo de la despoblación, según los testimonios recogidos en la obra, fue la Guerra Civil y sus consecuencias. Las autoridades de esa época obligaron a la población a vivir en los pueblos para restar apoyos a los maquis durante las guerrillas que tenían lugar en los montes de la comarca.
Amor por esta zona a primera vista
“Llegamos a la zona buscando un terreno y vimos la masía en la que vivimos ahora, Mas de Les Tapies. Nos enamoramos del sitio y mi pareja y yo decidimos quedarnos a vivir aquí”, comentó la fotógrafa holandesa. Y es que Monique es también un ejemplo de los nuevos pobladores que llegan al Matarraña. Vino, junto a su marido, hace ya trece años y medio en busca del contacto directo con la naturaleza.El día a día de Monique depende de la época del año en la que se encuentre, como ocurría antiguamente. El invierno es tranquilo, ya que, debido al frío apenas se desplazan . En cambio el verano es un poco más intenso. Mas de Les Tapies se llena de personas que acuden para aprender inglés mediante cursos intensivos que imparte allí Monique.

Morella toma la iniciativa para formar la Mesa del río Bergantes.

Torrevelilla recuperará su historia reciente.

La producción de Jamón crece un 6,2% en pleno proceso judicial de la D.O..

CHA apoya en el Matarraña el desdoblamiento de la N-232.

Los ayuntamientos frenan el éxodo pero claman “políticas reales”.

El Pinell, per exemple.

  •  Lluis Rajadell

Un poble abandonat, gent que viu pels masos i masets del terme per por als bombardejos, evacuació cap a l’interior de Catalunya, retorn a casa amb el cap catxo i la humiliació dels perdedors, polls, gana i visites diàries a les cuines del soldats italians per a menjar los macarrons que han sobrat del ranxo.

El panorama que descriuen els protagonistes del llibre ‘Xiquets i xiquetes de la guerra’, d’Antònia Serres, és el del Pinell de Brai, a la veïna comarca de la Terra Alta, però encaixa, amb excepció dels episodis derivats de la Batalla de l’Ebre, amb la situació de Vall-de-roures, Beseit, La Freixneda i altres pobles del Matarranya en aquells tràgics anys.
La publicació de Serres reuneix 27 testimonis de la Guerra Civil i la primera postguerra al Pinell. El llibre acabe d’eixir al carrer editat per l’Associació Cultural Pi del Broi amb la col·laboració del Consell Comarcal i s’ha imprès a Gràfiques del Matarranya de Calaceit. Les entrevistes aporten una visió que fa recordar la que van viure els pobles del Matarranya i el Baix Aragó durant la Guerra. Explica també que moltes famílies van marxar del Pinell cap a l’Aragó fugint dels combats de la Batalla de l’Ebre. Entre els destins de la fugida apareixen Queretes, Calaceit, Beseit i, sobretot, Maella. A Vall-de-roures, a la casa que actualment ocupa la coneguda -i reconeguda- Llibreria Serret, es va instal·lar per aquells dies una família del Pinell dedicada a fabricar i vendre sàries i altres productes derivats del treball de la pauma, una activitat artesana amb una llarga tradició al poble tarragoní.

Assemblees General Ordinària i Extraordinària d’ASCUMA | Lo Finestró.

logo-ascuma-150x150

Es convoquen per al proper 14 de març

Veieu Convocatòria

Educación propone suprimir seis docentes en el Bajo Aragón Histórico.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja