La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Matarranya
El divendres 19 de desembre presentem a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística amb la presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de dos ponències: Josep Espluga ens explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català. Us enganxo tota la informació sobre l’acte:
Primera sessió del SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA – ASSOCIACIÓ ARAGONESA DE SOCIOLOGIA –
Divendres, 19 de desembre de 2014, 19’00 h.
Lloc: Institución Fernando el Católico (Diputación Provincial de Zaragoza). Cinco de Marzo, 5 (Zaragoza).
Presentació del llibre “Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo Lenguas e Identidades”. Coordinat per Natxo Sorolla i Chabier Gimeno.
Ponència: Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa. Josep Espluga.
Ponència: Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán. Ceci Lapresta-Rey.
SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA
Aragó és un territori plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.
A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.
Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.
D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, a l’impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.
Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta als drets regulats per la legislació, entre d’altres.
Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.
Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, posa’t en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.
SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA
Chabier Gimeno.Investigador a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza. https://unizar.academia.edu/ChabierGimenoMonterde
Natxo Sorolla.Professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya). http://xarxes.wordpress.com/
Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera). http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/
Antonio Eito. Professor a la Universidad de Zaragoza i membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. Chacetania.
Ceci Lapresta.Professor a la Universitat de Lleida i soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).
Miguel Montañés. Professor a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.
“Sempre s’ha fet així” | L’ esmolet.
“Sempre s’ha fet així”
Moltes coses les acabem fent per inèrcia, perquè “sempre s’ha fet així”. D’esta manera s’han mantingut les tradicions, els costums, els idiomes. Afortunadament evolucionem, tot i que sovint aquesta evolució comporta l’adopció de rutines alienes a la nostra manera de ser. I acabem afirmant, d’aquests nous costums forans, que “açò sempre s’ha fet així”.
És el passa, per exemple, amb les festes. Els meus conveïns de Torredarques, saben que la Festa Major no és la data més desitjada del meu calendari. No ballo gaire, ho confesso, i menys encara allò que sona a les places majors i poliesportius, tant se val si toquen els darrers èxits de la ràdio o si les senyoretes es canvien de roba a cada cançó. Em diuen que a les festes “sempre s’ha fet així”. Sempre? No. Conten que, abans, quan érem més pobres, venien músics armats de gaites, tabals, bandúrries i guitarres. Diuen la gent gran que es divertien. Sí, i sense focus, pampallugues ni altaveus gegantins. Érem pobres i es veu que ignorants.
El primer dia de novembre d’enguany vam portar al poble una colla de jovenets carregats de guitarres, violins, bandúrries, gaites i tabals. Duien alguns micròfons i altaveus (això sí, modestets). I va ser començar a tocar i veure com s’il·luminava la cara de la gent que omplia la plaça. I tothom ballant al so d’aquelles jotes, masurques i fandangos. Fins i tot els meus peus se’m van rebel·lar i m’arrossegaren a l’ull de l’huracà (no, no havia begut).
Estic parlant de la jornada dedicada a revifar el Ball del Poll, amb la imprescindible i inestimable col·laboració d’Espai de So, els germans Lluís-Xavier i Miquel-Àngel Flores i tota la Rondalla dels Ports. La crònica ja la vau poder llegir a Comarques Nord [vegeu galeria fotogràfica] i a La Comarca. Ens vam divertir molt: grans i menuts, jubilats i fadrines, fins i tot els adolescents, sempre pendents dels xiulits del seu smartphone. Tot plegat fa que em qüestioni si cal tanta parafernàlia, tants decibels per a fer festa. I si paga la pena renunciar a tantes coses per aconseguir tan poc. No sé. Potser és cosa de l’edat.
La Comarca, columna «Viles i gents», 14 de novembre de 2014
[Més fotos del bureo i ball del poll a Torredarques amb la Rondalla dels Ports]
Más de 50.000 personas hablan aragonés.
Más de 50.000 personas hablan aragonés
Según el Instituto Nacional de Estadística, 54.481 personas hablan aragonés, lo que indica que lo hablan o lo conocen más del 4% de los aragoneses. Supone un incremento de más del 84% respecto el último censo que data de 1981. También indica que un 11% de los aragoneses son bilingües.
Un 11% de los aragoneses son bilingües
Zaragoza.- Más de 30 años han pasado desde que se hiciera el primer censo sobre habla aragonesa. Ahora se han conocido los datos del elaborado en 2011 por el Instituto Nacional de Estadística que revela que el aragonés cuenta a día de hoy con más de 50.000 hablantes.
Este estudio es el primero que recoge el empleo del aragonés en todo Aragón ya que, el último censo realizado hasta la fecha data del año 1981 y no incluía Zaragoza y otras poblaciones. El actual abarca todo la zona geográfica e incluye el “patués” (dialecto del valle de Benasque), y concretamente eleva la cifra de hablantes hasta los 54.481 hablantes.
Los datos están siendo estudiados desde el “Obserbatorio de l’aragonés” formado por una decena de profesionales de la Universidad de Zaragoza, por los sociólogos y profesores de dicha Universidad, los doctores Antón Eito y Chaime Marcuello quienes, en una primera aproximación, destacan que “pese a la muy escasa intervención pública hacia el aragonés, en relación a la enseñanza, la presencia pública, política lingüística y conflictos legislativos…se ha producido un incremento de hablantes”, ya que los últimos datos oficiales, que databan de 1981, cuantificaban en 29.477 los hablantes.
Aunque, también tienen en cuenta que entonces “no se contaba con datos de Zaragoza capital, lo que a la postre ha podido ser determinante porque la explotación de los datos de este último Censo arroja un aumento de 25.004 personas, lo que supone un 84,8% más de lo que indicaba el censo de 1981”.
El 4,09% de los aragoneses conoce el aragonés
Estos datos oficiales reflejan que el 4,09% de los aragoneses conocen la lengua aragonesa. Esto confirma el éxito de la sociedad civil y de las asociaciones de promoción y defensa del aragonés, que con el esfuerzo personal y altruista de sus miembros son los que están consiguiendo mantener viva esta lengua.
Los datos más desagregados, cuando se hagan públicos, permitirán conocer con más precisión estas cifras ya que por ahora se ignora, por ejemplo, cómo se han computado los datos en los municipios de La Ribagorza, una comarca en la que hay municipios tanto de lengua aragonesa como catalana.
Desde el Observatorio del Aragonés destacan que en este censo se denomine al aragonés y al catalán por su nombre, si bien se han desagregado los datos de quienes dicen hablar “patués” y “chapurreau”. Los primeros pueden incluirse en el dominio lingüístico del aragonés y se circunscribe mayoritariamente a la comarca de La Ribagorza. Los segundos pertenecen al ámbito del catalán, y se concentran, mayoritariamente, en la provincia de Teruel en las comarcas del Matarraña y Bajo Aragón especialmente.
El 11% de los aragoneses son bilingües
Casi el 11% de aragoneses (145.566 personas) repartidos en todas las comarcas de Aragón, afirman tener otra lengua propia además del castellano.
El primer dato que han destacado es que el 43,8% de hablantes (23.894 personas), viven en la comarca de Zaragoza (hay que tener en cuenta que el censo de 1981 no tenía en cuenta Zaragoza), aunque solo suponen el 3,15% del total de su población.
Las comarcas donde se da un mayor conocimiento de la lengua, son las del norte. En el Sobrarbe, con 17,30% de la población (17,56% si se incluye el patués); Jacetania, con el 11,56 % y Alto Gállego, con el 8,84%.
Un análisis más detallado podrá llevarse a cabo cuando se conozcan más datos de La Ribagorza. En esta comarca, si atendemos solo a las personas que se refieren a su lengua como aragonés, el porcentaje ya es elevado, un 12,79%. Pero si sumamos los datos del “patués”, variedad diatópica muy concentrada en esta comarca, los datos se elevan al 27,41%. Y si se sumase el catalán, en esta comarca transfronteriza y multicultural desde sus orígenes los datos nos dan un espectacular 54,55% de la población como bilingüe. Un dato que debería hacer reflexionar a las administraciones responsables.
Estos datos pueden consultarse íntegramente en la página web del Instituto Aragonés de Estadística donde aparecen los datos generales de Aragón, por provincias, por comarcas y de municipios de más de 10.000 habitantes.
Entrega del premi SIPA a l’Associació Amics de Nonasp.
El 29 de novembre es farà l’entrega del Premi SIPA (Sindicato de Iniciativas y Propaganda de Aragón) al Saló de Plens de l’Ajuntament de Nonasp. A les 13 hores.
Foto de l’Heraldo de Aragón de 11 d’Abril de 2014.
Jornades Culturals al Matarranya | Lo Finestró.
11a Jornada Cultural de la Comarca del Matarranya i la 5a Mostra de Teatre Aficiona’T!. La Comarca del Matarranya us convida a tots els actes i agraeix a totes l’entitats i persones que han col·laborada en les mateixes, ajuntaments, grups de teatre i associacions. Aquest any les poblacions amfitriones seran: Beseit, Calaceit, Fondespatla, Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Torredarques i Vall-de-roures.
Veieu programa Jornadas Culturales 2014
Un any més, l’ASCUMA estarà present a la Fira de Recursos i Medi Ambient de Ràfales, enguany en la seva 20ª edició. Serà dissabte 8 de novembre i diumenge 9 de novembre.
Com sempre la programació és força interessant i t’animo a visitar-la. Aquí tens el programa:
Dissabte 8 de novembre:
-17:00h Xerrada: ” “Producción ecológica de almendra”, a càrrec de Laia Viñas, Tècnica de la ADV de Producció Ecologica de Ponent ( Lleida). A l’Ajuntament.
-18:30h Assemblea de APROEBA (Asociación de Productores de Agricultura Ecológica del Bajo Aragón). A l’Ajuntament
-24:00h Ball a càrrec de l’orquestra Sparta. Al Pavelló.
Diumenge 9 de novembre:
-11:00h Taller de anillamiento a càrrec de SEO Birdlife. Durant el matí. A la Plaça.
-12:00h Activitat infantil: ” A la voreta del foc”, a càrrec de Tracalet Teatro. Contacontes i taller de marionetes de sombres. A la Plaça.
-13:00h Entrega dels los premis del XI Concurso Fotográfico “Entorno , paisaje y medio ambiente de la Comarca del Matarranya”. A la Iglésia.
Programa Teatral ” Fira Sant Marti”:
Les actuacions tindran lloc a Casa Juano (C/ Arrabal, 13)
-19:00h, 20.00h y 21:00h Actuació “Habitación sin vistas”, vovedil performance a càrrec de Miguel Vicente Clager.
-23:00h Actuació “Puedes Volver. Karaoke en desahucio”, comèdia musical a càrrec de Francachela Teatro.
Tallers:
Taller de bioconstrucció: “Construcció d’un forn de fang”, a càrrec de “El Cobijo Arquitecturas”. Durant el dissabte i diumenge. A la Plaça.
Exposicions:
“Volar, viatjar, viure”, a càrrec de SEO Birdlife. Proyecto Life “un refugi segur per les aus silvestres”.
-“Fruites i verdures de l’horta”.
A les sales d’exposicions de l’Ajuntament estaran el dissabte i el diumenge d’11 a 13 i de 16 a 19.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521