La Franja

L’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre s’ha pronunciat contra el LAPAO.

L’Ebre, a Tortosa. (Foto: ACN)

L’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre s’ha pronunciat contra el LAPAO i se solidaritza amb la gent de la Franja en la defensa de la unitat del català.

En un manifest reclama al govern de l’Aragó que retiri la llei de llengües, que considera un element d’enfrontament i tensió amb els pobles de la Franja.

Hi ha el compromís de defensa del català com a eina d’identitat amb la Franja. Per visualitzar-ho, l’Assemblea està preparant per dissabte que ve una cadena que ha d’unir el Matarranya amb la Terra Alta. Es farà entre les poblacions de Calaceit i Caseres.

Un dels regidors de l’Ajuntament de Calaceit, Paulí Fontova, ha explicat que “més que pel fet de la independència i tot això, el que volem simbolitzar és la unitat de la llengua catalana.”

Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena, que es farà al pont sobre el riu Algars.

Aquest acte s’afegeix a la campanya que l’Assemblea està fent aquest estiu sobre els ponts de l’Ebre. Ahir se’n va fer una a Flix i aquest dimarts a la tarda se’n farà una altra a Móra d’Ebre.

IV Marxa Baix Matarranya / Nonasp.

Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Quarta Marxa Senderista Baix Matarranya Nonasp.

Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il·lusió dels darrers anys.

Valorem que la maxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paissatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.

Marxa puntuable a la 8ª COPA i 8ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.

Recorregut curt: 12 km.

Recorregut llarg: 21 km.

Termini màxim de inscripció: fins el dilluns 1 D’OCTUBRE DE 2013

PLACES LIMITADES A 400 PERSONES

OFERIM

 

Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.

Assistència sanitaria i punts d’abandonament.

Informació e indicacions a través de voluntaris.

Record i dinar.

 

 

 

MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34

 

ALLOTJAMENT: Alberg Municipal

Reserves al 976 63 60 01 (Ajuntament de Nonasp)

 

Durant tot el matí es podrà visitar gratuitament el Museu Etnològic

Clarió: Padres del Matarraña por la escuela en catalán.

«Clarió» es la palabra con la que en el Matarraña se conoce a la tiza con la que se escribe en la pizarra. Ahora también es el nombre de una asociación de padres de la comarca que se han unido para defender la escuela en catalán. Por el momento agrupan a ocho familias de los pueblos de la zona pero el objetivo es ir creciendo poco a poco con otros padres «concienciados» con su lengua materna.

Uno de sus miembros, José Manuel Aragonés, explica que su objetivo es dar un toque de atención ante la situación del catalán en la zona. «Fuera del colegio muchos niños continúan con el hábito de hablar en castellano como en clase pese a ser catalanohablantes. Pero es que lo tenemos todo en contra, las administraciones, maestros que llegan sin saber que también se habla otra lengua,…», explica. Por ello, pretenden reunirse con Educación para que aumente las horas lectivas de catalán, actualmente una a la semana y optativa. No obstante, ya están preparando actividades que realizarán los padres porque no se muestran confiados en que la administración les escuche. El objetivo es realizar actividades para dinamizar el catalán como clases de lengua y talleres de teatro y arcilla, entre otros. También solicitarán apoyo a los colegios y AMPAS, con los que se reunirán para explicarles su proyecto. A principios de agosto realizaron el primer encuentro en Monroyo.

La Guàrdia Civil assetja a les participants en la “cadena humana per la unitat de la llengua” en el Matarranya | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

Foto: Francesc Mar | VilaWeb

Segons informa el diari digital VilaWeb, han intentat impedir el pas entre Catalunya i Aragó, identificat persones i multat cotxes que portaven el CAT.

La cadena humana que ha unit, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Catalunya | Terra Alta) i Calaceit (Aragó | Matarranya) ha topat amb problemes amb la Guàrdia Civil. Els uniformats han intenat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana de Catalunya poguessin passar a la part que era en territori de l’Aragó i a l’inrevés.

També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT i han demanat la identificació de diversos participants. En total més de cinc centes persones s’han concentrat a les dues bandes de la delimitació administrativa.

Aquesta cadena portava per lema “cadena per la unitat de la llengua” i volia mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la “Llei de llengües” de l’Aragó, que denomina el català com a “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental” -LAPAO-.

La nova “Llei de llengües” es va aprovar a les Corts d’Aragó el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el PAR, tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

La Guardia Civil multa a los separatistas de la cadena de Matarraña | Política | DiálogoLibre.

Cadena separatista de Matarraña entre Caseras y Calaceite

REDACCIÓN

La Guardia Civil es la única institución que ha mostrado firmeza ante las cadenas separatistas que se están formando en Cataluña en los últimos meses, a modo de entrenamiento y preparación de la que debe organizarse el próximo 11 de septiembre.

Entre las desarrolladas este sábado en diversos puntos –Gerona, Pica d’Estats, Mataró (con una cadena submarina)–, la que se formó entre los municipios de Caseras (Tarragona) y Calaceite (Teruel), en la comarca aragonesa de Matarraña, se encontró con algunas dificultades, ya que los agentes de la Benemérita multaron a los propietarios de los vehículos que lucían la pegatina ‘CAT’, una irregularidad no permitida por la ley y objeto de sanción, aunque en Cataluña se haga la vista gorda.

En esta cadena, formada en el puente sobre el río Algars, que separa las regiones de Cataluña y Aragón, se aprovechó para reivindicar la unidad de la lengua catalana y se rechazó la denominación de LAPAO, acrónimo de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’, que los nacionalistas catalanes utilizan habitualmente para mofarse del nombre aprobado por las Cortes aragonesas el pasado 9 de mayo.

Una cadena humana al pont entre Calaceit i Caseres vol demostrar que la llengua no entén de fronteres | Comarques Nord.

La llengua no entén de fronteres. I els veïns d’un costat i altre de l’Algars comparteixen molt més que història. La frontera política -que no lingüística- que separe Catalunya de l’Aragó pel Matarranya viurà demà dissabte un acte simbòlic en defensa de la llengua catalana. L’Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l’Ebre ha organitzat per demà una cadena humana al pont de la N-420 sobre l’Algars entre Calaceit i Caseres on estan convidats tots els veïns del Matarranya i de la comarca veïna de la Terra Alta. L’acte ha estat impulsat per la ANC davant l’agressió que ha patit la llengua amb l’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó que no la defineix ni pel seu nom el català de la Franja.

Paulí Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va concretar que “dissabte tindrem un acte a la frontera política, perquè no ho és lingüística. Una acció que ha arribat a través de l’Assemblea Nacional Catalana, que està fent una sèrie de cadenes humanes. I esta s’ha fet pensada per la unitat de la llengua catalana, una llengua que ens uneix i que està sent agredida a tots els territoris dels Països Catalans i que, curiosament, està sent agredida pel partit del govern”. Fontoba va explicar que hi ha prevista la concentració a partir de les 19.30 hores al pont de la N-420, a la frontera, i que faran falta unes 200 persones per omplir este tram de carretera.

El regidor d’Entesa per Calaceit va defensar l’acció, va denunciar l’agressió política que pateix la llengua catalana a l’Aragó amb el LAPAO i va recalcar que “el més important és salvar la llengua del territori”. Fontoba va reconèixer que “les dates són una mica complicades. Són festes a molts municipis i és dissabte, dia que molta gent vol anar a la platja. Però la llengua bé s’ho mereix”. Primer hi ha prevista una reunió de l’Assemblea Nacional a Calaceit, a partir de les cinc de la tarde, i la concentració al tram previst serà a partir de les set i mitja de la tarde. A la mateixa N-420 es farà la cadena humana i es llegiran uns manifestos en defensa de la unitat del català.

Lledó ofrece casas en alquiler por 100 euros para familias con niños.

«Desesperada». Así se encuentra la alcaldesa de Lledó, Mª José Vallés. La pequeña localidad del Matarraña busca de forma urgente a una o varias familias con hijos en edad escolar para que se instalen en el pueblo. De no encontrarlas antes de principios de septiembre, el CRA Algars de Lledó cerrará por falta de alumnos. Este año cuentan con cuatro niños y necesitan otros dos para llegar al mínimo de alumnos exigido por Educación, seis. El año pasado llegaron dos nuevas familias pero la más numerosa, con cuatro niños en edad escolar, se ha marchado.

Para atraer nuevos pobladores varios vecinos de Lledó ofrecen casas en alquiler por 200 euros. El Ayuntamiento está dispuesto a subvencionar la mitad del coste, por lo que el precio final sería de 100 euros al mes. El año pasado contaron con la colaboración de la empresa cárnica más importante de la zona. El grupo Arcoriris ofreció un puesto de trabajo al padre de familia que matriculara a sus hijos en el centro. Sin embargo, aunque ahora no pueden ofrecer una oferta de trabajo en firme, sí que ayudarán a las familias a presentar curriculums por la zona. Además, el Ayuntamiento está ultimando la reforma de un local municipal que podría ceder a una familia para crear un negocio en el futuro. «No podemos ayudarles económicamente porque en el pueblo tenemos bar y tienda de alimentación pero les ofreceremos el local por si quieren emprender un negocio», explica.

La alcaldesa entiende que la situación es complicada porque en septiembre empiezan las clases pero se muestra esperanzada con encontrar a alguna familia. Explica que ya se han interesado varias personas pero ella siempre les aconseja que primero conozcan Lledó: «Muchos quieren venir enseguida pero yo siempre les digo que primero nos visiten. En un pueblo se vive muy bien pero no todos se adaptan». Los interesados pueden contactar con la primer edil en el teléfono 650 61 51 25.

Cadena humana contra la LAPAO a la Franja – VilaWeb.

Aquest vespre una cadena humana pretén unir, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Aquesta cadena duu per lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’ i pretén mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO).

Els actes començaran a les 17.00, amb una reunió de la territorial de l’ANC a Calaceit, i és previst que la cadena es faci a les 20.00. Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena.

La nova llei de llengües es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

Les Terres de l’Ebre també faran una cadena humana, a l’Ampolla. Serà avui al vespre, a partir de les 20.00, a la plaça de Catalunya del port pesquer. L’associació cultural de l’Ampolla organitza una cantada d’havaneres, seguida de diferents parlaments i de l’actuació musical de ‘Los Sirgadors’.

A poques setmanes de l’Onze de setembre, diferents punts del terriotori se sumen a la Via Catalana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana al Principat. Dissabte passat Prada de Conflent es va converir en el primer municipi de la Catalunya Nord que l’assajava, coincidint amb la jornada inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

L’Alguer la farà l’11 de setembre mateix a les 18.30, a la plaça del Portal.

A Palma una cadena humana acabarà formant un mapa dels Països Catalans. L’acció es farà el 10 de setembre a les vuit del vespre a la plaça Major i l’estan preparant la branca mallorquina de l’ANC i l’Obra Cultural Balear.

El compositor Carles Santos i la família de Guillem Agulló enllaçarn simbòlicament el Principat amb el ramal de la Via Catalana que baixarà pel País Valencià l’11 de setembre. 

Amb el títol Córrer per Catalunya, la branca nord-catalana de l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una cursa que anirà paral·lela al ramal de la cadena humana a la Catalunya Nord que unirà el Pertús i el Voló, l’Onze de Setembre.s’ha organitzat cap al País Valencià.

Nonacionalistes vs. «aldeanos» | L’ esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 16 d’agost de 2013
Què és un nonacionalista? L’etimologia no enganya: algú que no se sent adscrit sentimentalment a cap nació o que no té l’impuls de defensar-la. Vist així, un nonacionalista autèntic seria una mena de camaleó, un Zèlig woodyallenesc que s’adaptaria a les identitats que va trobant-se en el seu periple vital. Com molts emigrants europeus als Estats Units, que fins i tot es canviaven el nom i renunciaven al seu idioma a per a semblar més americans. Tanmateix, a les nostres Espanyes, el mot canvia de significat radicalment. El nonacionalista espanyol (generalment monolingüe castellà per naixement o vocació) no se li posa gaire bé la puixança i prestigi que algunes llengües no castellanes han adquirit a Espanya des que hi ha democràcia. Per a resoldre aquest dilema moral, titlla d’«aldeano» aquell que s’entossudeix a emprar el propi idioma en tots els àmbits de la vida (oficial, acadèmic, etc.). La paradoxa més gran ve del fet que aquests menystinguts «aldeanos», a diferència de molts nonacionalistes, dominen perfectament les dues llengües, la pròpia i la castellana. Els amics de l’altra banda de l’Algars que estiuegen entre nosaltres, es queden parats de veure el tracte que rep la nostra llengua per part del govern autonòmic aragonès. «Que no pagueu els mateixos impostos, vosaltres?» ens interroguen. De fet, n’hi ha uns quants que comencen a qüestionar-se la conveniència de seguir sufragant un estat que, diuen, només posa pals a les rodes al desenvolupament de la seua cultura, entre altres coses. En les tertúlies que, inevitablement, sorgeixen sobre aquest tema, els aragonesos ens anem quedant sense arguments per a convèncer-los del contrari. I més ara que diuen que parlem LAPAO i ens costa de fer-nos entendre. Sempre queda el recurs de xerrar de futbol o de si enguany trobarem bolets perquè ha plogut quan calia.

23ª Trobada Cultural del Matarranya | Lo finestró del Gràcia.

Aquest any la Trobada Cultural del Matarranya tindrà lloc a Calaceit, el dissabte 21 de setembre. Podeu trobar el programa, pràcticament definitiu, aquí

LOS DRAPS – Demà, a mitjanit, estarem a la capital del Matarranya…..

LOS DRAPS

Urgen la remodelación de la línea Fayón-Ribarroja.

La bajada de las temperaturas puede ser uno de los factores primordiales para que el sistema de control de tráfico su paso por Fayón-Ribaroja haya dejado de dar problemas. En el último mes y medio los trenes que realizan el recorrido Barcelona-Zaragoza debieron circular en el tramo que une la comunidad catalana con la aragonesa a una velocidad de cinco kilómetros por hora por cuestiones de seguridad. Esto suponía un retraso de más de 45 minutos.

Parece ser que el sistema de control emitía una señal falsa de alerta al control centralizado, ubicado en Zaragoza. Por este motivo, los conductores recibían la orden de aminorar la marcha. Fuentes ferroviarias a puntan a que ese problema estaba provocado por la dilatación de los materiales que forman el sistema de control. De ahí que exijan las preceptivas reparaciones.

Es prepara la tercera tertúlia, amb l’escriptor Carles Terès | L’esmolet.

Carles Terès a la plaça d’Alcanyís

El pròxim dissabte 17 d’agost, a les 22:30h, tindrem el plaer de comptar amb una xerrada de Carles Terès, autor del fabulós llibre ‘Licantropia’, una de les sensacions literàries del rader any. La tertúlia es farà a l’ermita en runes de Santa Margarita.

Carles Terès resideix entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó), on treballa com a dissenyador gràfic i publicista. Tot i que ell va nàixer a Barcelona, té unes arrels ben franjolenques, ja que son pare prové d’Estopanyà (Ribagorça) i sa mare de Queretes (Matarranya). Ara fa vint anys va decidir abandonar la seua Barcelona natal i instal·lar-se al Matarranya, on desenvolupa la seua activitat professional a l’estudi ‘Terès&Antolín‘.

Des de 1995 forma part del col·lectiu ‘Viles i gents‘, que publica un article setmanal al diari La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. Des de 2003 publica una columna mensual (‘L’esmolet’) a Temps de Franja, l’única revista en català que es fa a l’Aragó, de la qual també n’és dissenyador gràfic, maquetista i, des de fa un parell d’anys, hi fa funcions de direcció. També manté un interessant blog: esmolet.wordpress.com.

‘Licantropia‘ és la seua primera novel·la, tot i que abans ja havia publicat diversos contes en obres col·lectives i publicacions periòdiques. Amb el llibre ‘Licantropia‘ va guanyar el premi Guillem Nicolau 2011, atorgat pel Govern d’Aragó a la millor obra literària en català. Es dóna la circumstància que esto llibre ha estat lo rader que ha rebut el premi Guillem Nicolau, ja que l’any 2012 el Govern aragonès va decidir deixar-lo en blanc, i no l’ha convocat per a l’edició del 2013. En les estranyes circunstàncies politico-lingüístiques actuals hi ha massa possibilitats de que no es torne a convocar en una temporada llarga. Carles Terès va aconseguir rescatar els drets d’autor i publicar el llibre en una editorial comercial catalana: Edicions de 1984. Ja va per la segona edició.

Carles Terès mos il·lustrarà sobre les llegendes de l’home llop al nostre context cultural, així com en totes les vicissituds passades fins a publicar el llibre dignament. Un llibre que realment s’ho mereix. Llegiu-lo i ho comprovareu.

Mucho más que un toque de atención desde el valle del Bergantes | Entre pàginas.

de ramonmur