“Calaceitanes” « Lo finestró del Gràcia.
L’Associació de Dones la Frontissa de Vilanova i la Geltrú presentarà al Museu Balaguer d’aquesta ciutat, demà dijous 15 de novembre a les 19 hores, el llibre Calaceitanes de Francesca Calaf i Mercè Gimeno. Francesca Calaf ha preparat una introducció amb imatges de Calaceit per a què els assistents coneguin l’entorn tan especial d’aquestes terres.
Recital de comiat d’Àngel Villalba a Favara | Mas de Bringuè.
Lo cantautor favarol farà un recital a la seua vila natal per a presentar lo seu nou disc “Olivera d’Aragó” coincidint amb el seu 67é aniversari i per acomiadar-se del seu públic matarranyenc. L’acte tindrà lloc el proper dissabte, 17 de novembre al cinema de Favara, a les 10 de la nit.
L’acompanyaran els músics: Florencio Roc ( guitarra, llaüt i veu), Eugenio Arnao ( percussió ), Alberto Navas ( violí ), i Màrio Sasot ( bandúrria).
També intervendrà el Duo Recapte (M. Sasot i A. Bengochea) interpretant alguns poemes de l’Àngel i algun altre del repertori tradicional del duo.
Us faig arribar el Programa del concert:
Repertori de l’actuació del Duo Recapte i Àngel Villalba a Favara el 17-11-2012:
Duo Recapte
A- “Hem vingut a cantar” (A.Villalba). Música “Saturnino” d’Anton Abad-
B- “Joc de Paraules” (D.Lombarte) Música M. Sasot.
Ángel Villalba (I Bloc)
1º Olivera d’Aragó……….Llaüt, bandúrria ,percussió i violí
2º Carmen…………………2ª Guitarra, percussió i violí
3º Lo joieret de pell………2ª Guitarra, percussió i violí
4º Este mon és un mercat…Llaüt, percussió, violí
5º La General……………. 2ª Guitarra, percussió, violí
Duo Recapte
C- L’Onso (A. Villalba) Música: “Vienen los gitanos”
Ángel Villalba (II Bloc)
6º Un bocinet d’ amor……2ª Guitarra, Percussió, violí
7º Lo darrer destí…………Violí, Timple, percussió (p. d’aigua)
8º Amic Desideri…………2ª Guitarra, percussió, violí
9º La Teresa Rius………… Violí- ( Timple )
10ºRonda pa tu…………….Llaüt, bandúrria, percussió
Duo Recapte
D- “Cançó de comiat” (H- Moret) Música “Lo ruqueti el llantaïm ” d’Anton Abad
Àngel Villalba (III Bloc)
11ºEn nom de la llibertat….2ª Guitarra, percussió
12ºLa lluna del finestral….. Llaüt, bandúrria, violí, percussió
13ºLa paellà……………… Percussió (bombo i campanilla)
14ºHavanera del riu Algars 2ª Guitarra, violí, percussió
15ºCobles de ronda……….Llaüt, bandúrria, violí, percussió
ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012 « Lo finestró del Gràcia.
L’Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2on Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.
El premi es lliurarà el dia 30 de novembre de 2012 a Granollers, en el marc de la XXIII Festa de les Lletres Catalanes, a les 21 h.
Aquest premi consisteix en una distinció a l’ús i 1.000 € en metàl·lic.
L’any passat l’entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, va guanyar el 1r Premi Ramon Casanovas. Amb aquest reconeixement, Òmnium va voler destacar la feina d’un col·lectiu que fa anys que treballa per socialitzar la llengua catalana en espais on el català té poca presència social.
Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.
Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien. Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:
Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.
També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.
Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.
Derecho a decidir « Lo finestró del Gràcia.
(Aquesta article enviat a “El Periódico de Aragón” ja fa dies, no ha estat publicat. “La Comarca d’Alcanyís” diu que el publicarà)
“José Miguel Gràcia*
El próximo 25 de noviembre los ciudadanos catalanes depositaran su voto en las urnas para elegir los 135 miembros del nuevo Parlament, del cual habrá de surgir el president de la Generalitat, el gobierno y los grupos de la oposición. En una situación normal mi afirmación no sería más que una obviedad, no obstante, en el momento actual, los resultados de esta llamada a las urnas tendrán muchas otras consecuencias. De hecho su anticipación es una prueba más de la importancia y excepcionalidad de estas elecciones.
La composición del nuevo Parlament catalán nos aportará, entre otras cosas, una primera prueba fehaciente de lo que desean los catalanes respecto a su proceso de emancipación de España. En función de los programas que presenten los diferentes partidos y los votos que obtengan —no digo diputados—, nos podremos hacer una idea de lo que el millón y medio de personas de toda Cataluña, que se manifestaron el 11 de septiembre en Barcelona, realmente pedían. Sobre lo que no tengo ninguna duda es que quedará bien patente el deseo, en porcentaje de votos, del ejercicio del derecho a decidir su futuro.
Está haciendo mucho daño, en la relación de Cataluña con el resto de España, la focalización de todo lo que está sucediendo en la persona del president, Artur Mas, y su inculpación por parte del gobierno del Estado y de los medios de comunicación, como si los ciudadanos catalanes fuesen un cero a la izquierda y su deseo de cambio de las relaciones con el Estado, un mero seguidismo de las ideas del Sr. Mas. Tal comportamiento solo sirve para exacerbar los sentimientos de independentismo y encumbrar todavía más al president.
Si nos atenemos a las encuestas que se vienen publicando, CiU ganará los comicios, rozando la mayoría absoluta. Los socialistas pueden perder hasta 8 diputados, Esquerra Republicana puede experimentar una gran subida, los populares pueden perder un par de diputados, Iniciativa, ganar unos tres y Ciudadanos un par. Resumiendo, en el Parlament catalán las fuerzas soberanistas podrían superar los dos tercios. Como mínimo, todas la fuerzas soberanistas incluirán en sus programas la consulta a los ciudadanos.
El día 26 de noviembre, sobre la mesa del presidente Rajoy habrá un gran problema pendiente de solución si los resultados de los comicios se sitúan en torno a las previsiones: ¿Como llevar a término una consulta popular/referendum en Cataluña sobre su deseo de un Estado propio? No hace falta decir que tal referendum no está previsto en la Constitución, ni que los dos grandes partidos políticos españoles están a favor de un cambio de la misma, ni que una mayoría de españoles lo desea. Pero el problema estará y habrá que resolverlo; de lo contrario, las consecuencias podrían ser fatales para Cataluña e incluso más para España. Se dice y se seguirá diciendo que el referendum no sería constitucional, pero ¿se puede afirmar que no sería democrática la consulta? ¿Se puede ningunear el derecho a decidir de una nación como así se siente Cataluña? Preveo que no va haber acuerdo y que el Parlament catalán aprobará una ley de consultas del carácter que sea y que la consulta se llevará a término. En el caso de que los resultados de esta consulta no fuesen mayoritarios a favor del independentismo, se podría pinchar la efervescencia nacionalista, vista como un abultado soufflé desde España, pero como una sólida tarta de manzanas desde Cataluña. En el caso de unos resultados mayoritarios, el problema será candente. El conflicto que ya comienza a traspasar nuestras fronteras, tomaría aires internacionales. ¿Le interesa a España, dada su débil posición económica y falta de credibilidad internacional, que el conflicto se vaya engordando y que aumente la crispación?
Surgen voces de buena fe y otras interesadas, proclamando la necesidad de entendimiento entre Cataluña y España, pero me temo que llegan un poco tarde y en plena grave crisis económica, a la cual no se le ve el final. El Estado autonómico asimétrico, el federalismo —que a algunos tanto nos ilusionó— o los pactos fiscales con relaciones bilaterales, en estos momentos de recentralización Española, son prácticamente imposibles. Y así, lo que prevalece en estos momentos es la apelación al cumplimiento estricto de la Constitución y a no hacer ningún cambio. Hace muy poco tiempo se cambió la Constitución mediante una conversación telefónica entre los dos grandes partidos.
Y también apuntan actitudes disuasorias o amenazantes. Malas prácticas para abrir caminos de entendimiento. Supongo que el lector tendrá su opinión sobre la viabilidad de una Cataluña independiente y de una España sin Cataluña, yo tengo la mía y veo a España en peor situación.
*Economista y escritor”
Aragón en Abierto – Aragón TV A la Carta.
A partir del minut 51:40 del programa del 7/11/12
Asociación “Wirberto Delso”: Seguro que hay otra salida.
Aqui teneis una de las canciones del disco, que escribio en 2010, titulada “Este món és un mercat” (Este mundo es un mercado).
Ya podeis poneros en contacto con la asociación para asistir al acto.
Nos vemos en Fabara.