La Sexta – Vídeos de Noticias 1 Fin de semana TV – 28 de Octubre de 2.012.
Al minut 4:55 del tercer vídeo apareixen els quadres pintats amb voltors a Nonasp
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Matarranya
L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.
Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.
Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.
La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.
En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.
Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:
7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.
Aragonese and Catalan in Aragon
59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.
60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.
Recommendation no. 5:
“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”
102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.
103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).
Aragonese and Catalan in Aragon
115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:
“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.
2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.
3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.
116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.
117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.
118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.
Aragonese and Catalan in Aragon
133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.
134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.
135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.
Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.
El alcalde de Zaragoza apoya una iniciativa nacionalista para que el catalán sea «lengua propia» en esta región
Día 26/10/2012 – 21.17h
El alcalde de Zaragoza, el socialista Juan Alberto Belloch, ha salido en defensa de que el catalán sea protegido por ley en Aragón, de darle cobertura como «lengua propia» en esta Comunidad autónoma. Belloch, que perdió las elecciones municipales de 2011 y que evitó que el PP llegara al gobierno del Ayuntamiento de la capital aragonesa trabando una red de apoyos con los nacionalistas de Chunta (CHA) y con IU, se ha aliado hoy con las tesis defendidas también por la Generalitat dirigda por CiU y ha aprobado una moción en el Pleno del Consistorio zaragozano en contra de la decisión de la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda, de derogar la Ley de Lenguas que dejó aprobada el PSOE aragonés en la anterior legislatura con el apoyo de CHA.
Fue una ley controvertida, que incluso establecía la creación de la Academia aragonesa del Catalán. El PAR, que entonces era socio del PSOE en el Gobierno aragonés, no la apoyó. Ahora el PP gobierna en coalición con el PAR en esta Comunidad y ha decidido derogar aquella Ley de Lenguas y promover otra nueva, en la que no se dé cobertura al catalán en esta región. Parte de un planteamiento de base: lo que se habla en las comarcas aragonesas limítrofes con Cataluña no es catalán, sino modalidades lingüisticas conformadas a lo largo de los siglos, que como tales han de ser definidas y protegidas. CiU, desde la Generalitat, ha criticado en los últimos meses la decisión aragonesa al respecto.
Aunque el Gobierno de Rudi ha evitado en todo momento entrar en confrontación política con este asunto, en el trasfondo de su decisión hay también otra cuestión: durante años el nacionalismo ha fomentado desde Cataluña el catalán como punta de lanza en su particular idea de «nación» catalana, incluyendo como tal a parte de Aragón.
Belloch, sin embargo, no ha dudado en apoyar la moción presentada por CHA al Pleno municipal, a la que sólo ha votado en contra el PP. Así que al final, con el apoyo del PSOE, ha salido adelante un acuerdo en el que se censura que el catalán no tenga cobertura por ley en Aragón y en la que reclama al Ejecutivo de Rudi que respete lo que consideran que es la realidad «trilingüe» de esta región: catalán, castellano y aragonés.
Todo esto después de que se vaya ampliando la lista de agravios del nacionalismo catalán hacia Aragón. Al conflicto de los «bienes de la Franja», que siguen retenidos en Lérida pese a existir sentencias que ordenan su devolución a las parroquias aragonesas que son sus propietarias o a las reticencias catalanas a la gestión compartida del Archivo de la Corona de Aragón (con sede en Barcelona), se han sumado en los últimos días otros dos envites: la inclusión de municipios aragoneses en la zona de servidumbres del aeropuerto de Lérida, con lo que la Generalitat aspira a controlar parcialmente las potestades urbanísticas y de licencias empresariales en una decena de municipios aragoneses, y la tergiversación de la historia lanzada por una web oficial de turismo de la Generalitat en la que obvia por completo a la Corona de Aragón y asegura que Cataluña fue reino en sí misma.
Europa avisa que l’oferta d’ensenyament en català a La Franja i el País Valencià no és suficient
oct. 2726/10/2012
Europa avisa que l’oferta d’ensenyament en català a La Franja i el País Valencià no és suficient
L’informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries demana a l’Estat espanyol que canvïi la llei perquè a Catalunya un judici es pugui celebrar en català, si una part ho sol·licita, destaca la manca d’oferta a la secundària i la formació professional valenciana i les poques hores en que s’ensenya la llengua a La Franja
El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries ha fet públic un informe redactat per un comitè d’experts en el que avisen que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i formació professional i recorda que “poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar”. Les conclusions del comitè han estat basades en les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats públiques al projecte del pluringüisme del Govern valencià i per converses amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes. L’informe conclou que en el cas valencià les peticions per estudiar en català superen amb escreix l’oferta predominant al nivell mitjà de l’educació.
A més a més, el mateix informe revela que no hi ha menys de 30.000 catalanoparlants a La Franja i avisa que l’oferta en català no és suficient a secundària. Assegura que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen, el que significa que “hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana”.
Per altra banda, l’informe proposa a l’Estat espanyol que canviï “el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts”. A més a més, també recomana que es prenguin “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que una “proporció adequada” del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.
L’informa insta el Govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. I al govern aragonès a fer “els passos necessaris per a protegir legalment i promoure [el català] a la comunitat autònoma de l’Aragó”.
O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual
L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés
25 octubre, 2012 | | Autor: Arredol | 
En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.
Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.
Consenso ortografico
Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.
O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que faigan creixer l’idioma.
En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.
Premis vila de Pena-roja « Lo finestró del Gràcia.
L’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca el IX Concurs literari de relats curts “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS. MATIES PALLARES”. Els treballs es poden presentar tant en català com en castellà. Primer premi 250 euros i segon premi 150 euros.
L’Ajuntament de Pena-roja convoca també el IX Concurs de pintura “DESIDERI LOMBARTE”. Un premi de 700 euros.
El termini per dipositar les obres finalitzarà el 3 de desembre a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.
Associació AscumaDesprés d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques própies del parlar de cadacun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.
Preu: 18.00 €
Preu: 18.00 €