La Franja

La mentida i la tergiversació, valors a l’alça « Lo finestró del Gràcia.

Tot seguit podeu llegir una notícia d’El Periódico de Aragón d’avui. El text s’ha publicat en castellà, com cal suposar, tot i que el que veieu aquí està en català. Sabeu quan ha costat la seua traducció en termes de temps i diners? Res de res, l’ha traduït el google automàticament. No he canviat ni tant sols una coma. En llegir la noticia entendreu per què faig la pregunta. La mentida, la tergiversació, el menypreu a  la ciencia, la retallada de drets i els pocavergonyes,  són els valors en alça del PP. Un altre exemple: el dia 11, a les Corts espanyoles, la filla diputada de l’inefable Fabra de Castelló, sembla que va cridar “que se jodan” entre els forts aplaudiments de les bancades del PP, quan Rajoy va proclamar la retallada dels drets dels aturats. Són uns immorals! Cal suposar que per això van estar votats? El poble ho aguanta tot.

 “El PP quantifica, sense detallar, en 25 milions la derogació de la Llei de Llengües

En plena indignació social per les retallades, el PP aragonès va emetre ahir una nota buscant la complicitat de la ciutadania xifrant en 25 milions l’estalvi a les arques públiques amb la modificació de la Llei de Llengües. A més, va tornar a insistir que l’actual contempla “imposicions”, encara que aquestes no apareixen en el text. L’encarregada de fer aquesta valoració va ser la portaveu d’Educació i Cultura del PP a les Corts, María José Ferrando. La xifra de 25 milions no va ser desglossada ni detallada pel PP, però no va ser obstacle perquè Ferrando indiqués que “la cooficialitat vetllada que proposa la llei actual suposa unes despeses inassumibles”. I va afegir: “Canviar aquesta llei suposa un estalvi de 25 milions d’euros que no cal gastar-se en traductors i duplicitat de documents administratius”. Actualment, no hi ha ni un sol traductor en nòmina. Així mateix va tornar a una premissa que no avala cap estudi rigorós a l’insistir que a Aragó hi ha “multitud de modalitats lingüístiques” i que “aglutinar les modalitats en idiomes normalitzats acabaria amb segles d’història”.

Ferrando, però, va assegurar que el català a l’Aragó oriental seguirà sent una assignatura optativa i va reclamar la devolució dels béns per part de Catalunya, en lloc de ficar-se en la legislació aragonesa.”

Serrat se defiende de las críticas y dice que “parla català”.

Los que llevaban la camiseta de protesta siguieron a Dolores Serrat por todo el municipio

La consejera de Educacióny Cultura de la DGA, Dolores Serrat, visitó ayer Calaceite para celebrar el vigésimo quinto aniversario del museo Juan Cabré. A media mañana, la plaza España de la localidad congregó a las autoridades, que la esperaban para dar comienzo a los actos de celebración. No eran los únicos. Bajo el pórtico del Ayuntamiento la esperaban ocho vecinos de la localidad que portaban camisetas en las que se podía leer: «Aquí parlem català», aquí hablamos catalán. Era la reivindicación de un sector del municipio que no ve con buenos ojos el borrador de la nueva ley de Lenguas, texto que suprime el término ‘catalán’ y lo sustituye por la definición ‘modalidad lingüística de uso predominante en el área oriental de Aragón’.

El contundente mensaje también estaba presente entre las autoridades que esperaban a la consejera, ya que el teniente de alcalde de Calaceite, Paulí Fontoba, llevaba la misma camiseta. Fontoba es edil por ERC/L’Entesa per Calaceit, formación que pactó con el Partido Popular del actual alcalde, José María Salsench, para constituir el equipo de gobierno local. Así las cosas, Salsench aguantó estoicamente las reivindicaciones de su socio en el Ayuntamiento frente a la consejera Serrat. Y Fontoba pasó por alto el hecho de que su alcalde no hiciera una sola referencia a la polémica ley.

Nada más llegar, Serrat suavizó la presencia del teniente de alcalde con la camiseta y dijo que ella respeta cualquier opción. De hecho, se acercó a saludar a todos los que estaban protestando con sus camisetas frente al Ayuntamiento. Dos de ellos no le devolvieron el apretón de manos.

«Jo sóc catalanoparlant»
Tras la recepción en la plaza, la consejera subió al salón de plenos para firmar en el libro de honor del ayuntamiento. Rodeada de representantes y vecinos descontentos con la polémica lingüística, Serrat intercambió impresiones con el alcalde. Explicó que estaba «encantada de visitar Calaceite». Por su parte, el primer edil le dio oficialmente la «bienvenida al municipio. Sabes que siempre serás bien recibida». Pero Fontoba rompió el buen ambiente político instaurado en la sala y trasladó sus peticiones a la consejera invitada.

«Le pido que respete nuestra cultura. Es algo horrible lo que estáis haciendo y os digo de corazón que espero que reculéis», señaló Fontoba hablando en catalán. El teniente de alcalde explicó a la consejera que «en Calaceite se aprobó una moción a favor del uso y el estudio del catalán en 1985, cuando el Ayuntamiento estaba en manos del PP. Se sacó adelante con sus votos y con los del PSOE». Para sorpresa de los asistentes, Serrat le respondió en el mismo idioma: «Jo sóc catalanoparlant. Jo parlo català». La fluida conversación que mantuvieron es lógica si se tiene en cuenta que Dolores Serrat nació y se crió en Ripoll (Girona), pueblo en el que residió hasta que inició sus estudios en la Universidad de Zaragoza.

La consejera respondió a Fontoba diciéndole que la ley tiene por objetivo «mantener un gran respeto por las modalidades que se hablan en cada municipio». «Solo pretendemos defender las lenguas de Aragón», añadió. Al respecto, el teniente de alcalde instó a la responsable del área de Cultura en la DGA a que respetara «a la comunidad lingüística» y le recriminó por «levantar fantasmas que hacía tiempo que habían desaparecido». Las quejas del edil provocaron aplausos entre los asistentes que llevaban camisetas de protesta.

Consciente de la polvareda que ha levantado el texto en Calaceite, único municipio de Aragón con un concejal de ERC, Serrat salió en defensa de aquellos puntos del texto que podían resultar más polémicos. Se encargó de asegurar que la DGA dejaría margen a cada municipio para que decidiera cuál es el idioma que habla «sin ninguna imposición». Explicó que en «ningún momento» se ha llamado al idioma «aragonés oriental», sino «modalidad lingüística de uso predominante en el área Oriental de Aragón».

También tranquilizó a los vecinos asegurándoles que no se suprimirían las clases de catalán en el territorio. Y, por último, explicó que la ley no será «una interferencia a los estudios lingüísticos que se llevan a cabo en el Institut d’Estudis Catalans. No creemos que sea necesario crear otra academia».

Pese a sus explicaciones, la ley de Lenguas sigue siendo molesta en Calaceite. En el próximo pleno, se prevé aprobar una moción contra el contenido de un texto en el que definitivamente no se prevé la inclusión del nombre del ‘catalán’. El documento será trasladado al Parlamento de Cataluña y al Congreso de los Diputados. Así lo ratificó el portavoz de la iniciativa de protesta, José Ramón Estupinyà. Como en anteriores ocasiones desde la presentación del borrador de la ley, la visita de la consejera levantó expectación en Cataluña. Un periodista de la radio autonómica se desplazó desde Tortosa para seguir el acto de homenaje.

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Ni fiel ni balanza « Lo finestró del Gràcia.

Article publicat a l’Heraldo d’ahir, dia 10 de juliol, on podreu assabentar-vos de les meues reflexions sobre la consideració del català a la Franja i a tot l’Aragó en general.

(Punxeu sobre la imatge per poder llegir l’article fàcilment)

demà el justicia….

demà el justicia d’Aragó visite lo Matarranya, si voleu transmitir-li les vostres queixes heu de demanar cita al 900 210 210 A partir de les 10.30 estará a la seu de la Comarca del Matarranya de Valderrobres…

mitjançantMaella realiza una reforma total de sus piscinas tras un hundimiento.

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …
• Comarques i Ajuntaments:
  • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
  • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
  • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
    
    • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
  • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
  • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
  • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
  • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

La Trobada Cultural del Matarranya, enguany la 22na., que celebrarem a Valljunquera dintre de la Setmana Cultural del poble. Els actes que tenim organitzats els detallarem aviat: una gyncama infantil, una taula rodona sobre la història del territori, presentacions de treballs…

També ens complau comunicar-vos que en decurs de la jornada (desprès de dinar) farem entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori, el qual, com ja sabeu s’ha atorgat al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.

Dintre de l’apartat de les presentacions tindrem el llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers editat per l’Instituto de Estudios Turolenses dintre de la col·lecció Lo Trinquet, i el nou disc de l’Àngel Villalba, Olivera d’Aragó, que els socis podreu comprar al preu reduït de 10,00 €. (Estarà a la venda el mateix dia de la Trobada, però podeu realitzant una comanda per correu electrònic o  per telèfon, i us el farem arribar).

Associació Cultural del Matarranya

Polémica entre Peris Lacasa y el Ayuntamiento de Maella por una terraza.

Ruteando en el Mezquín.

marfanta.com: [Tribuna] ‘L’aragonès oriental, una història que ve de lluny’, per Paulí Fontoba.

[Tribuna] ‘L’aragonès oriental, una història que ve de lluny’, per Paulí Fontoba

La decisió del Govern d’Aragó d’anomenar al català com aragonès oriental és una bona prova de qui governa: PP i PAR. Però si som honestos, caldrà reconèixer que el PSOE no es lliura de la responsabilitat per la situació que pateix el català a la Franja. Per exemple, a la Declaració de Mequinensa (1984), els alcaldes socialistes, tot i que reconeixien la llengua catalana, ja sembraven la llavor de la separació quan el mateix alcalde de Bonansa, Marcel·lí Iglesias, afirmava que no s’havien d’utilitzar expressions com ara ‘aragonesos administrativament i catalans culturalment’; ni ‘Franja de Ponent’, sinó ‘Franja d’Aragó’, perquè el nom ja fa la cosa. A Calaceit, fa vint-i-set anys, vam aconseguir tenir el primer mestre de català de la comarca del Matarranya. L’AMPA va portar la proposta al Ple de l’Ajuntament, que tenia majoria del PP amb cinc regidors. El PSOE, amb els quatre regidors a l’oposició més el regidor de cultura del PP, Emilio Roquer, van votar a favor de demanar a la Diputació un professor de català, tot deixant clar que el català era optatiu. Així va ser com a la comarca del Matarranya es van començar a fer classes de català i avui dia el 90% dels xiquets i les xiquetes van a català. Curiosament, en aquells moments els sectors propers al PP ja afirmaven que ells no parlaven català sinó ‘calaceità’.

Però recordem com han anat aquets anys de democràcia. Primer, es va aprovar un Estatut que reconeixia el català i l’aragonès d’acord amb el principi constitucional de protecció i difusió de les llengües, però declarava el castellà com a única llengua oficial de l’Aragó. Després van passar els anys i governats per un PSOE presidit per Marcel·li Iglesias es va aprovar una llei de comarcalització que desfeia l’organització de les comarques catalanoparlants com la coneixíem fins llavors i reubicava pobles catalanoparlants en comarques de parla espanyola. Començava així un intent de disgregació històrica que feia possible que pobles de la Franja pertanyents al Bisbat de Lleida passessin a pertànyer al de Barbastre-Monzó, amb el vist-i-plau d’una Església controlada per sectors importants de l’Opus Dei. Al cap de pocs anys, arribà el serial de la demanda per part del Bisbat de Barbastre-Monzó de l’art sacre català, un Bisbat que des del primer moment menyspreà i ignorà el català. Amb un cop de ploma, havien intentat carregar-se més de mil anys de història, i el litigi, de moment, continua. L’any 2007 s’aprovava un nou Estatut, amb el president catalanoparlant del PSOE el senyor Iglesias, que no incloïa ni el català ni l’aragonès com a tals, però sí les ‘varietats lingüístiques d’Aragó’. Després de dotze anys de govern socialista i de promeses d’aprovar una Llei de Llengües, al final del mandat i a corre-cuita, en van aprovar una de descafeïnada amb el suport de la Chunta Aragonesista, l’oposició del PP i el PAR, i amb una IU que no es va afegir per insuficient.

Ara, el govern de coalició que patim avui a l’Aragó (PP i PAR) en menys d’un any ha portat a la pràctica la reforma d’aquesta Llei de Llengües. Així és com ha nascut una nova llengua, l’aragonès oriental. Un atac en tota regla a la unitat del català com han fet i fan a les Illes Balears i el País Valencià. Un atac a qualsevol criteri científic i lingüístic. Ho ha executat el PP, sí, però hi ha còmplices com el PSOE que per desídia, por, feblesa, vots o impotència van portar a terme accions legals que han fet possible arribar fins aquí. No ens deixem manipular i recordem que això ve de lluny i tots els catalanoparlants, estiguem on estiguem, som responsables de defensar la unitat i la normalització de la nostra llengua.

Paulí Fontoba
és tinent d’alcalde de Calaceit, representant de l’Entesa per Calaceit – AM – ERC

Intervenció a Ràdio 4 sobre la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

Lo passat dia 27 de juny vaig participar a una tertúlia sobre la situació del català a Ràdio 4. Ho podeu escoltar a rtve.es (Matí a 4 bandes de Ràdio 4) a partir del minut 32, amb la intervenció al minut 38.

Matí a 4 Bandes – 2a part tertúlia. Situació del català

Segona part de la tertúlia, amb Milagros Pérez Oliva i Sílvia Giménez Salinas, I a partir de 2/4 de 10, la situació del català als diferents territoris on es parla. Hem parlat amb Isidor Marí, president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Miralles, professor del departament de Filologia catalana i lingüística general de la Universitat de les Illes Balears; Natxo Sorolla, sociòleg especialista en sociolingüística i tècnic de la Xarxa CRUSCAT (coneixement, representació i ús del català) de l’Institut d’Estudis Catalans; Tomàs Llopis, membre de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià; i Alà Bailach, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Associació de Pares d’Alumnes per a l’ensenyament del Català.

El Punt Avui – Notícia: Absolt l’escriptor satíric de la Franja.

Manel Riu havia escrit amb sorna d’un grup contrari al català a la Franja de Ponent

Manel Riu , en la presentació d’un llibre de Maria Mercè Marçal a Tremp. Foto: ARXIU.

EXPOSICIÓN DE LITOGRAFÍAS, GRABADO Y FOTOMONTAJE DE SALVADOR DALÍ

Lugar: castillo de Valderrobres.

Entre los meses de julio y diciembre de 2012

Horario:          -de julio a septiembre, 10.30 a 14.00 y 17.00 a 20.30

-de octubre a diciembre, 11.00 a 14.00 y 16.00 a 18.30

(lunes cerrado, salvo agosto y días festivos)

CONTENIDO DE LA EXPOSICIÓN:

El castillo de Valderrobres acogerá entre los meses de julio y diciembre de 2012 una exposición formada por 37 obras del gran pintor surrealista español, Salvador Dalí.

El objetivo es llevar hasta el gran público una parte muy significativa y menos conocida de la obra del pintor de Cadaqués, que se expondrá dentro del marco incomparable del castillo gótico de Valderrobres, ampliando con ello la oferta cultural y turística de nuestra localidad.

Las obras se agrupan en dos series completas, tituladas “Los sueños caprichosos de Patagruel” y “Las cenas de Gala”.

“Los sueños caprichosos de Pantagruel” es una serie que está formada por 25 grabados (de 70×100 cmts) que Dalí realizó a partir de la reinterpretación de una edición del siglo XVI que había ilustrado François Desprez. En dicha edición el literato Rabelais describía las metamorfosis que sufrieron diversos personajes tras la ingesta de unos nísperos gigantes, lo que el genio de Cadaqués tomo como fuente básica para hacer brotar su desbordante y surrealista imaginación, creando figuras de todo tipo.

“Las cenas de Gala” es una colección de 12 láminas  (de 100×70 cmts) que Dalí elaboró con la colaboración de los cocineros del famoso restaurante Maxim’s, utilizando para ello un sistema similar al fotomontaje, componiendo imágenes de gran fantasía e imaginación a partir de los platos diseñados por los cocineros que Dalí convirtió en muestras singulares de su surrealismo más ortodoxo.

ORGANIZACIÓN:

La exposición ha sido organizada por la Fundación Cultural Valderrobres Patrimonial en colaboración con la Fundación Universitaria Iberoamericana (Funiber) y es fruto de un convenio, que tendrá una duración inicial de cinco años, firmado entre ambas entidades para, entre otras cosas, organizar exposiciones de primer nivel en el castillo de Valderrobres.

La Fundación Cultural Valderrobres Patrimonial, que es quien gestiona las actividades culturales y turísticas del castillo y de la iglesia de Valderrobres, es una organización sin fines de lucro, dedicada a la realización de fines de interés general, entre los que están la promoción educativa y cultural de Valderrobres y de su comarca.

Por su parte FUNIBER, que está presente en 25 países de Europa, América y África, tiene como principal objetivo el fomento y la promoción de las actividades vinculadas a la formación permanente y a la mejora del potencial de las Universidades Iberoamericanas. Cuenta también con una Obra Social que, además de disponer de un programa de becas, fomenta las actividades culturales, organizando seminarios, ciclos de conferencias y exposiciones.

La inauguración oficial será el día 4 de agosto a las 20.30 horas y está previsto que, a partir del mes de septiembre, se preparen unos materiales didácticos para que los alumnos de los centros aragoneses puedan acercarse hasta nuestra localidad para que, a la vez que visitan el castillo y la iglesia parroquial, puedan realizar un recorrido por el surrealismo a través de la obra de Salvador Dalí.