Skip to content

Archive

Category: Matarranya
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/14096

 

Arxiu Descripció Mida Format
TFCMatarranyaDaniGodesG.pdf Memòria 4.68 MB Adobe PDF Veure/Obrir

 

Títol: Anàlisi de la climatologia a la comarca del Matarranya i la influencia en la zona del Delta de l’Ebre
Autor: Godes Gallardo, Daniel
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra /Departament: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Climatologia i meteorologia
Climatology.
Climatologia
Delta del ebre
Matarranya
Climatologia — Ebre (conca hidrogràfica)
Ebre (Delta) — Climatologia
Matarranya (Aragó) — Climatologia
Data: 30-nov-2011
Tipus de document: Master thesis (pre-Bologna period)
URI: http://hdl.handle.net/2099.1/14096
Condicions d’accés: Open Access
Apareix a les col·leccions: Diplomatura de Navegació Marítima



mitjançantTreballs academics UPC: Anàlisi de la climatologia a la comarca del Matarranya i la influencia en la zona del Delta de l’Ebre.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 6 de febrer de 2012
Encara recordo el dia que vaig descobrir Cavall Fort. Va ser a casa dels tiets Galí-Trullenque, on hi havia abundància de llibres i discos, alguns d’ells en francès i molts en català. Estic parlant de finals dels seixanta. Jo vivia en una barriada d’immigrants, on la lectura no era l’afició estrella; i molt menys en català, una llengua vetada a les aules —més o menys com encara passa aquí a l’Aragó. Els meus pares van fer un esforç i m’hi van subscriure. Guardo pràcticament tots els números des d’aquell 140 del gener del 69, el primer que va arribar a la nostra bústia. Gràcies a ells em vaig familiaritzar amb l’ortografia de la llengua que parlàvem a casa. Evidentment no la vaig aprendre a escriure, però m’hi va ajudar quan, més endavant, ho vaig intentar. El que va aportar-me Cavall Fort, però, va més enllà: vaig descobrir els ninotaires francobelgues, escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, articles de divulgació científica, excursionisme, manualitats. Tot plegat força diferent del que llegia (amb gust també) als “TBO”, “Pulgarcito” o “TioVivo”.

Després de molt de temps, vaig tornar a la Franja i vaig trobar-me que, malgrat tants anys de democràcia, la cosa de la llengua estava fins i tot pitjor que en aquella Barcelona grisa de principi dels setanta. Vaig subscriure la meua filla gran a la revista, amb l’esperança que, si més no, no li sonés estrany això de veure escrit el català que parlem tots els de casa. Gràcies a la menuda, Cavall Fort continua arribant cada quinze dies. Els temps, evidentment, no tenen res a veure amb els d’aleshores. Ara mana l’audiovisual, i el paper de les revistes d’entreteniment ha passat a ser residual. Malgrat tot, tinc l’esperança que, si algun dia volen escriure alguna cosa en l’idioma de la família, no els soni estrany ni ‘xapurrejat’, sinó clar i català.

Cavall Fort « L’esmolet.

=========================================================
 INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
               www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================

Cursos de català en línia

El proper dia 31 de gener finalitza el període de matrícula dels
cursos amb tutoria de Parla.cat. Aquests cursos, que ofereix el
Consorci per a la Normalització Lingüística, començaran el dia 6 de
febrer i acabaran el 30 d’abril.

Parla.cat és un espai web per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la
llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i
l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la
Normalització Lingüística.

Trobareu més informació a:
http://www.parla.cat
http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html

Font: Consorci per a la Normalització Lingüística. Parla.cat

Ja tenim data per al pròxim Franja Rock 2012: lo 27 i 28 d’abril de 2012. En concerts, trobada de gaiters i activitats diverses. Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda. Ja portem 12 edicions! Aquí va un vídeo de l’edició de l’any passat.


Franja Rock (Matarranya).

Romà Vallès, “Memòria 88” « Lo finestró del Gràcia.

La Portellada baraja dos opciones para solucionar el problema del agua.

Denuncian a Calanda y piden que se anule su marca de melocotón.

Roban las macetas del antiguo horno de Fuentespalda.

A 700 vecinos de Maella les caduca el DNI en mayo, pero podrán renovarlo en el pueblo.

Incendio en el antiguo vertedero de La Fresneda.

Se pone en funcionamiento el transporte escolar para Torre de Arcas.

La profesora de la Universidad de Zaragoza María Teresa Moret impartía una conferencia en Jaca sobre “las lenguas que hablaban nuestros antepasados aragoneses”, enmarcada en la programación de la Universidad de la Experiencia. Moret señalaba que en la Edad Media en Aragón convivían cuatro lenguas: el aragonés, catalán, castellano y latín.

En aquella época la convivencia de varias lenguas “era un hecho normal, sin ningún tipo de conflicto”, ha señalado Moret.

A partir de documentación medieval, la conferenciante, se acercaba, por una lado, a la realidad lingüística de Aragón en el siglo XIV, una etapa en la que, señalaba, la convivencia entre lenguas como el latín, el castellano, el aragonés o el catalán, era algo natural, especialmente en algunas comarcas aragonesas, y a la lengua hablada “que esos textos pretenden representar, y de la que faltan muchas cosas por conocer”.

María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica, es especialista en la lengua catalana en Aragón. Su tesis doctoral, Documentació notarial aragonesa del segle XIV escrita en català. Edició i estudi grafemàtic, leída en 2010, fue la primera redactada y defendida en catalán en la Universidad de Zaragoza.

Esta investigadora, que forma parte del Grupo de Investigación del Catalán en Aragón (GRICAR), ha publicado trabajos lingüísticos sobre Fraga, Roda de Isábena y otros puntos de la Ribagorza, Mequinenza, o el Matarraña. Entre ellos están “Dos protests de Fraga del segle XIV”, “A propòsit d’alguns antropònims en fonts documentals medievals ribagorçanes”, “Contribución al estudio del léxico de la navegación fluvial en Mequinenza, “Sobre un plet del monestir de Roda d’Isàvena. A propòsit del contacte de llengües a la Ribagorça del segle XIV” o “Notes sobre onomàstica medieval de Mequinensa i Favara del Matarranya”,

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas

L’Asoziazión Cultural O Trango ha dau a conoixer, a traviés d’un comunicau de prensa, a suya intinción de convocar  una manifestación ta esfender a lei de luengas, en o caso que a modificación d’a dita lei, anunciada por o gubierno resulte prechudicial t’as luengas d’o país. Seguntes o Trango, a lei sera prechudicial si “no s’amuestra acorde con os criterios lingüisticos competents y conoixedors d’a realidat lingüistica aragonesa”.

En especial, l’asociación, creye negativa la modificación si estableixe esferencia entre os tres diasistemas lingüíticos d’Aragón u ye centrada en modalidatz lingüisticas (ta l’aragonés y o catalán) y en a norma estándar ta o castellán. Tampoco no aceptaran un trato de “no imposición” a unas luengas y d’obligación t’atras.

Por tot isto, l’Asoziazión Cultural O Trango convocará una manifestación si a modificación no fa caso d’os criterios d’a comunidat intelectual y discrimina en favor de bellas luengas, debant d’atras, y no cumple o requisito d’oficialidat.

Fuent: http://otrango.blogspot.com/2012/01/lasoziazion-cultural-o-trango-conbocara.html

O Trango convocará manifestación ta esfender a Lei de luengas | Arredol.

El nou president del parlament europeu és partidari del català « Lo finestró del Gràcia.

La cantautora Irene Terrón grava el videoclip de ‘Una mica de sal’ als Ports de Beseit | Comarques Nord.

La Franja