Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Los mejores vocalistas del Matarraña exhiben su sello melódico en Ráfales.

Fallece un socio fundador de la Venta d’Aubert.

Angosto arremete contra el nuevo alcalde de Belmonte de San José.

Las obras en la Estación de Cretas se paralizarán al finalizar las casetas.

El ‘Ángelus’ vuelve a escucharse en Maella.

El català en Cartagena

El 9 d’abril d’aquest any vaig publicar el post “Quan a Cartagena es parlava català”. Jaime Cros, resident a Cartagena i seguidor del meu bloc, m’havia fet arribar l’interessant i ben documentat article, “Cuando en Cartagena se hablaba catalán” d’Alfonso Grandal López (Archivo Municipal de Cartagena). Novament, Jaime Crós m’ha enviat més documentació al respecte. Es tracta d’un article de José Sánchez Conesa, publicat al diari “La Verdad de Múrcia” el dia 9 del mes passat, també amb el mateix títol, “Cuando en Cartagena se hablaba catalàn”. Article

mitjançantEl català en Cartagena « Lo finestró del Gràcia.

watch?v=m-c2t8s2OMs

Visita virtual a l’Església de Santa Maria, Calaceit, el Matarranya.

Belmonte de San José subasta la casa del médico para amortizar deuda municipal.

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors!, una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern!, que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delictiu, havia de cridar Via fora!, i llavors s’aixecava la clamor del sometent, i tots els homes entre 16 i 60 anys hi havien d’acudir. El sometent va ser dissolt amb el Decret de Nova Planta, que va derogar també altres institucions. Via fora els adormits va servir com a títol d’un opuscle contra els borbons i en favor de la restitució de les institucions catalanes, publicat al segle xviii. Jerom! (no Jerónimo) és el crit dels paracaigudistes americans quan salten des de l’avió, un record de la lluita dels indis apatxes, que no sé com ho deien (dubto que ho fessin en anglès) quan lluitaven. Bring wood! We need more wood, Timber! Cridava Groucho Marx des de la caldera del tren, mentre l’altre desfeia els vagons a la pel·lícula Go West, el 1940. Aux barricades! cridaven els parisencs l’agost de 1944, espentejats per un de Gaulle cap de la Resistència, que confiava en un aixecament popular abans de l’entrada dels aliats a la capital per assegurar-ne l’èxit. Mentrestant, Hitler, al seu búnquer, preguntava si cremava París. Natres parlem xapurreau! és el crit de guerra encunyat a La Freixneda per una veïna, la Montse, que formava part del públic en el plenari municipal que havia aprovat una moció de censura contra l’alcalde. L’alcalde entrant parlava, deia, en català. La qüestió és que tots dos ho feien amb el mateix accent del poble. Això ha passat aquest mes de novembre de 2011. Quan vagi a La Freixneda, tornaré a seure a la plaça a fer un beure i contemplar les portalades, ara de pedra, i recordaré un altre cop com s’hi passejava, entre capellà i milicià, un Miguel Bosé ajudant de Durruti a la pel·lícula Libertarias, quan la plaça estava encalcinada i blava. I pensaré en la Montse, que passa a la història dels crits de guerra, encara que no sigui dels més reeixits.

mitjançantLes coses de la Susanna Barquín: Crits de guerra.

El Matarraña, la Toscana de Aragón – 25/11/2011 21:31

JORNADES D’ESTUDI       (Del 3 al 11 de desembre de 2011)

 

LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Desfilada pel raval de Sant Joan (actual Plaça Pascual Buendia), 1938.

 

1.- Tres xarrades didàctiques i divulgatives
1a SESSIÓ (dia 3, dissabte a les 19 hores):

La II República espanyola a la localitat de Queretes (1931-1936)
– La insurrecció militar (del 18 al 25 de juliol de 1936)

2a SESSIÓ (dia 6, dimarts a les 19 hores):

El període revolucionari (del 26 de juliol al 31 d’agost de 1936)
– El període anarquista durant la guerra (de setembre del 36 a l’agost del 37)
– El període socialista durant la guerra (de setembre del 37 a 1 d’abril del 38)

3a SESSIÓ (dia 8, dijous a les 19 hores):

– El període bel·lic i la batalla de l’Ebre (de 2 d’abril del 38 a l’1 d’abril del 39)
– El nou règim franquista.
– La postguerra

2.-  Exposiciò  (oberta tots els dies al pavelló firal de 11 a 14 / de 17 a 20 hores)

 

3.-  Projecció de pel·lícules (cine-forum: Raza / Tierra i Libertad / La Buena Nueva. Dilluns, dimecres i divendres a les 19 hores)

 

1er FORO DE DEBATE
Organizado por:
Asociación “Wirberto Delso” (AWD)
LA CRISIS COMO RETO GLOBAL.
“Crece en todo el planeta la conciencia de la necesidad de
grandes cambios: en la sociedad, en la economía,
en la política, en las religiones.
Te invitamos a reflexionar juntos.”
LUGAR: Casa de las Asociaciones.
C/Verano, 36 50793-Fabara (Zaragoza)
INFORMACION Y CONTACTO:
http://asociacionwd.blogspot.com
asociación.wirbertodelso@gmail.com
Tel. 976 63 51 54/ 620 52 95 19
Los interesados en asistir, incluidos los que necesiten alojamiento deben comunicarlo lo
antes posible para que podamos preparar el hospedaje y planificar el acto adecuadamente.
Gracias.
1er FORO DE DEBATE
Organizado por la Asociación “Wirberto Delso”.
________________________________________________________________________________
Asociación “Wirberto Delso”. C/ Aragón, nº 28. 50793 FABARA (Zaragoza)
http://asociacionwd.blogspot.com/ asociación.wirbertodelso@gmail.com
LA CRISIS COMO RETO GLOBAL.
Sábado, día 3 de Diciembre.
17:30 h. RECEPCIÓN Y PRESENTACIÓN DEL FORO.
Por, Pedro Carceller Busón, Presidente de la Asociación WD.
“Desmoralización, pérdida de valor y de valores. Relato
histórico y descripción de la crisis actual”. Con dos ponencias,
seguidas de debate.
18:00 h. PONENCIA. “De la militancia política a la profesión de los
políticos”.
Por Eloy Fernández Clemente, Dr. en Filosofía y Letras, catedrático de Historia
Económica en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad
de Zaragoza.
19:00 h. DESCANSO. Tente-en-pié.
19:30 h. PONENCIA. “Indignación y resistencia.”
Por José R. Bada Panillo, Dr. en Teología y Ldo. en Filosofía y Letras, promotor
del Seminario de Investigación para la Paz de Zaragoza y miembro colaborador.
Domingo, día 4 de Diciembre.
10:30 h. PONENCIA. “Una experiencia nueva de iglesia en nuestra
sociedad”.
Por Enrique de Castro, Parroquia de San Carlos Borromeo. Entrevías. Madrid.
11:30 h. DESCANSO.
12:00 h. Exposición de experiencias personales alrededor de los temas
tratados en el foro.
13:00 h. CONCLUSIONES. MESA REDONDA.
13:30

Javier Adell: «Los vecinos ya plantearon una moción al alcalde al no darle la mayoría absoluta».

Així, si comparem a la vegada el resultat a les eleccions de 2011, comparat amb el resultat de 2004, podem obtenir l’anàlisi més complex, però a la vegada més ric en informació. Aprofitant els dos anàlisis factorials anteriors en el Gràfic 4, i posicionant en l’eix horitzontal els resultats de 2011 i en el vertical el canvi respecte el de 2004, podem diferenciar fins a 4 tipologies de poblacions:
D’una banda hi ha les poblacions on el PP–PAR ja tenia una bossa molt important de votants, i en tot cas s’han mantingut o han crescut (a la part superior de la dreta), essent la força omnipresent, tal com passa a Ràfels o La Vall del Tormo. D’una altra, hi ha allà on el PP–PAR és la majoria històrica i no ha crescut perquè es troba en nivells molt alts  (a la part inferior de la dreta), com a La Portellada o Mont-roig, o fins i tot Torredarques, on es manté com a primera força majoritària, però ha tingut una baixada visible. Després hi ha les poblacions on el birpartidisme PP–PAR i PSOE es manté en uns nivells molt similars, i fins i tot hi ha hagut un decreixement del PP-PAR a favor del PSOE (a la banda inferior esquerra), on sobretot sobreïx Valljunquera. I finalment hi ha les poblacions on, a pesar del creixement del PP–PAR, han mantingut una important bossa de votants al PSOE, que manté a la vegada el bipartidisme PP–PAR i PSOE (a dalt a l’esquerra), com a Arenys de Lledó, Queretes, Torre del Comte o Calaceit.

Gràfic 4 – Resultats a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol (eix horitzontal) i diferències respecte els resultats de 2004 (eix vertical). Matarranya. Anàlisi factorial.

Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV)Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV) « Xarxes socials i llengües.

La Franja