La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaMatarraña Literario dimecres, 26 de maig de 2010 | Comentaris
“Meli, la abeja del Matarraña” de Pilar Herrandis
Argumentado en el mundo de las abejas: Ejemplo de organización, disciplina, trabajo y esfuerzo. Meli es un insecto himenóptero, Apis melífera, (Abeja de la miel).
La trama se desarrolla en la comarca del Matarraña. Sobrevolando por sus increíbles parajes, la abejita encuentra siempre sus flores preferidas entre la incomparable belleza de los puertos, riscos, valles y ríos de la zona.
Es un deseo de Pilar que los niños, a través de Meli, conozcan el habitat de las abejas
y la labor tan importante que realizan para beneficio de la humanidad y el ecosistema.
Estos insectos contribuyen con su actividad comunitaria a la supervivencia de la especie.
La historia de “Meli, la abeja del Matarraña” comienza desde su nacimiento, como una pequeña larva, hasta la realización y culminación de su vida.
Margot Deveraux
Pilar Hernandis es autora también del libro de poesía “Silencios de Tiempos Tejidos”
editado en 2007 y del cuento infantil “FABO el Duende del Canal”
editado en 2008.
Viles i Gents
mitjançant25 anys de Gràfiques del Matarranya.
Viles i Gents
mitjançantLo sinyor Juan Pío Membrado.
Viles i Gents
mitjançantMés enllà de la democràcia.
matarranyadigital.com
mitjançantDescubren una cripta y huesos en las obras de la iglesia de Beceite.
Recital de fin de curso de las clases de canto de Valderrobres
| Data: |
diumenge, 30 / maig / 2010
|
| Hora: |
19:00 – 21:00
|
| Lloc: |
Casa de la Cultura de Valderrobers
|
Descripció
Facebook | Recital de fin de curso de las clases de canto de Valderrobres.
La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara 24 maig 24UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística, sociologia.
Tags: anticatalanisme, aragó, aragonesos, Art sacre, catalunya, Franja, lleida, Matarranya, Pena-roja, relacions, xapurriau
trackback , edit post
A compte del judici sobre els Béns de la Franja, l’Avui ha entrevistat diferents persones que parlen sobre les males relacions entre aragonesos i catalans. A Aragó hi ha anticatalanisme. A Catalunya menyspreu pel veí pobre i espanyol. I no és res nou que les relacions entre Catalunya i Aragó són tot excepte germanor i bon veïnatge.
De l’entrevista n’haig tret una cosa que m’ha fet pensar. Tots els qui parlen de l’origen de l’anticatalanisme, lo situen en una època molt recent: la Guerra Civil, la creació de les autonomies o el canvi dels pobles de la Franja als bisbats aragonesos.
El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.
“A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica (el president de l’Associació Cultural del Matarranya).
L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.
Estic convençudíssim que l’origen de les males relacions entre aragonesos i catalans no és contemporani. I fa temps que busco una cita de Napoleó on declara que els aragonesos i catalans són els pobles amb més confrontació dels que ha vist a Europa. No haig pogut trobar mai eixa cita. Però sí que tinc a mà documentació original sobre les batalles que afecten lo Matarranya durant la successió de Joan II d’Aragó. Los Senyors de Calatrava són partidaris del rei, mentre que a Catalunya i Navarra hi ha aixecaments a favor de la successió del príncep. Siga la que siga la posició dels Consells del Matarranya, al voltant de l’any 1462 hi ha atacs des de Catalunya contra les forces reclutades pel comanador de Mont-roig, i el notari relata els fets amb una clara distància d’allò català i amb un to generalitzador de les malfetes dels catalans. I pel cognom, lo notari no és d’origen forani. Imagineu quin deu ser l’ambient Aragó endins…:
“l’estol del Principat de Catalunya sie vengut a la vila de penarroja per los quals dits catalans i estol sien estades cremades les cases del infra escrit notari ― Domingo Marçà― et de altres vehins et habitados de la dita vila et encara los altres bens mobles et cartes et memorials destruhits dispats et cremats”
Lombarte, Desideri (1999:85) Pena-roja, una vila a la frontera. Pena-roja: Associació Cultural Tastavins.
La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara « Xarxes socials i llengües.
▪ Presentació dels llibres Plantes del Port i Vocabulari de cruïlla: Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal
Hi participaran els autors de les dues obres. Plantes del Port, d’Álvaro Arasa i altres autors, recull de manera exhaustiva la flora del massís del Port, que té unes peculiaritats geogràfiques que permeten aplegar una gran biodiversitat. D’altra banda, Vocabulari de cruïlla, de Joan S. Beltran i Cavaller, és una obra en què el vocabulari relacionat amb els diferents components del medi natural té una significació especial.
Lloc: sala d’actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (carrer de l’Hospital, 64, de Barcelona)
Data: 27 de maig
Horari: 19 hores
Organització: Institució Catalana d’Història Natural – IEC
CONVOCATÒRIA PER A L’EDICIÓ D’UN RECULL DE RELATS BREUS
Amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
Tema: ARBRES EBRENCS
Textos amb un arbre ebrenc com a protagonista, preferentment arbres monumentals o llegendaris, però també d’altres existents en la realitat o en la imaginació de la llibertat creativa de cada autor i en qualsevol estil literari: conte, poesia, teatre…
Extensió màxima: 1000 paraules.
Termini: 6 de juny de 2010 (els textos seleccionats es presentaran a la Fira del llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre)
Enviar els textos a: info@serretllibres.com Adjunteu una imatge de l’arbre, si s’escau i és possible.
Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya.
Edició a cura de March editor i Llibreria Serret, amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya.
Més informació…..
La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya dels actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre), la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià)… Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important.
L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars que es solen vendre.
El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb el recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 es va fer un pas endavant amb la publicació d’un recull de textos organitzada expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual versava aquella edició, el paisatge ebrenc i publicats sota el títol: El riu que parla, a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. En la trobada del 2009 es va repetir l’experiència, aquesta vegada amb un recull de relats dedicats a personatges ebrencs que va ser publicat pels responsables de l’edició anterior. A més, durant els actes de la Trobada s’ha anat ampliant el protagonisme donat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull per part dels mateixos autors i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions.
Objectius del recull de relats i de la seua publicació en format llibre
-Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la.
-Ajudar a l’edició i difusió de textos sobre el patrimoni ebrenc i d’autors vinculats al territori.
-Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori
-Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.
DADES DELS RESPONSABLES DE L’EDICIÓ
Editors: Serretblog i March editor
Col·laboradors: Associaciació Cultural del Matarranya
Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:
* Aeditors
* LLibreria Serret: Ocatvio Serret
* Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja
* Representants de la població acollidora de la Trobada
* Col·laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada
FORMA DE DISTRIBUCIÓ:
-March editor
-Llibreria Serret i punts de venda col·laboradors arreu de Catalunya
–Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet)
-Xarxa de llibreries col·laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa)
-Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.
Cursos de Construcción Tradicional en el Matarraña
El Excmo. Ayuntamiento de Monroyo con la intención de promocionar y de conservar nuestra herencia cultural y los saberes tradicionales, organizará para el mes de julio de 2010 cursos prácticos sobre oficios tradicionales.
Estos “Cursos de Construcción Tradicional en el Matarraña” estarán orientados tanto para profesionales que quieran ampliar el conocimiento de su oficio como para aficionados o entusiastas de la historia y la tradición.
(Tríptico.pdf)
mitjançantLA WEB DE TOTS LOS MONT-ROGINS !.