La Franja

• En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
• Lo conoce bien usted.
• Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que “yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
• Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
• Entens, entens, entens…
• Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
• ¡Aragón oriental!
• … o Aragón Oriental
• No nos gusta la Franja
• Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
• Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
• El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
• Alguien sí lo duda
• Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
• Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
• Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
• A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.

😎 Eiiii, com portem un poc de lio en lo que tindrem estos pròxims mesos, i la veritat és que hi ha molta cosa, tos tornem a dixar per aquí l’agenda de lo que quede d’octubre, novembre i desembre (això no vol dir que no se pugue incorporara alguna coseta més……)

▶️▶️▶️▶️ Aneu reservant-tos los dies perquè hi ha concerts que seran de traca !!!!

👉 I recordeu, pròxima parada: dissabte 18 d’octubre en KALE BORRAJA i MALAGANA !!!!

▶️ Lo pròxim divendres 26 de setembre, a les 19.00 h, tindrem la projecció del documental ‘Carretera a Gusen’. Una peça audiovisual que narre lo viatge de més de 2.000 quilòmetres en bicicleta que va fer Àlex Cirera per recordar i rendir homenatge al seu iaio, Félix Izquierdo García (naixcut a Jorcas -Teruel-), que va morir al camp de concentració de Gusen.

👉 I al acabar la projecció, Alex Cicera @alexciarer, protagonista del documental, i Juan Manuel Calvo, president de la ‘Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme’ (Amical de Mauthausen y otros campos), faran una breu xerrada en la que parlaran del documental i dels la història de les persones de la nostra província (entre elles, quatre veïns i una veïna de Massalió) que van ser víctimes dels camps d’extermini nazis.

Source: Nonaspe despide a uno de sus hijos predilectos, Hipólit Solé, fallecido a los 65 años

El nonaspino Hipólit Solé falleció, el pasado jueves, a los 65 años tras una larga enfermedad. Sus familiares y amigos le despidieron en un emotivo funeral, al día siguiente, en el que quedó claro que Solé dejó huella. Nonaspe ha despedido así a uno de sus hijos predilectos, vinculado con la cultura, el patrimonio y la política.

Solé fue el fundador e impulsor de la Asociación Amics de Nonasp en 1996, donde ha compartido camino con amigos de toda la vida, como José María Ráfales, quien es el actual presidente. «Era el alma y es una persona irreemplazable», asevera su amigo de la infancia. El nonaspino se involucró en obras de teatro, fue el editor de la revista El Portal y se embarcó en la aventura de trabajar en la televisión de Nonaspe, en donde estuvo entre seis y siete años en activo. Además, fue el presidente de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) más longevo, ostentando el cargo durante 14 años desde 1994.

Homenaje en octubre

Nonaspe iba a acoger el encuentro anual de Ascuma para realizar un homenaje a Solé, por su trayectoria y acompañados también por las entidades locales a las que estaba vinculado. Pese a su reciente fallecimiento, la cita continuará en pie con un homenaje a la memoria del nonaspino.

El dialecto del municipio también era una de las preocupaciones de Solé, por ello trabajó en un proyecto de defensa de la lengua y la cultura. Ráfales asevera que esta reivindicación era una de sus mayores características: «Su vida era su pueblo».

• 

  Hipólit Solé con miembros de la Asociación Amics de Nonasp./ Amics de Nonasp

• 

  Solé en su época en TV Nonaspe./ Amics de Nonasp

En ese afán por trabajar por el territorio, el nonaspino también llegó a ser concejal del Ayuntamiento de Nonaspe durante dos legislaturas, compartido con el Ayuntamiento de Fabara, y cuatro años como consejero comarcal de Turismo, junto a Chunta Aragonesista. «Era un luchador y defensor del patrimonio, la cultura y la lengua. Una persona paciente, cabal y que nunca levantaba la voz. Un ejemplo», recuerda el portavoz del grupo en Caspe y Comarca, Rafa Guardia.

La pasión por su municipio se materializó también un matrimonio de raíces nonaspinas. Solé conoció a su mujer Dolores de jóvenes, en una de las ocasiones que ella regresaba al pueblo natal de sus padres. Juntos iniciaron una vida común en Nonaspe, con su hija Laia.

---

Source: El «ejército» de nuestro «dialecto»

Source: Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps
El popular Jorge Azcón va bufar dies enrere les espelmes dels seus dos anys com a president d’Aragó. Un mandat que ha estat marcat per una primera etapa de coalició amb Vox i el PAR, i una segona de bipartit amb els regionalistes conservadors. Sota la influència de l’extrema dreta, Azcón ha practicat una política d’ofegament a l’aragonès i el català, exemplificant-se amb l’asfíxia financera que ha sotmès a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Per Moisés Pérez

Els aragonesos havien arrancat sis pàgines del calendari d’ençà que el popular Jorge Azcón havia arribat a la presidència d’Aragó. L’exalcalde de Saragossa havia assolit la comandància de l’executiu aragonès gràcies a firmar una coalició amb l’extrema dreta Vox i atorgar diversos alts càrrecs al Partit Aragonès, de caire conservador i, aparentment, regionalista. Com a comandant en cap de l’administració aragonesa, acudia a principis del 2024 al Comitè Europeu de les Regions, que se celebrava al Parlament Europeu.

Des de Brussel·les, Azcón persistia en el discurs tradicional que el conservadorisme aragonès — i de manera més incisiva l’extrema dreta espanyolista— havia mantingut sobre les llengües pròpies d’Aragó, és a dir, sobre l’aragonès i el català, present a la Franja de Ponent. El baró popular ratificava la seua oposició a la normalització de l’aragonès i avivava el secessionisme lingüístic negant la unitat de la llengua catalana. «A la zona oriental d’Aragó, no es parla català, sinó modalitats lingüístiques pròpies. La gent de Fraga parla fragatí», sostenia en contra de la ciència filològica.

La negativa a reconèixer la presència del català a la Franja i el desinterès per la promoció de la llengua aragonesa exemplificaven la política lingüística desplegada d’ençà que va substituir el socialista Javier Lambán al capdavant de la màxima institució d’autogovern d’Aragó. «L’any que Azcón va governar del bracet de Vox va caracteritzar-se per la censura més absoluta sobre l’aragonès i el català de la Franja i una política d’assimilació cultural castellana. S’han emprat les llengües com a arma política», expressa Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista —dintre del grup parlamentari de Sumar— al Congrés i una de les veus més mediàtiques de l’aragonesisme.

«La censura a les llengües ha estat total: han deixat sense fons l‘Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que treballava tant pel català com per l’aragonès; han laminat els treballs desenvolupats per la Direcció General de Política Lingüística, que estava fent una bona feina; han eliminat les ajudes que atorgava, i han suprimit la càtedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa», desgrana. «Fins i tot, estan incomplint la seua pròpia llei de llengües del 2013, que establia una certa presència de l’aragonès a la programació de la ràdio i la televisió pública», ressalta.

L’aliança del PP amb Vox a l’Aragó —trencada a l’àmbit governamental a partir de juliol del 2024, però persistent per la influència parlamentària dels ultradretans— ha provocat que els populars «actuen d’acord amb el que abans pensaven, però callaven», segons ressalta el diputat estatal de la formació aragonesista. «Es va arribar a plantejar l’eliminació del reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. S’ha de recordar que pregonen —especialment Vox— la idea franquista d’atomització de les llengües per impedir que hi haja una comunitat lingüística. Diuen que són modalitats lingüístiques locals per negar la totalitat de la comunitat lingüística», explica, així com critica que el PAR, un partit de reconegut anticatalanisme, «no faça res per l’aragonès».

A través del seu diputat al Congrés, Jorge Pueyo, la Chunta Aragonesista ha obtingut una línia de finançament estatal per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua| Europa Press.

«Quan Vox estava a dintre del Govern d’Aragó, l’actitud va ser molt combativa contra les llengües. Fins i tot, es van fer declaracions explícitament secessionistes envers el català a la Franja. Ara bé, l’eixida de Vox de l’executiu aragonès ha relaxat un poc la política lingüística, fins al punt que el PP no ha donat suport a propostes dels ultres contra el reconeixement del català», apunta Natxo Sorolla, sociolingüista de la Universitat de Saragossa i investigador especialitzat en les constants vitals del català a la Franja. «Totes les polítiques desfavorables que s’hi van anunciar i que desmuntaven les accions tímides del govern anterior han passat a un segon pla», ressalta.

Ofegament econòmic

La croada contra les llengües pròpies de l’executiu d’Azcón ha tingut com a blanc l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que ha estat ofegada econòmicament. Una esmena de l’extrema dreta Vox va implicar l’eliminació de l’única font d’ingressos de la institució. «La situació actual és d’inacció institucional, perquè van desaparèixer dels pressupostos totes les partides corresponents a subvencions a entitats locals i associacions, premis, i altres programes de difusió i promoció», dissecciona Juan Pablo Martínez, secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut de l’Aragonès, l’entitat dintre de la institució que impulsa la llengua aragonesa.

«Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha mantingut el suport a accions concretes, i també s’ha mantingut l’estatus de l’aragonès i el català en l’ensenyament, com a llengües pròpies d’Aragó, però la falta de pressupost fa inviable l’existència d’una política lingüística», exposa. I complementa envers l’actitud desplegada per l’executiu integrat pel PP i el PAR: «El Govern actual ha respectat les competències de l’Acadèmia en matèria normativa, però no ha demanat assessorament a l’Acadèmia —tampoc ho va fer el govern anterior— a l’hora de planificar aspectes com ara l’ensenyament de les llengües pròpies o l’aprovació de termes toponímics, ni per a implementar una política lingüística real de protecció i promoció de les llengües».

L’asfíxia financera ha llastrat l’activitat de la institució. «La falta de finançament d’aquests dos anys ha obligat a ajornar projectes a mitjà termini, encara que no ha canviat el dia a dia del treball dels acadèmics i acadèmiques, perquè l’Acadèmia ha treballat des de la seua creació sense quasi recursos. Per a complir amb les tasques encomanades per la llei, l’Acadèmia hauria de comptar amb un finançament estructural i estable, com la resta d’institucions d’aquest tipus», afirma.

Enfront de l’ofegament practicat pels conservadors, regionalistes i ultradretans, la Chunta Aragonesista, a través del seu diputat estatal, Jorge Pueyo, va aconseguir una línia de finançament del Govern espanyol del PSOE i Sumar que atorgava 50.000 euros a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i altres 50.000 euros a la Diputació de Saragossa per a sufragar activitats d’entitats per la cultura pròpia. Els aragonesistes també negocien una altra ajuda pública a la institució per part de l’administració estatal, així com lluiten «per demanar que l’aragonès, del bracet de l’asturià, s’incorpore a l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes i disposen d’una xicoteta partida reglada en la futura llei de cinema». «És una qüestió de drets mínims», subratlla.

«La subvenció del Ministeri de Cultura a l’Acadèmia repara un greuge que s’estava produint, ja que l’aragonesa era l’única acadèmia lingüística que no rebia una aportació de l’Estat», reivindica Martínez. Aquest ajut públic, segons detalla, «permetrà a l’Acadèmia reprendre alguns dels projectes ajornats i col·laborar en activitats culturals i d’investigació amb altres institucions i entitats». «Hauria de ser el Govern aragonès, posseïdor de les competències en matèria de llengua, qui estiguera interessat a promoure les llengües. L’executiu d’Azcón no sols incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i la Constitució espanyola, sinó també actua contràriament a l’Estatut d’Aragó, on s’indica que ningú pot ser discriminat per raons de llengua», retrau Pueyo.

SOS lingüístic

L’arraconament lingüístic practicat pel PP i PAR amb la promoció entusiasta de la ultradreta Vox es produeixen en un moment de SOS idiomàtic de l’aragonès. «La situació de l’aragonès és molt complicada, ja que continua sent una de les llengües més amenaçades, segons adverteix la Unesco», avisa Pueyo. «L’aragonès està en perill d’extinció, però el Govern d’Aragó es nega a protegir aquest patrimoni. És increïble perquè no es toleraria que decidiren obertament desprotegir qualsevol element patrimonial d’importància del territori aragonès», contraposa.

«La preservació d’una llengua en una situació tan precària com ara l’aragonès necessita un suport decidit per part de totes les administracions aragoneses, siguen del color que siguen», assenyala Martínez. «Ni la inacció actual, ni una política basada en accions simbòliques, seran suficients per a salvar l’aragonès. Cal, i de manera urgent, un pacte polític entre els principals partits aragonesos per a elaborar una estratègia ambiciosa per a l’ensenyament, promoció, preservació i normalització de l’ús de les llengües pròpies, de manera que les línies directrius bàsiques es mantinguen independentment de quin partit lidere el govern», planteja.

Si la situació de l’aragonès és delicadíssima, la vitalitat del català a la Franja ofereix símptomes preocupants. «En els anys noranta, hi havia una majoria de la població de la Franja que parlava català. Ja durant l’inici de segle, en els 2000, vam veure que hi havia un percentatge important de població que no tenia el català com a llengua inicial; i amb l’enquesta del 2014, ens vam adonar que la situació havia canviat: continuava havent-hi una majoria de població que parlava català com a llengua habitual, però hi havia una part important —vinguda de fora i no catalanoparlant— que no emprava la llengua», il·lustra Sorolla.

«Les dades de les enquestes més recents probablement ens mostren una realitat prou diferent i molt més assimilable a la del País Valencià o les Illes. De fet, observem processos oberts de substitució lingüística. Encara que no es mostrava a les dades generals, sí que veiem un trencament de la transmissió de pares a fills en estudis sobre població infantil i adolescent, especialment a la part del nord a la Franja, a la Ribagorça i al Baix Cinca», desenvolupa. «Encara més, en els darrers estudis fets al Baix Cinca, fins i tot entre la població més conscient lingüísticament, la presència de la llengua és bastant reduïda», alerta. Una regressió lingüística que coincideix amb temps polítics de tisorades i arraconament de les llengües pròpies de l’Aragó.

Source: Mequinensa impulsa un programa per a promoure el català a les escoles arran de la negativa del govern de l’Aragó

• El programa inclou els quatre centres educatius del municipi i s’hi faran activitats cada any

Imatge d’arxiu de participants en la concentració en defensa de les llengües pròpies de l’Aragó a la plaça de l’Ajuntament de Mequinensa.

L’Ajuntament de Mequinensa ha engegat el programa “Sirgant Moncada”, una nova iniciativa educativa i cultural destinada a fomentar l’ús del català als centres escolars del municipi. El projecte s’inspira en l’obra més emblemàtica de l’escriptor local Jesús Moncada, Camí de sirga, peça clau de la narrativa contemporània catalana.

“Tal com els sirgadors estiraven amb esforç els llaüts per remuntar l’Ebre, aquest programa simbolitza aquell mateix impuls col·lectiu cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”, ha explicat el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet.

Resposta local a una absència autonòmica

“Sirgant Moncada” neix com a resposta a la no-convocatòria, per part del govern d’Aragó, del programa autonòmic “Jesús Moncada” per al curs 2024-2025. Aquesta iniciativa donava suport a activitats culturals en català i a recursos per reforçar l’aprenentatge de l’idioma a les escoles de la Franja.

Arran d’aquesta absència, l’ajuntament ha decidit d’assumir directament la tasca, creant un pla propi amb una dotació de 3.000 euros, la mateixa que es destinava fins ara al premi d’investigació Jesús Moncada, que s’ha suspès per concentrar esforços en accions a l’aula.

Un programa transversal i obert a tota la comunitat educativa

El programa inclou els quatre centres educatius del municipi: l’Escola Infantil Municipal la Ruella; el CEIP María Quintana; l’IES Joaquín Torres; i el Centre de Formació Professional Santa Agatoclia.

Cada centre farà almenys una activitat anual en català, finançada íntegrament pel consistori. Per facilitar la selecció, s’ha elaborat un catàleg d’activitats culturals, ja enviat als centres, i obert a noves propostes de professionals, companyies o col·lectius.

La primera activitat es farà demà a les piscines municipals, i serà dirigida als infants de zero a tres anys de la Ruella. Serà una sessió de contacontes en català a càrrec de Ruskus Putruskus, artista especialitzat en narració per a la primera infància, que presentarà l’espectacle Animalets, protagonitzat per una granja màgica i quatre animals molt especials.

Source: Conveni entre l’AAL i la Universitat de Saragossa – Temps de Franja

// Redacció

El president de l’Academia Aragonesa de la Lengua, Javier Giralt i la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, han signat aquest dimecres a la sala Amar i Borbón del Paranimf un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’objectiu d’aquesta aliança és la col·laboració per fomentar l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català). Per això, les dues institucions acadèmiques realitzaran juntament activitats de caràcter cultural, educatiu, editorial i científic i tindran accés recíproc als fons bibliogràfics i documentals per al seu ús en la creació de corpora i en el desenvolupament de tecnologies de processament del llenguatge natural.

A més, l’Academia Aragonesa de la Lengua assessorarà la Universitat de Saragossa en temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la promoció social, així com en la revisió i la traducció d’aquells textos que les dues parts consideren d’interès. Quan la Universitat de Saragossa empre les llengües pròpies d’Aragó, seguirà la norma lingüística establerta per l’Acadèmia, complint així amb el que indica la Llei 3/2013 de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Fotografies de l’acte de signatura del conveni, amb presència de la rectora de la Universitat de Saragossa, Rosa Bolea, i del vicerector de Planificació i Desenvolupament Estratègic, José Ramón Beltrán. Per part de l’Acadèmia hi van ser presents el president, Javier Giralt, i l’acadèmica Mª Luisa Arnal.

XXIV HISTÒRIES DEL RIU 2025.
Dissabte 2 d’agost de 2025
La marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya de FAVARA (Saragossa) al 107.6 de la FM, també ens pots seguir via internet , a la nostra página web “ La Veu del Baix Matarranya”.
El programa es repetirá el diumenge 3 d’agost
12 hores de ràdio en directe. De 9 a 21 hores
9-9:05 SINTONIA (5 minuts) Així m’agrades Matarranya, de Ángel Villalba.
9:05- 9:20
La moda i el cuidado dels cabells. Ana Ballesteros . (15 minuts)
9:20- 9:30 Mari Tere Roc Valls , presidenta de les Dones Favaroles (10 minuts)
9:30- 9:55
Recreacionisme històric de la Batalla de l’Ebre. Sant Sebastià, Faió en festes. Roberto Cabistany, alcalde de Faió. (25 minuts)
9:55-10:10
Sanitat al món rural. Balbino Serrano, metge de Nonasp. (15 minuts)
10:10-10:30
Què llegim? Raquel Llop Labaila i Judith Bielsa ( 20 minuts)
10:30- 10:40 Gent del Matarranya pel món – Favara . Miguel Cubeles , frare marista – França ( 10 minuts).
10:40-10:50 Gent del Matarranya pel món. Maella. Anabel Pastor viu a Dublin (Irlanda) (10 minuts)
10:50- 11
Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis, Tajo Bajo i Rusticco, ( 10 minuts)
11: 11:30

Tertúlia: “El futur que ja és aquí” . Gent jove i preparada parlaran de (IA) inteligència artificial, nous treballs, xarxes socials, política , vivenda, relacions…
Adrian Sancha, Óscar Brunet, Delfín Roc , Judith Bielsa, Raquel Llop, Silvia Cubeles. (30 minuts)
11:30- 11:45 Històries de Nonasp. Josep Mª Ráfales
(15 minuts)
11:45-12 Històries de Favara. Paco Doménech (15 minuts)
12-12:30
Àgora. “Els Tatuatges”. Arancha Bielsa, Joaquin Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén, Neus Valls, Elías Satué. (30 minuts)
12:30- 12:45 Natxo Sorolla, sociòleg (15 minuts)
12:45-12:55 El xef maellà Rubén Catalán (10 minuts)
12:55- 13:10 Històries de Maella , Yolanda Abad.(15 minuts),

13:10-13:25 Històries de Faió. Pepita García Vallespí. Una persona de Faió que recorda l’altre Faió (15 minuts)
13:25-13:40 Marcos Víctor Calleja, President de la Societat de Caçadors de Favara. (15 minuts)
13:40- 14 Música per a recordar. Ramón Balaguer, (20 minuts)
14- 15
Resum de programes de producció pròpia, emesos durant la temporada 2024-2025 . Marcos Calleja Bañeras i Luis Carví (60 minuts)
15-16
MIX , amb música i músics de la comarca (clàssics i moderns) (José Peris, Carlos Satué, Negoci de Corbs, Puvalls, Ángel Villalba, grups de jota, coral de Casp…( 60 minuts) Luis Carví , Marcos Calleja
16-16:30
Festes de Maella. Virginia Rufín Barberán concejal de festes i comissió (30 minuts)
16:30-17
Tertúlia esportiva .- Ciclisme, José Miguel Latorre, José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver de futbol Sala, Jorge Mas del pàdel…(30 minuts)
17-17:30
Festes de Favara. Comissió i concejal de festes Víctor Taberner Barriendos (30 minuts)
17:30- 17:45 El cine. Lifo Ros (15 minuts)
17:45- 18:15 Festes de Nonasp. Sadoc Gallardo Vacas , concejal de festes i comissió. (30 minuts)
18:15- 18:45
Tertúlia econòmica. ”Tenim futur?”. Alberto Balaguer, agricultor de UAGA, Michel Campanales, cunicultura, Raúl Valén president Cooperativa de Casp- porcí-, Alberto Cervera gerent cooperativa de Favara, Miguel Zurita Gimeno (president Riera i Frtas García). (30 minuts)
18:45- 19
Inés Mera Gallego , farmacéutica y dietista – nutricionista. ( 15 minuts)
19-19:10
Gent del Matarranya pel món. Nonasp . David Roc Roc desde Suècia (10 minuts)
19:10-19:20 Gent del Matarranya pel món. Faió .Adrián Llop Recha . Oslo – Noruega(10 minuts)
19:20- 19:55 Les músiques del món. És l’hora boja de la marató:
• Parla amb JAVI, o truca al 976635263, i dedica una cançó a qui tu vulguis. (35 minuts)
QUINS SÓN ELS RACONS MÉS BONICS DEL TEU POBLE?
19:55- 20:10 Maella. Roser Quintana Zapater, responsable de la casa natal-museo de Pablo Gargallo . (15 minuts)
20:10-20:25 Nonasp. Maite Oset Borrás. (15 minuts) .
20:25- 20:40 Faió. Pepita Solé Villanova . (15 minuts)
20:40- 20:55 Favara. Jose Luis Albiac Balaguer . (15 minuts)
20:55-21 Final de la marató.
Recordo als participants la importància de seguir l’horari.
Recordo, als que participen a les seccions amb més d’un persona, que solamente tenim una línia telefònica, per tant la seva presència a l’emissora és imprescindible.
Recordo que les trucades es faran desde el telèfon de l’emissora 976 635 263.

Source: Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

Programa del MAGAZIN del dissabte 14 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45 – 12:05.- Entrevista a l’alcalde de Faió Roberto Cabistany Díaz. Ja hi som a la meitat de la legislatura; repassem les qüestions més destacades.
12:05-12:40.- ÀGORA.- “EL VEÏNAT. LES RELACIONS ENTRE VEÏNS ”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:40- 12:55.- Parlarem d’agricultura i de noves idees, amb el favarol Adrian Panillo Ambrona.
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10 -13:25.- Coneguem millor la nostra lengua amb Roberto Albiac Balaguer.
13:25- 13:40.- Biografies de grans personatges. Marco Polo
13:40- 14.- Entrevista a Fernando Taberner Salvador, alcalde de Nonasp. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacades.
Participants.- Roberto Cabistany, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Adrian Panillo, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Robero Albiac, Fernando Taberner, Marcos Calleja i Elías Satué.