La Franja

Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català.

El maio va coronar el carrer del Carme 80 anys més tard | Comarques Nord.

Monroyo acoge el teatro más introvertido en el Matarranya Íntim.

Los regantes prevén que la apertura de Pena mejore la calidad de las aguas.

Túrnez & Sesé a Sants | Lo Finestró.

Dins de la programació de les ‘Nits poètiques de juliol’ del local musical Koitton Club de Sants, on la poesía és la protagonista, el divendres 18 de juliol a les 10 de la nit, Túrnez & Sesé van recordar a Desideri Lombarte evocant en seu primer treball Quedarà la paraula(2002). Els musics s’adherien així a l’Any Desideri 2014 en la commemoració dels 25 anys del seu traspàs. Koitton Club és un bar, però també és una sala de concerts i també és una  cooperativa de treball associat  que  neix amb l’objectiu de servir de plataforma per al desenvolupament i la promoció d’activitats musicals i culturals al barri de Sants. L’acollidor espai va reunir una trentena d’espectadors i, des del primer tema, es va comprovar una molt bona connexió entre els assistents i grup. El lloc petit però molt entranyable ajudava la interacció musical. Entre el públic assistent es trobava Jesús Vidal, antic membre del grup i director de la rondalla del Centre Aragonès de Goya i Quim Arrufat parlamentari de la CUP, matarranyenc per part de pare i que sempre ha mostrat un especial interès pel territori. Els músics, molt a gust per la distància reduïda entre escenari i públic, van anar desgranant pràcticament tots els temes del poeta pena-rogí en la primera part de la seua actuació: ‘Els maquis’, ‘Mil d’amorets’, ‘Les bruixes’, ‘Els timorets’, ‘Lluny de tu’, ‘La fortuna’, ‘Vull un trosset de terra’… Després un repàs a tots els seus treballs i als poetes més significats: Espriu, Màrius Torres, Jordi Pàmies, Josep Carné… Implicació rítmica d’acompanyament del públic en el tema d’Ovidi Montllor. Reconeixien els músics que mai havien vist ballar a la manera tradicional els seus temes com es va fer en aquella molt especial actuació. Se’ns va fer molt curt el concert i van haver de fer un parell de temes de propina a petició d’un públic totalment entregat. Un bon refresc per una nit calorosa de juliol a Sants.

Carles Sancho

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.

Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. Heraldo

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC) denuncia, en nombre de varios ciudadanos barbastrenses, que el establecimiento ALDI en Barbastro comercializa varios productos que están etiquetados exclusivamente en catalán.La plataforma ha recibido diversas quejas de vecinos de Barbastro que, ante su sorpresa, se han encontrado con productos alimenticios en los que la información de los ingredientes, caducidad, etc. aparecen exclusivamente en catalán, “lo cual es ilegal pues el catalán no es lengua propia de Aragón y la Ley exige que los productos puestos a la venta tienen que estar, como mínimo, etiquetados en la lengua oficial del lugar, en este caso, en español”, afirma la plataforma en una nota. “Si aparte de estar en catalán estuviera en aragonés, a los vecinos que les han hecho llegar sus quejas ya les parecería bien”, añaden.En concreto, Chorche F. y Ana D. denuncian que, tras adquirir un paquete de butifarra envasada al vacío en la sección frigorífica y, tras llegar a su casa, se encontraron con la sorpresa de que el etiquetado estaba solo en catalán. En palabras de Chorche G., “esto es una vergüenza. Estamos pensando en recoger firmas entre los clientes de ALDI y entregarlas en el supermercado para exigir una rectificación o cambiaremos de comercio”.

Ana D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.

Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.

ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.

Fútbol y diversión en Valderrobres.

El melocotón prevé una campaña récord con seis millones de kilos.

Fallece una vecina de Fabara tras caerle un muro encima en plena calle.

Encara més anticatalanisme a l’Heraldo | Lo Finestró.

El 17 de desembre del 2013 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. (pdf del conveni)

L’Heraldo, diari d’una “objectivitat” força millorable, al menys en tot el que fa referència al català i a les relacions entre Catalunya i Aragó, veu en aquest estudi una prova més de l’annexionisme català envers la Franja.

I diu que ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) té com a “objetivo irrenunciable sumar a este territorio (Catalunya) otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón”. On està escrit això? On està enregistrat? Qui guanya amb aquest tipus de falsetats? Quants aragonesos s’ho poden creure?

Una proba, també capital per a l’Heraldo, de l’anexionisme és que en una web vinculada al Departament de Cultura animava, l’any 2010, a les escoles de Catalunya a visitar la Franja de Ponent.

Probablement molts lectors pensaran que, tot amb tot, és quelcom semblant a l’esquizofrènia, però el que és segur, així ho penso des de fa molt de temps, que els aragonesos han estat, estant i estaran els més perjudicats per aquests tipus d’asseveracions i deduccions que fan els polítics i mitjans com l’Heraldo. Espero que algun dia la majoria de la ciutadania aragonesa se n’adoni.

Atès que Catalunya té ara uns altres objectius de més calat de cara al seu futur, per què hauria de voler aquesta Franja de terra aragonesa, prenyada d’aragonesisme i, si més no, conflictiva?

Com a venjança per tots els afronts catalans, el Govern d’Aragó ben podria encarregar un estudi sobre El Comtat de Barcelona: aspectes histórics i jurídics, aprovant un pressupost extraordinari de 100.000 euros. La seua ira esdevindria en goig. Podria també fer un estudi sobre Aragón, la cuna del catalán.

Focs que van escomençar fa 50 anys | Viles i Gents.

Natxo Sorolla

Article publicat a la columna Viles i Gents de La Comarca (18/7/2014)

De nou, aquí tenim l’estiu mediterrani. La fresca pot ser el trending topic dels carres una setmana, i la següent ho pot ser la xafogor que no es pot aguantar. I aixina passarem l’estiu, entre calors, fresques, pedregades, pistines gelades, tronades en sec i, també, els ulls de cara al pinar. Qualsevol aulor a fum pot despertar la desesperació per confirmar que no és cap foc. Perquè el patiment pel pinar és consubstancial al Matarranya. Som mediterranis, i el foc és part dels nostres estius.

En los focs mos vam criar, quan de repent tocaven campanes de foc, i veiem marxar Land Rovers plens de pares nerviosos, i tractors i cisternes carregades. Finalment podien passar els guàrdies civils preguntant a on ere el foc. Natres pujàvem en les mares a les pistes que ixen del poble, i observàvem com elles recaptaven lo flux d’informació sobre l’estat del foc i dels voluntaris. Potser a la nit podíem veure tornar eixes tropes de gent en una espina al cor perquè la cosa continuave cremant.

Tal com creixíem, lo foc continuave formant part dels nostres estius. I ara sí que, ja com a adolescents, acompanyàvem als pares per a aprendre el difícil art d’apaciguar la natura. Los grans focs també inundaven les nostres televisions. I a vegades des de la pantalla estos focs espantosos saltaven a casa nostra, com a Sorita o a Nonasp, i despertaven la solidaritat de la frontera.

L’extinció de focs se va anar professionalitzant, i es va anar barrant lo pas als voluntaris. Però el foc continue fent socialitzar lo patiment. I quan hi ha morts, la socialització arribe a les ciutats, i per tant, les televisions tenen permís per a socialitzar el patiment a nivell nacional. Este domenge es compliran los 5 anys del gran foc d’Horta que es va emportar la vida de quatre bombers. TV3 ho va commemorar en un reportatge, desgranant-s’hi debats bàsics. Uns apuntaven la necessitat de tenir les forces necessàries en lo moment necessari, perquè la major part dels pinars cremats ere provocats per pocs focs que no s’havien atacat en lo moment inicial. Altres consideraven que el foc ere part de la nostra natura mediterrània, i que calie evitar els mals personals i materials, però que en certs moments s’havie de deixar cremar si no estave garantida per complet la seguretat dels cossos d’extinció. Altres destacaven que la massa de combustible que s’havie produït en les últimes dècades havie superat el límit humà i tecnològic per a controlar-los. En definitiva, cal re-aprendre a gestionar els pinars si no es vol aprendre a “conviure” en los focs. En tot cas, me quedo en la frase del caporal dels GRAF de Lleida: “Aquest foc no va començar el 20 de juliol, va començar fa 50 anys amb l’abandó rural. 50 anys que amb 50 minuts desapareixen”.

Exaltación de amor en Aguaviva por quererse durante más de 75 años.

Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Continuar llegint

Anar a l’estranger per aprendre anglès – Televisió de Catalunya.

Pero ¿qué es una lengua? | Zaragoza Lingüística.

En estos calurosos días de julio estamos terminando de cerrar la agenda de actividades de ZL para el próximo curso 2014-2015 y poco a poco en los próximos días os iré dando información sobre ella. De momento, tal y como anunciamos a finales del curso pasado, la primera charla que os ofrecemos está a cargo de los profesores Moreno y Mendívil que aceptaron generosamente postponer su intervención hace unos meses. Será el 25 de septiembre, jueves, a las 19 horas.

En esta charla, nuestros colegas responderán a la inquietante pregunta que titula este post: ¿qué es una lengua?. ¿Es un producto socio-histórico, fruto del devenir de los pueblos y su cultura? ¿o es más bien un objeto natural, una capacidad biológica que nos caracteriza como especie? Ambos puntos de vista han sido defendidos en la historia de la Lingüística y dan lugar a dos modos muy diferentes de entender nuestra disciplina. Pero ¿son realmente dos respuestas contradictorias y excluyentes?

Para los que queráis ir adelantándoos a esta charla, os aconsejo la lectura del libro que acaban de publicar con este tema:

http://www.equinoxpub.com/home/biology-history-culture-human-language-critical-overview-juan-carlos-moreno-jose-luis-mendivil-giro/

Y el 25 de septiembre nos vemos en ZL. Entrada libre y gratuita, hasta completar aforo.