La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentAprobada la enmienda a los PGE2022 de Compromís a instancias de CHA sobre lenguas minoritarias
des. 21
Aprobada la enmienda a los PGE2022 de Compromís a instancias de CHA sobre lenguas minoritarias
La enmienda reclamaba la promoción y difusión de las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en las comunidades autónomas de Galicia, Asturias, Euskadi, Navarra, Aragón, Catalunya, València y les Illes Balears. Mulet reclama protagonismo para el Senado
Madrid, 21 de diciembre de 2021
Una de las más de 300 enmiendas de Compromís ha prosperado esta tarde en la fase de tramitación del Senado, al ser apoyada por la mayoría de la cámara, de forma que las cuentas podrían volver al Congreso. La enmienda versa sobre la promoción y difusión de las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en las comunidades autónomas de Galicia, Asturias, Euskadi, Navarra, Aragón, Cataluña, València y les Illes Balears. Se registró a instancias de Chunta Aragonesista, formación socia de Compromís en las elecciones europeas y con quienes defiende infraestructuras y proyectos comunes. La enmienda ha sido apoyada por los 139 votos de PNV, ERC, Junts, PP y las formaciones de la Izquierda Confederal, frente a las 117 en contra y 6 abstenciones y está valorada en 1,6 millones de euros.
Carles Mulet ha expresado su deseo que el Congreso respete la decisión del Senado y ha reclamado protagonismo para la Cámara Alta. “Frente a las prisas de algunos por quitar funciones a esta cámara, nos congratulamos hoy que la perseverancia y el trabajo intenso haya servido para dar un toque de atención al Gobierno, ya que entendemos que el Senado no puede ser una cámara sin protagonismo para las autonomías, para sus personas y diversidad cultural”, ha señalado. Los populares han votado además de esta moción de otras que beneficiaban al territorio valenciano.
Mulet ha defendido la utilidad del Senado. “Celebramos que nuestras ganas de introducir mejoras al texto hayan acabado con una pequeña alegría y que las lenguas regionales y minoritarias tengan una financiación inesperada con la que realizar políticas lingüísticas, de conservación, promoción y ayuda a la celebración de actividades, algo que será muy bien recibido en las CCAA con estas lenguas. LA coalición siempre ha reivindicado la riqueza de las lenguas del Estado, sean oficiales o no y de reconocer la diversidad del Estado. Esto es lo que debería ser el Senado, una cámara con protagonismo, y no un contenedor donde se han presentado más de 3.000 enmiendas por los grupos sin ningún debate ni negociación. El Senado no puede ser un lugar por el que pasan a gran velocidad las leyes para que no se modifiquen. No tiene ningún sentido seguir con una cámara así y celebramos la aprobación de esta enmienda, aunque solo haya sido una”, ha concluido Mulet.
Más de 3.000 libros y documentos en las lenguas de Aragón estarán disponibles en una nueva web
des. 21El Gobierno de Aragón ha impulsado esta iniciativa, a través de la cátedra Johan Ferrández d’Heredia
Los directores generales de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, y Cultura, Víctor Lucea, han presentado la biblioteca virtual, accesible en https://bivira.lenguasdearagon.org/
*Se adjuntan declaraciones del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.
Podcasts y Audios relacionados:
Destinatarios web Bivira 339 KB
Destinatarios web Bivira- Objetivo web Bivira 492 KB
Objetivo web Bivira - Contenido nueva web Bivira 960 KB
Contenido nueva web Bivira
Minoritàries dins la minorització. La doble discriminació de les llengües no oficials. El cas aragonès
Resum
Les legislacions internacionals, estatals i autonòmiques estableixen la igualtat com un principi bàsic. Tanmateix, en matèria lingüística trobem disfuncions que discriminen els parlants de les llengües històricament parlades en un territori, però no declarades expressament oficials, davant dels qui parlen la llengua oficial de l’Estat o alguna llengua cooficial. Part de la doctrina i la pràctica institucional i administrativa han instaurat la creença en una jerarquització entre les llengües parlades a Espanya que s’aparta de l’esperit de la Constitució. Aquest article analitza aquesta situació, alhora que planteja l’existència d’un tertium genus o situació de quasioficialitat de les llengües pròpies no oficials. Després de l’estudi de la legislació, la jurisprudència i la praxis, s’arriba a la conclusió de l’existència d’una doble discriminació per als parlants de les llengües reconegudes oficialment però que no gaudeixen d’un estatus d’oficialitat.
Text complet:
Programa del MAGAZIN del dissabte 18 de desembre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Plats de Nadal del xef favarol de “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”, Rubén Martín.
11:55- 12:30.- Àgora: “Influència de la religió en la vida de l’Espanya actual” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.-. Tradicions maellanes dels Nadals, passats i presents. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Tradicions nonaspines dels Nadals, passats i presents. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- L’AMPA del col.legi de Favara, ja prepara les festes de Nadal. Neus Valls
13:25- 13:35.- (12:25 – 12:35 hora de Gran Bretaña).- Nadals a Anglaterra. Núria Villalba Bielsa
13:35- 13:45.-Nadals a Suïssa. Óscar Carceller Rams
13:45-13:55.- Els Nadals a Rumanía. Sorín Perjeru
13:55-14.- Felicitació de Nadal de la teva emisora, La Veu del Baix Matarranya, per a tots els escoltants.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, Mario Rius, José Manuel Pelegrin, Neus Valls, Núria Villalba, Óscar Carceller, Sorín Perjeru, Luis Carví, Marcos Calleja i Elías Satué.
Fa menys d’un any que “El campo es nuestro” es va estrenar a Aragón TV, i ha constituït tota una revolució en la manera de tractar el món del camp, amb gent jove i d’una manera atractiva, així com el seu horari d’emissió a això de les 15:10h de dilluns a divendres.
El programa és produït per la companyia Audiovisual Factoria (grup Henneo) que ja ens tenia acostumats a tractaments de diglòssia amb la llengua aragonesa i catalana, en programes com “Bien Dicho”, i que a més s’ha encarregat d’altres programes com “Dándolo todo por la Jota”.
Una de les qualitats que cal ressaltar dins d’aquest nou programa és la tradicional falta d’empatia del Grup Henneo i Factoria amb l’aragonès i el català a Aragó. En un programa on dos dels seus protagonistes ensenyen la seva tasca diària a dos pobles com Altorricón o Radiquero, que pertanyen als dominis lingüístics del català i aragonès respectivament. De fet, la protagonista d’Altorricón (Judit Ballarín) s’ha sentit alguna vegada parlant en català amb la seva mare, entremig de la tasca.
Expressions localistes com “fayonès”, per referir-se al lèxic català de Faió, o la nul·la ocupació del lèxic agrícola en aragonès, per als productes típics de la vall de l’Ebre que utilitza Javier Sopesens són la tònica d’aquest programa. Des de “Esfendemos as Luengas” considerem que s’hauria de tenir una especial “empatia” i tracte amb les llengües pròpies d’Aragó en aquest tipus de programes, en un dels sector on més es conserva la parla. Fa la impressió que s’han triat, i es fomenta, els/les agricultores que millor parlen castellà davant de la càmera.
La televisió, i en especial un canal públic autonòmic com ara AragónTV, hauria de servir per desestigmatitzar l’ús d’aquestes llengües i corregir la diglòssia històrica que les persegueix des de fa dècades.
Source: Presentaciò, a Fraga, del llibre Espejos rotos/ Espills trencats | Mas de Bringuè
El proper divendres, 17 de desembre de 2021, tindrà lloc a la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga, la presentació de la novel·la biogràfica Espejos Rotos, versió castellana de Espills Trencats, dins dels acte de presentació i lliurament dels premis del Concurs Literari i del Rally Fotogràfic del Descens Internacional del Cinca, que organitza la Comarca del Baix Cinca. També es presentará el llibre “La profecía del desierto, de Ana Ballabriga, natural de Candasnos, i David Zaplana.
Source: El grup “Coses del Poble” ret tribut a l’Hèctor Moret | Mas de Bringuè
La presentació del número 4 de la revista L’Angorfa per part de la seua entitat editora, el grup d’investigació mequinensà “Coses del poble” esdevingué, en la part final, en un senzill i emotiu homenatge de reconeixement al professor, poeta i investigador d’aquesta terra de llaüters i miners, Hèctor Moret i Coso.
L’acte va tindre lloc a sala Goya del cinema de Mequinensa el passat diumenge 11 de desembre. Obrí la sessió Lourdes Ibarz, qui donà compte de les activitats desenvolupades pel grup d’investigació “Coses del poble” al llarg de l’any, emmarcades en el projecte “Cultura al carrer”.
Quant a l’altre projecte important d’aquesta associació, l’edició del quart número de la revista anual L’Angorfa, Ibarz comentà que estava dedicat a l’alcaldessa de la localitat, Magda Gòdia, traspassada enguany, “la dona més destacada que ha tingut la història de Mequinensa, sempre compromesa amb la cultura del poble”.
Seguidament, l’ historiador de la localitat, Jacinto Bonales, que exercí de mantenidor de l’acte, va fer un repàs dels continguts de la revista, que com cada edició recorren els diferents àmbits de la cultura local: l’etnografia, com és el cas de l’article de l’hongaresa Kristina Nemes (“Les cases que es buiden”) ; la música, amb un article d’Andreu Coso, sobre la biografia dels músics mequinensans Santiago Oliver i Antonio Vallés; la natura, amb treballs de Juan Bernal i Alfons Maíllo; i un treball etnolingüístic envers el lèxic i les formes de vida del món de la navegació fluvial i la pesca tradicional a Mequinensa, a càrrec d’Hèctor Moret i Maite Moret.
No falten tampoc els habituals articles dedicats a la memòria de les coses passades, a l’art i a diferents esdeveniments històrics relacionats amb el poble i el seu entorn.
I quan (quasi) tothom donava per finalitzat l’acte, va arribar la sorpresa.
Lourdes Ibarz tornà a sortir a escena per a anunciar la celebració, allí mateix, d’un petit acte de reconeixement a l’Hèctor Moret “per l’enorme tasca d’investigació i difusió de la cultura i la llengua del poble i en general, de tot l’Aragó catalanòfon.”
A continuació van pujar a l’escenari diferents personalitats de la cultura catalana i franjatina i amics del poeta i investigador homenatjat, els quals llegiren cadascú un poema de l’autor, que assegut al seu seient del pati de butaques no donava crèdit al que estava veient.
Participaren en la lectura l’Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, els professors de la Universitat de Saragossa i membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt i Maite Moret; els professors i membres de l’IEBC Carme Messeguer i Hugo Sorolla; Merche Llop, d’ASCUMA i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i Miquel Viladegut, coautor amb l’Hèctor del web “Espai Jesús Moncada”.
En nom de tots els participants, Javier Giralt, director de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va dir unes paraules sobre l’Hèctor “un referent, no sol com a estudiós de la llengua i com a poeta, sinó com autor d’unes investigacions imprescindibles en el camp de la toponímia i la literatura popular de la Franja que han aportat unes bases que als que hem vingut darrere ens han permès continuar.”
Giralt remarcà que “l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua “ha de fer visible el treball de persones com Moret” i que aquesta entitat “no podrà fer res sense el suport de es associacions que han treballat pel català de la Franja en les darreres dècades”.
Aquesta segona part de l’acte va estar amenitzada per l’actuació dels joves violinistes Àlex Prats i Juan Zalba, que van donar relleu a un homenatge merescut amb peces clàssiques de Bella Bartók i altres autors de música contemporània.