Trobada Cultural d’ASCUMA a la Freixneda
La Trobada Cultural d’ASCUMA tindrà lloc enguany, el dissabte 6 d’agost a la Freixneda.
Veure Programa: diptic21trobada11web
ASCUMA » Blog Archive » Trobada Cultural d’ASCUMA a la Freixneda.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentEl MARM ha resuelto la evaluación de impacto ambiental (IA) del proyecto de abastecimiento de agua a los núcleos aragoneses de la cuenca del río Matarraña (Zaragoza y Teruel). La infraestructura supondrá la optimización del agua disponible regulada por la presa de Pena y reducirá los costes de operación y mantenimiento.
De acuerdo con el análisis y las consultas realizadas, el Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino (MARM) ha formulado la evaluación de impacto ambiental (IA) del proyecto “Construcción del abastecimiento de agua a los núcleos aragoneses de la cuenca del río Matarraña (Zaragoza y Teruel)”, concluyendo que siempre y cuando se cumplan con las condiciones fijadas en esta resolución quedará adecuadamente protegido el medio ambiente y los recursos naturales.
El promotor de la infraestructura es Aguas de la Cuenca del Ebro, S.A. (Acuaebro). El proyecto tiene por objeto la construcción de las infraestructuras necesarias para el abastecimiento de agua a diez núcleos urbanos de la cuenca del río Matarraña en las provincias de Teruel y Zaragoza, con agua procedente del embalse de Pena, situado sobre el río del mismo nombre, afluente en la cabecera del mencionado río Matarraña.
En la actualidad no existe ninguna infraestructura de transporte desde el embalse de Pena y las demandas de la cuenca se atienden por sueltas al río desde el embalse, captándose aguas abajo en las derivaciones de abastecimiento y riego existentes. Por ello, la disponibilidad del recurso es escasa o irregular.
La infraestructura proyectada supondrá la optimización del agua disponible regulada por la presa de Pena, evitando las sueltas de caudales superiores a las necesarias, y por otra parte, la reducción de los actuales costes de operación y mantenimiento que realiza individualmente cada ayuntamiento, al ofrecer una gestión conjunta de la red de abastecimiento y su ETAP en cabecera.
La resolución del MARM recoge la valoración del Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (Inaga), del Departamento de Medio Ambiente del Gobierno de Aragón, el cual indica que el proyecto no afecta de manera significativa a los objetivos de conservación del Lugar de Interés Comunitario (LIC) “Río Matarraña”, con las medidas preventivas y correctoras previstas en el documento ambiental del proyecto.
El emplazamiento de las infraestructuras proyectadas, temporales y permanentes, ha sido seleccionado de forma que se reduzca al mínimo la afección a áreas sensibles y de protección hidrológica, adoptando para el trazado de la red de abastecimiento, siempre que ha sido posible, caminos existentes.
En cuanto a la afección a la Red Natura 2000, sólo se producirán tres cruces con el río Matarraña en su tramo declarado como LIC, los cruces se han diseñado en periodo de estiaje, desviando el río hacia la zona en la que no se trabaja. De esta forma, el impacto de las obras sobre el ecosistema acuático y, en particular, sobre la ictiofauna, se verá reducida.
Para minimizar el efecto de las obras sobre los cauces y la fauna asociada, la resolución exige que se cumplan las pautas marcadas por el Inaga, que establece que todas las obras que afecten al cauce se realizarán en la época estival (a partir del 1 de junio), coincidiendo con el estiaje natural del río; y para evitar afecciones sobre la nidificación de especies que son objetivos de conservación de la Zona de Especial Protección de Aves. Además, en todo momento se respetará el caudal ecológico establecido por el organismo de cuenca para los cauces.
Asimismo la resolución establece que se realizará un estudio de pasos de avifauna, que conllevará la implantación de medidas anticolisión en los casos necesarios, y se aumentará la distancia de seguridad, evitando el uso de alargaderas.
El MARM resuelve favorablemente el EIA del proyecto de la cuenca del Matarraña.
Des de els començaments de l’Associació, la Trobada Cultural del Matarranya ha estat l’activitat més emblemàtica i significativa de convivència de tots els socis. Enguany la celebrarem a la Freixneda, el dissabte 6 d’agost, amb tot un seguit d’actes que teniu al programa adjunt.
Com a nou President em faria molta il·lusió comptar amb la teva presència. Veuràs al programa que celebrarem una taula rodona que encetarà una nova col·lecció de llibres sobre història de la nostra terra i de tot l’entorn històric geogràfic que la determina i configura. A més a més veuràs que comptem amb actes per a tot tipus de públic: exposicions, jocs tradicionals, recorregut poètic i com a cloenda l’actuació del Duo Recapte.
President de l’Associació Cultural del Matarranya
Calaceit, 8 de juliol de 2011
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
El balanç de les darreres eleccions és d’una derrota municipal molt important al PSOE, acompanyada d’una pujada del PP. El govern d’Aragó, com molts altres d’autonòmics, ha vist pujar el PP assolint les majories, com a les Balears o el País Valencià. A Aragó la conseqüència més immediata serà un govern del PP amb acords del PAR.
L’aprovació d’una Llei de llengües molt tímida, per part del PSOE i CHA, va ser diana d’una oposició reaccionària del PAR i PP. Durant les eleccions els dos partits conservadors han explicat per activa i per passiva que volen retornar a una política lingüística d’arraconament del català i l’aragonès. És ben segur que protagonitzaran accions, especialment mediàtiques, per transmetre al seu electorat el missatge que estan posant a ratlla els catalans. Els bens de la Franja, els acords hospitalaris entre les dues autonomies, les Olimpíades… Qualsevol excusa serà bona per reforçar la idea que a Espanya té un enemic intern i els aragonesos han de ser al front de la batalla. I un dels principals lesionats serem la terra de frontera.
No sabem si només deixaran aparcada la Llei de llengües, desplegaran polítiques mediàtiques de gran efecte, o finalment tombaran la Llei. No sabem si retornaran la situació a una situació de passivitat màxima davant el català, o prohibiran les classes de català a les escoles. En l’etapa que van governar PP i PAR les classes van continuar fent-se. Res hauria d’evitar que en esta ocasió tot es quede com està i puguem continuar treballant per mantindre la llengua.
El PSOE poc ha fet avançar el reconeixement del català, amb comptades tímides excepcions. Des dels anys 80, en què José Bada va incorporar les classes optatives de català, poc s’ha millorat en la pedra angular de la nostra societat: l’escola. No s’ha avançat en incorporar el català a les escoles. I mentre, la llengua s’ha anat quedant en un reducte minoritari a alguns patis del Baix Cinca, o de la Llitera, o…. De les nostres escoles han d’eixir tots els xiquets trilingües, capaços de desenvolupar el seu recorregut en la llengua del país (català), de l’Estat (castellà) i de la comunicació internacional (anglès). Han de ser capaços d’arribar a tot un món global mantenint les arrels.
Durant aquests anys de governs democràtics no hem demanat massa. No hem estat especialment conflictius. Però ni amb aquests demandes mínimes els governs autonòmics han estat capaços de complir. Des de l’activisme continuarem treballant amb les ferramentes a que estem acostumats: constància, constància i constància. Amb governs aliens o governs oposats. La nostra línia sempre ha estat la de treballar amb tot aquell que ens ha volgut escoltar.
Lo català a la Franja amb el nou govern del Partit Popular « Xarxes socials i llengües.
Les eleccions municipals (2011) han constatat que a la Franja el vot local continua sent majoritàriament socialista (41%), però seguit de molt prop pel PP (35,5%). El PAR (17,9%) actua d’articulació entre els dos grans partits estatals. Aquest vot municipal present la Franja és força diferent a la configuració que es troba a Aragó. El PSOE ha mantingut la majoria a la nostra terra, 10 punts per damunt de la mitjana aragonesa. Per contra, el PP té un vot molt similar al que va aconseguir a Aragó, només 1 punt per davall. El PAR té un poder molt major a aquestes comarques, 6,5 punts més. La resta de partits obtenen resultats menors en el còmput total: CHA 3,7%, Convergència Democràtica de la Franja 1,1%, IU 0,5% i Entesa per Calaceit 0,3%.
Però el vot no és homogeni al llarg de tot el territori. La major diferència es troba entre una Franja amb majories socialistes, que s’estén des de la Ribagorça (44%) fins el Baix Cinca (45,7%), amb especial concentració a La Llitera (50%). El Matarranya, però, s’hi diferencia amb un PSOE que no aconseguix majoria, amb només el 31,9% dels vots. Aquesta majoria és ostentada pel 41% de vot al PP, que a les tres comarques del nord no supera en cap cas el terç dels vots (32,8%). I també el vot al PAR marca una gran distància entre el Matarranya, amb el 21,5% del vot, i també al Baix Cinca (18,1%), però amb valors inferiors a la Llitera (12,8%) i la Ribagorça (14,2%). Amb tot, en totes les comarques el valor és superior a l’autonòmic.
A distància d’estos tres grans partits se mouen fins a quatre forces menors. Dos tenen carta de natura a la Franja, enllaçades en els dos grans partits catalanistes: Convergència Democràtica de la Franja arreplega 283 vots, la majoria d’ells a Fraga. Però ha estat a Pont de Montanyana a on ha estat la força més votada (41,2%). I l’Entesa per Calaceit (ERC) que ha aconseguit un 9,4% del vot i ha estat la clau per traure del poder el PSOE i donar l’alcaldia al PP. Chunta Aragonesista també ha tret resultats importants a Nonasp (34,2%), en un vell conegut de l’activisme al capdavant, i en resultats menors però superiors al 10% a la Torre del Comte, Valldellou, Montanui, Fraga, Queretes, Vall-de-roures o Bellmunt. Esquerra Unida només presentava candidatura a Fraga.
En un imaginari Parlament de la Franja (amb 67 representants), el PSOE tindria 28 escons, el PP 25, el PAR 12 i CHA 2, no arribant a consolidar representació ni CDF, ni IU ni EC. En un hipotètic govern, el PP no tindria la majoria i el PAR tindria la clau del govern, per triar entre el PP o el PSOE. CHA no podria fer valer els seus dos escons.
Fent una anàlisi que focalitzat en les poblacions, veiem tres models ben diferenciats:
En un primer grup s’aglutinen les poblacions amb majories socialistes. En ocasions una majoria clara superior al 70% (Bonansa, Viacamp i Lliterà, Sant Esteve, Areny de Noguera, Sopeira, La Sorollera), en altres una majoria compartida amb el PP (Vensilló, Beranui, Benavarri, El Torricó, Saidí, Favara, Arenys de Lledó, Lledó), en altres, amb un pes important també del PAR (Tolba, Torlarribera El Campell, Mequinensa, Mont-roig,) o de CHA (Valldellou, Montanui, Camporrells).
En un segon bloc trobem les poblacions amb majories del PP, clares, i a on a més no es presenta el PAR (Faió, Les Paüls, i també amb forta presència de CHA a Torre del Comte i Nonasp), en altres una majoria de vot que va sobretot al PP, però força repartida l’oposició entre PSOE i PAR (Queretes, Vall-de-roures, Bellmunt, La Freixneda, Estopanyà, Isàvena,) i en altres amb competició sobretot entre el PP i el PSOE (Beseit, Massalió, Calaceit, Torre de Vilella, Maella, Fraga, Tamarit, Albelda)
Finalment, en un tercer bloc, trobem les viles on hi ha una majoria molt clara de vot al PAR, per damunt del 60% (La Ginebrosa, La Canyada de Beric, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Peralta de la Sal), amb una majoria important del PAR, entre el 45 i el 60% (Aiguaviva, La Codonyera, Pena-roja, Valljunquera, Torrent de Cinca, Baells, Zanui) o un repartiment del vot entre una majoria de vot al PAR i una oposició en el PP (Fórnols, Fondespatla, Vall del Tormo, Vilella, Castellonroi, Lasquarri, Castigaleu, Monesma i Queixigar).
Resultats de les eleccions municipals 2011 a la Franja « Xarxes socials i llengües.
Con a minilei de luengas aprebada por as Cortes y desenvolicada tant amonico como si no en o zaguer anyo, as luengas d’Aragon que no son o castellan no son oficials. A suya no coficialidat leva a muitas mancas esencials, quasi tantas como que a lei s’ature, no se desenvolique u que no se creyen os organos pertinents ta igualar as luengas a la resta de luengas de l’espacio que compartimos.
No ye que una cosa curiosa, pero una muestra d’a falta d’oficialidat le veigo a ormino en un organismo semioficial que acolla a las comunidatz autonomas y departaments d’un costau y d’atro d’os Pirineus, a Comunidat de Triballo d’os Pirineus, con siede en Chaca.
Iste anyo 2011 parixe estar que ye l’anyo d’os Pirineus, y en a Comunidat de Triballo han creyato una web ta ixe feito. Como totz os documentos que fa ixe organismo a web ye en as luengas que s’emplegan en a sarra y tamien en castellan. ¿En totas? No, profés que no. Atamas de tener a siede en Chaca a unica luenga en que no amanixe garra testo ye l’aragones.
A rispuesta que pueden dar de l’organismo ye que l’aragones no ye luenga oficial en garra puesto, y ye verdat. Asinas que meten a web en castellan, catalan, vasco, occitan, frances y angles. Ye asinas como una d’as luengas d’emplego cutiano en os Pirineus no ye luenga d’emplego en un organismo que arrocla intreses culturals y economicos d’os Pirineus.
Sisquia que como a Orquestina d’o Fabirol actua ta ixa Anyada d’os Pirineus, a lo menos se pueda sentir l’aragones, una luenga que oficialment, no esiste pas, y cuya minilei de proteccion y emplego tien os diyas contaus con o nuevo gobierno aragones d’o PP.
er el Carlos Barrabes el dimecres, 29 / juny / 2011 a les 08:23
Este es el mayor honor de mi vida y os lo agradezco.
Mis hijos tienen 2 y 3 años y empiezan ya el colegio, me dicen que tienen que aprender Ingles y me parece bien.
Si lo hablan correctamente, junto con el español, les permitirá ser globales, me insisten en que hablen Chino y yo les digo que no, que antes haré lo posible para que hablen patues.
La razón es porque les hará diferenciales por dentro, no solo por fuera.
No existe un regalo mayor que hablar una lengua que representa a tu mundo, es un privilegio.
Hay que disfrutarla y conservarla, como si fuéramos los últimos mohicanos, como una misión vital.
A veces sueño en Patues y son mis mejores sueños.
Veo un mundo de montañas, lleno de bosques y ríos, con valles y praderas…. se sente baixa el bestia de la montaña, encomense el fret, cal abrigase y fe foc, y al foc se charre y se charre y se balle y se balle.
Je un foc mol gran, jei chen d´asi y d´alla pero cuan van al ball tots son de Benas, perque je un lluga que te repiega.
Sempre jei una puerta ubierta tal de fora, y sempre el de fora pora fese d´asi.
Veigo un lluga pieno de chen fort.
Mai les han achudao masa .Y ara ya se u saben fe els,
Veigo un lluga pieno de chen chove,
veigo un lluga al que baigues agon baiges, sempre tornaras.
El aigua del rio me fa ubri el guells y men acordó de la ulo dels llinsols que Mama penchabe al tendedo del rio.
A veces es difícil decir porque algo es especial, otras no, ese es el caso de Benasque.
Es especial porque es evidente que lo es y porque hay lugares que nos hacen sentir únicos, sitios donde la vida nace, donde la energía fluye, donde el ying no tiene yang.
Para algunos Benasque es donde empieza todo y también donde acaba, muchos somos salmónidos que nacemos en el Esera y solo cerramos nuestro circulo si volvemos a el, el valle tiene la fuerza de la madre tierra, y sus hijos no vagamos por el mundo, ¡¡¡ Vamos por el mundo¡¡¡ Porque nuestro Norte esta muy claro.
Ta la mainada Benas je una escuela, tot els maitinos se veden els abres, els muixons, el sol…
Asi se vede el mundo despujao, el mundo real y asto je un privilegio.
Jei un altro mundo, que no je el real, que quere amaga la pureza, pero a Benas no puede perque el mundo real así, se vede en coló.
Ser de Benasque es un orgullo, un lugar que ha sabido conservar su entorno, superar la crisis y mantener su espíritu esencial.
Le digo a mi padre que este tranquilo, que en un mundo en cambio permanente, Benasque siempre ha sido capaz de interpretar lo que ocurre.
Preguntadle sino a la gente mayor, y recordad cuando muchos se vieron obligados a emigrar, o cuando vinieron las centrales, o cuando llego el esquí, o cuando se fueron la vacas.
Recuerdo la escuela. Con mis amigos Gabi, Aurelio y 4 más llenábamos varios cursos.
No tengáis miedo.
Aquí somos hijos del cambio por eso ahora también sabremos adaptarnos y liderar el futuro, porque esta en nuestra manera de ser.
Cuan era chiquet me feve goi busca al muixon de la neu, moltes vegades pensó en el muixon de la neu, el busco y no el trobo.
Solo a Benas mos canten cuan neve.
Benas je un lluga de chen única a vegades pareixe Alaska, y altres pareixe Manhattan.
No podría elegir un solo momento en Benasque en el fondo porque se que los mejores están por venir y porque elegir un solo instante de Benasque es como comer un solo grano de arroz de una chireta, imposible.
Cuando paseo por Anciles me acuerdo de mi abuela Carmen y de totes les dones que han feto posible que hue estiguem asi.
Dones de la Ball de Benas, les dones mes grans que he coneixeu gracies per tot.
Molta chen no sabe perque se fan les festes de Benas cada an ta San Marcial.
Se fan perque cuan uno ha visto la primavera a Benas le apiene tanto que u a de celebra.
Chen de Benas, Viva Benas y viva San Marcial.
Columna «L’Esmolet», Temps de Franja núm. 108, juliol-agost 2011
No estic parafrasejant l’inefable Mourinho: aquesta pregunta és la que em faig per intentar trobar el motiu del meu sentiment cap a la llengua. Miro al meu voltant i, tret de la «secta» que ens n’ocupem, la gent no perd la son per aquest tema. M’agradaria pertànyer a l’arcàdia feliç dels qui no els amoïna el present (ni el futur) del nostre idioma. Tinc algun escrit impublicable on recrimino als déus no haver nascut en plena província de Segòvia o al bell mig de Lavapiés. M’atreviré a transcriure’n la primera frase: «Vull ser de dretes, del Real Madrid i parlar sols castellà!» Tot plegat per estalviar-me el disgust constant de pertànyer al club dels que només guanyen si fan un esforç titànic i la conjunció dels astres els és propícia: les esquerres es barallen entre elles, els seus votants no els en deixen passar ni una (no com al PP de València) i, quan arriben al poder, a voltes acaben cometent les errades dels impunes adversaris. Al Real Madrid no li cal jugar bé per a guanyar i, a més, té al darrera la majoria del poder mediàtic i econòmic d’Espanya (penseu que parlo des de la perspectiva de viure a Alcanyís). I als monolingües castellans no els cal témer, i ho saben, per la pervivència del seu idioma. I s’ha acabat l’espai per a seguir amb aquesta «palla mental», que és com, amb molt d’encert, defineix el nostre estimat director aquesta mena d’articles.
Fraga, Baix Cinca
Tertúlia sobre: 1705-1714: la Corona d’Aragó i els incompliments britànics.
a càrrec de J. Manel Oronich i Miravet, ex-Paer en Cap (alcalde) de Lleida i activista cultural
Presentació-moderació: Mari Zapater, editora de Fogaril i calaixera
Dia: Dissabte, 9 de juliol de 2011
Hora: 7 del capvespre.
Lloc: Hotel Casanova, saló social (primer pis)
Adreça: Av. de Madrid, 54, Fraga
Organitza: Grup Tertúlies
IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”.
Jornades a Erill la Vall el dissabte 2 de juliol (Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí) / “Turisme? Nació, Cultura i Societat a partir del món local“
-> A les 10h30, Intervencions d’Antoni Pol (arquitecte, SAC, Andorra), Marta Pallarès (geògrafa, gestió cultural, La Seu d’Urgell), Pep Espluga (sociòleg, UAB, El Campell), Oscar Jané (historiador, CERIb-Mirmanda)… Així com les intervencions de Carles Barrull sobre la qüestió de la planificació territorial i les autopistes elèctriques, i la presentació dels llibres de Mirmanda-Afers sobre “fronteres”… Tot aquest dissabte vinent al matí a la Vall de Boí.
En la Catalunya actual, el pes central de Barcelona com a capital ha oblidat la consistència territorial d’un espai que ha estat, i ha de ser, fonamental en la construcció de la seva identitat, en la vertebració de les idees, tenint en compte els petits detalls de la imaginació local, dels pobles, de la gent, de l’art que hi circula… El ‘Turisme’ és un punt essencial en la mirada ultralocal, un dels elements majors de la societat globalitzada… la Vall de Boí, lloc simbòlic d’aquest ultralocalisme com a mostra universal de l’art romànic i de la nació catalana a ulls del món, pretén tenir una funció de debat i respostes necessaris.
-> A les 13h, Presentació dels llibres “Observar les fronteres, veure el món” i “L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir-la” (Ed. Afers- Mirmanda, 2010), que van ser pensats en part a la Ribagorça durant els anys anteriors.
-> A les 13h45: Presentació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica “Montsó-Isona”
Us hi esperem!
+info: tel. 630.526.156 / 669.346.071
http://cerib.blogspot.com
http://mirmanda.blogspot.com
CERIb: IX Jornades del CERIb-Trobades del Grup Mirmanda “De l’Ultralocal”..
Inaugurem la rehabilitació del Castell de Benavarri !!!
Coincidint amb el dia de la comarca de la Ribagorça, 24 de juny, i que este any es celebra a Benavarri.
Els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2011 se celebrarà a Vinaròs (el Baix Maestrat) el III Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa, organitzat per la Universitat Jaume I i la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, mentre que el 26 de novembre es realitzarà a Jesús (el Baix Ebre) la Trobada d’Entitats Culturals de la Diòcesi de Tortosa.
Us recordem que les persones que estiguin interessades en participar en aquest congrés aportant-hi una comunicació poden enviar-ne un resum de 250 paraules a l’adreça electrònica congresdiocesi(arroba)gmail.com, indicant el nom del comunicant, la institució de procedència, si s’escau, l’adreça electrònica i el telèfon de contacte, abans del 27 de juny de 2011. La temàtica de les comunicacions s’hauran d’emmarcar geogràficament en l’àmbit de l’antiga diòcesi de Tortosa i seguir els següents àmbits temàtics: llengua, literatura, societat, antropologia, geografia, patrimoni natural, patrimoni cultural, economia i medi ambient.
Institut Ramon Muntaner
http://www.irmu.org
No creieu que l’Unió Europea no pot romandre mols més de temps, essent-hi únicament una unió monetària i no pas una unió fiscal i econòmica? Són compatibles amb aquests avanços els governs de dretes que dominen gairebé tots el països europeus? És pot progressar amb un egocentrisme de tant curta volada?
No penseu que a les manifestacions d’indignats, empipats o irats hi ha més persones d’esquerres o progressistes que de dretes tradicionals o sobrevingudes? Serà efectiu aquest gran moviment sense carregar-se d’ideologia i sense lideratges atractius i competents? I si fessin un pensament de com és pot conquerir el poder, encara que només fos com a exercici? Quan es diu que tots els polítics són iguals, es pensa que la classe política és el reflex de la societat i per tant que també tothom som iguals? I si les seues peticiones fossin menys òbvies, però més radicals. Si fossin realistes demanarien l’impossible, oi? No penseu que el temps de les rebaixes arribarà quan siguin al poder? Mentre tant per què no sumien que ja tenen el poder al seu abast? I si quan el tinguin se’ls ha esgotat el temps de somiar?
Si l’estat del benestar ens ha portat a l’augment progressiu de les despeses socials, per tant, a posar fora de capteniment el dèficit públic —com una insuportable massa d’“experts” s’encarrega d’anar repetint dia rere dia— com és que els països més desenvolupats d’Europa són capdavanters en serveis socials i benestar? I si els motius de la crisi fossin altres? Ens hem oblidat del bons escombraries, de l’especulació financera i immobiliària, de la llibertat infinita i gratuïta dels moviments de capitals, del creixement irracional…, i etcètera? I els africans què ens diuen de tot allò? Aquells que recomanen la venda dels béns públics per sortir-ne de la crisi, no recomanaran més tard o més aviat la venda o enclavatge de les persones?
Si el problema més gran que tenim és l’atur, perquè des de la gran majoria d’instàncies econòmiques, tècniques, polítiques i acadèmiques es recomana o s’exigeix només retallades de despeses, sous i plantilles que al capdavall només produiran més atur i despesa social? On s’amaguen les polítiques de progressivitat fiscal i les taxes ecològiques i d’estalvi energètic, les idees dels bons emprenedors i el pensament racional?
Com les causes “fonamentals” de la productivitat de les empreses són els baixos costs de la mà d’obra, algú es capaç d’explicar-nos per què les empreses instal·lades a Alemanya, França i altres països nòrdics són més productives que aquelles altres que hi són a països on els costs laborals per hora treballada són gairebé la meitat? Com es comptabilitzen els efectes de l’organització interna del treball i el volum d’inversions de racionalització?
Per què hem de suportar un euro tant sobrevalorat que impedeix les exportacions cap els EEUU i afavoreix, per contra, les importacions? No serà que a Alemanya i França ja els va bé perquè tenen Europa al seu abast?
Per què… i per què?
Teniu uns dies per pensar-ho i contestar-vos. Compte que a la terra li queden tant sols uns quants milions d’anys de vida:
primer escalfada,
després refredada
i amb dues glaciacions
pendents encara.
Feliç solstici d’estiu,
bones fogueres de Sant Joan
i bon mig cap d’any!