CARTELL_SUPO_SUPO dis-hi la teua
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Archive for febrer, 2014
Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)
Autors SIMONI, Encarnita; SIMONI, RenatoEditorial AC MatarranyaAny 2013Localització CalaceitISBN/ISSN 978-84-88477-63-7PreuEstat de publicació DisponibleCentre Associació Cultural del Matarranya ContacteSumari
La col·lecció L’Aladre. 7
Pròleg. El valor dels pioners. 9
Acrònims. 12
Introducció. 14
I.- LA REPÚBLICA (1931-1936). 21
1.- La situació econòmica i social a l’Espanya republicana. 22
2.- La CNT: un sindicat anarcosindicalista potent. 26
– La força. 26
– Les idees. 28
3.- Aragó als primers decennis del segle XX: cap a la polarització interna. 34
4.- Terol: una de les províncies més pobres de la Península. 36
– El relleu, el clima i l’estructura agrícola. 37
– La conjuntura. 39
– L’estructura de la propietat. 40
– La població. 42
– Les comunicacions. 46
– El moviment polític i social. 48
5.- Queretes, una vila immòbil? 62
– Una fortalesa en un paisatge de turons. 62
– Terra d’oliveres. 64
– Les estretes relacions amb la veïna Catalunya. 66
– Una mobilitat limitada. 68
– La llengua. 69
– L’estudi de la propietat. Problemes metodològics. 70
– Rics i pobres. 72
– L’evolució demogràfica. 79
– La vida política: cap a una dinàmica entre dreta i esquerra. 87
– Els poders públics. 99
– La família. 106
– La casa. 110
– L’alimentació. 112
– La roba. 114
– La feina: els cicles de la natura. 115
– La sociabilitat a la vida quotidiana. 119
– La cultura escrita. 120
– La instrucció pública. 124
– Superstició i medicina. 137
– La religiositat. 139
– Festes, tradicions i cerimònies. 142
– La situació política a la primavera de 1936.146
6.- Un primer balanç. 151
II.- LA GUERRA CIVIL I LA COL·LECTIVITZACIÓ (1936-1938). 153
1.- La derrota de la rebel·lió. 154
– El cop de mà de la dreta. 154
– La resposta de les milícies antifeixistes: la batalla de Calaceit. 156
– “Tabula rasa”: la lluita contra les persones i els símbols. 160
2.- L’autogestió de l’economia. 170
– La formació de la col·lectivitat. 170
– Una nova geografia d’Aragó. 174
– L’evolució de la producció agrícola. 176
– L’organització de treball: “de cadascú segons les seves capacitats”. 177
– La distribució dels béns: “a cadascú segons les seves necessitats”. 180
3.- Autogovern al poble i a la comarca. 183
4.- El poder a la regió aragonesa: representar el poble o el govern central? 192
– El Consell de Defensa d’Aragó (CdA). 192
– La Federació Regional de Col·lectivitats (FRC). 195
– El suport del Consell d’Aragó a les col·lectivitats. 198
– Les delicades relacions entre els òrgans de poder a la regió. 202
5.- La vida social a la col·lectivitat de Queretes. 205
– Col·lectivistes i individualistes. 205
– La relació amb el front. 211
– La difusió dels nous principis: les Joventuts Llibertàries i l’escola. 213
– L’estat de salut de la població. 224
6.- Guerra i revolució. 226
– El “Grup de Batiste”. 226
– L’atac polític a les col·lectivitats. 230
– La fi del Consell d’Aragó. 231
– El poder als republicans moderats. 234
7.- L’arribada dels franquistes. 239
– La batalla d’Aragó. 239
– El nou ordre al poble. 241
– Judicis sumaris, empresonaments i condemnes. 246
8.- Conclusió. 252
III.- ANNEXOS. 259
Al-Miknasiyya: L’Ajuntament medieval de Mequinensa.
L’Ajuntament medieval de Mequinensa
Per Jacinto Bonales
Després de la conquesta definitiva de Miknesa a mans dels cristians l’any 1149, es va plantejar la necessitat d’organitzar aquest nou territori per part dels senyors de la guerra. La vila, amb una població bàsicament formada per sarraïns, trigaria anys en poder atreure població cristiana donada la gran “competència” entre els nous territoris que, en pocs anys, van passar a dependre de l’òrbita dels comtats catalans i del regne d’Aragó: des de Lleida i Fraga fins a Tortosa.
La població de Mequinensa, tant la islàmica com la cristiana acabada d’arribar, durant dècades van dependre de les autoritats senyorials, els milites que tenien el castell com a centre de poder i residència. Mostra d’això és la “Partilla de términos” de Mequinensa amb Fraga –ja comentada en un altre article– signada l’any 1246, gairebé cent anys després de la conquesta, i on no participen les autoritats municipals de la nostra vila (a diferència de les de Fraga, que sí que ho fan com a probi homines). Efectivament, tot sembla indicar que el poder local, que emanava del senyoriu, encara estava en mans dels agents senyorials en aquest segle XIII. Així l’any 1246, essent la senyoria de Pere de Montcada i de la seva esposa Sibil·la, el poder local era exercit pels “homines suos”, els militars de la plaça: Llorenç de Terrassa, Joan Cubero, Cleón Despés militis, Fortún Garcés militis, Arnau de Mollet batlle, Berenguer del Castillo montarii i Ramon Cosí de Miquinencia, aquest darrer probablement veí del poble.
Però ja a la segona meitat del segle XIII i perfectament consolidat al segle XIV, el caràcter militar de la plaça no podria atura el moviment d’autonomia municipal –d’altra banda general-, documentant-se ja la primera i principal forma d’organització: el concilium o Consell General, assemblea oberta de tots els veïns de la vila, amb personalitat jurídica i pública reconeguda. I també els seus representants, els jurats. Com hem dit, a Mequinensa vivien cristians i sarraïns; junts però no barrejats. Aquests col·lectius formaven dos societats que convivien però amb règim jurídic, econòmic, polític i social diferenciats; i per tant, amb dos sistemes de representació totalment diferents i separats. Els cristians es reunien en consell general de la Universitat dels cristians, i comptaven amb dos jurats, els seus representants. Les assemblees veïnals es celebraven per sol·licitud dels jurats, per manament del batlle –del que ja en parlarem– i amb pregó del nunci, saig o corredor jurat de la vila, que comunicava la congregació del consell a veu i a toc de les campanes de l’església de Santa Maria. L’assemblea es reunia, normalment, dins la dita església de Mequinensa. Els sarraïns, però, es reunien en consell general de l’Aljama o moreria, i comptaven també amb dos jurats, els seus representants, així com un alamí (documentat entre 1388 i 1485) o un alfaquí (documentat entre 1486 i 1490). L’alamí, segons la historiadora Marta Monjo (1) era la personalitat principal de l’aljama, amb funcions similars a les que tenia el batlle cristià, mentre que l’afaquí era el que “regula la vida legal i vetlla perquè s’ajusti als preceptes islàmics”. Aviat, però sobresortirien d’entre els veïns els prohoms o probi homines, caps de casa o veïns, tant cristians com sarraïns, reconeguts com a principals veïns entre el conjunt de la població i que gaudirien d’un accés més freqüent als càrrecs municipals (2). Aquests veïns principals formaran el consell restringit de prohoms; una espècie de consell assessor dels jurats. Sabem de la seva existència per un pergamí de l’any 1363 que assenyala com a consellers cristians a Domènec Esteller, Guillem Gostanç, Bartomeu Ferrer, Guerau Alentorn, Domènec Pellicer, Domènec de Sentbetrià, Berenguer Gostanç, Ferrer Llop i Domènec Guifré (3).
 |
| Plaça porxada de Mequinensa, lloc de reunió de la Universitat i l’Aljama. |
A Mequinensa, doncs, hi havia dues comunitats, amb dues assemblees o consells, i quatre jurats, dos per comunitat. Val a dir que per a les qüestions transcendentals de la vila –com la sol·licitud de crèdits per al municipi– es reunien junts, els cristians i sarraïns, en el Consell general d’Universitat i Alhama, a toc de campana i pregó del nunci jurat, aplegant-se als soportals o porxos de la plaça Major, amb la presidència del batlle.
Dependents del senyor i, doncs, per sobre de les comunitats de Mequinensa, hi havia tres càrrecs al poble: el notari de la vila, el nunci o corredor (pregoner), i el batlle. Aquest darrer, el batlle, que a partir del segle XV és anomenat batlle y justícia, no era altre que el jutge en primera instància, designat pel senyor del terme (els Montcada) o pel seu procurador de la baronia, per tal d’exercir la justícia bàsica i el poder polític. Es tractava generalment d’un militi o cavaller, oficial del senyor, de plena confiança, encara que amb el temps passarà a ser un dels principals veïns cristians del poble. Ajudat per un assessor jurisdiccional, repartia justícia i s’encarregava de la policia i de la tributació senyorial, és a dir, de vigilar i cobrar els diferents impostos que els veïns havien de pagar als Montcada.
Deixem tot seguit una llista amb els càrrecs que hem pogut documentar als segles XIV i XV.
|
1331
|
Batlle
|
Joan de Cardona
|
|
Jurats cristians
|
Guillem Gostanç, Joan de Sent Bretrià
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Agnit[..]d Corbet, Abçaÿt Dabcaÿt
|
|
|
1340
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
? i Pere Soro
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Mahoma Daziz, Maffomado Atidatxo
|
|
|
1340 (1341?)
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
Guiyamó de Sentbetrià, Domingo Spres
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Ffemado de Maçot, Acmet Porello
|
|
|
1355
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Famado de Bassarrons, Azit fill de Braim Daziz
|
|
|
1362
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
Bernat de Manila, Jaume Cosit
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Famado de Barrassons, Azit de Braim Daziz
|
|
|
1363
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
Lorenç Steller, Vera Cavaller
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Jute Ferrabim, Famado Daltanoz
|
|
|
1370
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Mafoma de Aziz, Mafoma de Fogaça
|
|
|
1388
|
Batlle
|
Blascho de Mur
|
|
Jurats cristians
|
Bartholomeu de Biosca, Pedro de Soro
|
|
|
Alamí
|
Ferrigot de Bençala / Mofferig Avençala
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Culema de Caet de Aziz, Caet Aigadar / Homado de Bençala.
|
|
|
1393
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alamí
|
Fferrargum de Bençala
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Acmet de Fferrebim, Calema Daziç
|
|
|
1400
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alamí
|
Feraiz de Bençala
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Juci Ferrabin, Ffamado Dalsuent
|
|
|
1401
|
Batlle
|
Joan de Campos
|
|
Jurats cristians
|
Dominico Soro, Bernat Cerdà
|
|
|
Alamí
|
Farranot de Bençala
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Nice de Ferrabim, Famadono del Font
|
|
|
1404
|
Batlle
|
Joan de Brota
|
|
Jurats cristians
|
Joan Soro, Ferrer de Blivar
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Ffamado de Fogaça, Juci Ferrabin
|
|
|
1406
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alamí
|
Ali Dazys
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Juri de Ffarrabin, Ffaraig Algiram
|
|
|
1430
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alamí
|
Fferiget de Bençala
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Aduraçme de Fogaça, Phumado (…)
|
|
|
1443
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alamí
|
?
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Mafoma Daziz de Daziz, Brafim Feduam
|
|
|
1453
|
Batlle
|
Joan de Broca
|
|
Jurats cristians
|
Guillem Nadal, Joan Lop
|
|
|
Alamí
|
Famado de Fogaça
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Mahoma Alfaqui, Brahim Algaravi, Fomoduc de Focet
|
|
|
1485
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alamí
|
Juci Mossegui
|
|
|
Jurats sarraïns
|
?
|
|
|
1486
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alfaquí
|
Maffoma Levi
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Maffoma Absayt, Maffoma Fogassa
|
|
|
1488
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alfaquí
|
Mahoma Levi
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Mahoma Daziz, Mahoma Fogaça. Lloctinent: Gali Fogaça
|
|
|
1490
|
Batlle
|
?
|
|
Jurats cristians
|
?
|
|
|
Alfaquí
|
?
|
|
|
Jurats sarraïns
|
Mohama Absidacho, Daziz bin Cayt (a) Lo Moro.
|
|
|
1493
|
Batlle
|
Joan Lop
|
|
Jurats cristians
|
Bertholomeu de Sant Bitran, Joan Serrano
|
|
|
Jurats sarraïns
|
?
|
(1) Marta Monjo: Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.
(2) És el que es desprèn de l’acte de divisió de termes entre Mequinensa i Favara de l’any 1331, quan són presents –a més dels jurats– dotze cristians i tres sarraïns.
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí 15. Agraïm a l’Ajuntament de Mequinensa les facilitats per accedir als pergamins que custòdia.
Al-Miknasiyya: Els veïns de Mequinensa al segle XIV.
Els veïns de Mequinensa al segle XIV
Per Jacinto Bonales
Mitjançant diferents documents del segle XIV relatius a Mequinensa hem redactat una llista dels veïns o caps de casa (o de família) que van viure en diferents moments d’aquell segle. Com podeu veure no es tracta de cap estudi sinó tan sols la transcripció dels noms. Donem aquí una eina per als interessats en l’onomàstica i en els orígens geogràfics dels primers habitants de la nostra vila, ja que una relació d’aquest tipus permet, d’una banda, la comparació dels noms locals amb els cartularis i diplomataris de diferents àrees de Catalunya i d’Aragó, i d’altra banda, mitjançant alguns cognoms podem apropar-nos a l’àrea d’origen d’aquestes famílies. Gràcies als pergamins conservats a l’Ajuntament de Mequinensa (números 5 de 1331; 26 de 1340; 15 i 16 de 1363; 2 i 9 de 1388) i dels aportats per la historiadora Marta Monjo (1), hem pogut elaborar aquesta relació dels caps de casa, és a dir, no de tots els habitants, sinó dels representants legals, l’autoritat de cada llar. Destaquen emperò els dos pergamins de 1388 (en realitat, un original i una còpia) relatius al judici dut a terme a Tortosa contra la Universitat i l’Aljama de Mequinensa per manca de pagament d’uns crèdits. En dits documents es relacionen –creiem– gairebé totes les famílies de la nostra vila, incloent-hi les vídues, cosa infreqüent en les assemblees de Consell General on les dones restaven al marge. Passem tot seguit a detallar la relació que està formada pel cognom seguit del nom, religió, any documentat i càrrec conegut.
Abcaer, Ebrahem d’ (sarraí, 1388)
Abcaer, Muça d’ (sarraí, 1388)
Abçayt, Abçayt d’ (sarraí, 1331, jurat)
Abçayt, Iuzy (sarraí, 1370)
Abinydaf, Abdallam (sarraí, 1331)
Abtidatxo (a) de Famico, Macot (sarraí, 1388)
Abtidatxo (a) de Famico, Juce (sarraí, 1388)
Abtidatxo (a) de Famico, Açmet (sarraí, 1388)
Abtidatxo, Caer (sarraí, 1388)
Abtidatxo, Cayt (sarraí, 1370)
Abtidatxo, Macot (sarraí, 1388)
Abtidatxo, Maffomado (sarraí, 1340, jurat)
Abtidatxo, Mafoma (sarraí, 1370)
Abtidatxo, Mahoma (sarraí, 1388)
Abtidatxo, Mofferig (sarraí, 1370, 1388)
Abundalem (a) Traum, Muça (sarraí, 1388)
Açadam (a) Cordo, Mahoma (sarraí, 1388)
Adurahem, Adurahem fill de Faraig (sarraí, 1388)
Adurahem, Fferrigot (sarraí, 1388)
Afamiquo, Maçot (sarraí, 1370)
Albayer, Adulernis (sarraí, 1388)
Alcayt, Caet (sarraí, 1388)
Alentorn, Guerau (cristià, 1363, conseller)
Alentorn, Maria vídua de Bernat (cristiana, 1388)
Alentorn, Miquel (cristià, 1362)
Algadar, Alí (sarraí, 1363)
Algadar, Caet (sarraí, 1388, jurat)
Algadar, Muça (sarraí, 1363)
Algadar, Muça (sarraí, 1388)
Algadar, Nuza (sarraí, 1370)
Algezar, Braym (sarraí, 1370)
Algordell, Abdelá (sarraí, 1388)
Alitzar, Ibraffim (sarraí, 1388)
Almenar, Antonio d’ (cristià, 1388)
Almenar, Arnau d’ (cristià, 1388)
Almenar, Bartolomeva vídua de Pere d’ (cristià, 1388)
Almenar, Domènec d'(cristià, 1388)
Aloll (a) Ferrantes, Alhate (sarraí, 1388)
Alpinell, Mahoma (sarraí, 1388)
Arnau, Pere (cristià, 1331)
Aziz, Abdella d’ (sarraí, 1362)
Aziz, Alí de Fomado d’ (sarraí, 1388)
Aziz, Aziz de Fomado de (sarraí, 1388)
Aziz, Çait d’ (sarraí, 1331)
Aziz, Culema d’ (sarraí, 1399, jurat)
Aziz, Culema de (sarraí, 1370)
Aziz, Culema de Caet d’ (sarraí, 1388, jurat)
Aziz, de Braim Daziz(sarraí, 1362, jurat)
Aziz, fill de Braim Daziz (sarraí, 1355, jurat)
Aziz, Fomado d’ (sarraí, 1388)
Aziz, Fomado d’ (sarraí, 1362)
Aziz, Fomado d’ (sarraí, 1363)
Aziz, Fomado de Culema d’ (sarraí, 1370)
Aziz, Maffoma de Cayt d’ (sarraí, 1363)
Aziz, Mafoma d’ (sarraí, 1370, jurat)
Aziz, Mahoma d’ (sarraí, 1388)
Aziz, Mahoma d’ (sarraí, 1340, jurat)
Baberon (a) Soroller, Adinetris (sarraí, 1388)
Bacha, Mahoma de (sarraí, 1388)
Baleff, Juce (sarraí, 1363)
Ballestar, Guillem (cristià, 1388)
Ballester, Bernat (cristià, 1363)
Ballester, Bernat (cristià, 1388)
Ballester, Domènec (cristià, 1388)
Ballester, Pascasio (cristià, 1388)
Ballester, Pere (cristià, 1363)
Barbastre, Alfons de (cristià, 1362, 1363, saig)
Barrassons, Famado de (sarraí, 1355, jurat)
Bassarrons, Fomado de (sarraí, 1362, jurat)
Belforat, Joan de (cristià, 1388)
Bellestar, Berenguer (cristià, 1362)
Belver, Ferrer de (cristià, 1388)
Belvís, Bartomeu de (cristià, 1388)
Benasch, Barcelona vídua de Domènec de (cristià, 1388)
Bençala, Aziz Fomado de (sarraí, 1370)
Bençala, Azmet de (sarraí, 1388)
Bençala, Farragot de (sarraí, 1370)
Bençala, Fferrargum (sarraí, 1393, alamí)
Bençala, Fomado de (sarraí, 1388)
Bençala, Mofferigot de (sarraí, 1388, alamí)
Bençalla, Azmet (sarraí, 1370)
Bertran, Domènec (cristià, 1363)
Betrians, Domènec (cristià, 1363)
Betriano, Pere (cristià, 1388)
Biora, Bartomeu de (cristià, 1388, jurat)
Busón, Joan (cristià, 1362)
Cabiroig, Mahoma de (sarraí, 1388)
Calbo (a) Gilet, Ebrahem del (sarraí, 1388)
Caliz, Ramon (cristià, 1363)
Cardona, Joan de (cristià, 1331, batlle)
Carnicer, Guillem (cristià, 1388)
Carnicer, Guillem [un altre] (cristià, 1388)
Casal, Pericot (cristià, 1362)
Caserres, Domènec (cristià, 1388)
Casp, Alí (sarraí, 1388)
Cavaller, Maria vídua d’en Vela (cristiana, 1388)
Cavaller, Pere (cristià, 1331)
Cavaller, Vera (cristià, 1363, jurat)
Çaydell, Alí de (sarraí, 1388)
Çaydell, Culema de (sarraí, 1388)
Cerdà, Bernat (cristià, 1362)
Cerdà, Bernat (cristià, 1388)
Cerdà, Joan (cristià, 1363)
Ciquo, Joan (cristià, 1331)
Cisteller (a) de Girona, Llorenç (cristià, 1388)
Claver, Bernat (cristià, 1388)
Clavon, Bernat (cristià, 1362)
Clavon, Domènec (cristià, 1362)
Clavon, Francisca vídua de Domènec (cristiana, 1388)
Conxell, Domènec (cristià, 1388)
Corbet, Agnit[..]d (sarraí, 1331, jurat)
Corbet, Alí (sarraí, 1370)
Corbet, Alí de (sarraí, 1363)
Corbet, Alí de (sarraí, 1388)
Corbet, Ferratgot de (sarraí, 1362)
Corbet, Fomado (sarraí, 1370)
Corbet, Fomado de (sarraí, 1388)
Corella, Caer (sarraí, 1388)
Corella, Çayt de (sarraí, 1363)
Corella, Mahomar de (sarraí, 1388)
Cosit fill de Berenguer, Salvador (cristià, 1388)
Cosit, Amada vídua de Jaume (cristià, 1388)
Cosit, Andreas (cristià, 1388)
Cosit, Guillem (cristià, 1388)
Cosit, Jaume (cristià, 1362, 1363, jurat)
Cosit, Jaume (cristià, 1388)
Cosit, Pere (cristià, 1362)
Cosit, Salvador (cristià, 1388)
Cossí, Joan (cristià, 1331)
Cossit, Domènec (cristià, 1362)
Costollano, Ramon (cristià, 1388)
Coves, Jaume de (cristià, 1331)
Culeima, Aziz de (sarraí, 1370)
Cusit, Jaume (cristià, 1362)
Cuta, Abdella de (sarraí, 1388)
Dabçayt, Braym (sarraí, 1363)
Dabeayt, Zuleima (sarraí, 1362)
Daberait, Brafim (sarraí, 1362)
Daberait, Juce (sarraí, 1362)
Dabraet, Mahoma (sarraí, 1388)
Dabutafim, Suleima (sarraí, 1362)
Dalfont, Fomado (sarraí, 1388)
Daltanoz, Famado (sarraí, 1362, 1363)
Deray, Zuleima (sarraí, 1362)
Dolvit, Ponç (cristià, 1388)
Estamarit, Ramon (cristià, 1362, 1363)
Famadiel fill de Matxar (sarraí, 1362)
Felip, Jaume (cristià, 1388)
Ferrabim, Alí de (sarraí, 1362)
Ferrabim, Aziz de (sarraí, 1363)
Ferrabim, Azmet de (sarraí, 1363)
Ferrabim, Açmet de (sarraí, 1393, jurat)
Ferrabim, Azmet de (sarraí, 1370)
Ferrabim, Azmet de (sarraí, 1388)
Ferrabim, Caït de (sarraí, 1362)
Ferrabim, Ibrahim de (sarraí, 1331)
Ferrabim, Iuziz de (sarraí, 1370)
Ferrabim, Juce de (sarraí, 1388, síndic)
Ferrer, Bartomeu (cristià, 1362, 1363, conseller)
Ferrer, Jaume (cristià, 1362)
Ferrer, Miquel (cristià, 1362)
Ferrer, Nadal (cristià, 1331)
Fet, Bernat de (cristià, 1362)
Filla, Ramon (cristià, 1362)
Fogaça, Adurem de (sarraí, 1388)
Fogaça, Durazum de (sarraí, 1363)
Fogaça, Fomado de (sarraí, 1362)
Fogaça, Mafoma de (sarraí, 1370, jurat)
Fogaça, Muça de (sarraí, 1388)
Fons, Bernat de (cristià, 1331)
Fonts, Berenguer de (cristià, 1388)
Fonz (a) Caspi, Abdella de (sarraí, 1388)
Franch, Joan (cristià, 1388)
Gateli, Mahoma fill de Faraig (sarraí, 1388)
Gilabert, Guillem (cristià, 1388)
Gilabert, Miquel (cristià, 1388)
Girona, Domènec de (cristià, 1362)
Gonstanç, Guillem (cristià, 1388)
Gostanç, Bartomeu (cristià, 1388)
Gostanç, Berenguer (cristià, 1363, conseller)
Gostanç, Guillem (cristià, 1331, jurat)
Gostanç, Guillem (cristià, 1363, conseller)
Guifré, Domènec (cristià, 1362, 1363, conseller)
Jaén, Ferragot de (sarraí, 1362)
Jahy, Caït de (sarraí, 1362)
Julià, Bernat (cristià, 1331)
Junaner, Azmet de (sarraí, 1388)
Lazarath, Alí de (sarraí, 1370)
Lazarath, Alí de (sarraí, 1388)
Lazarath, Mahomar de (sarraí, 1388)
Llop, Esteve (cristià, 1362)
Lombart, Antoni (cristià, 1388)
Lombart, Bernat (cristià, 1388)
Lop, Andrea (home, cristià, 1388)
Lop, Esteve (cristià, 1388)
Lop, Ferrer (cristià, 1363, conseller)
Lop, Ferrigot de (sarraí, 1388)
Lop, Mateu (cristià, 1362)
Lop, Mateu (cristià, 1388)
Maçot, Fomado de (sarraí, 1340, jurat)
Malarit, Bartomeu (cristià, 1363)
Manila, Bernat de (cristià, 1362, jurat)
Marí, Bernat (cristià, 1331)
Marmó, Jaumé (cristià, 1388)
Martinir, Ferran (cristià, 1388)
Mas, Jaume del (cristià, 1388)
Mathmar, Mafoma (sarraí, 1363)
Maxarrer, Mahoma de (sarraí, 1388)
Morella, Ramon de (cristià, 1388)
Mur, Blasco de (cristià, 1370 notari, 1388 batlle)
Mur, Guillem de (cristià, 1388)
Nebot, Antoni (cristià, 1388)
Nou, Bernat de (cristià, 1362)
Oliver, Berenguer (cristià, 1388)
Oliver, Pere (cristià, 1388)
Pagès fill de Pere, Guillem (cristià, 1388)
Pagès, Guillem (cristià, 1388)
Pagès, Ramon (cristià, 1362)
Pagès, Ramon (cristià, 1388)
Pallars (a) Teresano, Bonanat de (cristià, 1388)
Pallars, Bonat de (cristià, 1362)
Pellicer, Domènec (cristià, 1363, conseller)
Pellicer, Domènec (cristià, 1388)
Penent, Esteve (cristià, 1362)
Perello, Acmet (sarraí, 1340, jurat)
Pesquero (a) Rojet, Juçeff (sarraí, 1388)
Pesquero, Iuzy (sarraí, 1370)
Pesquero, Juce (sarraí, 1362)
Phelip, Jaume (cristià, 1363)
Plaça, Bartomeu de la (cristià, 1362)
Plaça, Domènec de la (cristià, 1331)
Plaça, Maria vídua de Bartomeu de (cristiana, 1388)
Porta, Guillem (cristià, 1388)
Porxo (a) Xoler, Mofferig de lo (sarraí, 1388)
Remolins, Ferran de (cristià, 1363)
Remolins, Francisco de (cristià, 1388)
Remolins, Jaume de (cristià, 1362)
Roselló, Arnau de (cristià, 1388)
Rosselló, Domènec (cristià, 1388)
Sanahuja, Domènec (cristià, 1388)
Sanahuja, Pere de (cristià, 1388)
Santmiquel, Domènec (cristià, 1362)
Santmiquel, Domènec de (cristià, 1363, conseller)
Sentbetrià fill de Domènec, Bartomeu de (cristià, 1362)
Sentbetrià fill de Joan, Bartomeu de (cristià, 1363)
Sentbetrià, Arnau de (cristià, 1388, síndic)
Sentbetrià, Domènec de (cristià, 1363, conseller)
Sentbetrià, Guillemó (cristià, 1340, jurat)
Sentbetrià, Joan (cristià, 1331, jurat)
Sentbetrià, Joan (cristià, 1362)
Serabiu, Juce (sarraí, 1363)
Seró, Bernat (cristià, 1363)
Soes, Guillemona vídua de Pere de (cristiana, 1388)
Sograna, Guillem (cristià, 1388)
Sorela, Sayt (sarraí, 1370)
Soro, Domènec (cristià, 1388)
Soro, Joan (cristià, 1388)
Soro, Pere (cristià, 1340, jurat)
Soro, Pere de (cristià, 1388, jurat)
Sota, Ferraget del (sarraí, 1362)
Spres, Domènec (cristià, 1340, jurat)
Steller, Domènec (cristià, 1363, conseller)
Steller, Llorenç (cristià, 1363, jurat)
Talart, Jaume (cristià, 1362)
Tallada, Bartomeu (cristià, 1388)
Talpitho, Juce (sarraí, 1388)
Tamen (a) Calderot, Mahoma (sarraí, 1388)
Tixoneda, Nicolasa vídua de Pericot (cristiana, 1388)
Tixoneda, Pericot (cristià, 1362)
Tixoneda, Ponç (cristià, 1363)
Torres, Bartomeu de (cristià, 1388)
Torres, Berenguer de (cristià, 1362)
Torres, Jaume (cristià, 1362)
Torres, Jaume de (cristià, 1388)
Torres, Lluís de (cristià, 1388)
Tous, Maria vídua d’Esteve de (cristiana, 1388)
Tremps, Nicolau de (cristià, 1388)
Urgellés, Appicio (cristià, 1388)
Vager, Bernat (cristià, 1388)
Valls, Berenguer (cristià, 1388)
Vilanova major, Domènec de (cristià, 1388)
Vilanova menor, Domènec de (cristià, 1388)
Vinaixa, Domènec (cristià, 1388)
Viota, Bartomeu (cristià, 1362)
Vippal (?), Bernat de (cristià, 1331)
Vitrimus, Arnau (cristià, 1388, síndic)
Voyra, Domènec (cristià, 1362)
Xancadies (a) Barriga, Ebraffim (sarraí, 1388)
Yvars, Bernat (cristià, 1388)
Yvars, Domènec (cristià, 1388)
Yvars, Guillem (cristià, 1388)
[?] Ramon de (cristià, 1331)
77 anys del naixement de Desideri Lombarte, i comença l’Any Desideri | Xarxes socials i llengües
febr. 777 anys del naixement de Desideri Lombarte, i comença l’Any Desideri | Xarxes socials i llengües.
Avui, 7 de febrer, faria 77 anys Desideri Lombarte. I comença l’Any Desideri Lombarte (2014), que commemora els 25 anys de la seua mort, l’any 1989. L’any està ple d’actes, i els que es gestaran. Fa goig veure tot un poble, i tota una comarca, treballant per commemorar una persona que va dedicar els seus últims anys de vida a recuperar la memòria del nostre poble, i sobretot, a dignificar-la. En motiu de l’Any Desideri Lombarte s’han obert 3 canals d’informació: un bloc, que s’inaugura també avui, un Facebook, i un Twitter. Al bloc ja hi podeu llegir la biografia, l’explicació de l’‘Any Desideri Lombarte’ i un post sobre el seu naixement als Molinars. I lafranja.net ha obert la categoria Desideri Lombarte des de la que pots recuperar tot el referent a Desideri.
I per a celebrar el dia, el Lluny de tu de Desideri, tocat a Japó pels Mallacan!
El TSJA declara ilegal el proyecto por haber omitido la evaluación ambiental estratégica de la Unión Europea. El fallo tiene en cuenta la riqueza ecológica del entorno y determina que podía generar graves afecciones
F. VALERO / A. IBÁÑEZ 07/02/2014
El plan urbanístico de Castanesa, ligado a la ampliación de las pistas de esquí de Cerler y a un macroproyecto residencial en el municipio pirenaico de Montanuy, es “nulo de pleno derecho” y no verá la luz, al menos de momento. Así lo ha decidido el Tribunal Superior de Justicia de Aragón (TSJA), cuya Sala de lo Contencioso Administrativo ha dado carpetazo a un propuesta nacida en plena burbuja inmobiliaria y que afectaba a 17 pequeños núcleos de la Ribagorza.
La resolución de la Justicia aragonesa supone un revés tanto al Gobierno de Aragón, como a Aramón y al Ayuntamiento de Montanuy, cabecera del municipio, a quienes había demandado la asociación ecologista Naturaleza Rural. A pesar de que desde el primer momento el proyecto nació con polémica y mucha controversia, fue una de las grandes apuestas estratégicas del anterior Ejecutivo PSOE-PAR, y en especial del equipo de Marcelino Iglesias, que se volcó en este plan con la intención de dinamizar la economía de la zona y convertir uno de los valles de más riqueza ecológica del Pirineo en el mayor dominio esquiable de Europa.
IRREGULARIDADES El tribunal juzgador considera que el proyecto presenta “irregularidades procedimentales”, en concreto la omisión de la evaluación ambiental estratégica (EAE), que emana de una directiva del Parlamento y del Consejo Europeo y prevalece sobre la ley aragonesa. En opinión de la sala, la ausencia de este “trámite de carácter esencial determina la nulidad de pleno derecho del PGOU”. En este sentido, la sentencia se refiere a jurisprudencia del Supremo según la cual “la evaluación ambiental de los planes ya era exigible” a partir del 21 de julio del 2004.
En el caso de Castanesa, el Ayuntamiento de Montanuy había encargado los trabajos de redacción del plan general en una sesión celebrada el 17 de mayo de ese año, pero su aprobación definitiva no se produjo hasta después del 21 de julio del 2006. Por este motivo, el Inaga consideró que era inviable someter este planeamiento al procedimiento de evaluación ambiental, “dado el avanzado estado de tramitación del mismo”.
Sin embargo, el TSJA sostiene que tal decisión “no puede considerarse motivada”, dado que “no se alcanza a comprender qué inviabilidad puede resultar en el caso concreto por el estado de la tramitación, cuanto ni tan siquiera se había procedido a la aprobación provisional del mismo”.
Además, la sala hace suyo el argumento de la parte recurrente al valorar “la alta calidad ambiental del municipio en cuestión, dada la gran cantidad de superficie incluida como espacio protegido o dentro de la Red Natura 2000 y el gran impacto sobre el territorio en atención a las actuaciones proyectadas”. De hecho, basándose en el informe de un biólogo, no duda en calificar de “ciertamente significativas” las afecciones al medio ambiente del plan impugnado y la ausencia de criterios ambientales y paisajísticos, máxime en una zona próxima al parque natural Posets-Maladeta.
INFORMACIÓN PÚBLICA Por otro lado, el tribunal desestima la solicitud de la parte demandante en cuanto a la necesidad de un nuevo trámite de información pública, argumentando que las modificaciones introducidas durante la tramitación del plan no tenían “carácter sustancial”.
Esta sentencia es recurrible ante el Tribunal Supremo en casación, dentro del ámbito contencioso administrativo. No sucede así, en cambio, en la vía penal, ya que la Justicia falló en su día que no existían responsabilidades en este terreno.
El plan urbanístico recalificaba más de 50 hectáreas de alto valor ecológico para hacer el mayor dominio esquiable de Europa y construir más de 3.500 viviendas de segunda residencia y una amplia zona de servicios que preveía incluso un helipuerto.
El Supremo avala la catalogación aragonesa de los bienes de las parroquias.
El auto legitima la vía abierta para instar la devolución de las piezas, depositadas en el Museo Provincial de Lleida
Cultura | 04/02/2014 – 16:10h | Última actualización: 04/02/2014 – 16:19h
Huesca (EFE).- El Tribunal Supremo ha avalado la catalogación de los bienes histórico-artísticos de las parroquias de la Franja hecha por el Gobierno aragonés, en un auto que legitima la vía abierta desde Aragón para instar la devolución de las piezas, depositadas en el Museo Provincial de Lleida.
En su auto, el Supremo rechaza admitir a trámite el recurso interpuesto por el Consorcio de Amigos del Museo de Lleida y valida la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Aragón (TSJA) de mayo de 2013 que avaló la decisión de incorporar 86 de las 113 piezas reclamadas en el inventario aragonés.
La demanda fue interpuesta inicialmente por el Gobierno catalán, que inventarió a su vez las piezas reclamadas durante el contencioso mantenido entre los obispados de Barbastro (Huesca) y de Lleida por la propiedad de los bienes, aunque fue el Consorcio de Amigos del Museo leridano el que decidió recurrir la sentencia del TSJA.
En su resolución, el TSJA desestimó el recurso interpuesto por el Ejecutivo catalán contra la orden de Departamento de Cultura del Ejecutivo aragonés de enero de 2011 por la que se acordó declarar bienes inventariados 86 de las 113 piezas reclamadas a Lleida, y advirtió que la propiedad de las mismas correspondía a Aragón.
Los magistrados del tribunal aragonés argumentaron que la permanencia de los bienes en Cataluña había de entenderse “con carácter meramente temporal”, y señalaban que su estancia en el museo leridano debía ser vista a título de depósito y “a expensas de la decisión de sus legítimos propietarios de recuperarlos y retornarlos a su lugar de origen”.
En su auto de desestimación del recurso del Consorcio, al que condenan al pago de las costas judiciales generadas, el Supremo critica la falta de congruencia de los recurrentes al denunciar por una parte que el TSJA no valoró la prueba aportada por los demandantes, y decir por otra que infringió preceptos legales al valorarla.
Rechaza, asimismo, la pretensión de los recurrentes de ampararse en jurisprudencia del Tribunal Constitucional en defensa de sus intereses y advierte que la que debía de esgrimirse en el procedimiento tendría que corresponder a la del Tribunal Supremo.
Argumenta el auto, además, que el recurso presentado no hace una “crítica razonada” de los argumentos utilizados por el TSJA para validar la catalogación aragonesa de las piezas y que se limita a ser una transcripción “casi literal” del escrito de demanda original.
El tribunal aragonés cuestionó en su sentencia la validez de la orden dictada en mayo de 1999 por la Generalitat de Cataluña, cuatro años después del proceso de integración de las parroquias en la iglesia aragonesa, de inclusión de las piezas de la colección del Museo Diocesano de Lleida en el patrimonio cultural catalán.
El litigio de los bienes religiosos se remonta a 1995, cuando el Vaticano decidió que más de un centenar de parroquias de la provincia de Huesca que estaban bajo la administración del Obispado de Lleida pasaran a estar adscritas a la Diócesis de Barbastro-Monzón.
Los bienes son 110 piezas históricas, algunas de gran valor artístico, cuyo origen se remonta a los siglos XII y XIII y pertenecientes a un centenar de parroquias de la Franja aragonesa, de donde salieron a finales del siglo XIX y principios del XX.
Al-Miknasiyya: Cartografia històrica de Mequinensa. Primera part: segles XIV-XVII.
Per Jacinto Bonales
Mequinensa surt als mapes? Evidentment, avui en dia quan tot el globus terraqui està cartografiat sí, però al llarg de la història la “presència” de Mequinensa a la cartografia ha estat molt fluctuant com a resultat de l’evolució econòmica, social i política del nostre poble, de la regió on s’ubica i del conjunt de la Península Ibérica. Quan va aparèixer per primera volta en un mapa? Per què va aparèixer i desaparèixer als mapes posteriors? A aquestes preguntes volem donar resposta, ja que aquesta ens ajuda a comprendre les transformacions que ha patit Mequinensa al llarg dels segles, i per començar ens centrarem en els inicis, és a dir, entre els segles XIV i XVII.
La cartografia medieval s’inicia de mans del món àrab, restant l’occident cristià poc observat pels geògrafs fins que, al segle XIII esclata el comerç de les ciutats italianes, franceses i de la Corona d’Aragó per tota la Mediterrània. És per això que a finals del segle XIII i al XIV apareixen diferents escoles o tallers de cartografia que es dedicaven a confeccionar portolans, és a dir, cartes nàutiques on es detallaven les costes de la Mediterrània i l’Atlàntic, així com els diferents ports construïts en elles. Van destacar geògrafs com el mallorquí Angelí Dulcert (a les dècades de 1330 i 1340), els venecians Domenico i Francesco Pizzigano (a la dècada de 1360) i el mallorquí cristià Guillem Soler (a la dècada de 1370), si bé cap d’aquests inclourà Mequinensa en les seves cartes nàutiques.
 |
| Mapa d’Angelí Dulcert, Mallorca, 1330. |
 |
| Carta de Dulcert, Mallorca, 1339, Biblioteca Nacional de França (BNF). Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
 |
| Carta de Pizzigano, Venècia, 1367. Mapa complert AQUI. |
 |
| Carta de Guillem Soler, Mallorca, 1370. |
Però al darrer terç del segle XIV, i dins el taller mallorquí d’Abraham Cresques, es van començar a elaborar unes cartes nàutiques força decorades, veritables joies d’art, on apareix Mequinensa per primer cop. La causa sembla lògica. L’escola mallorquina coneixia molt bé el territori de la Corona d’Aragó, i la plaça de Mequinensa apareix com a estratègica dins la ruta de navegació fluvial de l’Ebre i del seu afluent, el Segre.
 |
| Mequinensa a l’Atles català d’Abraham Cresques, 1375. BNF Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
L’Atles català de Cresques va tenir una continuïtat en forma de simples cartes nàutiques on continua apareixent el nostre poble, de forma continuada, fins la segona dècada del segle XV.
 |
| Portolà anònim de factura catalana, principis del segle XV. BNF. El mapa complert AQUI. |
 |
| Carta Nàutica de Mecià de Viladestes, Mallorca, 1413. BNF. Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
 |
| Una altra carta nàutica de l’escola mallorquina de l’any 1413. |
Però el segle XV fou un període especialment negre per la Corona d’Aragó; de crisi, de pèrdua de flotes i de mercats mediterranis; una època de decadència que també va afectar directament el nostre poble i tota la contrada a través de les onades epidèmiques de la pesta. En termes generals, Mequinensa desapareixerà de la cartografia europea i peninsular, i tan sols retornarà a finals de segle de mans de C. Ptolemeu, L. Holle, Nicolaus Germanus, Berlinghieri i Todescho, en el seu mapa general de la península ibèrica. Aquest era de caire totalment diferent a les cartes nàutiques ja que contenia informació geogràfica (encara que molt rudimentària) de l’interior peninsular.
 |
| “Hispania nova tabvula”, de Ptolemeu, Holle i altres, 1482. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
De caire modern, al segle XVI, es comencen a elaborar de forma massiva mapes geogràfics propis de les monarquies autoritàries, però tan sols hem documentat dos mapes hispànics on apareix el poble de Mequinensa. El primer és el mapa de Dominicus Zenoni de 1560, i el segon fou editat l’any 1586 per Abraham Ortelii, apareixent Mequinensa com Octogesa en tractar-se d’una reconstrucció de la península Ibèrica en època romana.
 |
| “Hispaniae descriptiu” de Dominicus Zenoni, 1560. BNF. Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
 |
| “Hispaniae veteris descriptiu” d’Abraham Ortelli, 1586. BNF. Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
El segle XVII es correspon a una nova era en la cartografia territorial d’Europa. La impremta va facilitar la difusió de mapes a l’abast de més gent (encara que de forma encara molt restringida), tant en format de làmines com en mapes impresos com a il·lustracions de llibres. Això, juntament amb la consolidació dels descobriments colonials i als conflictes i interessos dels estats moderns, va ajudar a multiplicar l’interès pels mapes i la multiplicació d’edicions. Apareixeran, doncs, nombrosos mapes, còpies amb petites modificacions, que repeteixen una i altra vegada els errors inicials; i noves confeccions cartogràfiques que aniran perfeccionant la ubicació d’elements geogràfics (bàsicament els rius) i de les poblacions. Mequinensa apareixerà de nou de forma continuada en la cartografia gràcies al seu paper, no ja econòmic per la ruta de l’Ebre, sinó estratègic en la política militar de les monarquies. De poble passarà a ser fortificació i castell.
Exemples de tot això en trobem força; així el mapa de J. B. Vrients, de 1608, situava Faió i la confluència del riu Matarranya amb l’Ebre a l’oest de Mequinensa, és a dir, abans de la confluència amb el Segre, repetint-se l’error als mapes de Mercator (1619), Keere (1632), Sparke (1635), Hondius (1638), Blaeu (1642) i Janssonius (1652), veritables còpies de l’original de Vrients.
 |
| “Cataloniae Principatus novíssima et accurata descriptiu” de J.B. Vrients, 1608. ICC Per veure el mapa complet cliqueu AQUI. |
 |
| “Cataloniae Principatus descriptiu nova” de Gerard Mercator, 1619, ICC. Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
 |
| “Catalonia” de P. Kaerius, P. Keere, G. Mercator, J. van Cloppenburg, 1632. ICC Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
Un altre mapa amb importants errors i repetit en noves edicions al llarg del segle fou el de Gerard Mercator i Jodocus Hondius de 1609, d’Aragó i Catalunya, reiterat en noves edicions de 1619, 1628 i 1630, i amb algunes variacions un de nou aquest darrer any. En ells Mequinensa estava situada a la confluència dels rius Cinca i Segre, mentre que a l’embocadura del Segre i de l’Ebre situaven Flix.
 |
| “Arragonia et Catalonia” de Gerard Mercator i Jodocus Hondius, 1609. ICC. Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
 |
| “Aragonia et Catalonia” de Janssonius, Hondius i Mercator, 1630. ICC Per veure el mapa complert cliqueu AQUI. |
 |
| “Aragonia et Catalonia” de Gerard Mercator, 1630. ICC. Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI. |
Però no tots van tenir el mateix caràcter; cal destacar els treballs de Juan Bautista Labaña, concretament els seus mapes de 1622 i 1633 que situen correctament, i amb gran qualitat de disseny, els diferents rius i poblacions, destacant la presència ja permanent de Mequinensa.
 |
| “Aragon” de Juan Bautista Labaña, 1622. BNF. Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI. |
 |
| “Novíssima Arragoniae regni tabula” de Juan Bautista Labaña, 1633. BNF Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI. |
Per acabar amb aquest primer article sobre cartografia històrica, destacar la presència de Mequinensa en alguns dels mapes del conjunt de la península Ibèrica, com el de Sanson i Winter de 1648.
 |
| “Espagne” de N. Sanson fill i A. de Winter, 1648. ICC Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI. |
La finalització de la guerra de Secessió, altrament coneguda com a guerra dels Segadors, l’any 1652, va suposar un canvi transcendental per a Mequinensa. La plaça es fortificaria i es convertiria en una de les principals places militars de Catalunya i Aragó, nus de comunicacions entre el mar i l’interior i entre el Reialme i el Principat, formarà part de l’eix de defenses de la Corona hispànica davant la seva rival França. A nivell cartogràfic es produirà un revulsiu, i Mequinensa serà objecte d’observació per part dels cartògrafs i geògrafs militars… però això ja ho veurem en una altra entrada.
A partir del minuto 31 Kapi hablando con Alberto Guardiola para el programa de Aragón Radio “Comunidad Sonora”
http://www.aragonradio2.com/radio?reproducir=99196
Govern Valencià contra AVL: la raó de fons | Xarxes socials i llengües.
Hi ha qui diu que el conflicte entre Govern Valencià i Acadèmica Valenciana de la Llengua es deu a esta definició del Diccionari Normatiu Valencià:
valencià -ana [valensiá]2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
I la seua oposada
català -ana [katalá]1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
En realitat, lo conflicte té un origen més profund: lo model de llengua triat pels acadèmics. Fixeu-tos:
farlopa [faɾlópa]f. [col·loq.] Cocaïna
Altres definicions:
Definició al DIEC
Farlopa: No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca
Definició al DRAE:
falopa. (sic.)
1. f. coloq. Arg. y Ur.estupefaciente (‖ sustancia narcótica).
2. f. coloq. Arg. y Ur. Dosis de una droga.
Fixeu-tos que tant la definició de valencià com de català inclouen la Franja de manera explícita, i no diluint-la entre altres territoris de la Corona Aragonesa com s’havia divulgat en la premsa. Altres peculiaritats del Diccionari Normatiu Valencià:
franja: 2. f. Superfície més llarga que ampla que es distingix de la resta. La franja d’Aragó. Una franja de terra que voreja el mar.
aragonés -esa (o aragonès) [aɾaɣonés]2. m. LING. Llengua romànica parlada al nord d’Aragó.3. m. LING. Varietat del castellà parlada a Aragó.No apareix
Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio | Lo Finestró.
Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio
Posted on 5 febrer, 2014 by graciaz
Ahir dia 4 de febrer va tenir lloc a Catalunya Ràdio una taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes expliquen que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao. Llàstima que no es va parlar de les associacions culturals de la Franja, nomes es va fer un brevíssim esment per part d’un del reunits.
Escolteu l’emissió aquí
2014 és ‘Any Desideri Lombarte’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.
Celebrem l’Any Desideri Lombarte
Pena-roja, del 7 de febrer al 3 d’octubre de 2014
2014 és ‘Any Desideri Lombarte’
Quan no quedarà res,
quan morts els rius blanquejaran les gleres,
eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.
Quedarà la paraula. Quedarà. Quedarà l’estima per la terra. Quedarà l’amor per la llengua. Per les paraules de casa. Aquelles que s’arreceren a la vora del foc.
2014 és ‘Any Desideri Lombarte‘. El pròxim 3 d’octubre de 2014 es commemoraran 25 anys de la desaparició d’en Desideri Lombarte, l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja. 2014 és ‘Any Desideri Lombarte’. I el Matarranya ha volgut retre homenatge a una de les seues figures culturals més rellevants.
Del 7 de febrer al 3 d’octubre de 2014, Pena-roja acollirà diverses propostes culturals i d’oci que giraran al voltant de la figura d’en Desideri. Un Any Desideri Lombarte organitzat per l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori.
Estigues al corrent d’este bloc. La proposta s’ho val. La cultura s’ho mereix.