Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord.

Los empresarios del Matarraña instan a la colaboración competitiva.

Fontdespatla estudiarà fer la Fira de l’Energia cada dos anys | Comarques Nord.

Aprobado el anteproyecto de la depuradora de aguas de Maella.

Lombartianes | Viles i Gents.

Lombartianes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de juny del 2014)

Lombarte és el més gran poeta en català a l’Aragó, com tothom sap, i el primer que ha cantat en llengua d’Aragó, en català, serenament, emocionadament, amb tot l’alè, el seu país, tan oblidat. Venia de dues escoles de literatura: la de la vida masovera a Pena-roja i la dels Pares Escolapis d’Alcanyís, que ensenyant-li llatí, el protocatalà que havia aplegat a l’Aragó a finals del segle III aJC, aconseguiren que hi redescobrís i reinventés la pròpia llengua catalana i que, agraït, declarés: Benditos sean el padre Pedro y su latín, que me hicieron intuir la validez y dignidad de mi lengua materna. Imagino que els padres no eren conscients del bé que li feien, com tampoc no n’eren uns cent anys abans amb el català Joan Cortada, com sabeu. Conscients o no, l’important és que ho fessen. Als Escolapis conegué la literatura de llibre, de lletra dels grans autors llatins i castellans, abans només coneixia l’oralitat matarranyenca catalana. Les dues es van saber complementar. Als Escolapis rebé també les primeres lliçons d’aragonesisme, impartides per l’advocat Don Leandro Palomar, que ensenyava una història on tenien més paper els gran fets dels almogàvers, de Pere el Gran, de las conquistas del Batallador, tanto como las de Jaime I, que no pas les dels Pelayos, Fruelas, Cids i Mauregatos, diferenciant-se així Don Leandro profundament, i Lombarte de retruc, d’uns nostres mestres actuals que veuen en l’Alt Rei en Jaume una mena de sinistre catalanista avant la lettre –i de retruc també els seus alumnes. Les ciències i la religió no li interessaren tant, de l’esport només el trinquet, encara viu per aquells anys al Matarranya, i, sorprenentment, ben poc el dibuix on més endavant destacaria. I amb tot això, passat pel tamís dels anys barcelonins, que li permetrien de saber que també hi ha literatura lletrada en la seua llengua, i en el gallec de Rosalía, es va llançar més de vint anys després a la creació poètica, dramàtica, narrativa, assagística que li coneixem, tallada en sec en plena maduresa per la de la Dalla, enguany fa vint-i-cinc anys.

Artur Quintana

Reunió Cens d’entitats de foment de la llengua catalana | Lo Finestró.

Roser Amills: “Els veritables fantasmes, fades, follets, els vivim cada dia” | Comarques Nord.

Comarca firma convenis de col·laboració amb les entitats socials | Comarques Nord.

El 30 de junio se hará pública la auditoría de la DO Jamón de Teruel.

La Guardia Civil rescata un hidroavión atrapado en el embalse de Fayón.

Aragó imposa el lapao al currículum escolar | Nació Digital.

Aragó imposa el lapao al currículum escolar

Els estudiants de la Franja, obligats a canviar l’assignatura de Llengua Catalana per la de Llengües Pròpies d’Aragó

A Xàtiva demà, per respondre-li, penjaran crespons negres als balcons i les finestres. Per Xàtiva. Però també per Manresa i Vila-real, per Quart de Poblet i Castellterçol, per Dénia i Calaceit, per Terrassa, Ares de Maestrat i les quaranta-tres ciutats cremades vilment per la tropa borbònica entre el 1707 i el 1714, ara fa tres-cents anys justs. Llegiu més… El menyspreu filipista – Editorial – VilaWeb.

Mequinensa presenta al·legacions perquè es pugui mantenir l’ensenyament del català a l’escola – VilaWeb.

L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) i diverses entitats socials i culturals de la població han presentat al·legacions al Currículum de l’Educació Primària a Aragó per tal que es pugui mantenir l’ensenyament de català a les escoles de la Franja de Ponent, així com la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català. L’elaboració del nou Currículum i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, substituint-la per la de Llengües Pròpies d’Aragó. Actualment, més de 5.000 alumnes d’Aragó estudien i són avaluats de català o en català.

La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, per la de Llengües Pròpies d’Aragó és una de les mesures que preveu el nou Currículum de l’Educació Primària a Aragó, de la mateixa manera que l’actual Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el maig del 2013. Des de l’Ajuntament de Mequinensa asseguren que aquesta situació ‘posa en perill’ el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de Franja de Ponent, de la mateixa manera que la convalidació de l’assignatura per obtenir el nivell B de català.

En el document, remès al Departament d’Educació del govern d’Aragó, Ajuntament i entitats sol·liciten que l’assignatura de català, ‘com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del nivell B de català’. També demanen ‘que sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua’.

La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant-se des del 1984, moment en què es van començar a instaurar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va promoure la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord als nous currículums i el 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, ‘cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès’.

Mequinensa reclama el català al Currículum de Primària | Mas de Bringuè.

Diverses entitats socials i culturals de Mequinensa, junt amb i l’Ajuntament de la localitat, han sol•licitat que es mantingue l’assignatura de Llengua Catalana al currículum aragonès d’Ensenyament Primari recentment presentat pel govern aragonès, i no se substituixque per la de Llengües pròpies de l’Aragó Oriental (LAPAO), conjunt de modalitats lingüístiques del català que no apareixen citades ni desenvolupades en el Currículum .

Quant a la Llengua Aragonesa pròpia de les àrees Pirenaica i pre Pirenaica (Lapapyp), el Currículum de Primària en fa esment dient que es compromet a fixar una ortografia unificada i que de moment s’atendrà a la proposta ortogràfia de l’anomenada Acadèmia de Filologia Aragonesa.
L’elaboració del nou Currículum de l’Educació a Aragó i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, i el substitueix per la de llengües pròpies d’Aragó. Aquesta situació, en opinió de les entitats mequinensanes al•legants, posa en perill el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de l’Aragó Oriental, i la convalidació de l’assignatura per obtenir el ‘nivell B’ de català.
En el document, remès al Departament d’Educació del Govern d’Aragó per aquestes entitats, sol•liciten que la “assignatura de català, com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del certificat B de català “. També es demana que “sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua”.
La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant des de 1984, moment en què van començar a impulsar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va impulsar la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord amb els nous currículums i en 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès .
En torn a aquesta polèmica, la Consellera d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, s’ha limitat a dir que, tot i que aquesta matèria no apareix en el nou currículum, el seu Departament “no té intenció de treure l’assignatura de Català dels centres on s’imparteix”.

“Hem tocat set meravelles del món que no es coneixen a la major part d’Europa” | Comarques Nord.