Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2015

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

El pacte PSOE-PAR guanye força al Matarranya | Comarques Nord

“En Aragón el respeto a la diversidad lingüística es una asignatura pendiente”

* Fernando Sánchez, diputado provincial, inauguró ayer la segunda edición del curso de verano “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, de la Universidad de Zaragoza, en la villa de Ansó (Jacetania).

Ansó, 14 de julio de 2015. La alcaldesa de Ansó, Montserrat Castán, y Fernando Sánchez, en representación de la Diputación Provincial de Huesca, inauguraron ayer con el profesor Javier Giralt, de la Universidad de Zaragoza, este segundo curso de verano sobre el aragonés y el catalán.

A continuación, la investigadora Pilar Benítez, en una sala llena de vecinos y alumnos, impartió una conferencia inaugural sobre el aragonés ansotano y su proceso de recuperación. Que fue seguida de un aperitivo ofrecido por el Ayuntamiento de Ansó y una mesa redonda sobre políticas lingüísticas.

Véase en: https://www.dropbox.com/s/lpejfpyoife8cdf/IMG_20150713_161216.jpg?dl=0 y en https://www.dropbox.com/s/k7squ3ylmiys3hc/IMG_20150713_175427.jpg?dl=0
Tras la primera edición en julio de 2014 (ver aquí y aquí), los alumnos inscritos se están acercando en esta ocasión a la gestión técnica de la diversidad lingüística (martes 14), a la didáctica de nuestras lenguas (miércoles 15) y a la dinamización escolar de éstas (jueves 16).

Durante la mañana de hoy, la doctora Iraide Ibarretxe (Universidad de Zaragoza) está realizando una introducción a la diversidad lingüística en Europa y otros continentes. A continuación, Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Tomás (Sociedat Lingüistica Aragonesa) y Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), desgranarán las dificultades de transmisión generacional del aragonés y el catalán. Véase en: https://www.dropbox.com/s/jddgc7ja41wykab/IMG_20150714_091947.jpg?dl=0

El programa completo del curso, así como las entidades públicas que lo han financiado y apoyado, están disponibles en la página de los cursos de verano de la Universidad de Zaragoza: https://cursosextraordinarios.unizar.es/curso/2015/gestionar-la-diversidad-linguistica-de-aragon

Más información:en la web http://semarasoc.wix.com/blog

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)

Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)

Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)

Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)

Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)

Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)

Rosa Bercero (University of Oxford)

Ánchel Reyes (Sociólogo)

Més informació: Chabier Gimeno

Origen: El Matarraña premia a sus empresarios

Origen: Junta d’ASCUMA a Calaceit | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El diumenge 12 de juliol va tenir lloc la Junta d’ASCUMA a la seu social de Calaceit. Entre el temes tractats destaquem: la recerca de una major implicació dels jovents en l’associació, les activitats del mig any passat i les previstes per als pròxims mesos, la Trobada Cultural d’aquest any i la situació financera de l’associació, entre altres. A dos quarts de tres finalitzà la reunió.

Origen: Desideri Lombarte a Sabadell | Lo Finestró

 DSCN3078

L’Espai Àgora Sabadell, al Centre Cívic de Sant Oleguer, el 9 de juliol, va acollir una lectura de poemes de Desideri Lombarte organitzada per Òmnium. Entitat que el 2012 ja va dedicar unes jornades al Matarranya i al poeta franjolí. Es va iniciar la convocatòria amb un interessant vídeo que presentà la nostra comarca i l’escriptor. Després continuà amb la lectura dels textos seleccionats per al recital. Una presentadora ens argumentava els diferents blocs en què havien dividit l’estensa producció poètica de Desideri. El primer feia referència a “la pàtria, els pena-rogins i la llengua” a càrrec de Manel Aljama i Miquel Ribera, “la terra i la natura” per Cèlia Nolla, “l’amor s’hi posa” amb poemes seleccionats del volum Cartes a la molinera per l’activista matarranyenc Josep Boltaina, “la paraula en el vent” a càrrec de Jordi Condal i “el retorn a la terra” per Josep Giner. Acabà l’emotiu recital amb un poema de Miquel Ribera. Una cinquantena de persones vam acompanyar els rapsodes que vam gaudir dels textos i de la recreació uns poemes que continuen ben vius malgrat el pas del temps, en un espai municipal molt acollidor.

Carles Sancho

DSCN3079

Origen: Los partidos ultiman los pactos días antes de constituir las comarcas

Origen: Espentejar la ruralitat fent camps de fútbol (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

Publicat a La Comarca el 10 de juliol de 2015

Natxo Sorolla

Fotografia de Comarques Nord

“Qui no guarde quan té, no menge quan vol”. Europa té com a eix central assegurar-se l’autonomia en una qüestió bàsica com és l’alimentació dels europeus. I en eixa intenció es va formar la PAC (Política Agrària Comú). Qui no depèn de l’estranger per a decidir què menge i a quin preu, té assegurada l’autonomia alimentària. I qui no depèn d’altres, té poder. Si no, fixeu-tos en los conflictes en què estem implicats d’Ucraïna al món àrab per a controlar l’accés a l’energia. L’alimentació i l’agricultura estan altament globalitzades, i al final tot va lligat: la baixada de preu de la fruita que tant ha afectat al préssec de la conca baixa ve donat pel tancament rus a les importacions. I el tancament rus té origen en lo conflicte entre Europa, Rússia i Estats Units per controlar els conductes de gas Ucraïnesos.

D’aquí naixen polítiques de desenvolupament agrícola (PAC), i com agricultura i ruralitat van massa sovint lligats, se desenvolupen ajudes col·laterals de desenvolupament rural com FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural). I per sort, encara que sigue col·lateralment, Europa invertix diners en mantindre i potenciar l’àmbit rural. Segons declaren les bases, l’objectiu dels ajuts és millorar la competitivitat agrícola, millorar el medi ambient, i millorar la qualitat de vida rural. De les ajudes concedides al Matarranya, totes (!) són per arreglar carrers. Segur que encaixen a la perfecció en la “millora de la qualitat de vida rural”. I no cal dir que arreglar carrers és necessari. Però no és segur que el desenvolupament rural europeu depengue dels forats dels carrers. I no en culpo als ajuntaments, que ni decidixen les polítiques europees ni les administren.

La clau rural és que sense relleu i sense jóvens, poc hi ha que fer. Per a resoldre la despoblació i el relleu generacional no hi ha una vareta màgica. Però crec que un cas paradigmàtic és invertir en un camp de futbol. I abans que malpenseu, ni practico ni m’agrade el futbol. Però si a un poble la joventut té la iniciativa de crear un equip de futbol, trobar-se per a entrenar, patir cada domenge pel resultat, i celebrar la unió periòdicament, donant suport a la seua iniciativa tenim assegurat que eixa joventut s’estimarà encara més lo seu poble. Molts estudien fora i altres treballen a la metròpoli, dels quals una bona part no retornaran “només pel futbol”. Però tindran una bona excusa més si algun dia troben l’oportunitat. Com bones excuses estem creant si ajudem a organitzar concerts, a potenciar qualsevol trobada, activitat o iniciativa per la que valgue la pena viure-hi, fins i tot entre setmana. I aquí tenim un problema cabdal: la despoblació està dominada per les jóvens, i les activitats i la vida pública pels jóvens. Cal girar estes dinàmiques per a trencar la barrera de gènere. Cal crear orgull de ser un poble i de ser del Matarranya. Cal crear les condicions òptimes per a crear parelles. Cal ajudar les iniciatives dels jóvens en les que es donen encara més raons per a viure o retornar al seu poble.

Origen: Piden una partida elevada en 2016 para la N-232

Origen: Comienzan las obras para construir una rotonda a la entrada de Maella

Origen: París, Holanda, Bruselas,… pero ante todo, Belmonte

Origen: Valderrobres se suma al uso de las nuevas tecnologías con una APP

Origen: Votar sempre és bo | Lo Finestró

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de juliol del 2015)

Conèixer el que pensen els ciutadans mitjançant les urnes sempre és adequat, encara que la seua utilitat no sembli prou urgent o necessària. La democràcia real no es justifica només votant cada quatre o cinc anys, això només és una pantomima de la democràcia participativa. El passat diumenge els grecs van votar en referèndum la pregunta proposada per Tsipras que va resultar guanyadora, s’entén el “no”, malgrat tenir la Troica en contra i la majoria dels governs de la UE. Amb el “no” guanyador no s’arreglarà el gravíssim problema del deute públic de Grècia, ni la pobresa, ni el frau, ni els desequilibris financers en general —de cap manera tampoc ho hagués arreglat el “si”—, però ara el Sr. Tsipras compta amb un ventall més obert de possibilitats i amb més poder per portar a terme altres mesures que seran diferents de les que s’havien aplicat en el passat. Ara per ara a ningú l’interessa que Grècia se’n surti de l’euro encara que el pes econòmic d’aquest país sigui relativament petit amb relació a tota la UE. S’ha d’imposar el realisme per ambdues parts i deixar de banda les pors i les amenaces. He fet referència al realisme i no és cosa banal, Grècia mai podrà pagar la gran part del deute al BCN, ni la del FMI, ni la dels altres creditors. Cal una gran quitança. Podrà pagar Portugal, Espanya, Itàlia i altres països? Penso que tampoc. El gran problema de Grècia és econòmic, tot i que les solucions han de contemplar el prestigi de la UE, la situació geoestratègica de Grècia i un munt d’aspectes polítics, dins i fora de la península hel·lènica. Amb això de preguntar als ciutadans, per si de cas, jo no me’n refio dels que diuen, com ha fet el Sr. Rajoy, que les decisions importants del govern no s’han de preguntar al poble, perquè la responsabilitat és del govern. La ministra de Justícia, Sra Tejerina, aprofitant el referèndum de Grècia,va dir que les urnes son perilloses. Ho pensava de debò, o va ser un lapsus linguae? Si algun cop es va acceptar que “els referèndums el carrega el diable”, avui el gruix dels ciutadans crec que no pensa el mateix.

José Miguel Gràcia

Una Diputació independentista | Nació Lleida

Joel Jové, de la CUP, ha votat l’activista de la Franja Josep Galan, un vot que ha estat declarat nul.

A la Franja cal que tornem a l’aldea

Opinió Marcel Pena

A la Franja cal que tornem a l’aldea

Ja són de sobra conegudes les paraules de Carolina Punset dient que la immersió lingüística mos porta de tornada a l’aldea. És a dir, voler considerar el valencià llengua vehicular en l’educació -tot i que el castellà també tingue el seu pes-, és un pas enrere. Per l’única cosa en el món que m’agradaria parlar amb Carolina Punset seria per explicar-li la situació lingüística de la Franja de Ponent, com els alumnes franjolins hem de buscar-mos la vida per aprendre el català de manera efectiva una vegada hem acabat els estudis. Ara bé, no crec que ni a Punset ni a Ciutadans els importa mínimament el seguit d’atacs que rep el català arreu dels Països Catalans en general i a la Franja de Ponent en concret.

La Llei de Llengües del 2013 només va ser la punta d’un iceberg que es venia formant des de molt lluny. El català a la Franja ha viscut en l’al·legalitat durant tota la seua història, i només a les Lleis de Llengües del 1999 i 2009 reconeixia la llengua que parlem amb el nom científic, català. Fins fa no tant, això no era un problema i la transmissió als nostres llocs -o aldees- es mantenia forta. En canvi, les estadístiques dels darrers anys que deien que el 90% dels franjolins sabien parlar el català actualment han quedat totalment desfasades. La immigració, els matrimonis mixtos i la influència del discurs hegemònic castellà han fet recular estes xifres. L’única solució que se m’acut per corregir el camí que ens pot portar a la desaparició és l’oficialitat.

A les darreres eleccions autonòmiques d’Aragó, només IU i la Chunta Aragonesista (CHA) van incloure alguna referència a una possible cooficialitat del català. I precisament la CHA ha incorporat un punt en l’acord d’investidura amb el PSOE que parla d'”aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. No està molt clar que vol dir això, perquè l’única forma reconeguda per garantir els drets lingüístics dels parlants és fer oficial la seua llengua. No valdrà de res tornar a reconèixer que la llengua de la Franja es diu català, si no es fa res per potenciar-la. I per potenciar-la no només val equiparar a nivell de reconeixement abstracte el català (o l’aragonès) i el castellà. Cal maximitzar-los, perquè una llengua minoritzada sempre tindrà les de perdre davant una llengua majoritària.

Al programa de Ciudadanos d’Aragó no es feia cap menció al nom de les llengües, ni quina havia de ser la seua presència en els àmbits legals o educatiu. Això sí, després al Principat o al País Valencià ells són els grans defensors d’un trilingüisme que només afavoreix el castellà, com a llengua majoritària que és, en detriment del català. Hem de desmarcar-mos del discurs que vol desprestigiar una llengua dient que és “d’aldeanos”. Però potser el que hem de fer a la Franja és deixar de creure’ns ciutadans que veuen el castellà com a llengua amb més valor social, per reafirmar amb orgull rural que som aldeans. I que volem lliure plenament en català.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja