Skip to content

Archive

Archive for octubre, 2017

MAGAZIN 4 de novembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“La reconciliació. Reconciliar-se…, o no.” Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- El cuiner maellà Rubén Catalán
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Nonaspins pel món. Entrevista a Graciela Vicente, nonaspina que viu a la ciutat de Talca a Xile.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Rubén Catalán, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Compareixem a les Corts d’Aragó per a explicar la situació d’amenaça del català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües

Lo dimarts 31 d’octubre compareixem en lo Seminari Aragonès de Sociolingüística a la Comissió de compareixences de les Corts d’Aragó, per a explicar els resultats dels estudis sociolingüístics del català i l’aragonès L’acte es podrà seguir a partir de les 10h en directe.

Exposarem als grups parlamentaris que les dues llengües tenen una presència significativa al territori, però els estudis sociolingüístics que es venen realitzant des dels anys 90 mostren com l’aragonès està en situació de  llengua amenaçada pel potent procés de trencament de la transmissió intergeneracional que pateix, fins i tot en les zones de major vitalitat, i que el català, a pesar que les dades generals apunten que en este sentit es manté estable, els resultats desgranats dels estudis apunten a un procés molt ràpid de minorització demogràfica arreu del seu territori, especialment per la manca de polítiques públiques en un procés de forts fluxos migratoris, però també perquè el castellà està penetrant significativament com a llengua d’interacció entre els adolescents catalanoparlants, i s’ha engegat el procés de trencament de la transmissió familiar a les zones més perifèriques del nord i el sudoest del territori.

L’activitat es podrà seguir en directe.
Actividad Parlamentaria

La situación del aragonés y del catalán, la Ley del Taxi y la mina de Vivel del Río (Teruel) serán los temas de la Comisión de Comparecencias

El órgano parlamentario destinado a los colectivos ciudadanos y los derechos humanos recibirá mañana, desde las 10:00 horas, al Seminario Aragonés de Sociolingüística, la Asociación Taxis Pueblos Zaragoza y la Plataforma de afectados por la mina turolense

Zaragoza, 30/10/17.- El informe ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidat’, la tramitación de la Ley del Taxi y la mina de la localidad turolense de Vivel del Río serán los temas que centrarán mañana martes 31 de octubre, desde las 10:00 horas, la Comisión de Comparecencias Ciudadanas y Derechos Humanos. El órgano que atiende las peticiones de colectivos y asociaciones celebrará un nuevo encuentro de trabajo con tres temáticas en su orden del día.

De esta forma, arrancará la sesión el Seminario Aragonés de Sociolingüística (Asociación Aragonesa de Sociología), para exponer las conclusiones del informe “L’aragonés y lo catalán en l´actualidat” y su implicación para las políticas públicas aragonesas. A continuación, alrededor de las 11:00 horas, la Asociación Taxis Pueblos Zaragoza expondrá su punto de vista y del taxi rural en relación a la tramitación de la Ley de Taxi. Para concluir, a las 12:00 horas, la Plataforma de afectados por la Mina en Vivel del Río (Teruel) informará sobre la problemática creada por la Empresa Minera y solicitar el amparo al Gobierno de Aragón.

La agenda parlamentaria de este martes también incluye, a las 10:30 horas, Mesa de las Cortes de Aragón, mientras que las mesas ampliadas de Educación, Cultura y Deporte y de Comparecencias planificarán, al término del debate de la Comisión, sus próximos órdenes del día.

L’activitat es podrà seguir en directe.

Origen: Llega la colección de pertenencias de Elvira Hidalgo a Valderrobres | La Comarca

Origen: La enseñanza del aragonés en la escuela cumple 20 años con un aumento del 80% del alumnado en esta legislatura – Aragón_hoy

Origen: Els mitjans de comunicació es fixen en la Franja – Lo Reguer

La proclamació del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la possible declaració d’independència ha despertat les darreres setmanes un nou interès informatiu sobre la Franja de Ponent. Diferents mitjans regionals, nacionals i estatals han publicat articles per recollir l’opinió dels franjolins respecte a la situació política de Catalunya o la hipotètica situació del territori davant la independència catalana.

tv3
TV3 també s’ha fixat en com es viuen els últims dies del ‘procés’ a la Franja.

Ací hem fet un recull de les notícies que han sorgit estos dies, des de TV3 a OK Diario, passant per El País o Antena 3:

La Franja no concibe una Cataluña independiente (El Periódico de Aragón, 04/09/2017).

La CUP planea unos «Países Catalanes confederales» que incluyan a Aragón (ABC, 06/09/2017).

El Aragón oriental, entre la incertidumbre y la preocupación (Cadena Ser, 10/09/2017)

La Franja de Aragón, con el “corazón partido” por el referéndum catalán (La Vanguardia, 14/09/2017).

Vivir en la nueva frontera (El País, 24/09/2017).

Com veuen a la Franja de Ponent una hipotètica Catalunya independent? (TV3, 25/08/2017).

Personalitats destacades de la Franja publiquen un manifest de suport amb l’1 d’octubre (Vilaweb, 28/09/2017).

El 1-O tensiona la franja aragonesa: “Quieren comprar a nuestros políticos y la sociedad está partida” (OKdiario, 28/09/2017).

Este viernes, en la edición de papel: El Matarraña, expectante ante el 1-O, reclama diálogo político (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Calma expectante y cierto temor en el Matarraña ante el referéndum del domingo de sus vecinos catalanes (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Hablan los alcaldes de los pueblos de Teruel y de Cataluña que viven en la frontera: Apuesta por el diálogo y preocupación ante lo que pueda pasar (Diario de Teruel, 29/09/2017)

Inquietud y escepticismo (El Periódico de Aragón, 01/10/2017).

Fraga, el municipio aragonés más cercano a Cataluña, ve con preocupación el proceso independentista (Antena 3, 04/10/2017).

Largas colas de ahorradores catalanes en las oficinas bancarias de Aragón (Heraldo de Aragón, 06/10/2017).

Miles de catalanes trasladan sus cuentas y su dinero a bancos de Aragón (Público, 06/10/2017).

Expectació a la Franja (Segre, 08/10/2017).

Colas de ahorradores catalanes en bancos de la Franja aragonesa (20 minutos, 09/10/2017)

Algunos catalanes están abriendo cuentas y traspasando sus ahorros a Fraga, en Huesca (RTVE, 09/10/2017).

Nuevo aluvión de ahorradores catalanes en las sucursales aragonesas (Heraldo de Aragón, 09/10/2017).

Origen: Catalanes del Matarraña | La Comarca

Somos unas cuantas familias que alguno de sus miembros o todos tuvimos que emigrar de nuestros pueblos e instalarnos, voluntariamente o no, en Cataluña. Somos unos cuantos, quizás la mayoría, que nos sentimos tan aragoneses como catalanes. Si, también nos sentimos catalanes. Somos otros cuantos que nos sentimos muy incómodos con el proceso catalán y sobre todo muy incómodos ante los insultos indiscriminados contra Cataluña y sus gentes, donde hemos encontrado acogida, trabajo y prosperidad. Lo malo es que esto, apunto, viene de lejos, no es cosa de hace cuatro días si bien ahora se ha acentuado. Somos unos cuantos que gran parte de los ahorros obtenidos por el trabajo de toda una vida en Cataluña lo hemos invertido en nuestros pueblos, donde quisiéramos también jubilarnos y que seguimos considerando nuestro hogar. No somos simples turistas que pasan unos días y ya no se ven más. Esta inversión ha supuesto la mejora de los núcleos urbanos y también una ayuda en el mantenimiento del nivel de vida de sus habitantes. También somos unos cuantos que tenemos hijos que ya se consideran catalanes, catalanes, algunos manteniendo el amor al pueblo que siempre les hemos inculcado.

No tengo ninguna bola de cristal que me indique el futuro pero a nadie le gusta vivir donde no es querido o simplemente bien recibido. Y es que la generalización de los despropósitos que están apareciendo en las redes sociales y podemos escuchar en cualquiera de los foros de reunión de nuestros pueblos, en ningún caso ajustados a la realidad de lo que vivimos día a día en Cataluña, duele y duele mucho. A mi entender esto puede suponer un nuevo factor de despoblación de la Comarca del Matarraña. Yo siempre he defendido que la población de estos pueblos no podía contabilizarse exclusivamente con las personas empadronadas, sino que había que contar también aquellos que como yo mismo trabajamos en Cataluña pero realmente vivimos en el Matarraña, en mi caso en Cretas. Sentimos el pueblo como nuestro y colaboramos en mayor o menor medida en todos sus eventos. Yo creo que conseguiré que mis hijos sigan siendo tan cretenses como yo, pero veo ejemplos en otras familias muy diferentes, con una desvinculación progresiva. Y eso me preocupa.

En pocos años el cambio sociopolítico de los descendientes de la gran avalancha de emigrantes que se produjo a partir de los años cuarenta del siglo pasado será efectivo. No es necesario ser independentista ni siquiera nacionalista moderado para sentirse ofendido cuando se generalizan los insultos y la culpabilización de las tendencias políticas de una parte de la población catalana, que hoy, recuerdo, no llega ni al cincuenta por ciento. Habrá que hacer esfuerzos para comprender, dialogar y sobre todo no faltar al respeto ni insultar a nadie. El Matarraña es tierra aragonesa con una relación muy estrecha con la vecina comarca catalana de la Terra Alta. Compartimos amistad, familia y muchas relaciones e intereses. Quizás la importante misión de los habitantes de estos territorios en un momento tan difícil, sea la de tender puentes, no la de dinamitarlos. Y lo mismo demando para amigos y familiares ya vivan en Aragón o en Cataluña. Mi deseo es que los que nos sentimos tan aragoneses como catalanes, y nuestros descendientes, podamos seguir viviendo en alegría y amistad en esta maravillosa tierra que es el Matarraña.

Programa en PDF

SEMINARIO LAS LENGUAS DE ARAGÓN: BASES PARA LLEGAR A ACUERDOS

SESIONES
13, 22 y 29 de Noviembre 2017
Organiza:CENTRO PIGNATELLI
Colabora:Cátedra Johan Ferrández d´Heredia (Universidad de Zaragoza)

SESION I – 13 DE NOVIEMBRE – 16:45 H.
Modera: Director de la Cátedra Johan Ferrández d´Heredia (Universidad de Zaragoza)
Una visión desde Europa de la cuestión lingüística aragonesa. Fernando Ramallo Fernández (Universidad de Vigo. Representante del Comité de Expertos del Consejo de Europa).
La realidad lingüística de Aragón. Una aproximación. Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín. (Filólogos. Universidad de Zaragoza)
Las lenguas de Aragón desde la sociolingüística. Natxo Sorolla Vidal (Sociólogo. Universitat Rovira i Virgili) y Chabier Gimeno Monterde (Sociólogo. Universidad de Zaragoza)

SESIÓN II – 22 DE NOVIEMBRE – 18:30 H.
Modera: Óscar Aribau. (Periodista)
Un estudio de caso: testimonios vividos. Lola Gracia Sendra, José María Satué, José Solana Dueso,José Ramón Bada Panillo, Carme Alcover i Pinós, Magda Godia Ibarz
Dar a conocer a la sociedad aragonesa nuestra realidad lingüística. Un reto pendiente. Representantes de RTVA, Heraldo de Aragón, El
Periódico de Aragón, Diario del Alto Aragón, Diario de Teruel y Radio Zaragoza

SESIÓN III – 29 DE NOVIEMBRE – 18:30 H.
Modera: Carmen Magallón Portolés (Seminario de Investigación para la Paz).
Las leyes de lenguas: ¿solución o desencuentro? Ángel Garcés Sanagustín (Jurista. Universidad de Zaragoza)
Bases de un acuerdo. Chaime Marcuello Servós y Antón Eito Mateo (Sociólogos. Universidad de Zaragoza)

CONCLUSIONES
Carmen Magallón Portolés (Seminario de Investigación para la Paz)

LUGAR: CENTRO PIGNATELLI. Pº Constitución, 6- ZARAGOZA

LAS LENGUAS DE ARAGÓN: BASES PARA LLEGAR A ACUERDOS
La lengua es un patrimonio de un valor incalculable para cualquier sociedad, forma parte de lo más íntimo del ser humano y es el principal vehículo de su cultura. Sin embargo, a veces, se percibe más como un problema que como una oportunidad o una riqueza. Aragón cuenta con tres lenguas, lo que debería ser
causa de orgullo y dar lugar a consensos para facilitar su convivencia y conservación. Dos de ellas (el aragonés y el catalán) están presentes en el territorio desde la formación del reino, y la tercera (el castellano), actualmente mayoritaria, se incorporó después. Tras varios siglos de abandono social e institucional, el
aragonés y el catalán de Aragón, pese a ir perdiendo hablantes, están cada vez más presentes en la vida pública. Actualmente, las lenguas minorizadas precisan de apoyo público y de utilidad en la vida diaria para poder mantenerse vivas. Este apoyo suele plasmarse en normas de protección, promoción y difusión, tal como prevé la legislación estatal e internacional y nuestro Estatuto de Autonomía. En desarrollo de esta norma básica, el Estatuto de Autonomía, han sido promulgadas dos leyes que no han obtenido un respaldo político unánime. Por ello, es conveniente llevar a cabo una reflexión desde el ámbito académico y científico que nos acerque, si es posible, a unas anheladas bases de acuerdo.

INSCRIPCIÓN GRATUÍTA
De 10 a 13 y de 17 a 20 h en la Secretaría del Centro Pignatelli hasta el 10 de noviembre. Para inscripción por Internet, consultar: www.centro-pignatelli.org/agenda. Actividad con inscripción nº 860 Seminario reconocido con 0,5 créditos ETCS por la Universidad de Zaragoza (pendiente de concesión)

 

Origen: Independentistes en la nostra història | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 20 d’octubre del 2017)

A poc que regirem en el passat de cada poble, estat, regió o ciutat de l’ample món, veurem que els conflictes socials, les lluites, inclús guerres fratricides, per aconseguir l’emancipació, l’autonomia, l’alliberament o la independència, s’han repetit de manera general en totes les èpoques de la humanitat. I no sempre han guanyat les forces renovadores.

Veiem sinó el final que va tindre el nostre Justícia (1591) per defensar els Furs i les Llibertats d’Aragó fins a les raderes conseqüències, enfront de la Monarquia Absoluta, que lo va portar al patíbul de la decapitació. Ara, a Juan de Lanuza el tenim com exemple de patriota aragonès en alt pedestal a la Plaça d’Aragó, precisament on acaba el Passeig de la Independència, carrer designat així per honrar el valor i els sacrificis dels herois d’aquella gesta: Palafox, Agustina d’Aragó, Casta Álvarez, Basilio Boggiero… i de tota una ciutat aixecada en armes contra les tropes de Napoleó. Guerra terrible -1808-1809- de la que encara en queden senyals de les bombes a una cantonada del Pilar i per alguna casa del barri de la Madalena, acostat a l’Ebre.

Santiago Vidiella (1860-1929 ) escriptor calaceità, advocat, regeneracionista i bon coneixedor de la història del Baix Aragó, ens ha fet crònica certa i detallada de les lluites i sacrificis dels nostres pobles i del propi Alcanyís, per aconseguir l’emancipació dels senyors i de l’ordre de Calatrava, que no deixaven respirar al pobles, mantenint el control absolut del territori i les poblacions, que no tenien autonomia ni per a moldre el blat als seus molins, xafar les olives a les seves lliures o replegar llenya del tossal per calentar-se.

Alguns dels episodis del nostre passat de lluites per l’emancipació, actualment s’hi recorden al Baix Aragó Històric en festes i teatralitzacions, en la intenció de no oblidar la nostra rica història. Les festes de la Independència d’Alcorisa respecte d’Alcanyís, al segle XVII, és el primer que em ve a la memòria.

Tomàs Bosque

Origen: Màrio Sasot premi Guillem Nicolau 2017 | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 13 d’octubre del 2017)

La novel·la ‘Licantropia’, del nostre company de columna Carles Terès, va ser l’últim premi Guillem Nicolau convocat el 2011. Durant els sis anys posteriors va estar suspès. Ara, reprès el guardó concedit pel Govern d’Aragó per a treballs escrits en català, el professor i periodista Màrio Sasot Escuer (Saidí 1951) amb l’obra ‘Espills Trencats’ acaba de guanyar el premi Guillem Nicolau convocat enguany. La novel·la, segons el jurat, “és un relat en el què juga un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnatge, tant en l’entorn rural com en l’urbà -amb especial presència de Saragossa i Barcelona- a la fructífera època de la Transició. El llenguatge emprat recull la riquesa i les peculiaritats del català parlat a les comarques orientals d’Aragó”.

Màrio Sasot ja va guanyar este mateix premi el 1995 amb l’assaig ‘Joglars de frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon’. Estos guardons van instaurar-se el 1986 amb motiu del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el lliterà Josep Anton Chauvell va tindre l’honor de ser el primer premiat amb la novel·la ‘L’home de França’. El guanyador d’enguany, Màrio Sasot, a més d’escriptor, també posa la música als poemes recitats pel calaceità Antoni Bengochea en el ‘Duo Recapte’, escampant pel territori l’obra poètica escrita en la nostra llengua. Com a periodista és corresponsal de la Vanguardia a l’Aragó i director de Temps de Franja durant la seua primera dècada de vida. Ha publicat ‘Així s’escriu a la Franja, antologia i guia didàctica d’autors aragonesos en català’ (1995), ‘Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí’, amb Hèctor Moret (2013), ‘Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneseses en Llengua catalana de l’Ajuntament de Saragossa’ (2009), ‘Guia de lectura de “El cafè de la granota”, de Jesús Moncada'(1993) i ‘Guía turística de Fraga y Bajo Cinca'(2004). El premi atorga 3.000 euros al guanyador i el compromís de la publicació de l’obra.

Carles Sancho Meix

Origen: Records del Mas de Llaurador | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 6 d’octubre del 2017)

Fa uns dies a l’ajuntament de Valljunquera li ha arribat una comunicació de la DGA que tenen la intenció de fer obres a l’església del Mas per consolidar l’edificació. Quina bona notícia!

De seguida en vénen al record unes imatges de quan era menut. Acabada la missa del domenge a la Vall del Tormo, els dos escolanets vam acompanyar a mossèn León a casa per a engegar la vespa i pujar al Mas. Era el ritual de cada setmana del capellà: a dos quarts de deu missa a la Vall i a les dotze al Mas. Un al seient del darrere i l’altre, el més menut, encaixat entre el frontal de la moto i el conductor. Es tractava de fer un trajecte curt per la carretera, uns tres quilòmetres que separaven les dos viles. A la plaça de l’església vam baixar de la vespa i vam anar a buscar la clau a l’única casa que encara quedava habitada al carrer del Cobert on hi vivien Benigno Serrano, Leonor Fuster, i Pilar, la filla. En aquell moment arribava amb la bicicleta Jesús des de Valljunquera, on residia el carter, per a escoltar missa i portar la correspondència. Oberta l’església, vaig agarrar la campaneta de mà, per a eixir a tocar el primer toc, cinc minuts més tard, el segon i passats deu, el tercer. En eixe moment un cotxe aparcava al costat de l’església, dins un matrimoni i dos xiquetes que també venien a missa al Mas. Entràrem tots a l’interior de recinte religiós i començà la celebració. A l’altar el mossèn i els dos escolanets i en els bancs: la família del cotxe, el tio Jesús i la família del Cobert. Acabada la missa, davant de l’església ens esperàvem com cada diumenge per conversar una estona, el matrimoni del cotxe eren catalans que estaven estiuejant a la Vall i com que quan havien anat a l’església se l’havien trobat tancada, el veïns els hi havien dit que podien anar a missa al Mas. L’animada conversa tenia lloc a l’ombra que donava la paret de l’antiga escola-residència del capellà valldesgorfà José Pellicer que va tancar a l’inici de la República. A conseqüència del bombardeig italià durant la guerra civil, ara només hi quedava la frontera, per l’interior encara es veia part de la pissarra escrita amb guix com si no haguera passat el temps.

Carles Sancho Meix

Origen: L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española? (REVISAT) | Xarxes socials i llengües

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

Però també és cert que la denominació apareix en la ratificació que membres de la RAE fan del valencià dins el seu àmbit lingüístic, referint-s’hi com “franja de Aragón”. El document aparentment és de 1975, anterior al citat aquí de Camps, però el document està ratificat l’any 1980. Desconeixem si en la redacció inicial apareix la denominació, o és incorporada posteriorment. Algun arqueòleg de documents que ho puga resoldre? ;)

Atenció! L’investigador Max Wheeler m’avisa que hi ha referències escrites de la denominació “Franja” anteriors a les que jo citava. És de 1968, a l’annex de la Revista de Filología Española “… Lérida ciudad (es sabido que los pueblos, especialmente los mas aislados, mantienen fases lingüísticas superadas en las ciudades) y sólo han sobrevivido en algunas comarcas conservadoras, como la franja aragonesa, el Maestrat, etc” Revista de Filología Española, Anejo, 1968 p. 1025. L’annex no es pot consultar en línia.

Camps, F. (1976, desembre 1). Els catalans en terres d’Aragó. Canigó, (478). https://web.ua.es/va/revista-canigo/setmanari-canigo-1975-1983.html

Moret i Coso, H. (1998). Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Fraga: IEBC. Recuperat de http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=9C0J3omPM18C&oi=fnd&pg=PA5&dq=indagacions+moret&ots=g09iwa5qZZ&sig=gpIRTt_AeGMm0VWet114Z3gu5RI&redir_esc=y

Pons, J. M., & Sistac, R. (1977). Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó (Número 482, pag. 15. 1/1/1977). Republicat per Enllaçats no acatem. Recuperat de http://noacatem.blogspot.com.es/2016/04/article-historic-per-uns-limits.html

Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).

 

 

Las estadísticas de las declaraciones de IRPF que publica la Agencia Tributaria permiten conocer el nivel de renta de los aragoneses.

Origen: Cara y cruz: estos son los municipios más ricos y los más pobres de Aragón | Noticias en Heraldo.es

Los pueblos de menos de 1.000 habitantes no sobrepasan los 12.000 euros entre sus vecinos en edad de trabajar, por los más de 20.000 de los núcleos grandes.

Origen: De 20.000 a 12.000 euros: los municipios más pequeños de Aragón son también los que menor renta tienen | Noticias de Aragón en Heraldo.es

 

1. Maella

Habitantes: 1.970

Número de declaraciones: 1.129

Renta bruta media: 14.707

Renta disponible media: 13.018

2. Fabara

Habitantes: 1.184

Número de declaraciones: 620

Renta bruta media: 15.262

Renta disponible media: 13.510

 

4. Calaceite

Habitantes: 1.039

Número de declaraciones: 529

Renta bruta media: 15.737

Renta disponible media: 13.853

8. Zaidín

Habitantes: 1.783

Número de declaraciones: 910

Renta bruta media: 16.054

Renta disponible media: 14.102

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.