La Franja

El espacio dedicado al escritor de Mequinensa Jesus Moncada Moncada, en el Museo de la localidad, acogió la Gala de entrega del Premi Josep Galán 2017 “a la normalització lingüística” y de las Beca Amanda Llebot que otorga el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) y la Fundació Jordi Casas i Llebot. Una fecha señalada, un día después de que se cumpliera el 76 aniversario del nacimiento del autor de “Camí de Sirga”. El acto fue amenizado por la Rondalla del Poble que a través de sus canciones revivió costumbres, sentimientos y vivencias poniendo en pie al público asistente.

Pep Labat, presidente de la entidad cultural colaboradora del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA), calificó al Premi, que reconoce a las personas o entidades de la Comarca del Bajo Cinca que hacen un uso habitual de la lengua en sus actividades públicas, como “anomalía que no debió de existir” y aseguraba que “ahora mismo firmaría para que desapareciera” lo que significaría que “nuestra lengua y nuestra cultura son un hecho absolutamente normal en nuestras tierras”.  Labat reconocía que en esta legislatura desde el Gobierno de Aragón “se ha avanzado en la buena dirección” en materia de política lingüística “pero no podemos relajarnos, por la sustitución lingüística que estamos padeciendo en nuestros municipios”.

El IEBC otorgaba el XXI Premi Josep Galán a Museos de Mequinensa por el uso inclusivo del catalán en la rotulación, en la atención al visitante, en redes sociales o en páginas web “unas magníficas instalaciones que mantiene viva la memoria de Mequinenza y por tanto del Bajo Cinca, nuestra memoria”. Juana Galán, hermana de Josep Galán,  entregaba el Premi que recibían Mari Ángeles Soler, concejal de educación y cultura del Ayuntamiento de Mequinensa, y Javi Rodes, coordinador de los Museos.

Soler agradecía el galardón y se refería a la labor que se está llevando a cabo de transmitir a “nuestros hijos nuestras tradiciones y nuestra lengua como parte de nuestro patrimonio cultural que da sentido a nuestra historia”. Rodes se detenía en la figura de Jesús Moncada  y en concreto en su legado, especialmente el literario, “que tenemos que seguir preservando, investigando y divulgando”.

Paralelamente se hizo entrega de la XXVIII Beca Amanda Llebot, dotada con 1.000 euros, cuyo objetivo es fomentar estudios de cualquier ámbito que tengan como marco de referencia la Comarca del Bajo Cinca. El galardonado en la categoría general ha sido Francisco Tejero con el proyecto “La Comarca del Baix Cinca davant l’epidèmia de grip de 1918” del que el jurado ha destacado las diferentes perspectivas de investigación y por tratarse de un tema poco investigado.

Además se acordó otorgar un accésit a la propuesta “Vida cotidiana sota les bombes. Una aproximació al funcionament i l’organització económica i social a Fraga durant los anys de la Guerra Civil” de Marina Barrafón, por el interés del tema propuesto en aspectos relacionados con la vida cotidiana durante la Guerra. Xavier Rivera, de la Fundación Jordi Casas i Llebot, se centró en la colaboración con el Institut “os animamos a seguir así, entregando estas ayudas a las personas  que hacen trabajos en favor de nuestra cultura”.

En el acto participaron representantes de diferentes entidades sociales y culturales del Baix Cinca y políticos. Entre ellos se encontraba Marco Ibarz, alcalde de Zaidín y diputado por Uesca,  José María Becana, director de la Oficina Delegada del Gobierno de Aragón en el Baix Cinca, Magda Godia, alcaldesa de Mequinensa, e Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón.

Godia felicitaba a los premiados y a la Rondalla por su actuación y agradecía al Institut d’Estudis del Baix Cinca por la elección como sede de la Gala al Espacio Moncada “donde las letras y la cultura rezuman por los poros de las instalación” y concluía afirmando que “somos un territorio que tenemos mucho que decir, que defender y que trabajar”. Por su parte López Susín reiteró la colaboración del ejecutivo autonómico “en la medida de lo posible en el trabajo que realizáis”.

Los dies 13, 22 i 29 de novembre va tindre lloc a la seu del Centre Pignatelli de Saragossa un seminari de reflexió i debat titulat “Les llengües d’Aragó. Bases per a arribar a acords”, organitzat pel Seminari d’Estudis i Investigació per la Pau d’aquest Centre amb la col·laboració de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia.

Durant la primera sessió, el director de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín va assenyalar que des de la seua institució s’està treballant en el marc jurídic perquè les llengües pròpies i els seus parlants arriben al grau de dignificació que els pertany; en aquesta línia anuncià que s’està tramitant la modificació de la Llei de Patrimoni, al temps que s’intensifica la col·laboració amb la Universitat de Saragossa a través de la  Càtedra Ferràndez d’Heredia i en la implementació de noves tecnologies que ajuden a fomentar l’ús de les llengües, com un diccionari en línia o una plataforma educativa per a l’aragonès.

Fernando Ramallo, professor de la Universitat de Vigo i membre del Comitè d’Experts del Consell d’Europa destacà el luxe que suposa el fet que a l’Aragó convisquen tres llengües, tot i la seua situació de precarietat. Ramallo informà que Comité Europeu al que pertany sol pot avaluar, vigilar i recomanar als governs mesures d’actuació per a garantir  la salvaguarda i desenvolupament de les llengües amenaçades. Valorà positivament les accions dutes a terme últimament a Aragó en política lingüística i animà a assolir la consolidació d’un marc jurídic adequat i l’ensenyament de l’aragonès i el català com a matèria vehicular així com la seua cooficialitat per fer possible la seua pervivència.

A continuació, dos lingüistes de la Universitat de Saragossa, Javier Giralt, que va tractar la situació del català, i Francho Nagore, la de l’aragonès, van abordar aspectes històrics i dialectològics d’aquestes llengües, acompanyats de  gràfiques descripcions sincròniques de trets lèxics, sintàctiques i morfològics d’ambdues llengües.
Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, i Chabier Gimeno, de la de Saragossa, tots dos sociòlegs i membres del Seminari Aragonès de Sociolingüística, exposaren diverses dades obtingudes sobre el cens de les llengües d’Aragó l’any 2011 i, a més, es va presentar una sinopsi comparativa entre els estudis de tipus sociològic confeccionats des de 1994. Tots dos investigadors van insistir en la necessitat d’impedir la ruptura de la transmissió generacional que les pot dur a la desaparició a curt o mig termini.

També van fer èmfasi en la importància de l’ensenyament de les llengües maternes a l’escola i del desenvolupament de  polítiques públiques i legislatives adequades per a la conservació d’aquest patrimoni immaterial.

A la segona sessió, després d’un seguit d’emotives intervencions de parlants patrimonials de l’aragonès i del català a l’Aragó, es va mantenir un interessant debat sobre el paper dels mitjans de comunicació aragonesos en la promoció o visualització de les llengües minoritàries, on hi participaren professionals ded l’Heraldo, el periódico i Aragón Televisión. Es va constatar que encara l’aragonès té certa, encara que escassa, cabuda, però no el català. Des del públic es van demanar gestos de complicitat, detalls d’acollida, d’obertura. Es va reclamar que els mitjans públics s’ocupen del tema. Des dels privats es va justificar que les llengües minoritàries i que els medis prioritzen la seua supervivència.

En la tercera sessió, el jurista Ángel Garcés va classificar les actituds de la població aragonesa davant les llengües en quatre categories: de suport, d’indiferència, de menyspreu o de rebuig (aquest és el cas, sobretot, del català d’Aragó). Va fer un repàs de les diferents lleis, que recullen algunes mesures de protecció lingüística cridant l’atenció sobre el fet que més que les lleis, per descomptat importants, és la societat la que ha d’assumir la defensa de les llengües, fer-les seves i gestionar la seva pervivència. Les normes d’aplicació, les accions que duen a terme les institucions i també les iniciatives en els territoris on les llengües perviuen, són molt importants Els professors de la Universitat de Saragossa, Chaime Marcuello i Antón Eito, van fer un seguit de propostes per a impulsar el diàleg, l’enteniment i la col·laboració en projectes comuns entre els diferents grups que treballen per la defensa de les llengües minoritzades.

Conclusions i propostes
En los diferents debats que tingueren lloc al llarg ce les tres sessions es va coincidir en diversos punts que podríem dir “de sentit comú.

S’insistí en que “les llengües són un patrimoni immaterial que cal preservar, i per als parlants d’eixes llengües maternes, l’expressió d’un univers simbòlic lligat a la infantesa, al paisatge, a vivències entranyables que no es poden ni menysprear, ni perdre”.

També es remarcà la necessitat de dignificar les llengües minoritàries i els seus parlants, llengües que precisen d’una mínima normalització i que els seus parlants siguen alfabetitzats en la seua llengua materna. També es considerà la importància de prestigiar aquestes llengües fora del seu àmbit i s’incidí en la responsabilitat dels mitjans de comunicació públics per a aconseguir aquesta dignificació. També es valorà que hi hage un lideratge institucional, que s’impulse un òrgan d’autoritat lingüística, en què els diferents experts es troben i adopten uns acords mínims quant a la denominació de les llengües, grafia, etc.

Així mateix es va demanar que els representants del poble d’Aragó, de tots els partits, es consciencien i admeten la seua responsabilitat en la defensa de les llengües com a part del patrimoni cultural d’Aragó i donen el seu suport a les polítiques positives que els diferents governs porten a termini en aquest tema.

Una causa que val la pena

La primera sessió a la qual vaig poder assistir va ser la dels testimonis de persones parlants de les llengües minoritàries d’Aragó. Van parlar en la seua llengua, expressant els seus sentiments: el haver-se sentit ciutadans i ciutadanes de segona, menyspreats i sense alfabetitzar en la seva llengua materna. I, al mateix temps expressant l’afecte que sentien per una llengua que els connectava amb l’univers simbòlic de la seva infantesa: les paraules de la mare, del pare, dels avis; els paisatges, la casa en la qual van créixer … Senzillament em va commoure. Em va commoure escoltar a Pepe Bada iniciant la seva intervenció dient: “A mi em s’encunyaven amb una cançó de bressol que deia: a Nonon, a Nonon …” Una cançó de bressol que, a molts, a mi mateixa, també em cantaven. Per això vull destacar, en primer lloc, el sentit que aquest seminari, organitzat per la Càtedra Johan Fernández d’Heredia de la Universitat de Saragossa i el Centre Pignatelli, s’hagi realitzat aquí, en aquest lloc, on també hi ha la Fundació Seminari d’Investigació per a la Pau. El sentit és que aquí treballem els problemes situant-nos a pensar des de la perspectiva dels grups discriminats, des de les víctimes de la violència, siguin víctimes d’un conflicte armat o d’un altre tipus de violències estructurals, entre les que es troba la discriminació. En aquest cas, els parlants de les llengües minoritàries d’Aragó són grups que han estat discriminats per la societat majoritària. Des d’aquest ancoratge, la primera conclusió és ressaltar el paper i la importància que han tingut els testimonis en aquest seminari i proposar que en això, com en tot, els éssers humans, els seus sentiments i les seves raons, la seva vida en definitiva, han d’estar al centre. Hem constatat l’acord en la descripció i el diagnòstic de la situació de les llengües d’Aragó, un assumpte que ha estat i és objecte de controvèrsia (controvèrsies diverses), i que té una dimensió simbòlic-afectiva per a moltes persones, cultural i de patrimoni immaterial innegable, una causa per la qual val la pena treballar.

Carmen Magallón Portolés. Directora del Seminari d’Investigació per la Pau de Saragossa.