La Franja

Matarranya, 29 de març de 2018 Ja està distribuint un nou número, l’edició corresponent a la primavera de 2018, de la publicació “Qué hacer: Matarraña · Morella y Els Ports · Terra Alta”. Una publicació impulsada per Comunicacions dels Ports i Masmut Produccions que té per objectiu la promoció territorial d’aquestes comarques situades a la confluència d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. L’edició […]

Source: El Matarranya es promociona a la costa amb un nou número del ‘Qué hacer’ – Ràdio Matarranya

Vall-de-roures – 28 de març de 2018 L’acte de presentació va reunir més de 100 persones i diversos representants polítics  La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir el passat dissabte 25 la presentació de la nova Associació Cultural Amics del Chapurriau. Una agrupació que naix amb l’objectiu “de defensar i promocionar el ‘chapurriau‘, una […]

Source: L’Associació Cultural Amics del Chapurriau es presente a Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

Source: Aguaviva reúne a más de 150 tamborileros en el XIIº Encuentro de Tambores, Bombos y Cornetas

Source: La feria del vino y el mercado medieval, excelente maridaje en Cretas – La Comarca

Source: Izarbe y Lorien, los nombres en aragonés que más se ponen en nuestra Comunidad – Aragón_hoy

La Dirección General de Política Lingüística ha incluido un en la página web www.lenguasdearagon.org un registro de nombres en aragonés para darles difusión
De los 226.090 niños y niñas nacidos en la Comunidad entre 1996 y 2015, un total de 4.216 eligieron nombres aragoneses

De los 226.090 niños y niñas nacidas en Aragón entre 1996 y 2015, un total de 55.503 tienen su nombre en una lengua distinta del castellano, de ellos 6.405 son en vasco y 4.216 eligieron para sus hijos nombres arraigados en nuestra Comunidad: nombres de vírgenes (Izarbe, Iguazel, Obarra, Tremedal, Pueyo, Candelera, Casbas, Guayén, Nieus, Pineta, Pilar/Pilara, Altabás…), santos o santas (Bisorio, Urbez, Lizer, Orosia, Alodia…) o incluso de montes, ríos, sierras o ibones (Acher, Ainielle, Arriel, Astazu, Ixeya, Anayet, Lizara, Mascún, Uruel, Zinca…). Estos son los datos estadísticos que la Dirección General de Política Lingüística ha incluido en la página web www.lenguasdearagon.org para dar a conocer los nombres propios en aragonés. Esta iniciativa se enmarca dentro de las acciones con motivo de la celebración del Día de la Lengua Materna, instituido por la UNESCO, que se celebró el 21 de febrero, pero cuyas actividades se extienden a lo largo de los siguientes meses.

 

El nombre propio es uno de los derechos de la persona, y así está recogido en la Declaración Universal de los Derechos del Niño adoptada por la ONU en 1959. Además, en el año 2003, las Cortes de Aragón aprobaron una Proposición no de Ley a fin de que se distribuyera un índice onomástico de nombres propios en aragonés y catalán, las lenguas minoritarias de Aragón (según establece el artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés), fácilmente accesible, con objeto de garantizar el derecho de todos los ciudadanos a elegir para sus descendientes un nombre en estas lenguas.

El archivo de nombres puede consultarse en http://nombresenaragones.lenguasdearagon.org. Según este, los nombres más usuales (datos de 2015) en aragonés son:

·       Izarbe: 500 (101 en Huesca, 378 en Zaragoza y 21 en Teruel)

·       Lorién: 383 (149 en Huesca, 225 en Zaragoza y 9 en Teruel)

·       Lizer: 129

·       Francho: 90

·       Orosia: 88

·       Alodia: 78

·       Urbez: 54

·       Ánchel: 41

·       Chabier: 37

·       Zilia: 33

·       Iguazel: 29

·       Chesús: 29

·       Bizén: 12

·       Chusé: 8

Por años, el uso de nombres aragoneses arroja este resultado:

AÑO	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015
aragonés	86	114	86	178	134	138	190	154	180	240	311	242	230	268	298	287	267	240	295	278
no castellano	1482	1540	1525	1751	1762	1952	2207	2496	2601	2826	3221	3357	3880	3787	3761	3695	3285	3309	3408	3658
vasco	136	164	169	146	201	223	259	286	248	398	264	412	522	375	430	490	373	327	318	304
% aragonés	0,95	1,25	0,95	1,85	1,40	1,35	1,85	1,40	1,60	2,1	2,2	1,88	1,68	2,05	2,30	2,27	2,22	2,05	2,59	2,55
total	9.259	9.288	9.139	9.568	9.921	10.347	10.363	10.998	11.458	11.628	12.380	12.858	13.675	13.062	12.940	12.610	11.980	11.662	11.602	11.352

TOTAL 1996-2015:                          226.090

TOTAL ARAGONÉS:                      4.216

TOTAL VASCO:                              6.405

TOTAL NO CASTELLANO:           55.503

TOTAL CASTELLANO:                170.587

En la página web del Instituto Nacional de Estadística pueden hacerse búsquedas por nombres y poblaciones donde, por ejemplo, se ve (datos de 2017) que en la provincia de Zaragoza viven 225 personas con el nombre de Lorién, con una edad media de 8,3 años, o 378 niñas con el nombre de Izarbe, cuya edad media es de 8,4 años, lo que denota que los nombres aragoneses están siendo puestos por matrimonios jóvenes.

Los nombres en aragonés han sido utilizados tradicionalmente, aunque su visualización ha sido escasa, pero es habitual que los nombres de vírgenes se utilicen localmente para las niñas. Así, Escagüés en Echo, Guayén en la Vall de Benás, Puyeta en Ansó, Lagunas en Cariñena, Corona en Almudévar y Pilar y Pilara (documentada en el Registro Civil de 1876 de La Hoz de la Vieja) en muchos sitios de Aragón.

Entre otras curiosidades, Goya era conocido como Francho Goya, así aparece en la correspondencia con su familia y a veces firmaba así. Otros nombres aragoneses también tienen una larga tradición como Malena, Olaria, Zilia, Climén, Vizién, Lorién, Orosia, Pueyo, etc, que están recogidos en la toponimia. Mientras que Chuan, Polito, Chorche, Silván, Chaime o Chusé re recogen en nombres de casas de muchos lugares del Alto Aragón.

Enlace a la guía de nombres: http://nombresenaragones.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2018/02/LlibreUnNomxTu-2018-web.pdf

Source: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Source: Moviment Franjolí per la Llengua: “La Franja, malgrat tot” [opinió]

“La Franja, malgrat tot” [opinió]

Casa de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins)

El passat 10 de març es va presentar a Calaceit un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).
Un mes abans la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va organitzar una taula rodona a la Universitat de València on s’exposava la situació de l’escola en català amb representants de tot el domini lingüístic català. Per la Franja de Ponent hi participà en Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga convidat pel Moviment Franjolí.

Tornant a març, i gairebé simultàniament, mentre el sociòleg matarranyenc Natxo Sorolla oferia una conferència a Perpinyà (Rosselló) sobre llengües i xarxes, dues experiències docents quant a l’ensenyament del català a dos instituts de la Franja s’exposaven, juntament amb d’altres de la resta dels Països Catalans, en un simposi celebrat a la Universitat de les Illes Balears (Palma, Mallorca).

Aquestes quatre activitats, cadascuna al seu àmbit, en són bons exemples (n’hi ha més de ben recents, també*) que la vida cultural a la Franja de Ponent és viva i ben viva, malgrat que, sovint, la situació política i social del Principat no deixi gaire més espai mediàtic per a notícies com aquestes.

El fet de remarcar aquesta mena d’accions no és casualitat, doncs indica un camí d’entroncament de la realitat sociolingüística de la Franja dins el marc cultural de la resta de la catalanofonia. La referència d’ aquest marc, que podria semblar una evidència, no sempre és fàcil des de la Franja i massa vegades ha estat obviat o camuflat.  Activitats realitzades al País Valencià, Catalunya Nord o les Illes Balears han comptat amb representació franjolina, mentre que acords com el ressenyat obren nous (vells) camins i més possibilitats per a la promoció de la llengua i cultura catalana de la Franja.

Per a un territori difús com la Franja, poc cohesionat i amb comunicacions defectuoses, el saber-se part d’una comunitat lingüística de més de deu milions de parlants i que engloba quatre estats europeus diferents, no deixa de representar una injecció d’autoestima i dignificació per als parlants de la llengua pròpia, més enllà de localismes exacerbats i polèmiques estèrils i interessades sobre la denominació de la llengua.

I encara, més enllà del món cultural que hem de valorar, hi és present una realitat social precària però que se sent part en major o menor mesura d’una mateixa comunitat que presenta unes especificitats concretes: paisatge, llengua comuna, tradicions semblants, interessos laborals, fluxos comercials i relacions de veïnatge horitzontals, estudis i serveis fora de territori aragonès en molts casos, etcètera; aquesta comunitat es diu Franja, malgrat tot, i va de les muntanyes dels Pirineus al riu Matarranya. Terra de frontera; riquesa d’un patrimoni cultural que cal preservar.

Òscar Adamuz
Activista cultural

* https://www.lafranja.net/?p=28416

Source: Presentació, demà, de “Espills trencats” a Torrent de Cinca | Mas de Bringuè

Source: Valderrobres estrena oficina de Correos – La Comarca

Source: El bé | L’esmolet

Estic immers en la lectura de Vida i destí, de Vasili Grossman, una obra monumental en tots els aspectes. Avanço lentament perquè disposo de poc temps de qualitat per a esmerçar-hi l’atenció que mereix, ja que a cada paràgraf hi ha motiu per a la reflexió.

Grossman se m’apareix lúcid i precís en les seues definicions del feixisme, de la llibertat o del fanatisme. Afirma que l’assoliment del bé és l’objectiu últim de la humanitat. Un concepte tan ampli, però, li suscita moltes preguntes: «Existeix un bé aplicable a tots els éssers, a totes les tribus, a totes les circumstàncies? O potser el meu bé és el mal per a tu i el bé del meu poble, el mal per al teu?». També hi ha l’evolució del concepte ‘bé’ al llarg de la història, atès que coses que abans eren vicis, ara són virtuts i viceversa. En els seus inicis, les religions i els sistemes polítics tenien el bé com a finalitat, però han acabat produint grans mals en milions de persones. I és que Grossman va viure la Revolució Russa, l’evolució del règim comunista, la Segona Guerra Mundial i els grans moviments de masses del segle XX.

Vasily Gorssman al front

Vida i destí no es va poder publicar fins el 1980, a Suïssa (feia vint anys de la mort de l’autor), després d’haver eixit clandestinament de la Unió Soviètica en forma de microfilm. M’esgarrifa pensar què hauria significat per a la literatura i el pensament la pèrdua d’aquesta obra.

Els meus avis, coetanis de Grossman, van viure el flagell de dues dictadures i l’ensorrament del somni democràtic de la República. Els pares van patir els anys de plom del franquisme fins ben entrada la trentena. Quan per fi va morir el dictador, la meua generació eixia de la infantesa… Ara, tinc la sensació que rebroten comportaments que creia superats pel progrés moral de la humanitat. Torna la intolerància contra col·lectius de persones, s’apliquen les lleis per a retallar la llibertat d’expressió… Em fa por que les meues filles no acabin vivint en un món pitjor que el d’avui. Diuen que la humanitat fa dues passes endavant i una enrere. Em temo que ara estem en retrocés. Només espero que la passa no sigui massa llarga.

La Comarca, columna «Viles i gents», 23 de març de 2018

MAGAZIN 24 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Un lloc anomenat Terra” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Ana Bayo , profesora caspolina, es la coordinadora de la UFI (Unidad de Formación e Innovación) de nuestra comarca (más Sástago, Escatrón y Mequinenza), depende del CIFE (Centro innovación y Formación Educativa) de Zaragoza; su labor está orientada a toda la comunidad educativa.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Josep Mª Ráfales, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: DE MICA EN MICA: Del Matarranya a Montserrat – Lo Reguer

Al programa d’aquesta setmana retorna en Cesc amb la política catalana. L’Albae ens parlarà del Cavall Bernatmontserratí. La Jorja ens porta al poeta català Narcís Comadira. I com sempre en Marcel ens descobrirà un grup dels Països Catalans, aquest cop Los Draps des del Matarranya.

Aste honetako saioan Cesc bueltan izango dugu Kataluniatik egingo digun egoera politikoaren kronikarekin. Albae Montserrateko Cavall Bernat haitzari buruz mintzatuko zaigu eta Marcelek, ohi bezala, herrialde katalanetako musika talde bat ekarriko digu, oraingoan Matarranyako Los Draps.

Reproductor de audio

Original a Bilbo Hiria.

Source: Los Albesa, un viaje de la selva a la masía – La Comarca

Source: Moretto chanel: Temps de youtube