Skip to content

Archive

Archive for desembre, 2018

Source: “La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana | Lo Finestró

“La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana

Ja ha estat publicat el llibre d’Artur Quintana i Font, La Vall de Balat. (Memòria de l’Aragó 1948-2017), que completa les seues memòries aragoneses, editat per Rolde de Estudios Aragoneses (núm. 64 de la col·lecció “Cuadernos de Cultura Aragonesa”).

El llibre ha estat presentat en la recent Fira de Montsó.

Nota de ROLDE:

Artur Quintana és aragonés “perquè ho ha volgut”, d’igual manera que és català per naixement, o alemany per afecte, vida professional i residència. L’autor d’aquest llibre posa cos i ànima a la idea que les identitats compartides són una saludable forma de trobar-se en el món.

Les terres del Baix Aragó, que va conèixer a mitjan dècada del 1960 per mor de la feina per a la  tesi doctoral El parlar de La Codonyera, es van convertir, com la resta de l’Aragó, en una important referència vivencial i intel·lectual per a n’Artur. D’això en parla en aquest llibre, on hi ha el que completa una primera versió de les “memòries aragoneses” editades per l’Associació Cultural del Matarranya el 2003, que duen fins al 2017 la intensa relació de l’autor amb els paisatges i les gents de la seua pàtria aragonesa d’adopció.

Per aquestes pàgines desfilen records, anècdotes, persones benvolgudes (o que no ho són tant), amor per les llengües i la seua diversitat, passió pel coneixement i per la vida, amb les seues llums i ombres… humanitat destil·lada, tot comptat i debatut.

Woody Cook shot by Mireia Ludevid and styled by Singing Lee, in exclusive for Fucking Young! Online.

Source: Matarranya – Fucking Young!

Source: Ingressen a la presó tres veïns de Lleida acusats de 24 robatoris al Matarranya – CCMA

Tres veïns de Lleida han ingressat a presó acusats de cometre 24 robatoris en establiments públics de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. Hi ha una quarta persona investigada. Segons la Guàrdia Civil, formaven un grup criminal que actuava de nit i que va causar una gran alarma entre la població de la zona.

Source: Passió pel conte a Barcelona » Temps de Franja

// M.D. Gimeno Puyol

La llibreria Documenta de Barcelona va reunir el dilluns 26 de novembre uns quants apassionats dels contes. Es tractava precisament de la presentació de Passió pel conte (Voliana Edicions, 2018), un recull de 32 relats breus, precedit de 6 reflexions sobre el gènere, à càrrec d’un total de 36 autors, que va congregar alguns d’ells i un bon nombre d’assistents. L’editor i també contista Jordi Solé Camardons va fer una reivindicació del conte, “fruit d’un impuls”, envers la novel·la, “fruit d’un projecte”; l’extensa relació dels seus contistes preferits era la prova de la seua vitalitat i qualitat dins de la literatura catalana, tot i que va constatar un cert menysteniment al moment actual, en què triomfen best sellers de moltes pàgines. Amb reflexions similars Isidre Grau —Premi Sant Jordi 1985, de Sabadell, amb vincles familiars a Beseit— va destacar la quantitat de contes que es publiquen, a pesar de la manca de prestigi entre llibreters i grans editorials, gràcies a les petites i als blocs, que han democratitzat i difós la seua escriptura; i comentar aspectes de la poètica, canvis de moda i sensibilitat. A continuació, Mònica Miró Vinaixa, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona, va vincular poesia i conte ja que compartissin “la fogonada” detonant de la seua escriptura i la provocació d’un “efecte” singular en la seua lectura.

L’acte va continuar amb tot un recital, ple de sensibilitat i mestria: poemes a càrrec de la rapsoda i poeta lleidatana Montse Gort —amb casa a Torredarques— i, per suposat, contes de tres de les autores: Eva Arnal, Elisenda Solsona i Mercè Pardo. La tria no estava dins del llibre editat per a què el lector en descobrire de nous i tinguere el gust de sorprendre’s. En fi, lo conte d’autor està bé viu a les pàgines tan ben editades per Voliana i a les lectures orals compartides pels amants de la literatura assistents a la presentació, entre els quals Marta Momblant, recent Premi Guillem Nicolau. Una presentació que va esdevenir al mateix temps una bona ocasió de retrobar o conèixer franjolins errants.

 

Recital de Montse Gort, rapsoda, poeta, sòcia d’Ascuma. / Marta Momblant

Source: Crida per col·laborar a l’«Styli locus» de gener 2019 » Temps de Franja

//Artur Quintana

Per al número de gener d’Styli locus, el suplement literari semestral de Temps de Franja, els del Consell de Redacció fem una crida a la gent de les lletres catalanes de l’Aragó perquè ens envien textos inèdits —o arcaics ressuscitats— de poesia, prosa, teatre, assaig. El tema de la pàgina 1 és la figura del Comte N’Arnau, un tema al qual en Josep Maria de Segarra i Castellarnau deia que cada generació de la gent de les lletres catalanes hi havia de contribuir. Tanmateix podeu contribuir a l’Styli locus del gener escrivint de qualsevol tema, arnauenc o no. Styli locus té una extensió de quatre pàgines, de les quals la primera va dedicada al Comte n’Arnau i l’escriurà na Josefina Roma. Penseu que convé —ep, si pot ser!— que els vostres textos siguen breus i els hauríeu d’enviar no gaire més tard que el 15 de desembre. I si no podeu escriure res, podríeu dir-ho als vostres amics, coneguts i saludats.

—Tota sola feu la vetlla, viudeta igual!

—No la faig jo tota sola, Comte N’Arnau!

Els xenoglosofòbics (que sovint ignoren que ho són) no entenen les llengües com una riquesa, sinó com una nosa. Uns aliats poc recomanables si el que volem és la pervivència de la nostra manera de denominar —i per tant concebre— el món.

Falsos amics
Alifara de Clarió, Mont-roig 2013. Foto: Carles Terès

Permeteu-me una pregunta: Si els catalans hagueren renunciat al seu idioma o l’empraren només oralment i en àmbits domèstics, hi hauria catalanofòbia? Sospito que no, o no de la manera que ara es manifesta. Per això crec que, en comptes de catalanofòbia, seria més escaient parlar de xenoglosofòbia, és a dir, por o aversió cap a les llengües diferents de la pròpia.

Aquí a l’Aragó en tenim un bon exemple. Mentre mantinguem lo nostre català reclòs en entorns informals i familiars, tot va bé: no l’escrivim, no l’usem en esdeveniments oficials, ni en la litúrgia religiosa, ni tan sols quan cantem los números del bingo a la festa major. Tampoc l’anomenem pel seu nom acadèmic, sinó que hem interioritzat que allò que parlem és un xapurriat, una barreja impossible de sistematitzar de valencià, tortosí, català, aragonès, llemosí, castellà i tots els ingredients que vulgueu afegir-hi. Tot plegat molt entranyable, molt nostre, molt diminut. Ara bé, quan ens atrevim a escriure’l, a parlar-lo davant un micròfon, a publicar-lo en programes de festes, a fer-ne els pregons, a retolar-ne els carrers o a reclamar-lo a l’escola, aleshores deixa de tindre gràcia… ho va resumir molt bé el nostre paisà Jiménez Losantos: «El chapurriau es simpático, mientras no toque las narices».

Continuar llegint… Falsos amics – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Un grupo de niños del CRA Alta Ribagorza de Benasque enseña a un grupo de escolares franceses a hablar Patués, aragonés del valle oscense. Y los estudiantes galos enseñan a los aragoneses a hablar Occitano. Un intercambio lingüístico que explican en Despierta Aragón, de Aragón Radio, Carmen Castán, una de las profesoras de Patués, y Natalie, una de las profesoras de Occitano.

Source: Del Patués al Occitano: intercambio lingüístico entre escolares – Despierta Aragón – 4 – Programas – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Source: Valderrobres es uno de los 20 pueblos ‘maravilla rural’ de España

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja