// Ramon Sistac
bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents. En principi, flamenc, com flamejant, volia dir ‘en flames’, ‘com les flames’ o més aviat ‘del color de les flames’. Segurament prové del neerlandès flaming, paraula que, a la seua vegada, podria estar formada sobre el llatí flamma, però no necessàriament perquè, si flamenc ve de Flandes, Flandes en flamenc (és a dir, en neerlandès) és Vlaanderen (i flamenc vlaams). Quin embolic, oi?
Flamencs al Delta de l’Ebre. / Carles Terès
*Publicat a Temps de Franja n.140, gener de 2019
Continuar llegint… Flamenc* » Temps de Franja
// Patrici Barquín
80.000 fascistes munten una mena de desfilada de la victòria pel centre de Roma, mentre arriba aquella hora de la nit en que tot se torna una mica surrealista, especialment als bars, i això va passar a eixa hora maleïda.
Salvini se despulla disposat a submergir-se a un càlid bany de multituds i jo me disposo a pagar veient que lo meu cos ja està una mica saturat d’alcohol i de nit. A la barra, una ampolla en un estrany dibuix i al davant de l’ampolla, un parroquià que, d’una glopada, engoleix un “xupito” d’aquella poció màgica. Òbviament, no puc evitar atansar-me i mirar més atentament lo dibuix de l’etiqueta.
Bolsonaro declara una mena d’Estat integrista evangèlic, mentre reparteix odi i amenaces per tot Brasil, contra tot allò que a ell li sembla diferent, quant me col·loco les ulleres d’aprop i veig un cérvol coronat en una enorme cornamenta i una creu lluminosa, com si aquella bestiola anés a oficiar missa o una espècie d’aquelarre nòrdic. Pregunto al parroquià que què é allò que està bevent:
—Jägermeister.
—I aixó, què é?
Continuar llegint… L’avanç del Jägermeister* » Temps de Franja
Source: Paraules* » Temps de Franja

La verema sempre valdrà diners». Ho dien mon pare i mon iaio als anys vuitanta del segle XX. Quan no valie la pena treballar les oliveres perquè les olives anaven tirades de preu, la vinya ere una bona alternativa. Des de l’hecatombe de l’olivar per la gelada de febrer de 1956 fins als anys vuitanta del segle passat, la verema ere el cultiu que donave esperança als llauradors. Es van arrencar molts bancals d’oliveres per a plantar-hi vinya. A mida que avançave la mecanització del treball, més oliveres acavaben cul per amunt per a deixar lloc als ceps. De Bernatxa, sobretot, però també Macameu i Carinyena. Va ajudar a millorar els preus del raïm la construcció de la cooperativa vitivinícola de Vall-de-roures, que va obligar a les bodegues particulars a pagar millor la verema si volien omplir els trulls. A més, la qualitat del vi de la comarca es més que acceptable. Continuar llegint… Vinya i oliveres

José Manuel Insa es ya conocido por sus relaciones con los grupos extremistas de FACAO.
Alcaldes del PP i del PAR s’involucren en els actes radicals de la FACAO
Alcaldes del PP i del PAR s’han involucrat en obsequiar premis al secessionisme lingüístic més radical, encarnat per la FACAO i Ángel Hernández. Entre els polítics enllaçats en los grupuscles radicals hi ha José Miguel Celma, President del PP del Baix Aragó, i José Manuel Insa, Conseller Comarcal del Baix Aragó (PAR). A més, entre els escriptors que s’oposen a qualsevol normativa reconeguda hi ha l’alcalde d’Azanuy (PAR).
La propuesta del Gobierno de denominar al “chapurriau” como “catalán aragonés” ha suscitado un rechazo mayor: “El catalán es muy posterior al chapurriau”, dice José Manuel Insa, alcalde de La Cañada de Berich. “El chapurriau se habla en esta zona desde el siglo XIV”. La alcaldesa de La Codoñera, María José Gascón-Casas, puntualiza que entre ambas lenguas hay “muchos vocablos distintos”. “Si otros dialectos se les ha podido llamar “valenciano”, no entiendo por qué tenemos que llamar catalán al nuestro”, continúa Bone. Más información.
José Manuel Insa (PAR), alcalde de La Cañada de Verich, también intervino en las réplicas. Insa denunció el “ultraje” que el nacionalismo catalán está cometiendo contra Aragón y afirmó que “el nacionalismo catalán, con un aparato mediático impresionante, ha intentado poner en ridículo a los aragoneses”. El aragonesista añadió que “desde el Bajo Aragón algunos han seguido el juego de la ofensiva catalanista de desprestigio utilizando rebuscados acrónimos”. Finalmente, José Manuel Insa explicó que hasta el siglo XX a la lengua hablada en Cataluña se la denominaba “lemosín” y que cuando en 1906 el nacionalismo catalán hizo su gramática y le cambió el nombre a su lengua todos los filólogos se opusieron; así que esto demuestra que nuestra Ley de Lenguas es totalmente legítima y que nadie debe decirnos ni cómo se llama nuestra lengua ni cómo debemos hablarla. Más información.
“Y obviamente es importante reconocer versiones tan importantes de nuestra lengua como las que están cerca de la Franja, “la Franja” que llaman, límite con Cataluña, pero también están las del Bajo Aragón, donde todos ustedes saben que se habla ese tipo de lengua, chapurriau, que también tiene a sus referentes culturales.” Dª. Luisa Broto Bernués (ZEC) (2h12′)
Zaragoza en Común (ZEC) se refiere al catalán que se habla en el Aragón Oriental, lengua propia reconocida en nuestra Comunidad, con el término despectivo Chapurriáu cuyo significado es "lengua mal hablada". #Nivelazo #PlenoZGZ @PodemosEquoZgz
— Iván Andrés (@ivanandres77) July 31, 2019
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.