Source: El Bajo Cinca promueve la variedad lingüística con un programa de animación lectora |Heraldo.es

La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez.Gobierno de Aragón

Cinco localidades del Bajo Cinca van a ofrecer un programa de animación lectora en catalán para favorecer esta lengua y sus variedades dialectales en las zonas de la comarca que son catalanoparlantes.

En concreto, las actividades se van a desarrollar en Fraga, Zaidín, Velilla de Cinca, Mequinenza y Torrente de Cinca, del 22 al 29 de agosto. Dos narradoras, Eva Andújar y Almudena Francés, y la compañía de títeres Zipit conducirán las sesiones de cuentacuentos.

Éstas y otras actividades se organizan dentro de los diferentes programas lúdicos del verano, como las colonias urbanas, las ludotecas o las bibliopiscinas, a las que acuden niños que pasan el verano en los pueblos.

El Gobierno de Aragón apuesta por una política lingüística que “sume y no divida”

Leer más

Para llevar a cabo esta propuesta, la comarca del Bajo Cinca ha firmado un acuerdo con el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón en materia de Política Lingüística. Así, la entidad supramunicipal recibirá una subvención de 5.000 euros para financiar estas actividades de promoción, dinamización social y cultural de la lengua catalana.

Se trata, según indican desde la comarca en nota de prensa, de llevar a cabo la “implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales”.

Según un estudio publicado en 2017 y basado en datos del censo del INE de 2011, la del Bajo Cinca es, después del Matarraña, la segunda comarca aragonesa donde más catalán se habla. En concreto, el 46% de sus habitantes son catalanoparlantes.

El Bajo Aragón, la Ribagorza, la Litera y el Bajo Aragón-Caspe son el resto de comarcas donde se habla esta lengua. El informe revela que, en Aragón, 55.513 personas lo hacen.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Alumna: Lídia Peres Muñoz

7. Conclusions

Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.

Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Source: Valderrobres saca a relucir su ingenio en la charlotada – La Comarca

Source: Las carrozas y comparsas desfilan en Aguaviva a ritmo de batucada – La Comarca

Source: Beceite pide recursos para gestionar el elevado turismo y generar empleo – La Comarca

Source: ¡A por el mejor pollo! – La Comarca

Source: La magia de los títeres envuelve a Fabara – La Comarca

Source: El Matarraña estalla en fiestas honrando a la Asunción de la Virgen – La Comarca

Source: Dos heridas leves en un nuevo accidente en la carretera de Maella – La Comarca

Source: Los pueblos del Algars urgen soluciones tras 2 semanas sin agua – La Comarca

Source: Presentan una nueva edición de la revista de historia y cultura de Beceite – La Comarca

Source: · PRESENTACIÓ DEL POEMARI “ESCLAT” DE MERXE LLOP – Lenguas de Aragón

Source: Martí de Riquer i la llengua aragonesa | Viles i Gents

Source: La Guardia Civil detiene a tres personas por cultivar marihuana en Maella – La Comarca

Source: Dos heridas leves en un nuevo accidente en la carretera de Maella – La Comarca