Educación, Cultura y Deporte |miércoles, 25 de mayo de 2016 a las 16:26
Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña
La consejera de Educación, Cultura y Deporte ha participado en Peñarroya de Tastavins en las rutas literarias, dentro de la programación del Día de la Lengua Materna, con lecturas sobre Desideri Lombarte
La actividad se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias: el aragonés y el catalán de Aragón
Pérez ha visitado también el Ayuntamiento de Monroyo y las instalaciones de la Escuela InfantilLa consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado hoy en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’ sobre Desideri Lombarte. El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna y se ha celebrado en Peñarroya de Tastavins (Teruel). En él, alumnos del CRA Tastavins -al que pertenecen La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y Peñaroya- han leído textos en castellano (un texto de Cervantes), catalán (de Desideri Lombarte) y en árabe. Los alumnos han participado también en talleres literarios y de manualidades que se han desarrollado por la localidad. En cada uno de ellos, se les entregaba unas piezas de un puzzle, que después han formado y en el que se representaba una imagen de Lombarte en la casa del escritor. En el encuentro ha participado también Nuria Lombarte, hija del autor.
Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón: Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela. Y entre ellos, Desideri Lombarte, del que la consejera ha dicho “fue un gran soñador muy mediterráneo, de la Barcelona marinera a la Peñarroya del Matarraña, a las que amó mucho”. “Es un gran honor presentar este proyecto de convivencia de las lenguas maternas del CRA: “Pels camins de la memòria” precisamente en la tierra de Desideri Lombarte, desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘Mas del molinar’, ‘Masía del Molinar’ desde donde oteaba el mundo pena-rogí, de Peñarroya”, ha explicado.
Visita a Monroyo
La consejera de Educación se ha desplazado a continuación la localidad de Monroyo. Primero ha acudido al Ayuntamiento y, después, ha visitado la Escuela Infantil de la localidad.*Se adjunta audio de la consejera y galería de fotos.
Fotos:
Podcasts y Audios relacionados:
La consejera Mayte Pérez habla sobre las rutas literarias Desideri Lombarte, en Peñarroya de Tastavins 1 MB
Mayte Pérez habla sobre las rutas literarias Desideri Lombarte
Parlo de la seua valoració entre la gent llauradora. Les oliveres, i contra més velles pitjor, eren un inconvenient, un molest obstacle per a cultivar vinyes, ametllers o presseguers. Els olivars més vells tenien, a més, el greu inconvenient d’una dificultosa, però inevitable, mecanització. A més, l’oli d’oliva no ere bo per a la salut -verídic-. Ere millor el de gira-sol, es deie. Si llavors no es van arrencar tots els olivars de la comarca va ser, principalment, perquè fer desaparèixer estos arbrots i, sobretot, les seues potents arrels costave una faenada. De la llenya d’olivera se’n traie ben poca cosa, per a pagar les despeses i res més. No compensave de cap manera la faenada que donave. Quasi que se l’emportaven per fer-te un favor. Però moltes oliveres, centenàries en molts casos i mil·lenàries en alguns, van resistir. Eren massa poderoses, quasi monstres, monstres molestos i inoportuns. Això sí, van acabar el segle arraconades als bancals mes estrets, als ribassos i les costes.
La valoració social ha donat un tomb al segle XXI. N’hi ha molts exemples. A Oliete s’ha posat en marxa un projecte per desermar velles oliveres abandonades, la Mancomunitat Taula del Sénia ha elaborat un monumental catàleg de les oliveres que tenen més de mil anys -algunes d’elles al Matarranya- i, la darrera, la directora Iciar Bollain acaba d’estrenar la pel·lícula ‘L’olivera’, una exaltació d’este arbre i de la cultura que l’envolta.
De ser un arbre maleït i menyspreat ha passat a ser una planta reverenciada. Massa tard.







