Skip to content

Origen: Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña – Aragón_hoy

Educación, Cultura y Deporte |miércoles, 25 de mayo de 2016 a las 16:26

Mayte Pérez recuerda la figura de Desideri Lombarte con los alumnos y profesores del Matarraña

La consejera de Educación, Cultura y Deporte ha participado en Peñarroya de Tastavins en las rutas literarias, dentro de la programación del Día de la Lengua Materna, con lecturas sobre Desideri Lombarte
La actividad se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias: el aragonés y el catalán de Aragón
Pérez ha visitado también el Ayuntamiento de Monroyo y las instalaciones de la Escuela Infantil

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte

La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado hoy en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’ sobre Desideri Lombarte. El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna y se ha celebrado en Peñarroya de Tastavins (Teruel). En él, alumnos del CRA Tastavins -al que pertenecen La Cerollera, Fuentespalda, Monroyo y Peñaroya- han leído textos en castellano (un texto de Cervantes), catalán (de Desideri Lombarte) y en árabe. Los alumnos han participado también en talleres literarios y de manualidades que se han desarrollado por la localidad. En cada uno de ellos, se les entregaba unas piezas de un puzzle, que después han formado y en el que se representaba una imagen de Lombarte en la casa del escritor. En el encuentro ha participado también Nuria Lombarte, hija del autor.

Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón: Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Jesús Moncada o Chuana Coscujuela. Y entre ellos, Desideri Lombarte, del que la consejera ha dicho “fue un gran soñador muy mediterráneo, de la Barcelona marinera a la Peñarroya del Matarraña, a las que amó mucho”. “Es un gran honor presentar este proyecto de convivencia de las lenguas maternas del CRA: “Pels camins de la memòria” precisamente en la tierra de Desideri Lombarte, desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘Mas del molinar’, ‘Masía del Molinar’ desde donde oteaba el mundo pena-rogí, de Peñarroya”, ha explicado.

Visita a Monroyo
La consejera de Educación se ha desplazado a continuación la localidad de Monroyo. Primero ha acudido al Ayuntamiento y, después, ha visitado la Escuela Infantil de la localidad.

*Se adjunta audio de la consejera y galería de fotos.

Fotos:

  • La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte
  • La consejera de Educación, Cultura y Deporte, Mayte Pérez, asiste a las rutas literarias Desideri Lombarte
  • Visita a Monroyo
  • Visita a la escuela infantil de Monroyo

 

Podcasts y Audios relacionados:

Origen: Licantropia – ¡Ya tenemos Licantropía en castellano en Amazon!…

¡Ya tenemos Licantropía en castellano en Amazon!
https://www.amazon.es/LICANTROP%C3%8DA-Viceve…/…/ref=sr_1_4…

LICANTROPÍA (Gara Viceversa)
AMAZON.ES

Origen: Torrefest

WhatsApp-Image-20160525 1 WhatsApp-Image-20160525

Origen: La réplica de la escultura El Profeta de Pablo Gargallo no se instalará en la rotonda de Maella

Origen: Doce empresarios de Beceite se unen para formar una Asociación Empresarial

Origen: El Cretense de fútbol Alevín gana la liga de Tarragona

La localidad del Cinca Medio acoge el fin de semana la V Trobada Vivir en Aragonés con varios actos culturales.

Origen: Profesores y estudiantes de aragonés conocen la realidad lingüística de Fonz | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es

Origen: Quiero denunciar a demagochia d’o partiu… – L’Aragonés En Plana Uesca

MAGAZIN 28 de maig de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Jaque a les pensions”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Sarabastall presenta el campament d’aquest estiu i oferta les places. “El bosque de todos los bosques”. Ens ho explicarà Ramón Arbona, cap de campament.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Espais naturals. Vicente Roc
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”.
13:40- 14.- Entrevista a Amparo Bello Martínez, metgessa de Favara. Després de més de cinc anys cuidant de tots nosaltres, es despedeix i es trasllada a un altre poble.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Néstor Fontoba, Vicente Roc, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

https://twitter.com/rebregat/status/734124459406327808?s=07

Origen: Buena acogida de la I Feria de la Tapa de Valjunquera

Origen: L’olivera

  • Carles Teres

La segona meitat del segle passat va ser molt negra per a l’olivar del Matarranya, que van tocar fons en seu prestigi social. No parlo de la seua rendibilitat econòmica ni de la duresa del seu cultiu -en especial de la collita, a les gelors de l’hivern- ni de la tardança en entrar en producció respecte a altres cultius.

Parlo de la seua valoració entre la gent llauradora. Les oliveres, i contra més velles pitjor, eren un inconvenient, un molest obstacle per a cultivar vinyes, ametllers o presseguers. Els olivars més vells tenien, a més, el greu inconvenient d’una dificultosa, però inevitable, mecanització. A més, l’oli d’oliva no ere bo per a la salut -verídic-. Ere millor el de gira-sol, es deie. Si llavors no es van arrencar tots els olivars de la comarca va ser, principalment, perquè fer desaparèixer estos arbrots i, sobretot, les seues potents arrels costave una faenada. De la llenya d’olivera se’n traie ben poca cosa, per a pagar les despeses i res més. No compensave de cap manera la faenada que donave. Quasi que se l’emportaven per fer-te un favor. Però moltes oliveres, centenàries en molts casos i mil·lenàries en alguns, van resistir. Eren massa poderoses, quasi monstres, monstres molestos i inoportuns. Això sí, van acabar el segle arraconades als bancals mes estrets, als ribassos i les costes.

La valoració social ha donat un tomb al segle XXI. N’hi ha molts exemples. A Oliete s’ha posat en marxa un projecte per desermar velles oliveres abandonades, la Mancomunitat Taula del Sénia ha elaborat un monumental catàleg de les oliveres que tenen més de mil anys -algunes d’elles al Matarranya- i, la darrera, la directora Iciar Bollain acaba d’estrenar la pel·lícula ‘L’olivera’, una exaltació d’este arbre i de la cultura que l’envolta.

De ser un arbre maleït i menyspreat ha passat a ser una planta reverenciada. Massa tard.

Origen: La mà esquerra | Viles i Gents

 (Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de maig del 2015)

Som éssers rituals. Tenim tendència a celebrar esdeveniments importants a les nostres vides amb cerimònies, que compartim amb lo nostre entorn. Ho fem —ho fan— des de la nostra arribada al món, que cada any recorda la festa d’aniversari. A continuació, los sagraments, durant molts segles, han anat indicant dins de la tradició cristiana les etapes vitals (comunió, casament, mort), que ara, en una societat més laica, conviuen amb celebracions alternatives com les bodes civils al jutjat o l’ajuntament o les cerimònies fúnebres de comiat, generant nous rituals sobre la base dels anteriors amb més o menys solemnitat i traça. Flors, colors de la roba, música, objectes i regals van associats a cada una, part d’una memòria heretada sense saber per què ni preguntar-ho, entre formes fixes i la seua normal evolució, i que, significativament, han adoptat característiques particulars dins de cada cultura, formant part dels costums comuns.

Lo compromís nupcial queda rubricat amb l’aliança de matrimoni, que als territoris catalanoparlants de l’antiua Corona d’Aragó, inclosa la Franja, sempre se l’han ficat al dit anular —dit que pren precisament lo seu nom per l’anell característic— de la mà esquerra. Això té un sentit evident i ben poètic per la connexió directa amb lo cor que batega, de manera que no és estrany que sigue un costum universal a tot Occident. Esta combinació de la lògica i la metàfora afectiva se trenca a Castella i terres de la seua influència històrica, on los esposos se la fiquen a la mà dreta; no calen raons sinó la simple prevalença del costum per continuar-lo. De totes maneres, diluït ara l’entorn local dins d’altres estímuls, en una cultura global mestissa i amnèsica, perduda la consciència i vivència de la tradició pròpia, se generen variacions particulars i cada u, independentment del lloc d’origen o de residència, se fica l’aliança a la mà a on li fa menys nosa o, si li en fa molta, pel motiu que sigue, ni se la fica. Al final, importa el fons més que la forma.

María Dolores Gimeno

Origen: Desde Torrevelilla, ¡gracias Ayuntamiento de Alcañiz!

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja