La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Artur Quintana, nova Creu de Sant Jordi | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 d’abril del 2016)
La Creu de Sant Jordi destaca entre els reconeixements que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats pels seus mèrits o serveis cívics o culturals. Acaba de ser concedida a Artur Quintana i Font, filòleg format a les Universitats de Barcelona i Colònia, que ha exercit una llarga carrera professional a les ciutats alemanyes de Spira i Heidelberg. Bona part de les seues investigacions s’han centrat en la llengua i la cultura autòctones de la Franja aragonesa, des de la seua tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Entre les seues nombroses publicacions estan la mateixa tesi (2012); La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984), única gramàtica publicada del català d’Aragó; les recopilacions col·lectives Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995) i Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997); l’edició de l’Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002); i l’antologia de poesia en català del Baix Aragó Roda la mola (2010). També ha estudiat l’aragonès i l’occità, i ha feit traduccions sobretot de l’alemany.
Coordina lo suplement literari Styli locus de la revista Temps de Franja i la col·lecció en català “Lo Trinquet” de l’IET, i és col·laborador d’esta columna i de la revista Turolenses. És president d’honor de l’Associació Cultural del Matarranya, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i pertany al Comité d’Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a l’Academia d’a Luenga Aragonesa. Lo premi, continuador dels de la Fundació Lluís Carulla i Lo Grifonet rebuts el 2015, reconeix esta trajectòria infatigable, entre Spira, la Barcelona natal i la Codonyera. Mos va la va contar fa uns anys a les esplèndides memòries La Vall de Balat: memòria de l’Aragó 1948-2003 (2003): “I tanmateix continuo fent camí, dia rere dia, per aquest laberint aragonès […] envers un Aragó, no pas utòpic, com ens volen fer creure, ans ben real, on puguen conviure en igualtat de drets les seues tres llengües”.
María Dolores Gimeno
ARAGÓN.-Zaragoza.- El Gobierno aragonés reconoce “el legado y la memoria” del escritor Jesús Moncada
abr. 15Origen: ARAGÓN.-Zaragoza.- El Gobierno aragonés reconoce “el legado y la memoria” del escritor Jesús Moncada
- La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, ha manifestado este miércoles su reconocimiento “del legado y la memoria” del escritor mequinenzano Jesús Moncada, de quien ha destacado “la fidelidad a su tierra y a su lengua materna”. Ha visitado hoy la localidad zaragozana de Mequinenza.
MEQUINENZA (ZARAGOZA), 13 (EUROPA PRESS)
La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, ha manifestado este miércoles su reconocimiento “del legado y la memoria” del escritor mequinenzano Jesús Moncada, de quien ha destacado “la fidelidad a su tierra y a su lengua materna”. Ha visitado hoy la localidad zaragozana de Mequinenza.
Pérez se ha dirigido a los mequinenzanos para agradecerles que continúen recordando a Moncada “y cultivando una de las tres lenguas que nos identifican como aragoneses”.
La consejera y el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, han participado en las rutas literarias ‘Pels Camins de la Memòria’, dedicadas a Jesús Moncada.
El acto está dentro del programa de actividades del Día de la Lengua Materna. Pérez ha destacado la satisfacción del Departamento por iniciar un nuevo proyecto en la tierra del mequinenzano más universal “desde la ventana de su memoria en su evocador universo del ‘poble vell’, el pueblo que se inundó con todos sus recuerdos de la infancia”, ha dicho Pérez.
Este proyecto se enmarca en una línea de actuaciones que el Departamento ha diseñado para poner en valor a los autores aragoneses en las lenguas minoritarias, el aragonés y el catalán de Aragón, ha informado el Gobierno de Aragón en una nota de prensa. Son Pedro Arnal Cavero, Guillem Nicolau, Luzía Dueso, Rosario Ustáriz, Desideri Lombarte o Chuana Coscujuela. Y por supuesto Jesús Moncada.
“Autores para los que su fuente de inspiración siempre ha sido la oralidad, la memoria: aquello que nuestros mayores contaban en las memorables tertulias familiares en el cálido fuego del hogar”, ha explicado la consejera.
La ruta literaria ‘Pels camins de la memòria’ comienza con los textos de Jesús Moncada, fruto del trabajo realizado por los centros educativos del Programa ARCE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, y se continuará con Desideri Lombarte, Josep Galán y otros autores aragoneses que han escrito o escriben en su lengua materna, en este caso el catalán hablado en Aragón, con sus acentos y sus peculiaridades propias.
LECTURAS
El acto ha comenzado con una visita al Ayuntamiento de Mequinenza y las lecturas han corrido a cargo de los alumnos de Secundaria y de la asociación ‘La Dona’ de la localidad. Los actos han continuado por la tarde con una obra de teatro a cargo de la compañía ‘Mea Culpa’, que ha representado la obra ‘El Cafè de la Granota’ en la Sala Goya.
En el acto han participado el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godía, y Rosa Moncada, hermana del autor, junto con vecinos y alumnos de Mequinenza, entre otros.
Origen: Declaracions de la consellera de Cultura d’Aragó a TV3 | Lo Finestró
El català continuarà impartint-se dins l’horari lectiu a les escoles de la Franja de Ponent, com una assignatura optativa dins el currículum. Així ho ha confirmat en declaracions a TV3 reproduïdes per Catalunya Ràdio Lleida la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, en una visita a Mequinensa. (seguiu llegint Vilaweb)
Aquí tenim les activitats de la Comarca del Matarranya de la segona quinzena d’abril. Veureu moltes activitats interessants, però volem destacar la V Lectura Quedaran les paraules a Torredarques. Animeu-vos a participar,
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org
Al següent enllaç us adjuntem la informació referent a l’agenda d’activitats corresponent a la segona quinzena del mes d’abril. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2ABRIL16.pdf
Per a estos dies destaquem la fira de l’oli i de l’oliver a Calaceit i els actes organitzats amb motiu del dia de Sant Jordi.
També des d’este Departament de Cultura us volem convidar als actes programats amb motiu del Dia del Teatre de la Comarca del Matarraña/Matarranya que tindrà lloc el diumenge 17 d’abril en La Portellada.
I animar-vos a participar en la lectura de fragments del llibre Licantropia que tindrà lloc amb motiu del Dia de Sant Jordi a Torredarques.
Origen: Bona noticia respecte al català del currículum de primària | Lo Finestró
Segons informacions ben recents que ens han arribat de fonts del Departament d’Educació i Cultura del govern d’Aragó, s’està modificant o s’ha modificat ja l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària, en el sentit de què el català hi figuri dins del currículum escolar de primària com a assignatura voluntària, per la qual cosa s’aplicaran dins del seu horari escolar almenys dues sessions de 45 minuts. Per a l’aragonès s’adoptarà una solució similar, però desplaçada en el temps. Tant de bo que la traveta a la que em referia en el post anterior desaparegui definitivament i es consolidi l’assignatura de català en el currículum de primària.
En quant a la presentació d’al·legacions i esmenes no estaria de més seguir presentant-les per fer patent la nostra preocupació envers del primer esborrany del projecte i per enfortir els canvis.
A l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària del govern d’Aragó el català no s’inclou, es deixa fora com a possibilitat voluntària d’ampliació fora de l’horari oficial obligatori. El català que sempre ha estat dins de l’horari escolar, ara, potser per no ser més que l’aragonès, ha quedat fora de l’horari escolar curricular. Això significa la pràctica desaparició en el futur de molts alumnes i mestres de català. Aquesta vegada la traveta a la llengua es massa descarada. O potser sigui una travanqueta-trabanqueta-trevanqueta-trebanqueta-cancalleta.
Adjunto model emplenat (en PDF o word) d’al·legacions o esmenes per si algú voleu signar-les i enviar-les a l’adreça que s’indica a la part inferior del model. Les associacions i entitats defensores del català a l’Aragó ja ho estan fent. Caldria moure cel i terra quan abans millor, el termini que resta es curt.
Origen: Immortals | L’ esmolet
Flors artificials definitivament mortes (©Carles Terès, fossar d’Estopanyà, setembre 2015 )
He treballat una mica el tema de la immortalitat —concepte potser impossible, atès que diuen que fins i tot l’univers té un principi (el big bang) i tindrà un final. L’he treballat perquè en acabar Licantropia, tot aprofitant l’embranzida grafòmana, vaig iniciar un altre projecte que donava alguna volta al concepte. Com que no sóc immortal ni tampoc ho és la família, vaig haver de desar-lo en forma embrionària de conte per seguir amb la feina que ens dóna per a viure una mica més.
Una de les coses que vaig llegir és que els animals són immortals perquè no saben que es moriran. És una bona definició, que es podria aplicar també als conductors que m’avancen rabents malgrat la línia contínua de la carretera: se senten immunes a la mort —o pitjor encara, no els importa si els altres morim (o quedem tetraplègics) per culpa d’ells.
Però hi ha una altra concepció, la de la memòria. Per això els de poble tendeixen més a la immortalitat que els de ciutat. És allò que diuen que no morim del tot fins que no se’ns oblida. Quan, per exemple, es troben dos individus del mateix poble —no cal que es coneguin gaire— pels carrers d’una ciutat estranya, és fàcil que comencin a rememorar fets i persones que es remunten diverses generacions enrere. Els difunts tornen a la vida, encara que sigui en base a uns pocs fragments de la memòria arreplegats de fonts poc fiables. Una cosa semblant passa a Solaris (Stanislav Lem, 1961), on un oceà intel·ligent crea físicament persones a partir dels records que en guarden els habitants de l’estació d’observació establerta al planeta.
A ciutat, en canvi, la gent hi mor definitivament, es dilueix en la multitud de defuncions que cada dia s’hi escauen. Perduren estrictament en el record de la gent més propera; família, amics, companys. Després es fonen. Cap desconegut els anomenarà si, anys a venir, es creua amb un conciutadà en un indret llunyà. Ni tan sols l’oceà de Solaris els podrà reconstruir.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 129, abril 2016
Las detenciones se llevaron a cabo el 31 de marzo en un local de una asociación pro-cannabis.
Origen: Incautadas 81 plantas de marihuana y detenidas tres personas en Calaceite