El passat diumenge 10 d’abril i com a clausura dels actes de les jornades sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes a la Franja i l’Alguer, que va organitzar Òmnium Cultural Sabadell, …
Origen: Lo Floro de la Sorollera i uns poemes de l’Alguer a Sabadell | Lo Finestró
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses publica , amb motiu del 23 d’abril, el llibre Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre dins la seua col·lecció Gallica Flavia, dedicada a temes d’història. El llibre recull les tres darreres beques Amanda Llebot de contingut històric, dos de la convocatòria general i una de la convocatòria escolar, que abasten la comarca natural més enllà dels límits administratius:
«Entre quatre rius. Hospitals al Baix Cinca i el Baix Segre a la baixa edat mitjana», de Raúl Villagrasa Elías.
«Fraga i les seues elits durant el Bienni Progressista (18541856)», de Koldo Sebastián García.
«Els Monfort i la seva presència a Fraga, Torrent de Cinca i Massalcoreig», d’Agnés Florensa Jové (director Joaquín Salleras Clarió). Convocatòria escolar.
La publicació de Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre té un significat especial perquè està dedicat a l’historiador fragatí Ramón Espinosa Castellá al qual es vol reconèixer públicament la seua gran labor d’investigació de la nostra història al llarg de tants anys i que siga un referent per a les noves generacions d’historiadors locals.
El llibre es presentarà dilluns 18 d’abril a les 20 hores al Palau Montcada de Fraga. En l’acte els autors explicaran els seus treballs i es farà un petit homenatge al Sr. Espinosa.
El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. A continuació us especifiquem qui són els guardonats:
Artur Quintana i Font
Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara ‘El català de la Codonyera’ (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua.
Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró
Artur Quintana, en l´acte de lliurament del Premi Lo Grifonet 2015. Foto: Noemí Vives
Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès, franjolí de debò.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica
Lliurament del Premi Lluís Carulla 2015 a Artur Quintana. Foto: J M Gràcia
La Generalitat de Catalunya ha acordado conceder la Cruz de Sant Jordi al filólogo Artur Quintana i Font, uno de los investigadores más reconocidos y prestigiosos del campo lingüístico por sus estudios sobre el catalán, el aragonés y el castellano hablados en Aragón.
08/04/2016
La Generalitat de Catalunya ha acordado conceder la Cruz de Sant Jordi al filólogo Artur Quintana i Font, uno de los investigadores más reconocidos y prestigiosos del campo lingüístico por sus estudios sobre el catalán, el aragonés y el castellano hablados en Aragón.
Nacido en Barcelona en 1936, Quintana es miembro de la Sección filológica del Institut d”Estudis Catalans, del Consello Asesor de l”Aragonés, además de miembro de honor de la Academia de Aragonés, presidente de Iniciativa Cultural de la Franja y presidente de honor de la Associació Cultural del Matarranya.
Su tesis doctoral (1968) fue un trabajo de investigación sobre el catalán hablado en La Codoñera, localidad donde fijó su segunda residencia y en la que vive buena parte del año. Este trabajo ha sido actualizado y reeditado recientemente.
Entre sus numerosos estudios, destacan los que ha realizado sobre las lenguas habladas en Aragón: El aragonés residual del bajo valle del Mezquín (1976), El lèxic de la Codonyera (1977), El català a l’Aragó (1989), La literatura aragonesa en catalán (1990), Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja (1993), Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental) (1993), Chenesis y desembolicamiento de l’aragonés común (1999), La lengua catalana en el Bajo Aragón (2008), entre otros.
Artur Quintana es por tanto una eminencia en el campo lingüístico relacionado con las hablas de Aragón, tanto de las modalidades del catalán y aragonés como del castellano. La Cruz de Sant Jordi es uno de los más importantes reconocimientos que entrega la Generalitat de Catalunya.
Origen: Per damunt de la frontera
Els pobles del Maestrat de Terol i de Castelló fan pinya per compartir i intercanviar serveis sanitaris i educatius. Les poblacions de la vessant aragonesa de la comarca s’han mobilitzat per a que els seus xiquets
puguen anar a estudiar a Vilafranca (Castelló) i poder així arribar a l’institut en un quart d’hora en lloc de marxar tota la setmana a un internat de Terol, a 100 kilòmetres de distància. D’esta manera també reforcen i donen continuïtat a l’oferta d’ensenyament de l’institut de Vilafranca, molt just d’alumnes.
Al mateix temps, els pobles de Terol demanen poder utilitzar el servei d’UVI mòbil que té la base a Vilafranca i que pertany a la Generalitat. El més proper sense eixir de la província és a Terol, a més d’una hora de viatge. Però el vehicle d’evacuació de la localitat castellonenca només està operatiu des de 8:00 a 20:00h. Amb la pressió –i col•laboració– aragonesa estarie a disposició de la població –d’un i altre costat de la frontera– les 24 hores del dia.
Tots guanyaran. Els habitants del Maestrat de Terol per disposar de serveis bàsics més propers en l’àmbit educatiu i sanitari i els de Castelló per reforçar una oferta que actualment és molt precària. Però les relacions humanes que passen per damunt de la frontera administrativa no es limiten a l’educació i la sanitat. Abasten l’economia, les festes, les comunicacions i tot tipus de vincles que poden establir-se entre comunitats veïnes. Ni la llengua distinta –valencià a un costat i castellà a l’altre– ni el fet de pertànyer a dues comunitats autònomes distintes son cap inconvenient per a mantenir unes estretes relacions de tota mena entre els dos costats de la frontera. Que ningú ens faci creure el contrari.
Dilluns 11 d’abril de 2016, a 18h, a la Universitat de Perpinyà (IFCT, Casa dels Països Catalans, Camí de la Passió Vella).
L’entrada és lliure, gratuïta i altament recomanada per totes aquelles i aquells que s’interessen a la llengua catalana.
Alà Baylac Ferrer. Director de l’IFCT
Conférence en catalan à l’Université. Natxo Sorolla présente « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »
Conferència dels Estudis Catalans a la Universitat. Natxo Sorolla presenta « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »
L’IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer) comunica: En el marc del cyicle de conferències dels Estudis Catalans de l’Institut Franco-Català Transfronterer, la Casa dels Països Catalans acull dilluns 11 d’abril a 18h, el sociolingüista de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus, Natxo Sorolla, que ve a presentar La llengua catalana i la Franja d’Aragó. Ell mateix originari i habitant d’aquesta perifèria dels Països Catalans, és especialista de les xarxes socials i de l’evolució de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans. Treballa també a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona on coordina cada any l’Informe sobre la situació de la llengua catalana. Detallarà a la Universitat de Perpinyà les especificitats i les paradoxes d’aqueixa llarga regió dels confins catalano-aragonesos, la Franja, que s’estira des de l’Aneto al nord fins al País Valencià al sud, i on el català és comprès i parlat pel 90 % dels 60 000 habitants, però no és pas encara reconegut com a llengua oficial. La conferència és oberta a tothom. El tema és particularment recomanat per a tots els que s’interessen a la llengua catalana, a la sociolingüística i de manera més general a la realitat dels Països Catalans.
El català a la Corona d’Aragó. Quin fou el tractament de les llengües als diversos regnes que composaven la Corona? Quina llengua tenia preeminència a les Corts Generals i entre la monarquia i els estaments, a nivell oral i escrit?
En primer lloc s’ha de tenir en compte que, des de la unió dinástica de Catalunya i aragó el 1137 fins el 1410, els reis d’Aragó foren de la nissaga barcelonina dels Bel·lònides, descendents de Guifré el Pilós. Aquests comtes i posteriorment reis tenien el català com a llengua familiar i, per tant, aquesta fou la llengua d’expressió habitual (que no única) entre la monarquia i la seva Cort, i també entre les institucions que se’n derivaren al Principat i a la dels nous territoris de la monarquia arran dels segles XIII i XIV (Regne de Mallorques, València, Sicilia i Sardenya ). Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Sobre el català i l’ús de les llengües a la Corona d’Aragó [Una Franja d’història]
Se trata de una de las pocas publicaciones actuales de este tipo que se dedican en exclusiva a un sólo autor. Sólo el primer volumen de los tres previstos recoge 500 frases hechas no documentadas
Dimecres, 13 d’abril de 2016
09:30 Obertura amb l’inici del camí al Poble Vell. Es començarà la visita acompanyats del professorat i l’alumnat de diversos instituts de l’entorn. Activitat tancada per als escolars.
11:00 Recepció dels participants a l’Ajuntament de Mequinensa.
12:30- Lectures de Moncada al Saló d’actes
13:30 de l’Ajuntament a càrrec dels alumnes de la SIES de Mequinensa i el Grup de lectura de l’Associació “La Dona” de Mequinensa.
17:00 Teatre: Companyia de teatre “Mea Culpa” amb l’obra El Cafè de la Granota a la Sala Goya. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
18:30 Cloenda.
Organitzen: Ajuntament de Mequinensa, Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Més informació: Triptic-Moncada-pr3
MAGAZIN 9 d’abril de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Diàleg sense discusió; és possible?”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Els nostres cantautors. El favarol Àngel Villalba acompanyat pel nonaspí Florenci Roc, actuen a Sabadell.
12:55- 13:10.- L’opinió sobre l’actualitat, sempre valuosa per nosaltres, de José Ramón Bada Panillo.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad Juni.
13:25- 13: 40.- La concejal de festes de Favara Mari Carmen Valén Carceller.
13:40- 14.- Entrevista a Anne…, una familia holandesa a Maella.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Ramón Bada, Yolanda Abad, Marcos Calleja, i Elías Satué.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
