La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentPresentación del libro “Amigo Labordeta”
Presentan:
-Pepa Fernández. Directora de “No es un día cualquiera”, de RNE.
-Alfredo Pérez Rubalcaba. Ex-vicepresidente del Gobierno.
-Lorenzo Lascorz. Editor.
Intervienen:
-Jara Lascorz, en aragonés y en catalán.
Música:
Mª José Hernández, acompañada de Daniel Escolano
Clausura el acto:
-Juana de Grandes. Presidenta de la Fundación José Antonio Labordeta
Joaquín Costa, 68
Tel 93 317 58 54
http://www.centroaragonesdebarcelona.org/
(Publicat a La Comarca el 26 de febrer del 2016) Les comarques han estat protagonistes destacades de la passada campanya electoral. Tant des de la dreta renovada de Ciutadans com des d’algune…
Origen: Comarques | Viles i Gents
Origen: Notícies de la Franja | VilaWeb
Em sembla pertinent de fer unes reflexions a partir de les notícies que aquestes setmanes afecten la Franja. Les notícies: que ja no hem de ‘patir’ el LAPAO (mai no havia escrit l’acrònim) i es restituirà la llei de llengües anterior, la del 2009; que continuen, des de l’Aragó, bregant perquè es ‘retornin’ les obres d’art religiós del Museu Diocesà i Comarcal provinents de les parròquies de la Franja. I ara l’últim capítol: s’ha arribat a un acord perquè tornin al monestir de Vilanova de Sixena obres regentades pel MNAC… I, tornant a la llengua, un estudi del sociolingüista Natxo Sorolla ens anuncia temps crítics per a la transmissió generacional de la llengua catalana a la Franja; sobretot, puntualitza, al Baix Cinca, on viuen més de la meitat dels franjolins. És a punt de trencar-se, doncs, l’afirmació que som la part dels Països Catalans amb més percentatge de parlants.
Em centro en l’afer de Sixena, en la trobada de la setmana passada del conseller de Cultura, Santi Vila, amb la seva homòloga del govern d’Aragó, en què van acordar el ‘retorn’ d’obres al monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena; obres que es van salvar en circumstàncies difícils, per la guerra del 36, amb l’actuació extraordinària de l’historiador Josep Gudiol, que va fer traslladar les pintures murals a Catalunya; o bé les obres que es van adquirir als anys vuitanta, quan es va atendre l’oferta de les últimes monges estadants al monestir. Tot plegat ha motivat insults contra els catalans per part de l’alcalde actual de Vilanova de Sixena i floretes de Lambán, el president de l’Aragó, que en una carta al president Mas li havia cantat que tot plegat –Sixena i el litigi dels béns del bisbat de Lleida– era una ‘afrenta a la dignidad y el respeto que merece el pueblo aragonés por parte de la Generalitat de Cataluña’.
Al meu entendre, decantar-se per aquesta via –el conseller Vila ho argumenta amb allò de l’acord entre administracions que vetllen pels administrats…– és donar la raó a la desraó que esgrimeixen a l’Aragó des de sempre, és a dir, des del 1996, quan amb la segregació de les parròquies van aplicar el sil·logisme que, en passar unes parròquies que (només) feia mil anys que formaven part del bisbat de Lleida al bisbat acabat d’estrenar de Barbastre-Montsó, calia que tot allò que era de les parròquies passés –ells diuen sense vergonya que se’ls ‘torni’– a Barbastre, a ca Josemaria Escrivà. Un sil·logisme semblant al que hem hagut de suportar històricament: com que les comarques de la Franja són d’administració aragonesa, doncs, som aragonesos i no som catalans, encara que parlem català, encara que siguem la prolongació natural del territori del Principat, encara que hi compartim història, tradicions, costums, festes i tot allò que conforma la nostra personalitat col·lectiva; personalitat que, val a dir, ens prenen a poc a poc.
A la Franja, avui, hi és tan fràgil la catalanitat que no ens podem permetre de perdre gaires més llençols. Per això decisions com la del conseller Vila en relació amb el ‘retorn’ de material de Sixena ens preocupen i ens han de posar en estat d’alerta. Avui, allò que es va salvar de Sixena; demà obres del Museu Comarcal i Diocesà de Lleida per a complir el sil·logisme… I la Franja cada dia més prima i més lluny.
Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de la Franja
Origen: Les notícies importants | L’ esmolet
Devia tenir deu o onze anys. A classe, un cop a la setmana, ens feien dir les notícies que ens havien impactat. El professor triava la que considerava més interessant, l’apuntava a la pissarra i ens feia treballar-hi.
Recordo com si fos ara el dia que em vaig atrevir, superant la timidesa, a aixecar la mà. Tenia una notícia bomba: lo tio Campanals de Queretes havia mort de sobte. Lo tio Campanals era la viva imatge de la salut: gran, caravermell, de veu poderosa. Cada gest seu irradiava força. Amb paraules titubejants i veu minvant, vaig explicar-ho a la classe. El mestre, el sr. Regué, em va mirar amb els seus ulls estràbics (de fet amb un dels ulls, no sabia mai quin) i va sentenciar: “Eso, Terés, no tiene importancia. Cada dia muere gente común, anónima. Aquí lo que quiero es que me den noticias importantes, de las que afectan a todo el mundo”.
Quina vergonya. Vaig seure, atònit per la resposta. Havia mort l’home més sa que coneixia i no tenia cap importància. Mai més no vaig participar en l’activitat.
Passats els anys, em fa l’efecte que aquella notícia sí que n’era, d’important. Sense proposar-m’ho, havia donat una oportunitat al mestre per a què ens expliqués la fugacitat de la vida, els perills d’una alimentació rica en greixos o vés a saber què. I sobretot m’hauria estimulat a cercar més notícies. Però el senyor Regué estava pastat a l’antiga i ja no estava per a innovar ni empatitzar amb aquella colla de galifardeus.
D’ell recordo també una vegada que jo estava jugant per sota del pupitre amb uns putxinel·lis. En un moment donat, la classe va quedar en silenci. Vaig sentir un calfred al clatell. En tombar el cap vaig descobrir el Regué dreçat darrere meu foradant-me amb la mirada. Em va arrabassar un dels ninots i me l’estampà a la cara.
La pedagogia evolucionava, però. El curs següent ja vaig tenir a un jove mestre d’Alcorisa, el Sr. Miguel Omedas, que va descobrir-me que aprendre era una altra cosa i, sobretot, em va fomentar el gust per escriure. Ves per on, d’Alcorisa va haver de venir el millor mestre que he tingut a Barcelona.
La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de març de 2016
El senyor Reguè el de l’esquerra. El Sr. Omedas el de la dreta. Al mig el sr. Ruiz, un altre magnífic professor. I jo, per allà baix…
L’aula dels fets, l’any 1974. Al clatell hi teníem els ulls del Caudillo.
Origen: Jornades sobre la Franja i l’Alguer a Sabadell | Òmnium Cultural
Quan vam planificar les activitats per al 2016, el tema dels Països Catalans va ser un dels eixos sobre els quals vam decidir treballar. I per això ara us oferim la possibilitat de conèixer millor la situació de la llengua i la cultura catalanes en dos territoris que sovint tenim massa oblidats: la Franja i l’Alguer.
En aquests dos territoris, la llengua catalana viu una situació de minorització, davant llengues molt més poderoses que tenen al seu favor l’administració i els poders polítics. A aquesta fràgil situació se li suma el fet que sovint la transmissió del seu ús, de pares a fills, es trenca. Tanmateix, a tots dos llocs trobem també moviment de resistència i una forta voluntat, per part de molts dels seus parlants, de mantenir i utilitzar la llengua catalana. Són dos territoris de frontera que, per la seva producció literària i artística i per la seva lluita a favor de la llengua comuna, el català, hem de conèixer i ajudar.
Per això hem organitzat aquestes jornades a Sabadell, que esperem que seran enriquidores i engrescadores per a tothom. Us hi esperem!
Programa
Exposicions Mequinensa!, amb fotografies de Jesús Moncada, i L’Alguer t’enamorarà, amb fotografies de Joan Mayoral
Del 5 al 10 d’abril de 2016, a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (c. d’en Font, 25. Sabadell).
Informació sobre la inauguració, horaris i clausura aquí.
Conferència-col·loqui Història, llengua i cultura a la Franja i l’Alguer: diferències i similituds, amb Marcel A. Farinelli, doctor en Història Contemporània, i Hèctor Moret, lingüista i investigador
Dimecres, 6 d’abril de 2016, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (c. d’en Font, 25. Sabadell).
Més informació aquí.
Concert Cançons de terres de parla catalana, amb Lo Barber de l’Alguer, Àngel Villalba i Florenci Roc
Dissabte, 9 d’abril de 2016, a les 7 del vespre, a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (c. d’en Font, 25. Sabadell).
Més informació aquí.
Organitza: Òmnium Cultural de Sabadell
Amb la col·laboració de: Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859
– See more at: https://www.omnium.cat/noticia/jornades-sobre-la-franja-i-lalguer-sabadell#sthash.pw6B2rLy.dpuf
Los esquemas entonativos del fragatino: descripción y comparación con variedades románticas próximas
març 10| LOS ESQUEMAS ENTONATIVOS DEL FRAGATINO: DESCRIPCIÓN Y COMPARACIÓN CON VARIEDADES ROMÁNTICAS PRÓXIMAS | |
| Autor(es) : | Romera, L. (Lourdes) Fernández.-Planas A.M. (Ana María), A.M. (Ana María) García-Elvira, W. (Wendy) Roseano, P. (Paolo) Carrera, J. (Josefina) Ventayol, A. (Albert) Martínez-Celdrán, E. (Eugenio) |
| Fecha incorporación: | 2015 |
| Editorial : | Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra |
| ISBN: | 978-84-8081-478-2 |
| Cita: | Gordejuela Senosiáin, A., Izquierdo Alegría, D., Jiménez Berrio, F., De Lucas Vicente, A. y M. Casado Velarde (eds.) (2015): Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. pp. 389-399 |
| Resumen | |
|
El catalán de Fraga, zona de proximidad entre dos lenguas, el catalán y el castellano, constituye uno de los puntos de encuesta que se abordan en el proyecto amper (Contini et al. 2002) y amper cat (Fernández Planas 2005). Este trabajo se estructura en dos partes: en la primera se presenta la descripción de las oraciones afirmativas e interrogativas, de estas últimas la modalidad encabezada con la partícula átona inicial que y la modalidad sin esa partícula que; en la segunda parte se comparan los resultados con los obtenidos en Zaragoza, Mequinenza y Lérida. El corpus que se analiza en este trabajo lo constituye un total de 702 frases, del catalán de Fraga, del catalán y castellano de Lérida y Mequinenza y del castellano de Zaragoza, que corresponden a 9 frases de cada una de las modalidades mencionadas, repetidas tres veces cada una y pronunciadas por un total de diez hablantes (catalán: Fraga y Lérida hombre y mujer, Mequinenza hombre; castellano: Lérida hombre y mujer, Mequinenza h… Ver mas
|
|
| Enlace permanente: | http://hdl.handle.net/10171/39981 |
| Aparece en las colecciones: | Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la Lingüística General. |
| Ficheros en este registro: | ||||||||||
|
||||||||||
Tos combidamos a lo seminario “Introduzión ta ra lengua Aragonesa” dirichiu por Alberto Gracia Trell y Chuan Carlos Bueno Chueca. Iste ye o segundo d’o Ziclo de Seminarios sobre Lengua Aragonesa que ha organizau a Colla de Charradors O Corrinche de conchunta con o Centro Aragonés de Barcelona y a Universitat de Barcelona.
Ye miembro d’o Consello d’a Fabla Aragonesa -an que ha impartito cursos de luenga aragonesa- y d’o consello de redacción d’a revista Fuellas. D’atra man, ha escrito bell relato curto como O cuento de Chusepet, que se reculle en o libro O despertar de l’onso, y ganó en 2009 o VI Concurso de relatos curtos “Luis del Val” con o relato Manimenos, lo fize.
Licenciau en oczitano por a Universidá de Tolosa. Ha ganau quantos premios literarios, tanto de poesía como de ficzión, como lo premio d’a Universidá de Zaragoza de 2004, u lo premio “Hermanos Bécquer” de la DPZ en 2011, primer bez que un relato en aragonés ganaba un premio en competencia con relatos en luenga castellana.
L’anyo 2006 fixaba la suya residenzia en a Bal de Benás, pero dende 2012 ye profesor d’oczitán y luenga castellana en o sur de Francia.
Ye miembro d’a Sociedat de Lingüistica Aragonesa/SLA y colaborador de la suya rebista De Lingua Aragonensi/SLA. Articulista en aragonés benasqués pa la revista Arainfo, publicó bels textos de creación propia en a rebista Fuellas, baixo lo suyo nombre como con seudonimo.