
Ahir es van anunciar els nominats alsXIII Premis de la Música Aragonesa. Eixos són los premis que el PP va aprofitar per a criminalitzara Los Draps, grup de referència a la Franja. Allò era una etapa de batasunització de tot allò que estava de Manuel Fraga cap a l’esquerra. Però tant han canviat los temps, que la conflictivització per la via basca dels grups que canten en català a la Franja ja es fa complicada, i queneocons declarats com Humberto Vadillo busquen la foto presentant los Premis de la Música Aragonesa. Recordem que Humberto Vadillo, Director de Patrimoni Cultural d’Aragó, declarava abans de prendre possessió del càrrec “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano” o “Curiosamente a mí lo que más me indigna es lo de los titiriteros. El Estado subvenciona, siempre con nuestro dinero, el cine que quiere, el arte que le place, el teatro que le conviene. Una alianza diabólica de grupos de poder enquistados en el cuerpo social español impide la toma de las medidas económicas que España precisa para salir de la crisis: sindicalistas, nacionalistas, titiriteros, oligarquías financieras, la casta político autonómica”
No culpo del fet als organitzadors dels Premis de la Música Aragonesa, que prou deuen tindre en mantindre i fer créixer estos premis en los temps que corren i els responsables polítics que han decidit la majoria dels aragonesos. De fet, estos organitzadors han mantingut un premi a les minories lingüístiques. Res fàcil a l’Aragó oficialista. El que em pareixerà una gran oportunitat de veure serà la convivència en una mateixa sala a Vadillo i als principals nominats, com:
Es podrà observar situacions interessants com aquella en què Amaral es va queixar que Rubalcaba recitara part d’una cançó seua al Parlament espanyol:
“Estamos pagando muy bien a una gente que se dedica a hacer peleas escolares en el Congreso y en el camino te nombran a ti”, ha lamentado, para después añadir que nadie sabe lo “duro que es para un grupo popular no dejarse abducir por el poder” y rechazar todo tipo de reconocimientos y participaciones en actos más o menos políticos. “No voy a hacer una revolución con un disco, pero por lo menos no me utilices”, ha añadido un Aguirre evidentemente molesto al rememorar este pasaje. El Mundo.
Una lluita entre uns músics crítics i un polític ultraconservador que intenta fer-se foto allà on li deixen un lloc.
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/14096 |
|
| Títol: | Anàlisi de la climatologia a la comarca del Matarranya i la influencia en la zona del Delta de l’Ebre |
| Autor: | Godes Gallardo, Daniel |
| Universitat: | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Càtedra /Departament: | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques |
| Matèries: | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Climatologia i meteorologia Climatology. Climatologia Delta del ebre Matarranya Climatologia — Ebre (conca hidrogràfica) Ebre (Delta) — Climatologia Matarranya (Aragó) — Climatologia |
| Data: | 30-nov-2011 |
| Tipus de document: | Master thesis (pre-Bologna period) |
| URI: | http://hdl.handle.net/2099.1/14096 |
| Condicions d’accés: | Open Access |
| Apareix a les col·leccions: | Diplomatura de Navegació Marítima |
La Comarca, columna «Viles i Gents», 6 de febrer de 2012
Encara recordo el dia que vaig descobrir Cavall Fort. Va ser a casa dels tiets Galí-Trullenque, on hi havia abundància de llibres i discos, alguns d’ells en francès i molts en català. Estic parlant de finals dels seixanta. Jo vivia en una barriada d’immigrants, on la lectura no era l’afició estrella; i molt menys en català, una llengua vetada a les aules —més o menys com encara passa aquí a l’Aragó. Els meus pares van fer un esforç i m’hi van subscriure. Guardo pràcticament tots els números des d’aquell 140 del gener del 69, el primer que va arribar a la nostra bústia. Gràcies a ells em vaig familiaritzar amb l’ortografia de la llengua que parlàvem a casa. Evidentment no la vaig aprendre a escriure, però m’hi va ajudar quan, més endavant, ho vaig intentar. El que va aportar-me Cavall Fort, però, va més enllà: vaig descobrir els ninotaires francobelgues, escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, articles de divulgació científica, excursionisme, manualitats. Tot plegat força diferent del que llegia (amb gust també) als “TBO”, “Pulgarcito” o “TioVivo”.
Després de molt de temps, vaig tornar a la Franja i vaig trobar-me que, malgrat tants anys de democràcia, la cosa de la llengua estava fins i tot pitjor que en aquella Barcelona grisa de principi dels setanta. Vaig subscriure la meua filla gran a la revista, amb l’esperança que, si més no, no li sonés estrany això de veure escrit el català que parlem tots els de casa. Gràcies a la menuda, Cavall Fort continua arribant cada quinze dies. Els temps, evidentment, no tenen res a veure amb els d’aleshores. Ara mana l’audiovisual, i el paper de les revistes d’entreteniment ha passat a ser residual. Malgrat tot, tinc l’esperança que, si algun dia volen escriure alguna cosa en l’idioma de la família, no els soni estrany ni ‘xapurrejat’, sinó clar i català.
=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Cursos de català en línia
El proper dia 31 de gener finalitza el període de matrícula dels
cursos amb tutoria de Parla.cat. Aquests cursos, que ofereix el
Consorci per a la Normalització Lingüística, començaran el dia 6 de
febrer i acabaran el 30 d’abril.
Parla.cat és un espai web per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la
llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i
l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la
Normalització Lingüística.
Trobareu més informació a:
http://www.parla.cat
http://www.cpnl.cat/xarxa/scenlinia/index.html
Font: Consorci per a la Normalització Lingüística. Parla.cat
http://www.tv3.cat/videos/3922532/La-Chacon-te-un-pla
La Chacón té un pla
Carme Chacón (Mireia Portas) està deprimida perquè a Barcelona és massa espanyolista i a Madrid, massa catalanista, però té un pla que la traurà del pou. O no.
Via Tarongeta
Ja tenim data per al pròxim Franja Rock 2012: lo 27 i 28 d’abril de 2012. En concerts, trobada de gaiters i activitats diverses. Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda. Ja portem 12 edicions! Aquí va un vídeo de l’edició de l’any passat.
A noticia ha apareixiu publicada hué en o diario La Opinión de Murcia en un articlo sobre os excesos que bellas administracións publicas estatals han cometiu mientras os zaguers anyos y meten d’eixemplo a Aragón “En Aragón, por eixemplo, o Gubierno d’a Comunidat destinó siet millóns d’euros a campanyas institucionals de propaganda ta explanicar a suya chestión y aplicó una Ley de Luengas que contempla l’aragonés y o catalán como luengas ‘propias y historicas’ que cuesta cuasi veincinco millóns” afirman en o diario.
Istos datos pareixen estar fundaus en un articlo que publicó lo diario La Razón o 24 de noviembre de 2009 titulau como “Imposar o catalán en Aragón costará 25 millóns a l’anyo” y que completaban con o titular “O PP denuncia que a Ley de Luengas d’o PSOE regula ‘idiomas sin uso’”.En ixe mesmo articlo se publicaba que seguntes os calculos d’o PP “caldría contratar a 782 personas -465 ta l’aragonés y 317 t’o catalán-. Con ixo y una retribución de 31.000 euros anyals -sueldo meyo d’un funcionario autonomico grupo A y nivel 22 -o gasto anyal laboral sería, a lo menos, de 24,2 millóns a lo que caldría sumar atros como a retulación de muitas carreras”.
Lo cierto ye que istas cifras son de raso falsas, y buen eixemplo ye que programas como lo Jesús Moncada d’actividatz extraescolars en catalán s’han aturau. D’atra man, os mayestros d’aragonés como actividat extraescolar aintro d’o programa Nieus Luzía Dueso Lascorz tienen medrana de que a l’atro’l anyo aturen tamien iste, seguntes afirmó un d’istos mayestros en una entrevista a Fendo Orella. A más, iste mesmo mayestro afirmaba que os costes que suposan o programa Nieus Luzía Dueso t’o Gubierno d’Aragón son minimos.
Fuent: http://www.laopiniondemurcia.es/opinion/2012/01/28/quitan-manos/381576.html
Un diario murciano ditz que a Ley de Luengas d’Aragón cuesta cuasi 25 millóns d’euros | Arredol.

(Agència Efe. Saragossa 25-01-201)
El ple del Tribunal Constitucional ha admès el recurs interposat pel Govern català contra l’aplicació del dret de retracte plantejat des d’Aragó sobre les peces del patrimoni historicoartístic del Monestir de Sixena (Osca) venudes a partir dels anys vuitanta a la Generalitat de Catalunya.
La sentència, que posa fi a un conflicte de competències plantejat des d’Aragó el 1998, argumenta que l’aplicació d’un dret de retracte sobre els béns en conflicte hagués suposat una extralimitació del Govern aragonès en l’exercici de les seues competències i un detriment de les que corresponen a Catalunya.
El tribunal considera que en el conflicte plantejat prevalen els drets de Catalunya, ja que és a aquesta Comunitat a la qual correspon exercir la competència sobre béns patrimonials dipositats en el seu territori amb independència del seu lloc d’origen.
Contra la sentència del tribunal, encapçalat pel president del TC, Pascual Sala, s’han emès dos vots particulars de quatre dels magistrats, per als quals el conflicte no té rellevància constitucional.
“Així —diu el TC—, mentre el Govern de la Generalitat de Catalunya ha actuat respecte d’uns béns que estaven ja en el seu territori procedint a la seua adquisició i actuant a favor de la seua protecció, el Govern d’Aragó va exercir el dret de retracte com una manera per procurar el retorn dels mateixos al seu territori “.
Recorda també el tribunal que la funció que compleix el retracte en la legislació del patrimoni històric és garantir la protecció de béns, una tasca que “compleix” el Govern català.
Els béns en conflicte, entre els quals hi ha peces d’especial significat històric, van ser venuts per l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ocupava llavors les dependències del cenobi, en dues operacions realitzades el 1983 i 1992 que va supervisar el llavors bisbe de Lleida Ramon Malla.
Enrere resten totes les declaracions dels ajuntaments i Govern d’Aragó, manifestacions populars i tanta innecessària crispació ciutadana. Tant de bo s’hi hagués arribat a un acord sobre una mesa de negociació, en relació als béns de Sixena i de tots els altres provinents de les parròquies de la Franja. Només per avorriment he deixat d’escriure envers aquest tema i la seua solució negociada.
La venda dels béns de Sixena va ser legal « Lo finestró del Gràcia.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.