La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
;MAGAZIN 22 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. A les 11:15 hores: “Sant Jordi a Favara”, amb la concejala de festes Mari Carmen Valén.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Els prejudicis?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Comença “L’operació biquini”; amb Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista al metge rural, nascut a Maella, Manuel Millán Catalán. Premiat a la Conferència Mundial Wonca de Metges de Família, com a “heroi” rural, per la seva campanya solidària al tercer món.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Michel Campanales, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Laura Gandul, Lifo Ros i Elías Satué.
(cat) Montse Castán (PSOE), alcaldessa d’Ansó i presidenta de Jacetania, cedeix a la supervivència de l’aragonès després de només 3 anys d’1 hora extraescolar
El passat 9 d’abril l’alcaldessa d’Ansó i presidenta de la comarca de la Jacetania ens sorprenia amb unes declaracions en una entrevista a “elperiodidodearagon”. S’hi lamentava de la situació de la varietat de l’aragonès parlada a Ansó tot i que les “esforç que fan les institucions per preservar la llengua vernacla” !!. En ella deia que “els nens ja aprenen aragonès ansotano a l’escola i es promou de molt diferents formes, des d’obres de teatre a contes infantils, passant per l’elaboració de diccionaris que recopilen expressions i modismes“. Acabava dient que “es fan moltes coses, s’investiga, però l’ús quotidià va a menys“.
Des de “Esfendemos as Luengas” volem fer-li veure a la Montse Castán que:
-Un munt d’experts en llengües minoritzades coincideixen a subratllar que l’ensenyament a les escoles en aragonès com a llengua vehicular és fonamental i imprescindible per garantir la seva supervivència. A Aragó no es compleix.
-En el Protocol de Donostia’16 per a la garantia dels drets lingüístics signat per bona quantitat d’associacions que treballen amb les llengües minoritzades a Europa, només apareixen 4 punts, dels 185, que són complerts a Aragó.
-Que l’únic esforç que han fet les institucions a Aragó en aquests últims anys, ha estat la inclusió de la llengua aragonesa com a assignatura “Extraescolar” (voluntària) d’1 hora a la setmana. Des del curs 2013-14 a Ansó.
-Activitats com Teatre, Contes i Diccionaris de modismes, moltes vegades de manera voluntària, i altres vegades empeses pel programa “Luzía Dueso” no són prou per revitalitzar una llengua. I moltes vegades no compten amb recursos suficients, com el cas del programa “Luzía Dueso” que aquest any ha deixat 80 centres sense accés per falta de pressupost.
-Encara que el seu “Diccionari del dialecte Ansotano” és un gran treball de recull modismes o lèxic, fet amb un gran esforç voluntari. Institutciones com la que vostè presideix (Comarca Jacetania) o la que el seu partit PSOE presideix a Aragó, haurien de fer un esforç per crear materials en aragonès.
Perquè l’aragonès ja no és només una llengua de pastors, ni quatre paraules que fan gràcia. Sinó que ha de ser una llengua d’ocupació al carrer, per les institucions i en les noves tecnologies.
Per acabar, ens preguntem quina seria la situació del castellà si hi hagués un lloc on, després de segles de minorització, només s’ensenyés 1 hora a la setmana de manera extraescolar.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Origen: Una odissea | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 24 de març del 2017)
Per a qui les ha de patir les oposicions són una odissea. Clar que la satisfacció que proporcione el superar-les compense sobradament el sacrifici.
Avançave l’any 1971 quan vaig decidir presentar-me a les d’auxiliars de justícia. Del “meu” jutjat hi vam anar la Mercè i jo (érem bons amics i els dos hi col·laboràvem com a meritoris). I de les diferents proves de l’oposició la primera ere la que més temíem. Consistie en copiar un text a màquina (no elèctrica) en tretze minuts i a una velocitat mínima de dos-centes sixanta pulsacions per minut. Aquella ere una prova eliminatòria i, com a tal, mos tenie als dos acoquinats. Un mal dia —pensàvem— el podie tindre qualsevol; i si les coses no anaven prou bé, allí s’esfumarien totes les il·lusions.
Però a Madrid la màquina d’escriure l’havies de dur tu. No te la posaven. De les portàtils ningú se’n fiave, ja que s’“encasquillaven” molt. Ere per això que confiàvem més en les grans que feem anar a diari a l’oficina. Ara, com que eren molt pesades i voluminoses calie resoldre el problema del transport. Finalment jo, per no anar amb la màquina a volteres, vaig aconseguir que d’un jutjat de Madrid me’n dixaren una idèntica. Però la companya només tenie fe en la seua, la de cada dia. I, tota decidida, li va demanar a un fuster que li preparare un caixó convenientment adaptat. Per més que vam insistir no vam poder fer-la canviar d’opinió. I ja tenim als dos jóvens opositors viatjant en tren cap a la capital amb tan insòlit i incòmode equipatge. Ara, per a tranquil·litat de la Mercè, quan vam arribar al lloc de l’examen vam comprovar que entre la gernació d’examinands i acompanyants que esperàvem per a realitzar la prova, n’hi havie uns quants que havien prés la mateixa decisió que ella.
Finalment, los dos vam superar el mític exercici mecanogràfic. I també els altres de l’oposició.
Amb els deures fets, l’1 de setembre de 1972 prenia possessió del meu primer destí funcionarial. Tenia vint-i-un anys. I amb una faena i un sou segurs començava a acariciar el futur.
J.A. Carrėgalo
El sábado 22 de abril, la romería a la ermita de San Jorge /Sant Jordi, en Fayón/Faió, pondrá marco a la presentación de El confín del Matarraña. Fayón mágico y legendario / El confí del Matarranya. Faió màgic i llegendari. Un hermoso libro de Alberto Serrano Dolader, con el que alimentamos una de nuestras colecciones más veteranas, “Bal de Bernera”, y que irá (entre otros muchos sitios) a las bibliotecas de los socios y socias de REA. El domingo 23, en nuestro puesto del Paseo de la Independencia de Zaragoza, estará a disposición de todo el mundo. (Sobre el Día del Libro, informaremos en breve en otro mensaje)
Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org
EFE
19/04/2017
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, dará a conocer este viernes en Madrid la situación lingüística en la comunidad y en especial del aragonés, una de las lenguas menos conocida y que se encuentra en mayor peligro de desaparición.
Será durante su intervención en el IV Seminario Multidisciplinar sobre el Plurilingüismo en España que se desarrollará en el Senado con el objetivo de estudiar la realidad lingüística del país.
Fuentes del Gobierno de Aragón apuntan en un comunicado que además del castellano y las lenguas oficiales de las comunidades autónomas, conviven en España otras lenguas, como el aragonés, el catalán de Aragón o el asturiano y el gallego-asturiano, que están reconocidas y protegidas oficialmente, mientras que otras, como el portugués en Extremadura o diferentes dialectos árabes en Ceuta y Melilla, no lo están.
Origen: El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa. | Mas de Bringuè
El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa.
Dins dels actes que el Govern d’Aragó ha organitzat durant tota aquesta setmana en torn al 23 d’abril, el mateix dia de Sant Jordi, a l’edifici Pignatelli de Saragossa, els visitants podran trobar un estudi mòbil de Chisla Ràdio que transmetrà, en directe, la lectura de poemes de Ánchel Conte (en aragonès) i Tomás Bosque (en català), amb la presència dels dos autors. Les lectures començaràn a partir de les 12,30.
El dia 24 L’Orquestina del Fabirol cantarà en aragonès a les 11 del matí en aquest mateix edifici.
Origen: ALADRADA: NUEVO TÍTULO DE LA BIBLIOTECA DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN
Nueva aportación a los estudios sobre la lengua aragonesa
Dentro de su colección “Biblioteca de las Lenguas de Aragón”, la editorial Aladrada ha publicado Entre manuscritos y encuestas. Trabajos sobre el aragonés y el catalán de Aragón, una recopilación de trabajos filológicos de Antoni M. Badia i Margarit.
Esta obra, de cuya edición e introducción se ha encargado Artur Quintana, ha contado con la colaboración del Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón y del Institut d’Estudis Catalans (entidad muy vinculada al trabajo de Badia).
Tras la reedición de El habla del valle de Bielsa, este volumen reúne, a lo largo de casi 400 páginas, otros importantes trabajos de temática aragonesa del gran lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014).
A sus exhaustivos trabajos de la década de 1940 (Sobre morfología dialectal aragonesa y Contribución al vocabulario aragonés moderno), basados en el estudio sobre el terreno de la lengua viva aragonesa (con uso de metodologías como la encuesta) y con gran importancia de la lexicografía, se unen aquí otros textos posteriores (algunos de ellos con aportación de materiales inéditos), dedicados a la toponimia, a nombres de plantas en aragonés, y a la lengua de Juan Fernández de Heredia.
Con este título, nº 18 de la colección «Biblioteca de las Lenguas de Aragón», Aladrada Ediciones prosigue su tarea de puesta en valor del patrimonio inmaterial de nuestra comunidad autónoma, de unas lenguas que, por sus excelencias literarias, tienen un pasado significativo y un presente y un futuro vivos.
Origen: Incerta glòria | La Comarca
L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula ‘Incerta glòria’ basada en un llibre del mateix títol de Joan Sales que explica les vivències d’un oficial de l’exèrcit republicà que estigué destinat a la rereguarda del Front d’Aragó el 1937. Concretament a Estercuel, Olivel de la Virgen a l’obra. Cap al 2014, els responsables de la pel·lícula, principalment la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga coneguts per l’èxit de ‘Pa negre’ (2012), volien rodar-la a la vila minera perquè encara es conserva prou bé l’escenografia que hi surt a la novel·la i que és molt important per a reconstruir el relat, ara passat al cinema: el poble, el castell, el molí i el convent. I és que el guió de la pel·lícula desenvolupa sobretot la primera part de la novel·la que succeeix a Estercuel amb el personatge principal: la Carlana que viu al castell de la població. Un altre escenari imprescindible és el convent de l’Olivar, monestir d’Olivel en l’obra, aquí, suposo, els responsables de la pel·lícula van veure difícil enregistrar l’acció ja que l’actual edificació religiosa està rehabilitada i ara hi viu una comunitat i en la guerra civil va ser saquejat durant la revolta anticlerical del 36. Així que, suposo, van haver de renunciar a la localització i es van endur el projecte a la Cartoixa de Nostra Senyora de las Fuentes, a prop de Sarinyena, als Monegres.
No obstant això, crec que farien bé els habitants d’Estercuel de posar en valor els llocs que hi surten a la novel·la de Joan Salas i marcar una ruta literària i cinematogràfica dels llocs que descriu l’escriptor i que apareixen a la pel·lícula deslocalitzats: el palau i fortalesa on hi viu la Carlana, la senyora de la vila, la població que pràcticament no ha canviat gaire, el convent de l’Olivar on hi van matar els monjos i el molí on hi van viure els humils llogaters de la Carlana. Com que la pel·lícula tindrà un èxit assegurat, per la qualitat del producte i pel seu director i la productora, àmpliament guardonats, farien bé la gent d’Estercuel d’aprofitar l’ocasió per atraure un tipus de turisme cultural seguint les passes de Joan Sales.
Origen: Junta d’ASCUMA del 13 d’abril | Lo Finestró
El passat 13 d’abril tingué lloc una Junta d’ASCUMA per tractar uns quants assumptes importants. Entre ells cal destacar, una revisió prèvia de l’estat de comptes de l’Associació, el projecte de toponímia del Matarranya i la Trobada Cultural que tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost a Mont-roig. Més endavant informarem del programa, que ens atrevim a anticipar que serà força interessant. En el transcurs de la Trobada es lliurarà el Premi Franja, a títol pòstum, a Teresa Maria Ballester.
